Les quatre grans cròniques

Presentación del tema: "Les quatre grans cròniques"— Transcripción de la presentación:

1 Les quatre grans cròniques
L’origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, narracions en vers i en llengua vulgar sobre fets heroics d’interès general, difoses pels joglars. Les cançons de gesta informaven el poble, però també feien propaganda sobre les cases reials i els monarques.

2 Les quatre grans cròniques
Les cròniques són extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic. Les primeres eren en llatí, perquè anaven adreçades a un públic culte. A partir del segle XIII aquestes obres començaren a ésser traduïdes al català i també se’n començaren a escriure en la nostra llengua.

3 Les quatre grans cròniques catalanes
Són dels segles XIII i XIV Objectius: 1. Divulgació fets històrics i enaltiment de les cases reials exaltant les gestes dels reis i amagant-ne els fracassos bèl·lics. 2. lloar la Corona catalanoaragonesa i justificar-ne les empreses polítiques.

4 Crònica de Jaume I o Llibre dels feits
Redactada entre el 1244 i el 1276, data de la mort del rei. Jaume I va dictar-ne el text a diversos escrivents. Formada per quatre parts, narra els esdeveniments històrics succeïts al voltant del seu regnat.

5 Llibre dels Fets Característiques:
Llibre de memòries (Jaume I descriu el seu regnat i les gestes militars de València i Mallorca. El rei (descrit com un heroi) és el principal protagonista) Utilització de la 1a persona pl. (nós majestàtic)

6 Llibre dels fets Característiques:
Es descriuen aspectes de la vida privada del rei amb un to intimista. L’estil és propi de la llengua oral: viu, directe, popular, col·loquial, amb repeticions i poc acurat. Quan apareixen personatges forasters els fa parlar en la seva pròpia llengua (aragonès, castellà, francès, llenguadocià), per donar verisme al diàleg.

7 Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere
Fou redactada entre els anys 1283 i 1288 l’autor es manté a l’ombra. El veritable protagonista és Pere II el Gran, contemporani de l’autor. El seu regnat hi és explicat amb detall precisió, claredat i rigor històric.

8 Crònica de Ramon Muntaner
Característiques: Comprèn cinc regnats. Els protagonistes en són els reis i el mateix autor, que explica les empreses diplomàtiques i militars. La crònica té la forma d’un llibre de memòries personals a través dels quals ens assabentem de l’agitada vida de l’autor, plena d’aventures, viatges, empreses diplomàtiques i experiències bèl·liques.

9 Crònica de Ramon Muntaner
El tema més important de l’obra és la famosa expedició catalana a l’Orient en la qual l’autor participà com un dels protagonistes principals amb la companyia d’almogàvers que dirigia Roger de Flor. Muntaner, al llarg del relat, es manifesta com un patriota exaltat, entusiasta dels sobirans de la casa de Catalunya-Aragó, de la llengua i defensa la unió de totes les terres on es parlava català.

10 Crònica de Pere el Cerimoniós
Escrita pel mateix rei entre els anys 1349 i amb el propòsit de justificar la seva política tortuosa. És un llibre de “memòries” reials, inspirades, dirigides, supervisades i, en part, dictades pel rei, però materialment realitzades per col·laboradors seus. Pere III hi relata el seu regnat i el del seu pare.

11 Crònica de Pere el Cerimoniós
Característiques: Els temes més importants de la crònica són la reincorporació del regne de Mallorca i les lluites contra la noblesa d’Aragó i València. La seva forma autobiogràfica, a més, permet conèixer alguns aspectes de la personalitat del rei. El rei no s’hi mostra com un heroi cavalleresc sinó, més aviat, com un príncep renaixentista, autoritari, sense escrúpols i, fins i tot, cruel.

12 Característiques comunes
Els autors tracten fets contemporanis (sovint sota el dictat dels reis) caràcter autobiogràfic. Recullen un moment d’explendor històrica L’expansió (territorial i lingüística) medieval de la corona catalanoaragonesa Intenció patriòtica La lllengua presenta una gran uniformitat formal (Cancelleria Reial- model comú de llengua escrita). Quant a l’estil: les tres primeres més popular i l’última més culte (Humanisme).

13 La literatura religiosa i moral
Context històric A partir de l’any 1378, l’Europa occidental es va trobar dividida a causa de l’existència de dos papes (Cisma d’Occident): un a Avinyó i un altre a Roma El Cisma d’Occident (1378 – 1417) va marcar la fi de l’edat mitjana i va obrir una crisi espiritual i de pensament que va condicionar l’evolució de la societat entre els segles XIV i XV.

14 La literatura religiosa i moral
Quatre figures de la literatura vinculades a estaments religiosos van pretendre frenar o conduir aquesta evolució social: Francesc Eiximenis (1327/30 – 1409) Sant Vicent Ferrer ( ) Anselm Turmeda (mitjan segle XV – 1430) Isabel de Villena (València 1430)

15 Francesc Eiximenis Va néixer a Girona entre els anys 1327 i i va morir a Perpinyà el 1409. La seva obra tenia una clara intenció didàctica i divulgadora. Defensà la moral tradicional basada en els fonaments autèntics del cristianisme. La seva obra més important fou Lo Crestià ( obra de caràcter enciclopèdic destinada a reformar la societat de la seva època).

16 Sant Vicent Ferrer Va néixer a València l’any 1350 i va morir a Bretanya el 1419. Frare dominicà d’elevada formació intel·lectual. Dugué a terme una croada evangelitzadora per tot Europa a través dels seus sermons. Prengué part a favor del papa d’Avinyó i l’any 1394 ingressà en la cort papal d’Avinyó, on residí fins al 1398.

17 Sant Vicent Ferrer Cal destacar de la seva obra una intenció de reformar els costums morals de la societat. La seva obra consta, bàsicament, de sermons, és a dir, textos orals concebuts per predicar. Són una crítica dels costums socials, considerats corruptes que calia transformar en models cristians. Se’n conserven 280, que de fet són resums copiats per alguns membres del grup de clergues, juristes i centenars de penitents que l’acompanyaven.

18 Anselm Turmeda Va néixer a la ciutat de Mallorca a mitjan segle XV i va morir a Tunis vers el 1430. Frare franciscà que renegà del cristianisme, es va convertir a l’Islam i va arribar a ser un personatge venerat en el món islàmic i alhora un autor prohibit per la Inquisició. La seva obra més extensa, de la qual s’ha perdut el text original és la Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals (1418). L’obra es basa en una faula àrab que narra el plet plantejat pels animals contra els homes, que són acusats d’esclavitzar- los amb l’argument que són superiors.

19 Isabel de Villena Nasqué a València probablement al 1430, fou abadessa en el convent de les clarisses de la Trinitat. La seva obra més important és la Vita Christi, amb aquesta obra respon al misoginisme de l’Espill de Jaume Roig, dignificant la figura de la dona amb l’objectiu de desfer les injúries i les mentides pròpies del gènere misogin.

20 L’Humanisme Context històric
La segona meitat de l’Edat Mitjana (XIV, XV) es va caracteritzar per la substitució del feudalisme per un nou sistema d’organització social de caràcter burgès. Els canvis no van ser únicament econòmics i socials, sinó també ideològics. La burgesia imposà uns nous valors per ascendir socialment (intel·ligència, astúcia i el talent individual). Els escenaris culturals deixaren de ser les corts dels nobles per situar-se en les grans ciutats comercials, com ara Barcelona i València. La Cancelleria Reial va ser l’organisme de govern dels reis de la Corona d’Aragó.

21 L’Humanisme L’humanisme és un moviment filosòfic i cultural que sorgeix a Itàlia durant el segle XIV, i constitueix la base del Renaixement, que s’imposarà arreu d’Europa en el segle XVI. Els humanistes són una minoria d’intel·lectuals i literats atrets pel món de les humanitats; és a dir, de les lletres i la cultura del món clàssic grecollatí. Els humanistes són defensors de la condició humana antropocentrisme

22 L’Humanisme Els introductors de l’humanisme italià en terres catalanes foren els funcionaris de la Cancelleria reial (l’oficina del rei), ja que eren grans coneixedors del llatí. La Cancelleria reial era l'organisme administratiu de la Corona d'Aragó creada al segleXIII, i s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius Els textos es redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català.

23 La Cancelleria reial La prosa de la Cancelleria
Continuen la tasca de normalització de la llengua iniciada amb Ramon Llull. La Cancelleria reial era l’oficina on es copiaven i s’expedien els documents reials, i era dirigida pel canceller,que tenia a les seves ordres notaris, secretaris i escrivans. Pere el Cerimoniós reorganitzà aquesta institució i l’estructura, procurant que tota la documentació tingués un caràcter unitari i que fos curosament conservada, gràcies a la qual cosa l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona és un dels més rics del món.

24 La Cancelleria reial La prosa de la Cancelleria
Els escrivans havien de dominar les dues llengües de l’Estat, el català i l’aragonès, a part de la llengua culta, és a dir, el llatí. El català de la Cancelleria esdevé, a partir de la segona meitat del s.XIV, una llengua acadèmica, que pren com a model la llengua del rei i això explica la seva incondicional acceptació arreu dels PPCC.

25 Bernat Metge Bernat Metge (1340/ ), un dels funcionaris de la Cancelleria reial, és l’escriptor que millor va assimilar la influència de l’humanisme italià. L’obra més important de Metge fou Lo somni (1399). (inaugura definitivament el català literari modern). El tema que Lo somni planteja és l’enfrontament o el debat entre: El pensament humanista (defensor de la raó, la filosofia i la ciència). El pensament medieval (dominat pel dogma de la fe cega).

26 Bernat Metge Consta de quatre llibres estructurats en forma de diàleg entre l’autor i tres personatges que se li apareixen mentre dorm (Joan I, mort recentment, i dues figures de la mitologia grega, Orfeu i Tirèsies). El pretext de Lo somni és aconseguir el favor i la protecció del nou monarca Martí l’Humà. Va imitar l’estil i el contingut d’obres de grans autors llatins (Ciceró i Ovidi) i d’humanistes italians (Petrarca i Boccaccio).