U7- EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA I A LES IB

Presentación del tema: "U7- EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA I A LES IB"— Transcripción de la presentación:

1 U7- EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA I A LES IB
- INTRODUCCIÓ 1.- L'ESPAI RURAL 1.1- MEDI NATURAL 1.2- ESTRUCTURA AGRÀRIA 1.3- POBLAMENT I HÀBITAT RURAL 1.4- POLÍTICA AGRÀRIA 2.- USOS AGRARIS DE L'ESPAI RURAL 2.1- ACTIVITAT AGRÍCOLA 2.2- ACTIVITAT RAMADERA 2.3- ACTIVITAT FORESTAL 3.- PAISATGES AGRARIS 4.- DINÀMIQUES RECENTS DE L'ER NOUS USOS DE L'ER 4.2- CRISI DEL MÓN RURAL 5.- L'ACTIVITAT PESQUERA ACTIVITAT PESQUERA 5.2- CRISI DE LA PESCA 5.3- POLÍTIQUES PESQUERES 6.- EL SECTOR PRIMARI A LES ILLES BALEARS IES SANTANYÍ 10/11

2 - INTRODUCCIÓ L’espai rural (ER) és el territori no urbanitzat de la superfície terrestre. Tradicionalment ha estat, en exclusiva, un espai agrari (EA) on s’exerceixen les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Però des de la dècada del 1970, s’hi han introduït altres activitats, com les residencials, industrials, de serveis, recreatives i conservacionistes. - Com a conseqüència, l’ER és més heterogeni i complex, i la temàtica que comprèn és molt més àmplia que la de la tradicional geografia agrària

3 1.- L'ESPAI RURAL - La pluralitat d’ER és el resultat de la combinació de factors físics i de factors humans, que són: 1.1- El medi natural: RELLEU, CLIMA I SÒLS 1.2- L’estructura agrària: GRAU DE TECNIFICACIÓ, GRANDÀRIA DE LES EXPLOTACIONS, POBLACIÓ AGRÀRIA, RÈGIM DE TINENÇA, PRODUCCIÓ AGRÀRIA 1.3- El poblament i l’hàbitat rural: DISPERS, CONCENTRAT 1.4- La política agrària

4 1.1- El medi natural - Els factors físics que condicionen les activitats agràries són: El relleu: a Espanya influeix molt l’elevada altitud mitjana i l’abundància de pendents, que faciliten l’erosió i dificulten la mecanització. El clima: influeixen molt l’escassetat de pluges, la seva irregularitat i les temperatures extremes (p.ex. Gelades) Els sòls: són de qualitat mediocre i en moltes àrees pateixen problemes d’erosió que en redueixen la fertilitat.

5 explotacions extensives escàs desenvolupament tecnològic
1.2- L’estructura agrària L’espai agrari tradicional es caracteritzava per: molta mà d’obra explotacions extensives escàs desenvolupament tecnològic rendiments baixos producció adreçada bàsicament a l’autoconsum i al mercat interior protegit Però l’EA tradicional, des de 1960, ha patit una sèrie de transformacions, que l’han modificat profundament:

6 - els EA actuals es caracteritzen per:
1.- escassa població activa agrària i envellida 2.- augment de la grandària de les explotacions 3.- canvis en el règim de tinença 4.- explotacions més intensives 5.- introducció d’avenços tecnològics: mecanització, ús de pesticides i fertilitzants, de llavors seleccionades, adopció de conreus transgènics, ensorraments, conreus hidropònics. 6.- ampliació d’àrees de regiu

7 Tots aquests canvis han intentat - aconseguir majors rendiments i
- han provocat una especialització regional - A continuació s’explicaran amb detall els canvis esmentats:

8 Les transformacions de la població activa agrària que s´han donat són:
1.- La població ocupada agrària espanyola ha baixat molt des de ppis del segle XX (del 63,3% al 4.5% el 2007); Però hi ha contrastos territorials: Valors + baixos (entorn a l’1%): Madrid i País Basc Valors + alts (+8%): Extremadura, Galícia i Múrcia. 2- Destaca el despoblament i l’envelliment de la població agrària (+ del 50% té entre 40 i 64 anys), molt més acusat a l’interior peninsular.

9 La causa principal que explica aquesta situació és l’èxode rural entre i 1975, motivat per la mecanització i l’atracció exercida per la indústria i els serveis urbans, que provocaren el despoblament de les àrees rurals més endarrerides de les muntanyes i de l’interior peninsular. Des de la crisi de 1975 es desaccelerà l’èxode rural i s’incrementà l’activitat agrària a temps parcial. Des de 1990 continua el descens demogràfic i l’envelliment a les àrees més desafavorides, a causa de jubilacions, el CN natural negatiu, abandonament de l’activitat, prejubilacions. Hi ha una certa recuperació i rejoveniment a àrees més dinàmiques, relacionada amb l’assentament d’immigrants i amb noves activitats residencials, industrials, turístiques, subvencions per evitar el despoblament i per instal·lar joves agricultors

10 Els canvis en el nombre d’explotacions i en la seva grandària:
- Els EA s’organitzen en parcel·les (terres a un mateix llindar), i explotacions (agrupació de totes les parcel·les d’un mateix productor agrari). - A Espanya ha baixat el nombre d’explotacions agràries - ha augmentat la seva grandària mitjana (31.1 ha el 2005). La gran propietat o latifundi (més de 100 ha.) agrupa al del 57% de les terres (SAU) i només al 4.6% de propietaris, d’explotacions (2005). predomina a l’Andalusia occidental, Extremadura, Castella-la-Manxa, part de Castella i Lleó i Aragó. els latifundis que s’han modernitzat s’han convertit en empreses capitalistes d’alts rendiments La petita propietat o minifundi (menys de 10 ha) només comprèn el 10,4% de la SAU, però al 67.8% de les explotacions (2005). Predomina al nord de la PI i a la Comunitat Valenciana. En alguns casos són explotacions familiars d’escassos rendiments i en altres explotacions modernes, hortofrutícoles o davall plàstic, molt més rendibles.

11

12 Respecte el règim de tinença (domini sobre la terra), observam:
- La tinença directa és del 73,9% (quan propietari i empresari agrari són els mateixos) - La tinença indirecta és del 26,1% (quan el propietari cedeix l’ús de la terra a una altra persona, bé a canvi d’un percentatge de la collita –parceria, o bé a canvi del pagament d’una renda – arrendament). - La tendència general és que augmenti l’arrendament i disminueixi la parceria, si s’incrementa la solvència econòmica dels agricultors.

13 En relació a l’ampliació d’àrees de regadiu, gràcies a embassaments, canals i transvassaments, cal destacar: - Els regadius intensius proporcionen diverses collites anuals, que destaquen per l’interès econòmic. Es dediquen a les fruites i hortalisses, i en alguns casos, a cultius tropicals. - Els regadius extensius proporcionen una sola collita. Es conreen idèntics cultius que els de secà, però el rendiment és molt superior, i també cultius industrials i farratgers.

14 La distribució dels reguadius:
escassa incidència al nord peninsular, humit importància a l’àrea mediterrània, de precipitacions escasses i irregulars. Hi podem diferenciar 2 zones: LITORAL MEDITERRANI: predomina el regadiu intensiu. INTERIOR PENINSULAR: destaca el regadiu extensiu, que es beneficia de l’aigua dels grans rius, de la mecanització que permeten els cultius i de la creixent demanda de cereals-pinso i de determinats productes industrials. Però també hi trobam àrees de regadiu intensiu a la vora de l’Ebre i del Guadalquivir.

15

16

17 1.3- Poblament rural És el conjunt d’assentaments que resulten de l’ocupació de l’ER per part de la població. - El seu estudi inclou la grandària, el nombre i la distribució espacial dels assentaments. - El poblament rural està integrat per nuclis de població amb menys de habitants, tot i que el criteri més adient és el que fa referència al tipus d’activitat que hi predominen: les agràries. Nuclis rurals: hab. Nuclis semiurbans: habitants

18 - La tipologia dels poblaments rurals respon a dos grans models:
el poblament dispers,que pot ser: absolut: a zones de difícil accés: a la muntanya mitjana cantàbrica, i al Prepirineu català dispers lax: petites agrupacions (llogarets), amb habitatges separats de la terra: a la cornisa cantàbrica dispers intercalar: cases disseminades a partir de nuclis concentrats primitius: muntanyes mitjanes, caseríos bascs, casería asturiana, casa gallega, possessions mallorquines, masia catalana, alqueria valenciana, cortijos andalusos. el poblament concentrat, que pot ser lineal o apinyat

19 1.4- La política agrària - Les actuacions polítiques també repercuteixen de manera directa en l’espai rural. - Cal distingir dos grans moments: 1. Abans de l’entrada en la UE (fins el 1986) i 2. Després de l’entrada en la UE, amb l’adopció de la PAC

20 1. Abans de l’entrada en la UE Les polítiques es centraren en:
Variar el sistema de propietat de la terra Modificar la grandària de les propietats agràries En aplicar una política comercial proteccionista Introducció de millores tècniques Extensió del regadiu Ex: desamortització Mendizábal, 1846, època franquista: extensió regiu, concentració parcel·lària

21 2. L’entrada a la UE (1986), va suposar:
integració al mercat interior comunitari: equiparació de preus, mateixa organització,... la liberalització dels intercanvis amb la UE i mateix aranzel a productes exteriors un gran esforç per la modernització agrària i la competitivitat de les explotacions La UE dóna ajudes dels fons comunitaris (FEOGA fins 2006 i FEAGA actualment) compartir els mateixos problemes agraris amb els socis europeus: elevats preus de les produccions europees, excedents, més exigències dels consumidors, despoblament d’àrees rurals i risc de pèrdua de valor cultural i deteriorament mediambiental,... establiment de quotes de producció per reduir excedents. dificultats d’algunes regions (zona cantàbrica, zones de cereals i vinya interiors) i beneficis per altres (litoral mediterrani). * A Ceuta i Melilla no s’aplica la PAC i a les IC s’aplica des del 1991 amb algunes particularitats.

22 2. ELS USOS AGRARIS DE L’ER:
Els usos de l’ER són encara principalment agraris: agricultura, ramaderia i explotació forestal. La superfície ocupada per aquests usos el 2006 era: terres de cultiu % , que tendeixen a decréixer prats naturals %, que es mantenen estables terreny forestal % que s’ha incrementat usos no agraris % , que creixen pq s’implanten usos no agraris a l’ER i s’amplien espais naturals protegits La contribució de cada ús a la producció final agrària ha evolucionat des d’un clar predomini de la producció vegetal sobre l’animal a un pes relatiu situat entre un 60-65% i un %, respectivament. - però aquests valors varien entre els anys (meteorologia) i per CCAA i províncies.

23

24 2.1- ACTIVITAT AGRÍCOLA: - Com hem vist, l’agricultura actual ha experimentat importants canvis en la seva estructura i en la producció. - Tot plegat ha permès augmentar els rendiments, i adreçar la producció a la venda al mercat i no a l’autoconsum. La producció vegetal, suposa el 60.6% de la producció final agrària (2007). però entre CCAA trobam diferències: superen el percentatge Castella-la-Manxa, Andalusia, Comunitat Valenciana, Múrcia, La Rioja i Canàries. - La PAC ha imposat quotes de producció a cultius excedentaris i des del 2006 implantà un sistema d’ajudes deslligat de la producció que pretén evitar la desaparició del cultiu.

25 Els conreus més destacats, i que analitzarem són:
cereals: blat, ordi, arròs, ordi, blat de les índies, civada, sègol. lleguminoses: cultius herbacis destinats al consum humà en verd o en sec (mongetes, faves, llenties cigrons) o al bestiar. vinya olivera cultius hortofrutícoles floricultura conreus industrials: remolatxa sucrera, cotó, gira-sol i soja. conreus de farratges: alfals, blat de les índies farratger, garrova

26 - Els cereals dominen a les àrees de secà de l’interior peninsular, on roten amb guaret o lleguminoses. - El blat de les índies i l’arròs, que són exigents amb aigua, es localitzen a l’Espanya humida o a zones entollades. - Les lleguminoses han baixant en producció. Els cereals i lleguminoses

27 Vinya - Cultiu arbustiu de secà per consum en fresc o per fer vi. A algunes zones s’hi implanta el regadiu localitzat i es promociona la producció. - Principal àrea productora és Castella-la-Manxa. Altres menys extenses però amb bon mercat són La Rioja, Ribera del Duero, Ries Baixes Gallegues, Cariñena, Xerès, Montilla i Catalunya.

28 - Cultiu arbori de secà - Una part de la producció (10%) s’adreça al consum en taula, i la resta a oli. - Va créixer molt amb les subvencions de la UE, i Espanya és la principal productora del món (40%). Olivera

29

30 Productes hortofrutícoles
- Consum en fresc i per la indústria de conserves vegetals. - Tot en zones de regadiu, excepte l’ametlla. - Les hortalisses tenen molta exportació. - Els fruiters també han crescut molt. - Ambdós són les de major rendiments i guanys.

31 - Per la seva transformació industrial, és una producció que li cal molta capitalització.
- La seva producció va augmentar molt fins 1990 ( tn.), baixant des d’aleshores per les restriccions de la UE. Conreus industrials

32 - És molt important a Catalunya i a Canàries
Floricultura - És molt important a Catalunya i a Canàries farratges - Són els adreçats al consum animal: alfals, blat de les índies farratger, garrova, veza. - Es localitza principalment a la part nord de la península, ja que necessiten més humitat, i, per això mateix, a les zones de regadiu. - Han anat creixent a mesura que la demanda ramadera ha augmentat.

33 Major pes de la ramaderia intensiva per sobre de la extensiva
2.2- ACTIVITAT RAMADERA - La ramaderia tradicional espanyola es basava en la coexistència de diverses espècies, de races autòctones, en explotacions petites, i en sistemes extensius. -Tot això ha canviat, tant en l’estructura de les explotacions ramaderes com en la producció. Els canvis en l’estructura de les explotacions ramaderes els podem resumir en: Progressiva especialització, bé en carn o en llet: ha implicat la substitució de races nacionals per races seleccionades Augment progressiu de la mecanització i de la grandària de les explotacions Major pes de la ramaderia intensiva per sobre de la extensiva

34

35 - La participació de la ramaderia en la producció final agrària ha pujat fins arribar al 42,2% (any 2000), - i hi ha regions on arriba al 60% (Astúries, Cantàbria, Galícia, País Basc, Catalunya). - Cal destacar: la ramaderia bovina, l’ovina, la porcina, l’ aviram

36

37 - Es dedica a la producció de carn i llet.
- Hi ha molts problemes pels importants excedents a la UE, que ha duit a la fixació de quotes que han reduït les produccions espanyoles, especialment de llet. Ramaderia bovina

38 - Ramaderia transhumant: en decadència.
- Es dedica a la producció de carn i llet, molt demandada per a l’elaboració de formatges. - Ramaderia transhumant: en decadència. - La de major rendiments és l’estabulada. - Però la UE dóna ajudes per a mantenir les explotacions extensives, la qual cosa ha fet augmentar la producció. Ramaderia ovina

39 - Es dedica al consum de carn i l’elaboració d'embotits.
- En règim intensiu predomina a Catalunya, en empreses integrades. - En règim extensiu domina a Salamanca i Extremadura. Ramaderia porcina

40 - Es dedica a la producció de carn i ous.
- És bàsicament intensiva i de sistema integrat. Aviram

41 2.3- ACTIVITAT FORESTAL Destaca l’explotació de frondoses (faig, roure, castanyer, eucaliptus) i coníferes (pins). El destí ppal és la construcció i mobles i pasta de paper, i secundàriament per resines, dissolvents i suro. - Les àrees productores principals són el nord peninsular d’eucaliptus, (A Coruña, Ourense, Pontevedra (+), Lugo, Astúries, Cantàbria, Biscaia, Guipúscoa), Huelva (eucaliptus), Sòria (pins). - La producció de fusta ha augmentat per l’explotació d’espècies de creixement ràpid, però és insuficient, ja que s’ha d’importar gran quantitat de la fusta que es produeix. - El problema de l’activitat forestal és la desforestació provocada per tales i incendis, per la pluja àcida i malalties forestals. - Davant aquests problemes la política forestal pretén protegir el bosc, augmentar la seva extensió (repoblació i reconversió) i incrementar els seus usos paisatgístics i recreatius).

42 3. ELS PAISATGES AGRARIS DE L’EE
- Recordam: entenem per paisatges agraris la morfologia que presenta l’espai rural. - És el resultat de la combinació del medi natural (factors físics) amb l’activitat agrària que s’hi practica (factors humans). - La diversitat d’aquestes combinacions a Espanya explica la varietat de paisatges agraris existents: Espanya humida Muntanya humida Interior peninsular continentalitzat Espanya mediterrània Canàries

43

44 Paisatge agrari de l’Espanya humida
Paisatge agrari de l’Espanya interior Paisatge agrari de l’Espanya mediterrània Paisatge agrari de l’Espanya de muntanya Paisatge agrari de l’Espanya canària Estructura agrària Població emigrada, i per tant, envellida. – Poblament dispers intercalat. - Minfundisme. - L’ús del sòl: domina la ramaderia. Població emigrada: despoblament i envelliment Poblament concentrat. Conviu minifundisme (vall del Duero i regadius de l’Ebre) i latifundisme (Salamanca, Burgos, Castella-La Manxa, i secà aragonès i extremenys). - Ús del sòl: variat. - Població nombrosa, tradicionalment dispersa, tot i que cada vegada menys. - Propietat dividida a les zones regades. Al secà, petites i mitjanes a València i Múrcia; Mitjanes a Catalunya, i grans a Andalusia oriental Població amb baixes densitats, i poblament dispers. Domina la petita propietat. Usos del sòl: diversos i complementaris - Població en retrocés. - Poblament dispers lax. - Propietat amb molts contrastos: propietats petites a les zones mitjanes i altes, i grans en els regadius costaners. Agricultu-ra Predomina el secà (hi ha molta pluja). Tradicionalment dominava el policultiu per l’autoconsum. Avui: especialització en horta i plantes farratgeres. - Ocupa el 44%. - Secà domina a les terres ermes i ruralies, amb conreus extensius de la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera). - El regadiu és intensiu de plantes industrials, farratges, i fruites i hortalisses. - Regadiu importants (important demanda internacional); és horta sota plàstic, fruits i tropicals - Secà: ruralies de la vall del Guadalquivir, i zones muntanyoses i litorals. Trilogia i ametller. Al nord peninsular es fa al fons de les valls (horta). A les del Llevant i Sud olivera i ametller (terrasses i bancals). - Superfície cultivada reduïda. - Al litoral: regadius de monocultiu per a l’exportació (p.ex.: plàtan), conreu sota plàstic, i noves plantacions tropicals) - Zones mitjanes i altes: tradicional per a l’autoconsum (vinya i patata) Ramaderia - Galícia: petites i mitjanes explotacions. - Façana cantàbrica: explotacions més modernes; s’ha estès la ramaderia a temps parcial. Moltes quotes UE: menys producció, fet que dificulta la modernització Predomini boví: llet i carn - Al secà castellà i a la depressió de l’Ebre: oví. - A Castella-Lleó boví estabulat i porcí. - Extremadura, Salamanca i Zamora: devesa per a porcí i oví, menys boví. Bovina i porcina a Catalunya; ovina i cabrum als secans; braus a les voreres del Guadalquivir. En règim extensiu. Al nord bovina i ovina, aprofita roturacions i clarianes dels boscos dels vessants. A la muntanya mediterrània: ovina. - Poca. Ovina i cabrum associada a l’agricultura. Activitat forestal Activitat important. S’adreça a la indústria del moble i l’obtenció de pasta de paper. Només destaca a Sòria. Poc rellevant, excepte a Huelva (eucaliptus). Aprofitament de llenya i fusta com l’eucaliptus, castanyer i pi. Més important a les muntanyes del nord)( Fusta de pins i laurisilva per a carbó, construcció i suport per als conreus.

45 4- DINÀMIQUES RECENTS DE L'ER
4.1- NOUS USOS DE L'ER L’ER ha diversificat les seves activitats tradicionals amb la implantació de nous usos, conseqüència de les noves demandes de la societat, com són: la percepció positiva del que és rural. la tendència a la descentralització de ka residència, de la producció i dels serveis. - Així, es fa més heterogeni i complex l’ER; hi conviu la tradició i la modernitat

46 Usos industrials: difusió d’indústries cap a indrets més favorables.
- Aquests nous usos són: Usos industrials: difusió d’indústries cap a indrets més favorables. Usos residencials: habitatges. Usos terciaris: transport, superfícies comercials, agroturisme, turisme rural,... Usos mediambientals: contacte amb la natura Usos recreatius: caça,... - Aquest canvi d’usos té: - conseqüències positives (recuperació d’economies rurals) - però també negatives: degradació d’espais naturals, competència entre distints usos per determinats elements, com l’aigua o el sòl, conflictes socials davant l’arribada de població amb interessos diferents i accentuació de contrasts territorials. - Per tant es fan necessàries polítiques d’ordenació rural que harmonitzin els diversos usos.

47 4.2- ELS PROBLEMES DEL MÓN RURAL
Les transformacions patides per l’espai rural en els darrers temps no han afectat d’igual manera a tot el territori espanyol, de manera que podem trobar diferencies entre els diferents espais rurals: algunes comarques no s’han adaptat als canvis, quedant més endarrerides, i que mostren més clarament la situació de crisi del món rural. altres regions s’han adaptat i especialitzat en produccions més competitives, integrades a l’economia de mercat, malgrat es vegin afectades per diverses dificultats

48 Els principals problemes són:
Descens de la població activa ocupada (4.5% el 2007) Disminució de la contribució al PIB (2.9% el 2007) Reducció de la participació agrària en el comerç exterior. Disminució i envelliment de la població rural Escassa qualificació de la mà d’obra (difícil reconversió). Hi ha escassa diversificació de les activitats de l’ER, que depenen de les activitats agràries. - manca de modernització i d’adaptació als canvis. Dependència de la indústria i del mercat; és necessària l’adaptació a la demanda: qualitat i diversificació. Problemes mediambientals (contaminació d’aigües, desforestació, sobreexplotació i contaminació de sòls). Problemes generats per la PAC

49

50

51 Les línies d’actuació per minvar aquests problemes són:
Diversificació d’activitats: - transformació artesanal o industrial de la producció, que augmenta el valor afegit. - turisme rural. - Modernització i augment de la qualitat de la producció: denominacions d’origen,... Promoció de cooperatives, per evitar l’excessiva dependència del mercat i de la indústria. Millora d’infraestructures, equipaments i qualitat de vida: millorar l’accessibilitat, dotar d’infraestructures (electricitat, internet,...) i d’equipaments (escoles, hospitals, culturals, esportius,...) Preservació del medi ambient: agricultura ecològica, silvicultura, manteniment d’activitats tradicionals.

52 - L’AGRICULTURA ECOLÒGICA -
L’agricultura ecològica usa sistemes naturals per a produir, sense recórrer a productes químics de síntesi. Els sòls es descontaminen durant 2 anys i després s’usen adobs orgànics per a fertilitzar, rotació de cultius per evitat el desgast del sòl i, sistemes naturals per a combatre les plagues. Els seus productes són més sans, però resulten més cars, per la qual cosa la demanda encara és escassa. Però la superfície dedicada a aquesta producció ha experimentat un creixement espectacular des de 1991, ja que el medi natural espanyol afavoreix els cultius extensius. Les CCAA on està més implantada són Andalusia, Aragó i Extremadura. A més, ha augmentat la transformació industrial d’aquests productes. La ramaderia ecològica no empra l’estabulació permanent, sinó que s’alimenta amb pastures naturals o amb farratges ecològics.

53 5. L’ACTIVITAT PESQUERA - Tot i perdre pes en el conjunt de l’economia espanyola, la pesca continua essent important en certes regions, com per exemple Galícia. - També ho és en la dieta espanyola, ja que cada habitant, de mitjana, consumeix 37 kg. l’any. (any 2000) - Analitzarem tres aspectes en relació a la pesca: 5.1- L’activitat pesquera 5.2- La crisi i els problemes de la pesca espanyola 5.3- Les polítiques pesqueres

54 5.1- L’activitat pesquera
L’espai pesquer espanyol està organitzat en 8 regions: nord-est, cantàbrica, tramuntana, llevantina, sud-mediterràni, sud-atlàntica, balear i canària.

55 - Les regions pesqueres principals són, en primer lloc la gallega, seguida de les altres regions atlàntiques. - Les espècies capturades són 90% peixos i la resta marisc: - per la seva vàlua destaca el peix blanc (lluç i llucet) i pel tonatge les sardines, anxoves, tonyina i bonítol. El destí principal és el consum humà, especialment en fresc( 78% el 2006), tot i que augmenta la transformació industrial (conserva, salaó, congelats i reduïts). La flota està integrada per una flota artesana (dimensions reduïdes que pesquen al calador nacional amb tècniques tradicionals) i per una flota d’altura o de gran altura (vaixells de grans dimensions, que s’allunyen, poden estar mesos en alta mar i incorporen el procés d’industrialització en els vaixells)

56

57 La pesca desembarcada va créixer molt fins al 1976 per l’augment de la demanda interna, la llibertat de pesca i el creixement de la flota pesquera. Des d’aleshores, tendeix a l’esgotament dels caladors nacionals, les quotes pesqueres existents als caladors comunitaris i les restriccions internacionals a la llibertat de pesca.

58 5.2- La crisi i els problemes de la pesca espanyola
- L’activitat pesquera passa actualment per una situació de crisi, observable a: La davallada de la població activa ocupada (0.25% el 2007) Disminució de la seva contribució al PIB: només al voltant del 0.8% el 2006). El comerç exterior és deficitari per la forta demanda interna, que obliga a importar.

59

60

61 - Els problemes causants de la crisi són diversos:
Problemes amb els caladors, ja siguin nacionals, comunitaris o internacionals: insuficients, contaminació, restriccions. Problemes estructurals de la pesca: disminució i envelliment de la població activa, grandària excessiva de la flota pesquera espanyola, elevat nombre d’embarcacions de petit tonatge, escassa diversificació dels espais pesquers, massa depenents de la pesca, escassa modernització en la majoria de casos. Problemes mediambientals: sobreexplotació dels recursos i contaminació de les aigües. a causa d’excessives captures, ús d’arts de pesca indiscriminades, abocaments de combustibles,...

62 5.3- Les polítiques pesqueres
- Per intentar fer front a la crisi i els problemes de la pesca espanyola, s’ha portat a terme una política de regulació i reconversió del sector. Aquestes polítiques s’han fet en el marc de les directrius comunitàries (PPC) La UE regula l’accés als caladors comunitaris i amb tercers països, fet que té aspectes positius i negatius (conflictes entre països). Foment aqüicultura

63 Per reconvertir el sector pesquer es duen a terme diverses actuacions:
- Reducció de la grandària i nombre d’embarcacions: a través de prejubilacions, desballestaments de vaixells, retirades temporals o permanents de la pesca, retirades de vaixells, traspàs de vaixells a empreses pesqueres conjuntes d’altres països - Renovació i modernització de la flota i dels ports: ajudes a joves pescadors,... - Millora de la diversificació de les activitats: foment pesca esportiva i recreativa, explotació turística d’arts tradicionals o d’instal·lacions d’aqüicultura, participació de pescadors en altres activitats (científiques, de neteja de fons). Millores en la transformació i comercialització del productes pesquers: foment de cooperatives i de mesures per impulsar el mercat i el consum. - Concessió d’ajudes a les regions afectades negativament Desenvolupament de l’aqüicultura Regulació d’aspectes mediambientals: inspeccions, vigilància, temporades de veda, mida sp,...