ILDEFONS CERDÀ Nom sencer: Ildelfons Antoni Salvador Cerdà i Sunyer.

Presentación del tema: "ILDEFONS CERDÀ Nom sencer: Ildelfons Antoni Salvador Cerdà i Sunyer."— Transcripción de la presentación:

1 ILDEFONS CERDÀ Nom sencer: Ildelfons Antoni Salvador Cerdà i Sunyer.
Va néixer el 23 de desembre de 1815 a Santa Coloma de Centelles. Va ser el quart de sis germans.

2 BIOGRAFIA Va renunciar al futur de Capellà i estudià llatí i filosofia, a Vic, i d'arquitectura i matemàtiques a Barcelona. Al 1835 es va traslladar a Madrid per estudiar a l' escola d'Enginyers on va obtenir el títol sis anys més tard. Ja com a enginyer, va ingressar al Cos de Camins de l'Estat, encarregat d'Obres Públiques, i durant 8 anys va ser destinat a diferents províncies espanyoles. Va agafar una important experiència professional participant a la construcció de carreteres i infraestructures de serveis i transport. Casat amb Clotilde Bosch amb qui va tindre 4 filles.

3 TAMBÉ VA SER . . . Ildefons Cerdà també va ser un polític progressista: diputat de les Corts de Madrid, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i fins i tot president de la Diputació de Barcelona al 1873.

4 ELS SEUS ESTUDIS El 1849 va decidir centrar-se només en el projecte que ell anomenava “la idea urbanitzadora.” Els seus esforços cristal·litzarien el 1859 en un projecte clau per al naixement de l'urbanisme modern: el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona.

5 LA SEVA MORT La mort el va sorprendre el 21 d'Agost del 1876 mentre feia una cura al balneari de Cantàbria.

6 PLA CERDÀ El Pla de Reforma i Eixample de Barcelona és un projecte pioner en l'urbanisme modern. Cerdà aspirava a una ciutat de carrers amples i espais verds. Va dissenyar una quadrícula de carrers paral·lels i perpendiculars que només trencaven les grans avingudes. Les novetats eren les illes octogonal que incorporaven xamfrans per facilitar la circulació. El Pla Cerdà de 1859 preveia una amplada de carrers de 20 m i només és construïssin dos costats a cada illa. L'alçada màxima del edificis era de 16 m. El plànol contenia un mercat cada 900 , un parc cada 1.500, tres hospitals, un escorxador, un cementiri, un bosc i 31 esglésies. Les illes no eren ben bé quadrades, ja que, per facilitar la visibilitat, a les cantonades es tallaven en forma de xamfrà.

7 EIXAMPLE Gemma i Aina