La descarga está en progreso. Por favor, espere

La descarga está en progreso. Por favor, espere

L’APARELL CARDIOCIRCULATORI II

Presentaciones similares


Presentación del tema: "L’APARELL CARDIOCIRCULATORI II"— Transcripción de la presentación:

1 L’APARELL CARDIOCIRCULATORI II

2 ANATOMIA VASCULAR

3 Els vasos sanguinis ARTERIES: porten la sang des del cor als òrgans. Parets fortes i elàstiques ja que la pressió que suporten és elevada. A les artèries de calibre mitjà i petit el múscul llis es el component més important. VENES: porten la sang des de els òrgans al cor. La pressió es baixa, al contrari que a les artèries. Per evitar el retrocés de la sang, posseeixen vàlvules. Tenen poques fibres musculars. A les grans venes, el gruix de la adventícia arriba a ser més gran que el de la mitja. CAPILARS: de diàmetre molt petit. Parets molt fines, per permetre el intercanvi de substàncies amb els teixits. Formen xarxes als òrgans, connectant la xarxa arterial amb la venosa.

4 VASOS SANGUÍNIS ESTRUCTURA DE LA PARED VASCULAR
La capa íntima formada per l’endoteli La capa mitja formada per: - fibres musculars llises teixit conectiu ric en fibres elàstiques La capa adventícia formada principalment per: Col·làgen fibres elàstiques

5 Característiques funcionals dels vasos sanguinis
Des de el punt de vista funcional els vasos sanguinis es poden classificar: Vasos de conducció, que corresponen a les grans artèries. Tenen una gran capacitat elàstica pel que contribueixen al manteniment de les pressions i amortiguació del flux polsatil generat al cor. Vasos de distribució, artèries mitjanes, a la seva part predomina el teixit muscular permet regular la distribució regional del flux sanguini. Vasos de resistència, són les artèries més petites, tenen predomini de fibres musculars i s'encarreguen de la regulació local de la circulació, d’elles depèn les anomenades resistències perifèriques. Vasos d’intercanvi, correspon als capil·lars. Es produeix l’intercanvi de nutrients i substàncies de rebuig, també l’intercanvi de gasos. Alguns capil·lars a òrgans com fetge, molsa, medul·la òssia tenen una llum més amplia e irregular i reben el nom de sinusoides. Vasos de volum o retorn, serien les venes, han de retornar la sang al cor. Contenen aproximadament dos terços de la sang circulant.

6 DISTRIBUCIÓ ANATÓMICA DEL SISTEMA ARTERIAL
Artèria pulmonar es divideix amb dreta i esquerra Artèria aorta - ascendent: surten les artèries coronaries - crossa: tronc braquiocefàlic del qual surten caròtides i subclàvies - descendent: toràcica abdominal, es divideix formant: - tronc celíac - mesentèriques - artèries renals - gònades - branques terminals l’aorta es divideix en dues branques - ilíaca interna - ilíaca externa

7 AORTA

8 Arteria radial La artèria radial és una artèria del avantbraç que prové de la humeral, es trova entre el múscul supinador llarg i el pronador rodó y el palmar major. Es distribueix pel avantbraç, canell i mà. PULSO RADIAL ¿..?

9 Arteria carótida Las arteries caròtides són cada una de las dues artèries dreta i esquerra, que discorren en la seva major part a ambdós costats del coll y que irriguen tant el coll com el cap. Les artèries caròtides inicialment es diuen artèries caròtides primitives o caròtides comunes, y després es bifurquen en artèria caròtida externa y artèria caròtida interna.

10

11 Arteriola Arteriola Una arteriola es un vas sanguini de petites dimensions, que resulta de ramificacions de les artèries i porten la sang cap els capil·lars. Les arterioles posseeixen parets gruixudes musculars, són els punts principals de resistència vascular.

12 Capilar El capil·lar es el més petit dels vasos sanguinis.
Tan primes són les parets que l’oxigen i la glucosa poden travessar-les i arribar fins a les cél·lules, i que els productes de rebuig com el diòxid de carboni poden retornar a la sang per ser eliminats del organisme. Poden ser: Continu, tenen molt unides les capes de cèl·lules i fins i tot en algunes zones tenen un envoltura de suport. Ex: Barrera Hematoencefàlica Finestrat,es comporten com si tinguessin porus, permeten més intercanvi en glàndules secretores i glomèruls renals Discontinu, les cèl·lules es troben molt separades. Són zones on han de passar fora de la sang estructures de elevat PM Ex: mèdul·la òssia, molsa, fetge

13

14 Vénula Les vénules son qualsevol dels petits vasos sanguinis que porten la sang que prové dels plexes capil·lars i s’anastomosen per formar les venes.

15 Vena Es un vaso sanguíneo que conduce la sangre desde los capilares al corazón. El cuerpo humano tiene más venas que arterias y su localización exacta es mucho más variable de persona a persona que el de las arterias. Las venas se localizan más superficialmente que las arterias, prácticamente por debajo de la piel, en las venas superficiales. Las venas están formadas por tres capas: Interna o endotelial. Media o muscular. Externa o adventicia. Las venas tienen una pared más delgada que la de las arterias, debido al menor espesor de la capa muscular, pero tiene un diámetro mayor que ellas porque su pared es más distensible, con más capacidad de acumular sangre. En el interior de las venas existen unas valvas que forman las válvulas semilunares que impiden el retroceso de la sangre y favoreciendo el sentido de la sangre hacia el corazón.

16 DISTRIBUCIÓ ANATÒMICA DEL SISTEMA VENÒS
Pulmonars Cava - superior: Troncs braquiocefàlics Sistema acigos - inferior v. ilíacas v. diafragmàtiques inferiors v. gonadals v. lumbars v. renals v. suprahepàtiques v. porta, mesentèriques, esplènica

17

18 DISTRIBUCIÓ ANATÒMICA DEL SISTEMA LINFÀTIC

19 SISTEMA LINFÀTIC - Els capil·lars limfàtics tancats per un extrem s’uneixen formant vasos limfàtics, que acaben a dos conductes col·lectors, el toràcic i el limfàtic dret que aniran a la circulació venosa, a nivell de la base del coll, en l’angle format per les venes jugular interna i subclavia. Vasos limfàtics, transporten material de rebuig de les cèl·lules i del sistema immunitari en un líquid anomenat limfa Son tubs de paret prima formats d’una capa simple de cé·llules endotelials superposades, unides per filaments subjectes al teixit connectiu circumdant. La existència d’aquests filaments permet que, al augmentar la quantitat de líquid en l’espai intersticial, els capilares limfàtics no s’aplastin o col·lapsin, sinó que una part de les vores cel·lulars cedeixin i entri líquid en el interior dels capil·lars limfàtics, mentre que les vores subjectes amb els filaments es mantenen firmes. Els ganglis limfàtics es troben intercalats formant cadenes en tot el recorregut dels vasos. tenen un diàmetre entre 1 i 15 mm

20 Fisiología vascular Hemodinàmica vascular: flux sanguini
Circulació arterial. Pressió arterial Circulació venosa. Retorno venós Microcirculació Circulació fetal Circulació cranial. Barrera hematoencefàlica. Circulació limfàtica

21 Hemodinàmica vascular: flux sanguini
El fluxe sanguini es defineix com el volum de sang que pasa per una secció d’un vas sanguini en la unitat de temps. S'expressa en ml/min o ml/s Que hi hagi flux de sang dependrà de la diferència de pressions. La velocitat de flux es el quocient entre el flux i l’àrea de secció del vas pel que circula la sang S'expressa segons la següent formula: V=F/A Per un flux constant la velocitat serà més petita a mida que els vasos es van ramificant. La baixa velocitat de flux als capil·lars és una condició necessària per que es pugui donar l’intercanvi de nutrients i oxigen amb els teixits

22 La elasticitat dels vasos permet que segons la pressió intravascular augmenti o disminueixi el volum de sang que hi contenen. Per que la sang circuli és necessari que la pressió intravascular sigui major que la que fan els teixits sobre els vasos, se l’anomena pressió crítica de tancament. Degut a l’estructura de la seva paret, les venes tenen més elasticitat que les artèries i són capaces d’albergar més quantitat de sang sense augmentar gairebé la pressió, això fa que: El circuit venós és un reservori de volum, en repòs s’allotja la meitat del volum sanguini.

23 Funció de les artèries en la regulació del flux sanguini
La capacitat elàstica de l’aorta col·labora amb el cor emmagatzemant l’energia de la contracció a les parets d’aquesta. El flux sanguini és inicialment pulsàtil i és gràcies a l’elasticitat de les grans artèries i a la resistència de les arterioles que es produeix un canvi de flux pulsatil a flux continu als capilars. La pèrdua d’elasticitat arterial fa que es requereixi més treball cardíac per mantenir un flux tisular adequat, fet que es manifesta a l’arteriosclerosi.

24 Regulació del flux sanguini
El flux sanguini en un òrgan no depèn de la seva mida. Ve determinat per la seva funció i les seves necessitats metabòliques Es pot modificar en circumstàncies especials: hemorràgia, exercici Es a les artèries on es regula la distribució del flux sanguini als teixits. La regulació del múscul llis vascular es fa per factors: -humorals, destaquen: vasoconstrictores, les catecolamines i l’angiotensina (renina) vasodilatadores, les prostaglandines, les cinines i l’òxid nítric -metabòlics, és dona una autorregulació que depèn de: - la hipòxia, disminució del pH - liberació de substàncies vasoactives com l’adenosina i el lactat a més hi ha un altre tipus d’autorregulació en òrgans com el cervell i el fetge que fa que el flux sigui constant encara que es modifiqui la pressió arterial. -nerviosos, activació de nervis simpàtics produeix una vasoconstricció per acció de la noradrenalina l’activació del parasimpàtic provoca vasodilatació el seu NT és l’acetilcolina

25 Circulació arterial. Pressió arterial
PA es defineix com la força que exerceix la sang sobre la superfície arterial. Es mesura en mmHg La màxima pressió es dóna a la sístole cardíaca, Pressió sistòlica. El valor mínim es dóna a la diàstole, Pressió dìastòlica. Valors “normals” mmHg La diferència de pressió sistòlica i diastòlica és la Pressió diferencial o de pols. A mida que ens fem grans aquesta es fa més gran perquè les artèries es tornen menys elàstiques, la pressió sistòlica es fa més gran degut a que la paret de l'artèria acumula menys energia a la sístole.

26 La pressió sanguínia subministrada al cos per les artèries es el resultat de la interacció entre la sortida cardíaca (el volum de sang que el cor bombeja por minut) i la resistència vascular, anomenada normalment per metges e investigador resistència perifèrica total. L’expansió de les parets arterials genera una ona rítmica que es l’anomenat pols arterial.

27 Variacions fisiològiques de la PA
La PA es pot modificar segons : l’edat, augmenta degut a una menor elasticitat arterial el sexe, fins als 50 es menor en les dones. degut als canvis hormonals de la menopausa a partir d’aquesta edat es igual o major en les dones. el pes, te relació directa amb la PA, quan una persona obesa s’aprima també es redueix la seva PA. l’exercici físic, l’estat d'estrès emocional o mental augmenten la pressió. la força de la gravetat, en posició erecta la PA per sota del nivell del cor està augmentada i per sobre es troba disminuïda.

28 Regulació de la pressió arterial
Es necessari que es mantingui dintre d’uns límits , si puja massa augmenta molt el treball cardíac i si baixa es redueix el flux cap els teixits. REGULACIÓ A CURT PLAÇ Actúa en qüestió de segons, minuts, hores. Existeixen: Baroreceptors, sensibles a la distensió que la pressió produeix a la pared de les arteries, situats principalment a l’aorta i al si carotide molt sensibles amb pressions de 60 i 160 mmHg. Quimioreceptors, sensibles a canvis en les pressions d’oxigen o de dioxid de carboni. Si disminueix l’oxigen augmenta la pressió.

29 Tots dos receptors envien senyals al centre vasomotor del bulb raquidi
Tots dos receptors envien senyals al centre vasomotor del bulb raquidi. Al bulb raquidi hi ha l’area pressora i l’àrea depressora. Area presora actua si PA disminueix estimula el sistema nerviòs simpàtic actuen sobre: el cor(augmenta freqüència i força de contracció) arterioles(eleva el tó del múscul llis arteriolar)  Augment de PA venes( redueix la seva distensibilitat) Area depresora actua si PA augmenta  estimula el sistema nerviòs parasimpàtic  actua sobre: el cor (disminueix la freqüència i força de contracció) arterioles (disminueix el to i per tant la resistència perifèrica) baixa PA venes (es produeix dilatació i augmenta el volum de sang que contenen

30 Regulació de la pressió arterial a mig i llarg termini
El ronyó regula el volum sanguini i en conseqüència la PA Control de l’equilibri hidroelectrolític Quan es produeix un augment de la PA com a conseqüència de un augment del volum de sang circulant s’incrementa l'excreció d’orina pel mecanisme pressió-diuresi/natriuresi fins que la pressió baixa. A l'inrevés succeeix quan disminueix la PA Sistema renina-angiotensina Quan es produeix una caiguda de la pressió arterial aquest sistema s’estimula i augmenten els nivells d’angiotensina que produeix una vasoconstricció i d’aldosterona provocant una reabsorció renal de sodi y aigua que augmenta el volum circulant.

31 Circulació venosa. Retorn venós
El sistema venós es el responsable de conduir la sang desde els teixits al cor, això determina el RETORN VENÒS El retorn venós es defineix com el volum de sang que circula des de els capilars fins a l'aurícula dreta per unitat de temps. RETORN VENÓS = GAST CARDÍAC Quan una persona es posa dreta la sang anirà a les venes de les extremitats inferiors. Aquestes tenen un sistema anomenat bomba venosa que impulsa la sang cap al cor, depèn de les vàlvules i del múscul esquelètic que envolta els vasos El pols arterial es transmet a les venes més pròximes afavorint el moviment de la sang. Quan la bomba venosa redueix la seva acció s’acumula la sang a les venes i s’afavoreix la filtració de líquid cap els teixits provocant edema. Fa que augmenti el retorn:- L’augment del volum circulant - la sístole ventricular perquè baixa la pressió a les aurícules - La mecànica respiratòria L’augment de la distensibilitat venosa disminueix el retorn

32 Composició de la sang CÉLULAS SANGUÍNEAS: PLASMA SANGUÍNEO:
Aspecto amarillento 91% agua El resto: sales Proteínas Lípidos Glucosa urea CÉLULAS SANGUÍNEAS: GLÓBULOS ROJOS, ERITROCITOS O HEMATÍES Células sin núcleo, cargadas de hemoglobina Transporte de oxígeno Las células más abundantes de la sangre GLÓBULOS BLANCOS O LEUCOCITOS Tienen núcleo Hay varios tipos Función defensiva del organismo PLAQUETAS O TROMBOCITOS Fragmentos celulares Colaboran en la coagulación sanguínea

33 Funció transportadora de la sang
El diòxid de carboni, els nutrients i les substàncies de rebuig, es transporten disolts al plasma L’oxígen es combina amb l’hemoglobina format oxihemoglobina Quan arriba als teixits, l’oxígen s’allibera, i la sang pren un color més fosc.

34 MICROCIRCULACIÓ A. CIRCULACIÓN CAPILAR
Los capilares son los vasos más finos del organismo. Las paredes de los capilares son finas, están en el terreno de las micras y la superficie capilar es muy grande ( m2). Los capilares son distintos según el campo en el que se localicen Localización de los capilares: Cerebrales: endotelio impermeable Musculares: más permeables, conjuntivo y a nivel pulmonar Poros y orificios mayores de 1 micra: se sitúan a nivel del intestino, riñones, son permeables. Espacios por encima de 1 micra de diámetro: son lo más permeables, médula ósea, bazo, hígado, pasan células enteras a través de la sangre PROCESO PARA EL INTERCAMBIO a  MECANISMO DE DIFUSIÓN: es el más importante en cuanto al intercambio que realizan, se establece en base a un gradiente de presión en dos puntos (interior y exterior del capilar), de mayor a menor presión. Las moléculas que lo utilizan son: ·         Hidrosolubles: el Cl H, cloruro potásico, glucosa. Utilizan lo poros o canales para pasar. ·         Liposolubles: oxígeno, CO”, nitrógeno, alcohol. Se pueden intercambiar grandes cantidades b)      MECANISMO DE FILTRACIÓN: tiene una función inferior en cuanto a cantidades, es muy importante el intercambio de líquidos entre el capilar y el líquido intersticial En 24 h salen del capilar unos 20 litros al espacio intersticial. y de recupera por la parte venosa de lo capilares 18 litros. El resto de líquido, será devuelto a la circulación general por medio del sistema linfático En la zona de los capilares anteriores, la presión de filtración es positiva, y hay una salida hacia el tejido. En la zona venosa la presión de filtración es negativa y existe una reabsorción hacia los vasos c) MECANISMO DE PINOCITOSIS: es el menos importante de los tres, supone el transporte de moléculas grandes (proteicas), las cuales se transforman en su forma activa y en vesículas en la zona venosa de los capilares.

35

36 Circulación fetal

37 Circulación fetal La sangre es bombeada a través del cordón umbilical y de la placenta para realizar los procesos de intercambio de oxígeno y de excreción de los desechos, evitando el contacto con los pulmones en el feto Estructuras anatómicas: Ducto arterioso: Conexión vascular entre los vasos que abastecen de sangre los pulmones para el intercambio gaseoso y la aorta. Vaso mayor que suministra sangre oxigenada al cuerpo. Foramen oval: Abertura interaurícular cuya función es facilitar el movimiento de la sangre oxigenada a través del cuerpo del feto. Ducto venoso: Vaso que conecta el hígado con un vaso mayor (vena cava inferior). Vena umbilical: vaso que va desde el cordón umbilical hasta el hígado, el cual lleva sangre oxigenada al cuerpo. Arterias umbilicales: vasos desde el sistema arterial fetal hasta el cordón umbilical función es transportar sangre no oxigenada

38 Circulacion cerebral El cerebro constituye el 2% del total del peso corporal y recibe 15% del gasto cardiaco. El flujo sanguíneo cerebral, O2 y glucosa tienen una alta demanda comparada con otros órganos, excepto el corazón Falta de flujo cerebral solo puede ser tolerado por pocos segundos sin perdida de conciencia y solo 3-4 minutes sin daño cerebral permanente a temperatura normal.

39

40

41 El cerebro posee dos tipos de circulaciones: La sanguínea y la del fluido cerebro espinal
Circulación sanguínea: Se extiende desde la arteria carótida y las arterias vertebrales a las arterias de la pía. De las arteriolas cerebrales que penetran el parénquima cerebral, los capilares, las venulas y por la parte posterior a las venas de la pia, a los senos durales, a las venas vertebrales y yugulares. Circulación del fluido cerebro espinal (CSF) y circulación subaracnoidea: CSF formado por el plexo coroide y la filtración capilar neta (500 ml CSF por día) Barrera hematocerebral: Capilares muestran fuertes conjunciones celulares endotelio-endotelio, con astrocitos distribuidos alrededor de los capilares. Produce una baja permeabilidad (barrera hematocerebral.

42 El cerebro no tiene vasos linfáticos.
Existe mas riesgo de producción de edema que puede comprimir el cerebro y los vasos sanguíneos. El volumen del fluido intersticial puede permanecer constante

43 Determinantes del flujo cerebral
Presión arterial: mm de Hg. Producida por una fuerte regulación metabólica y miogénica(de los músculos) de la resistencia de los vasos. Esta regulación es similar a la coronaria y renal El estrés ortostático y la gravedad se convierte en un alto riesgo (sincope) que produce una disminución en la presión arterial y por tanto de la circulación cerebral. Contracción y dilatación de la resistencia de los vasos 1. El control local ejercido por el metabolismo y reflejo miogénico son los mas importantes 2. Sistema simpático. Los nervios hacia los vasos cerebrales son menos densos que los de otros tejidos. Una suave constricción adrenérgica ayuda a proteger a los capilares cerebrales de la excesiva presión arterial durante la excitación simpática. El control hormonal esta presente.

44 Presion intracraneal presion medida en el espacio subaracnoideo.
Presión venosa a nivel cerebral NO tiene un efecto importante debido a que la viscosidad es normalmente es constante (excepciones, ambientes especiales). La Presión de CO2: Existe una alta sensibilidad del músculo liso de los vasos cerebrales al CO2 , H+ (Efecto importante) Presion intracraneal presion medida en el espacio subaracnoideo.

45

46

47 CIRCULACIÓN LINFÁTICA
A.      La linfa es un líquido que procede del espacio intercelular o intersticio. Si se filtra en los capilares no vuelve a su lugar de origen. Es un sistema vascular similar a de la circulación sanguínea  Tiene la peculiaridad de que es un sistema abierto hacia los tejidos, además en este sistema, la linfa también se transporta de forma similar a la sangre. Posee válvulas que dirigen la linfa en un solo sentido, también apoyada por la contracción de los músculos esqueléticos.  Tenemos por todo el organismo linfáticos periféricos abiertos a los tejidos dirigiendo la linfa hacia arriba, hacia el corazón Tórax: conducto linfático derecho y desde aquí desemboca a nivel de las venas subclavias y de nuevo regresa al corazón.  En el recorrido también existen unos ganglios, denominados ganglios linfáticos, éstos tienen una función de filtración y de defensa, para evitar que los microorganismos entre en el corazón. En ellos se encuentran:  Linfocitos B: responsables de la inmunidad humoral y de la producción de Ac Linfocitos T: responsables de la inmunidad celular, atacan directamente Proteínas plasmáticas que no ha sido devueltas Transporte de glóbulos de grasas: kilomocrones que atraviesan este sistema para depositarse a nivel del panículo adiposo En este sistema hay unos ganglios:  Inginales: transportan la linfa procedente de la extremidad inferior  Axilares: transportan la linfa procedente de la extremidad superior  Cervicales: transportan la linfa de la parte superior de la cabeza  Elefantiasis: falta del sistema linfático en una zona. Esa zona aumenta de tamaño, ya que el líquido no puede regresar por el sistema linfático, produciendo un edema crónico

48 PATOLOGIAS SINTOMAS DE ENFERMEDAD CARDIACA
El diagnostico de una enfermedad cardiaca se inicia con una exploración física y una entrevista, la historia clínica. A menudo se realizan análisis para confirmar el diagnóstico: Toma de la presión arterial Electrocardiograma Ecocardiograma Análisis de sangre Los principales síntomas son: DOLOR DISNEA PALPITACIONES FATIGA SENSACIÓN DE MAREOS DESMAYOS

49 Análisis de sangre: Aumento de la actividad sérica de determinadas enzimas(CK creatincinasa,MB mioglobina, T tropina cardiaca, que se liberan dentro del torrente sanguíneo a causa de la necrosis que se está produciendo. Para dar éste último con seguridad, los valores enzimáticos se toman por series durante los 3 primeros días. Los valores máximos de estas enzimas presentan una correlación discreta con la extensión de la necrosis, aunque también se deben tener en cuenta otros factores que influyen en su grado de actividad. También se pueden tratar de determinar los niveles de fibrinógeno y proteina C reactiva. Por otra parte, también se obtienen parámetros interesantes para el pronóstico, como el nivel de colesterol, los niveles de azúcar (la diabetes aumenta el riesgo de cardiopatía) y de hormonas tiroideas (una tiroides hiperactiva puede producir anomalías cardíacas). Las transaminasas altas también pueden ser un síntoma de infarto agudo de miocardio o insuficiencia cardiaca aguda.

50 Factores de riesgo Los factores de riesgo cardiovascular están constituidos por todas aquellas condiciones propias de cada individuo que incrementan de alguna manera la probabilidad de padecer una enfermedad del corazón o de los vasos sanguíneos que lo irrigan. Estos factores de riesgo son: Hipertensión los niveles elevados de colesterol sérico sobrepeso/obesidad Diabetes dieta inadecuada hábito de fumar Edad Sexo inactividad física la predisposición genética.

51 Es de sobras conocido que las enfermedades cardiovasculares son la primera causa de muerte en España y en muchas sociedades desarrolladas. Pero, ¿cómo saber quién tiene más riesgo? El síndrome metabólico pone a los médicos sobre la pista. Se estima que las personas con síndrome metabólico tienen un 20% más de riesgo de sufrir un episodio coronario en los diez años siguientes frente a las que no lo tienen. Por eso, averiguar quién lo padece es fundamental para tomar las precauciones precisas sobre la enfermedad y evitar la muerte cardiovascular (infarto cardiaco o cerebral o una angina de pecho). El síndrome metabólico no es una sola enfermedad, es la asociación de varias anomalías metabólicas. Se trata del punto final de dos situaciones: la obesidad central (localizada en el abdomen) y la resistencia a la insulina, una reacción propiciada por la obesidad y el sedentarismo y que precede a la diabetes. Pero también incluye alteraciones del metabolismo de la glucosa (azúcar), en concreto, hiperglicemia leve en ayunas ( mg/dl); alteraciones del perfil lipídico, es decir, aumento de triglicéridos ( mg/dl), descenso del colesterol HDL (popularmente conocido como colesterol "bueno") e hipertensión arterial leve. Todas estas anomalías metabólicas se consideran como tales cuando se superan determinados puntos de corte según distintas clasificaciones de la Organización Mundial de la Salud (OMS), el Panel del Tratamiento de Adultos (ATP-III) y la Federación Internacional de Diabetes (IDF). Se considera que una persona sufre síndrome metabólico cuando cumple al menos tres de los criterios expuestos.

52

53 PATOLOGIES ENFERMEDADES DEL SISTEMA VASCULAR ATEROSCLEROSIS
ARTERIOSCLEROSIS VARICES TROMBOSIS HIPERTENSIÓN ENFERMEDADES DEL CORAZÓN CARDIOPATIA ISQUÉMICA: - ANGINA DE PECHO - INFARTO DE MIOCARDIO VALVULOPATIAS: SOPLO CARDIACO INSUFICIENCIA CARDIACA CARDIOPATIAS CONGÉNITAS ENFERMEDADES DEL PERICARDIO: PERICARDITIS AGUDA Y DERRAME PERICARDICO ARRITMIA: -TAQUICARDIA - BRADICARDIA ENFERMEDADES DE LA SANGRE LEUCEMIA ANEMIA

54 ANGINA DE PECHO La angina, o angina de pecho, es un dolor torácico transitorio o una sensación de presión que se produce cuando el músculo cardíaco no recibe suficiente oxígeno. CAUSAS Depósitos de grasa en una arteria coronaria.A medida que los sedimentos grasos se acumulan en una arteria coronaria, el flujo sanguíneo se reduce y no llega oxígeno al músculo cardíaco Otras causas: Anomalías de la válvula aórtica, especialmente la estenosis (estrechamiento de la válvula aórtica), la insuficiencia (regurgitación a través de la válvula aórtica) y la estenosis subaórtica hipertrófica, reducen el flujo de sangre hacia las mismas. El espasmo arterial (estrechamiento súbito y transitorio de una arteria) también puede causar angina de pecho. Por otro lado, la anemia grave puede reducir el suministro de oxígeno al músculo cardíaco y desencadenar un episodio de dolor. SINTOMAS Presión o dolor debajo del esternón. El dolor también se produce en el hombro izquierdo o por debajo de la parte interna del brazo izquierdo, en la espalda, la garganta, el maxilar o los dientes y, algunas veces, en la parte inferior del brazo derecho. Muchas personas describen la sensación como malestar más que como dolor. La angina de pecho aparece de forma característica durante un esfuerzo físico, dura sólo unos pocos minutos y desaparece con el reposo.

55 INFARTO DE MIOCARDIO El infarto agudo de miocardio es una urgencia médica en la que parte del flujo sanguíneo que llega al corazón se ve reducido o interrumpido de manera brusca y grave y, en consecuencia, se produce una destrucción (muerte) del músculo cardíaco (miocardio) por falta de oxígeno. CAUSAS El infarto agudo de miocardio se produce generalmente cuando la obstrucción de una arteria coronaria restringe gravemente o interrumpe el suministro de sangre a una región del corazón. Si el suministro es interrumpido o reducido significativamente durante más de unos pocos minutos, se destruye el tejido cardíaco. La capacidad del corazón para seguir bombeando después de un ataque cardíaco depende directamente de la extensión y localización del tejido lesionado (infarto). Debido a que cada arteria coronaria alimenta una determinada sección del corazón, la localización de la lesión depende de la arteria obstruida. Si la lesión afecta a más de la mitad SÍNTOMAS El más típico es el dolor en el medio del pecho que se extiende a la espalda, el maxilar, el brazo izquierdo o, con menor frecuencia, al brazo derecho. Puede ser que el dolor aparezca en una o varias de estas localizaciones y, en cambio, no en el pecho. El dolor de un infarto es similar al de la angina de pecho pero en general es más intenso, dura más tiempo y no se calma con el reposo o la administración de nitroglicerina. Con menor frecuencia, el dolor se percibe en el abdomen y puede confundirse con una indigestión, sobre todo porque el eructo puede aliviarlo de forma parcial o transitoria Otros síntomas incluyen una sensación de desvanecimiento y un pesado martilleo del corazón. Los latidos irregulares (arritmias) pueden interferir gravemente con la capacidad de bombeo del corazón o provocar la interrupción del mismo (paro cardíaco), conduciendo a la pérdida de consciencia o la muerte. Durante un infarto, el paciente puede sentirse inquieto, sudoroso, ansioso y experimentar una sensación de muerte inminente. En ocasiones, los labios, las manos o los pies se vuelven ligeramente azules (cianosis). También puede observarse desorientación en los ancianos.

56 HIPERTENSIÓN La hipertensión arterial es generalmente una afección sin síntomas en la que la elevación anormal de la presión dentro de las arterias aumenta el riesgo de trastornos como un ictus, la ruptura de un aneurisma, una insuficiencia cardíaca, un infarto de miocardio y lesiones del riñón. CAUSAS En aproximadamente el 90 por ciento de las personas con presión arterial elevada, la causa es desconocida.se denomina hipertensión esencial o primaria. La hipertensión esencial puede tener más de una causa. Cuando la causa es conocida, la afección se denomina hipertensión secundaria. Entre el 5 y el 10 por ciento de los casos de hipertensión arterial tienen como causa una enfermedad renal. Entre el uno y el dos por ciento tienen su origen en un trastorno hormonal o en el uso de ciertos fármacos como los anticonceptivos orales (píldoras para el control de la natalidad). La obesidad, un hábito de vida sedentario, el estrés y el consumo excesivo de alcohol o de sal probablemente sean factores de riesgo en la aparición de la hipertensión arterial en personas. SINTOMAS la hipertensión arterial es asintomática, a pesar de la coincidencia en la aparición de ciertos síntomas que mucha gente considera (erróneamente) asociados a la misma: cefaleas, hemorragias nasales, vértigo, enrojecimiento facial y cansancio. En caso de hipertensión arterial grave o de larga duración que no recibe tratamiento, los síntomas como cefaleas, fatiga, náuseas, vómitos, disnea, desasosiego y visión borrosa se producen por lesiones en el cerebro, los ojos, el corazón y los riñones.

57 CASO CLINICO


Descargar ppt "L’APARELL CARDIOCIRCULATORI II"

Presentaciones similares


Anuncios Google