APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.6 ÍNDEX

Presentación del tema: "APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.6 ÍNDEX"— Transcripción de la presentación:

1 APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.6 ÍNDEX
1er. trimestre 2014 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge ÍNDEX Presentació Breus Demanda d’habitatge protegit Execucions hipotecàries: estadística del BdE Habitatge de lloguer: parc i característiques Actualitat normativa Indicadors Context general Sector de l’habitatge Polítiques d’habitatge Anàlisi L'oferta d'habitatge d'obra nova a la província de Barcelona. OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE APUNTS D’HABITATGE Coordinació: Sònia Ballester Redactors: Núria Alonso Antonio Bleda Albert Terrones Disseny i maquetació: Lena Vidal c Diputació de Barcelona 2014

2 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge PRESENTACIÓ “Apunts d’habitatge” us proposa una aproximació a la conjuntura del sector de l’habitatge pensada des de l’òptica de les polítiques locals d’habitatge. Es divideix en tres apartats: Breus, Indicadors i Anàlisi. A Breus es destaquen aquelles informacions d’especial rellevància per a il·lustrar la situació actual del sector. En l’apartat d’Indicadors, es troba informació estadística detallada sobre un total de 66 indicadors d’àmbit provincial. I, finalment, l’Anàlisi proposa una discussió en major profunditat i perspectiva temporal. En aquesta sisena edició, l’apartat d’anàlisi reflexiona sobre el volum i les característiques de l'habitatge nou a partir d’un estudi de l'oferta d'habitatge d'obra nova a la província de Barcelona. Els breus posen atenció a les noves dades sobre execucions hipotecàries aportades pel Banc d’Espanya, es repassa la demanda d’habitatge protegit a través de les dades del Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit de Catalunya. i s’analitzen les dades del Cens 2011 respecte el parc i el perfil de les persones de l’habitatge de lloguer, així com un repàs a l’actualitat normativa. Actualitzats els indicadors, a nivell demogràfic s’accentuen les tendències observades en la piràmide de població: increment de la gent gran i reducció dels joves. Els econòmics presenten una lleugera milloria, per exemple, la taxa d’atur es redueix en 2,63 punts. El mercat de l’habitatge continua consolidant la baixada de preus i del volum de les transaccions i, com a conseqüència, es dóna una reducció de l’esforç econòmic per accedir a la compra. Tanmateix, les llars amb dificultats continuen creixent com també ho fa la morositat relacionada amb l’habitatge. En quant a la política d’habitatge, destaca la reducció del % d’habitatge de protecció oficial de lloguer iniciat en contraposició de l’increment de persones inscrites al Registre de sol·licitants d’habitatge protegit. Apunts d’habitatge

3 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus ELS MUNICIPIS AMB OFICINA LOCAL D’HABITATGE TENEN MÉS DEMANDANTS D’HABITATGE PROTEGIT El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat presenta les dades municipals sobre demanda d’habitatge d’HPO fins l’any 2013, que obté mitjançant l’explotació de les dades estadístiques de les persones que s’han inscrit al Registre de sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial (RSHPOC). El RSHPOC és un registre públic, administratiu, format pels registres propis dels ajuntaments que el tinguin constituït i pel registre de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Segons l’informe del Registre de sol·licitants d’habitatge, l’any 2013 constaven inscrites a la província de Barcelona sol·licituds, la qual cosa suposa un increment del 4% respecte de l’any anterior (56.047). Aquesta dada contrasta amb el descens dels habitatges d’HPO iniciats (55%) i acabats (81%) durant el mateix període. Sol·licitants d’HPO per cada habitants. Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Secretaria d'Habitatge

4 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus En relació a les dades municipals del 2013, s’observa que 132 municipis dels 311 de la província no tenen sol·licitants d’HPO, si bé es tracta de municipis petits que no superen els habitants. Entre els municipis amb taxes de sol·licituds per cada habitants més altes destaquen Sant Cugat del Vallès, Santa Margarida i els Monjos, Sant Andreu de la Barca o Vilassar de Mar que superen les 25 sol·licituds. El cas contrari és el de Cardedeu, La Garriga o Corbera de Llobregat, amb una ràtio inferior a 0,15 sol·licituds. És remarcable el fet que tots els municipis que superen les 14 sol·licituds disposen d’Oficina Local d’Habitatge (OLH), mentre que les taxes més baixes corresponen a municipis que no disposen d’aquest servei.

5 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus NOVES DADES SOBRE ELS PROCESSOS D’EXECUCIÓ HIPOTECÀRIA Amb l’objectiu de millorar la informació disponible pel que fa als procediments d’execució hipotecària, el Banc d’Espanya va emetre una circular (CBE 1/2013, de 24 de maig) requerint al total de les entitats financeres de l’estat espanyol les dades respecte els processos d’execució hipotecària. Les xifres, publicades el 28 de gener de 2014, fan referència a l’any 2012 i el primer semestre de 2013. Les conclusions que s’extreuen són: 1) La major part dels lliuraments d’habitatge fan referència a l’habitatge habitual: 87% a l’any 2012 i 80% el primer semestre de 2013. 2) Augmenten les execucions: només les que s'han produït durant el primer semestre de 2013 suposen el 78,44% de les produïdes durant tot l’any 2012. Execucions hipotecàries d’habitatge. Espanya i primer semestre 2013. Font: Nota informativa Banc d’Espanya,

6 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus 3) Els habitatges que es lliuren a les entitats financeres suposen un percentatge baix del total d’habitatges hipotecats: 0,68% a l’any 2012 i un 0,53% pel primer semestre del 2013. 4) La majoria dels lliuraments voluntaris es fan per mitjà de la dació en pagament: 76,96% l’any 2012 i 69,63% el primer semestre del 2013. 5) Al 2012 els lliuraments voluntaris van superar els judicials si bé aquesta tendència sembla que s’ha invertit durant el primer semestre de 2013. D’altra banda, i en relació a aquestes dades, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha elaborat un informe en el que compara i fa un intent de conciliació de les diferents estadístiques respecte de les execucions hipotecàries. Les xifres de l’informe són: Adjudicacions per execució hipotecària segons Col·legi de Registradors: Llançaments derivats d’execucions hipotecàries segons estimació del CGPJ: Els informes complerts es troben a: Banc d’Espanya: Consell General del Poder Judicial: Processos d'execució hipotecària segons Banc d’Espanya:

7 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus QUI VIU DE LLOGUER? PARC I CARACTERÍSTIQUES Les dades del cens 2011[1] donen una xifra de habitatges de lloguer a la província de Barcelona, un increment del 40% respecte el total de l’anterior cens (2001). En termes relatius (per cada habitants) l’increment és del 21,51%, havent passat dels 64,85 l’any 2001 als 78,80 l’any 2011. Aquest increment del parc de lloguer ha vingut acompanyat d’una progressiva reducció de l’esforç econòmic per accedir a aquesta tipologia. Al 2013 l’esforç econòmic s’ha situat en el 37,59% (% de la renda familiar dedicat al pagament del lloguer), 2 punts per sota del que hi havia al 2012. En relació a les dades municipals, s’observa que el 80% dels municipis han vist créixer el parc de lloguer per habitant, i un 28% ho fa en més d’un 50%. Entre els municipis amb taxes d’increment del parc de lloguer per habitant més altes, destaquen Calldetenes (+219%), Santpedor (+211%), Sant Pere de Riudebitlles (+156%), Granollers (+112%), La Granada (+109%), Sant Joan de Vilatorrada (+106%) i Sant Vicenç dels Horts (+101%). Contràriament, trobem municipis amb taxes d’increment negatives com La Pobla de Claramunt (-53%) , Cardona (-42%), Gualba (-41%), Torrelles de Foix (-39%), Arenys de Munt (-38%) i Torrelles de Llobregat (-33%). El detall de les dades censals també permet conèixer quantes persones viuen de lloguer i quin és el seu perfil. En quant al volum, hi ha un total de persones a la província de Barcelona que viuen de lloguer, un 20,29% del total de la població, xifra superior a la de l’any 2001 on aquest percentatge era del 16,19%. [1] La nova metodologia emprada per a l’obtenció de dades deixa sense informació a 120 municipis dels 311 de la província si bé es tracta de municipis petits on la suma del parc d’habitatge de lloguer d’aquests és només el 0,84% del total de la província.

8 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus Pel que fa al perfil de persones que viuen de lloguer i segons les categories que s’han analitzat, presenten un percentatge superior a la mitjana les persones amb nacionalitat extracomunitària, els joves entre 25 i 35 anys, les que estan amb un contracte laboral eventual, aquelles que viuen en llars amb 2 famílies o més i les persones que viuen en edificis en estat deficient. En canvi, estan clarament per sota les persones majors de 65 anys i gairebé a la mitjana les que estan a l’atur. % de persones que viuen de lloguer segons categories. Província de Barcelona % de persones que viuen de lloguer segons categories % mitjà de persones que viuen de lloguer sobre total de la població Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Cens 2011.

9 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus ACTUALITAT NORMATIVA d’infraestructures, transport i altres mesures econòmiques, el RDLL 3/2014 de foment de l’ocupació i contractació pública i el RDLL 4/2014 de mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració del deute empresarial. En l’àmbit autonòmic català s’ha aprovat la Llei 1/2014 de Pressupostos de la Generalitat i la Llei 2/2014 de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, per la qual es modifica la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge. I en matèria de foment, subvencions i ajuts, la Resolució TES/527/2014 que obre la convocatòria extraordinària per a la concessió de prestacions econòmiques d’urgència especial per al pagament del lloguer o de quotes d’amortització hipotecària per a l’any 2014, adreçada a persones en situació d’atur de llarga durada. Podeu consultar el document Habitatge i Món Local - Actualitat Normativa – Gener-Març 2014 al següent enllaç:   De les disposicions normatives aprovades en matèria d’habitatge el primer trimestre de 2014 destaquem les següents: A nivell estatal, destaca la Llei 1/2014 sobre protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social, que amb caràcter retroactiu considera la SAREB com a entitat col·laboradora en la gestió dels ajuts dels plans estatals d’habitatge; l’Ordre HAP/419/2014 per la qual es modifica l’estructura dels pressupostos de les entitats locals; i les Resolucions de la Direcció General del Cadastre, per determinar els municipis als quals resulta d’aplicació el procediment de regularització cadastral. Altra normativa a destacar és la Llei 3/2014 que modifica la Llei General per la Defensa del Consumidor i Usuari, en relació als contractes a distància, els celebrats fora dels establiments mercantils i també la facultat del jutge respecte a les clàusules abusives; el RDLL 1 / de reforma en matèria

10 Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors

11 Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors *E indica dades que són Estatals

12 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

13 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors

14 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

15 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

16 Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors

17 Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors Les fonts i metodologia dels indicadors es poden consultar al següent enllaç:

18 Anàlisi ESTOC I L’OFERTA D’HABITATGE D’OBRA NOVA A LA PROVÍNCIA
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge ESTOC I L’OFERTA D’HABITATGE D’OBRA NOVA A LA PROVÍNCIA Anàlisi El mercat de l’habitatge d’obra nova és un dels àmbits on el canvi de conjuntura econòmica esdevinguda a partir de 2007 ha tingut un impacte més significatiu. Aquest impacte s’ha concretat en una reducció tant del nombre de noves promocions com en una caiguda del nombre de transaccions (compravendes) d’aquesta tipologia d’habitatges. A mode d’il·lustració, si durant l’any 2007 es van acabar un total de habitatges a la província, l’any 2013 la xifra va ser només de Igualment, les transaccions d’habitatge nou passen de les de l’any 2006 a les registrades durant 2013[1]. Ara bé, aquesta reducció no ha estat ni simultània ni d’igual intensitat en les dues magnituds. En comparació a la xifra d’habitatges acabats, les transaccions van experimentar un decreixement anterior i més accentuat. El resultat fou la generació d’un volum notable d’habitatges acabats amb dificultats per a ser absorbits pel mercat: és el conegut com problema de l’”estoc”. El mercat de l’habitatge d’obra nova és un dels àmbits on el canvi de conjuntura econòmica esdevinguda a partir de 2007 ha tingut un impacte més significatiu Quin és el volum d’habitatges nous pendents de vendre? En un recent estudi (2012) fruit d’un acord entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la propietat i Mercantil de Catalunya, s’estimava que existien a la província habitatges nous pendents de vendre[2]. Per la seva banda, el Cens de Població i Habitatges de 2011 calculava l’existència de habitatges construïts a partir de 2002 que es trobaven vacants (independentment de si havien estat objecte d’una transacció). [1] Font: Secretaria d’Habitatge i Millota Urbana de la Generalitat de Catalunya (construcció d’habitatge) i Ministeri de Foment (Transaccions) [2]

19 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi Una altra forma d’ estimar l’estoc d’habitatge nou pendent de vendre consisteix en calcular el desequilibri acumulat entre l’habitatge construït i les transaccions d’habitatge nou que es realitzen davant de notari. És a dir, a grans trets, l’estoc d’habitatge nou sense vendre resultaria de sumar la diferència que es produeix any a any entre els habitatges que s’acaben i els que es venen[3]. Aquest mètode té com a avantatges permetre: l’anàlisi de l’evolució temporal en la formació de l’estoc i b) la desagregació de les dades a nivell de tots els municipis de la província. Una altra forma d’ estimar l’estoc d’habitatge nou pendent de vendre consisteix en calcular el desequilibri acumulat entre l’habitatge construït i les transaccions d’habitatge nou que es realitzen davant de notari Utilitzant aquesta fórmula de càlcul, pot observar-se com l’estoc d’habitatge d’obra nova a la província seria fonamentalment fruit del desequilibri entre transaccions i habitatge construït generat entre 2007 i 2009. En els anys posteriors aquesta diferència es manté relativament estable fins al punt que existirien a 2013 uns habitatges nous pendents de vendre a la província de Barcelona. El desequilibri entre construcció i transaccions ha estat especialment elevat a municipis com Piera, Sant Cugat del Vallès, Sitges, Vic, Cardedeu, Berga o Manlleu. Per contra, el desequilibri ha estat menor a municipis com Viladecans, Esplugues de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, el Prat de Llobregat o Barcelona. [3] S’adopta per aquest anàlisi la metodologia ideada pel servei d’estudis l’Associació de Promotors de Barcelona. Com a particularitats, es parteix d’una hipòtesis d’inexistència d’estoc a l’any 2007 i la xifra d’habitatges acabats és corregida en un 12% per a tots els municipis de la província (per excloure supòsits com l’autoconstrucció). Una metodologia similar ha estat utilitzada pel Ministeri de Foment.

20 Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi Des/Equilibri entre construcció i transaccions d’obra nova protegit Quines són les característiques de l’estoc d’habitatge nou? Les dades de l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge Obra Nova realitzat per l’Associació de Promotors de Barcelona, amb la col·laboració conjunta de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Municipal de l’Habitatge, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, permeten aproximar-se a les característiques de l’habitatge d’obra nova que està efectivament en oferta al mercat. Té com a avantatge el fet que ofereix una informació molt detallada sobre aspectes com la tipologia dels habitatges o el preu. Com a limitacions, per una banda, l’estudi inclou únicament 50 municipis de la província de Barcelona; per l’altra, el fet que es realitzi per mitjà d’un treball de camp implica que alguns habitatges no són detectats i, per tant, tampoc inclosos en l’estudi. La darrera edició de l’estudi (corresponent al segon semestre de 2013), ha localitzat 990 promocions d’obra nova amb un total de habitatges a la venda. El municipi amb més presència d’oferta és

21 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi Barcelona, amb un total de 202 promocions i habitatges en venda. El segueixen Sabadell amb 50 promocions i 329 habitatges, Terrassa amb 42 promocions i 275 habitatges, Mataró amb 42 promocions i 182 habitatges, i Badalona amb 39 promocions i 424 habitatges. Ara bé, en termes relatius, els municipis estudiats amb una major oferta per habitant serien Sitges (0,58 habitatges en oferta per cada 100 habitants), Pineda de Mar (0,52), Sant Vicenç de Castellet (0,48), Cardedeu (0,47), Vic (0,47) o Montcada i Reixac (0,47). Per contra, es detecta un baix nivell d’oferta en municipis com el Prat de Llobregat (0,03), Mollet del Vallès (0,05), Gavà (0,05), Sant Adrià de Besòs (0,05), Santa Coloma de Gramenet (0,05) o Cornellà de Llobregat (0,06). En relació a l’edició de l’any anterior (2012) s’han localitzat en els municipis objecte d’estudi 11 promocions més amb habitatges a la venda. Ara bé, tot i aquest lleuger increment de les promocions, l’estudi mostra indicadors d’un lent procés d’absorció de l’estoc. En concret, L’estudi mostra indicadors d’un lent procés d’absorció de l’estoc 1) Disminueix –dèbilment - el nombre d’habitatges a la venda (-2,47%) 2) Augmenta el percentatge mitjà d’habitatges venuts en les promocions estudiades que es situa en un 75% (un 2% més que l’any 2012). 3) Augmenta també (un 4%) les promocions que tenen més del 70% dels seus habitatges venuts (un 58%) tot i que, en l’altre extrem, es manté constant el percentatge de promocions que tenen menys d’un 30% dels seus habitatges venuts (18%).

22 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Taula: Oferta d’habitatge d’obra nova a la província. Principals indicadors. Província de Barcelona Anàlisi Entre els municipis on hi ha un nivell més elevat d’absorció dels habitatges (habitatges venuts sobre el total dels habitatges de les promocions observades) destaquen Mataró (84% de l’habitatge venut), Barcelona (82%) o Vilanova i la Geltrú (81%). A l’altre extrem, Sant Pere de Ribes (amb només el 23% dels habitatges venuts) ó Cardedeu (50%), destaquen pel seu baix nivell mitjà d’habitatges venuts en les promocions de l’estudi. El nivell d’absorció de l’estoc és clarament superior en les promocions d’habitatge plurifamiliar Aquest nivell d’absorció és clarament superior en les promocions d’habitatge plurifamiliar. De fet, en les promocions d’habitatge unifamiliar identificades, el 60% dels habitatges disponibles està pendent de vendre. Per tipologies, el gruix de l’oferta d’habitatge d’obra nova a la província és habitatge de tipus plurifamiliar (96%). Només a El Masnou l’oferta d’habitatge unifamiliar supera el 50% del total de l’oferta o el 20% en municipis com Piera, Mataró o Arenys de Mar. En tots els casos, es tracta fonamentalment d’habitatges adossats. En quant a la configuració, la més habitual és la dels habitatges de 3 o 2 habitacions (40% i 33,7% del total de l’oferta, respectivament).

23 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Gràfic. % d’habitatges en oferta segons dormitoris. Província de Barcelona Gràfic. % d’habitatges en oferta segons trams de preu. Província de Barcelona Anàlisi Nivell i evolució dels preus Pel que fa als preus, el fenomen més evident és el manteniment de la tendència decreixent. El descens en els preus per metre quadrat de superfície útil va ser d’un 11% en relació a l’any anterior, situant-se com a mitjana de la província en els 3.275,53 €. Pel que fa al preu total dels habitatges en oferta a la província, el descens va ser del 7% amb un preu mitjà de ,96 €. El descens en els preus per metre quadrat de superfície útil va ser d’un 11% Les franges de preu més habituals són les d’entre € i € i entre i €, amb un 32% dels habitatges en oferta cadascuna. Cal fer notar, igualment, que un 8% dels habitatges estudiats tenen un preu inferior a €.

24 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi Les diferències entre municipis són molt significatives en relació als preus dels habitatges. Entre els municipis que mantenen un preu més elevat en relació al metre quadrat de superfície útil cal destacar Barcelona (5.215,61€), Sant Joan Despí (4.540,28 €), Sitges (4.159,57 €), Santa Coloma de Gramenet (3.713,69 €), Cerdanyola del Vallès (3.631,38 €), Castelldefels (3.566,16 €) o el Prat de Llobregat (3.501,54 €). Entre els municipis amb preus inferiors es troben Manlleu (1.457,24 €) útil), Vilafranca del Penedès (1.753,98 €), Sant Vicenç de Castellet (1.761,85 €), Berga (1.789,35 €) o Manresa (1.825,47€) El preu de l’habitatge en relació a la renda mitjana dels ciutadans dels municipis dóna lloc a l’esforç econòmic que aquests han de realitzar per a accedir a un habitatge d’obra nova. Així, per al conjunt de la província, caldria dedicar un 58% de la renda familiar mitjana per accedir a un habitatge d’obra nova[4]. Els municipis que requereixen un esforç més elevat són, per aquest ordre, Sitges (93,67%), Mataró (88,73%), Barcelona (76,59%), Arenys de Mar (75,82%), el Prat de Llobregat (73,19%) o Piera (73,16%). Per contra, l’esforç requerit és baix a municipis com Manlleu (21,78%), Sant Vicenç de Castellet (26,48%), Manresa (27,07%), Berga (31,20%), Torelló (31,86%) o Igualada (33,50%). caldria dedicar un 58% de la renda familiar mitjana per accedir a un habitatge d’obra nova Estoc i entitats financeres Finalment, cal comentar que un mínim del 38% de les promocions i un 51% dels habitatges apareix com a comercialitzats per entitats financeres[5] entre les que destaquen Catalunya Caixa (13% dels habitatges en oferta), Banc Sabadell -Solvia- (13%) i BBVA (11%). El preu mitjà d’aquests habitatges és [4] Si considerem una hipòtesi en què es financi el 80% del preu mitjà de l’habitatge d’obra nova amb una hipoteca a 35 anys amb el tipus d’interès mitjà de les hipoteques publicat pel Banc d’Espanya (3,3%). La renda familiar disponible té com a font l’Hermes de la Diputació de Barcelona i correspon a l’any 2012. [5] Inclou únicament aquells que en treball s’ha registrat correctament aquesta condició.

25 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi inferior als comercialitzats per altres promotors: un 19% en relació al preu total mitjà i un 15% en relació al preu mitjà del metre quadrat de superfície útil. Igualment es tracta de promocions amb un percentatge més baix d’habitatges venuts (només el 47% de les promocions té més del 70% dels habitatges venuts). Un mínim del 38% de les promocions i un 51% dels habitatges apareix com a comercialitzats per entitats financeres El detall de les dades de l’estudi serà disponible per mitjà de la web de l’Observatori Local d’Habitatge: ( Albert Terrones Taula: Oferta d’habitatge d’obra nova a la província. Principals indicadors. Mostra de municipis

26 Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi

27 Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi