2. L’utilitarisme de Stuart Mill

Presentación del tema: "2. L’utilitarisme de Stuart Mill"— Transcripción de la presentación:

1 2. L’utilitarisme de Stuart Mill
2.1 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà com a ésser progressiu Pàgina Obres Pàgina 332 Pren-ne nota! Pàgina 332 Biografia Pàgina 331 La seva concepció de l’ésser humà combina elements de dos grans moviments culturals: Com ho porta a terme?: La il·lustració (raó, perfeccionament i progrés) El romanticisme (sentiments, individualitat i originalitat) José Vidal González Barredo

2 2. L’utilitarisme de Stuart Mill
2.1 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà com a ésser progressiu Pàgina La principal diferència amb la resta dels animals és la possessió d’unes facultats superiors: el seu desenvolupament i exercici possibiliten: la consecució de la felicitat (utilitarisme eudemonista), Com també el seu propi perfeccionament: idea de l’esser humà com a ésser progressiu. Aquest procés de perfeccionament s’ha d’orientar al desenvolupament de la pròpia individualitat (Humboldt) → es necessiten dos requisits, que hi hagi: Llibertat: és un dels elements indispensables pel desenvolupament humà i el benestar col·lectiu (liberalisme utilitarista), i Varietat de situacions. Això ha de ser possible per a tothom en virtut de la consideració de la igual dignitat humana: tot individu ha de tenir la possibilitat de perfeccionar-se a si mateix i desenvolupar la seva pròpia individualitat de manera que pugui aconseguir el seu propi camí cap a la felicitat. Per a fer-lo possible s’hauran de portar a terme les reformes econòmiques i polítiques que siguin necessàries (liberalisme social). Text pàgina 331

3 2. L’utilitarisme de Stuart Mill
2.2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Pàgina Defensa del principi d’utilitat o de la màxima felicitat com a criteri per: Distingir el bé del mal, saber què cal fer per obrar correctament (dimensió ètica). Elaborar les lleis, decidir les accions de govern o crear les institucions polítiques (dimensió política). Enunciació del principi d’utilitat: És una ètica: Eudemonista: en identificar bé amb felicitat. Hedonista: en identificar felicitat amb la consecució del plaer o la reducció del dolor. En què consisteix el principi d’utilitat? Text pàgina 331 “Tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la felicitat (la màxima felicitat per al màxim de persones)”

4 2. L’utilitarisme de Stuart Mill
2.2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Pàgina Stuart Mill explica d’una manera detallada, clara i precisa en què consisteix el principi d’utilitat davant de les crítiques i les interpretacions errònies: 1a objecció que es feia al principi d’utilitat Aquella que es deriva de la interpretació errònia que identifica el plaer amb els plaers més grollers (animals). Resposta: Els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat que és possible en l’ésser humà. Argumentació: L’ésser humà posseeix unes facultats superiors, específicament humanes (fonament antropològic) l’exercici de les quals proporciona un plaer qualitativament superior i més valuós (que el merament sensual resultat de l’exercici dels apetits animals). L'utilitarisme no és una «moral de porcs» Text pàgina 333

5 Sensibilitat estètica
2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2.2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Pàgina 334 Quines són aquestes facultats?: Conclusió: per tant, Podem distingir en el plaers entre la quantitat i la qualitat. Els plaers de l’ intel·lecte són qualitativament més valuosos que els plaers corporals. I, a més, són menys costosos, més duradors i segurs. Com a desig de saber, coneixement i desenvolupament d’una cultura intel·lectual. Intel·ligència Plasmada en la creació o el gaudi de l’art. Sensibilitat estètica Orientats a la consideració vers als nostres semblants. Sentiments morals

6 2. L’utilitarisme de Stuart Mill
2.2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Pàgina 334 Com podem saber que uns plaers són més valuosos que els altres? A partir de principis empiristes: Preguntem quin plaer és més desitjable? a les persones que: Han experimentat els dos tipus de plaers, que hi estan familiaritzats, són capaços d’apreciar-los, més possibilitats d’experimentació han tingut, més habituats estan a l’autoobservació i la reflexió. Si responen guiats per la pròpia experiència i no pas per qualsevol idea preconcebuda diran que: el mode de vida basat en l'exercici de les facultats superiors és més valuós. El fonament d’aquesta elecció és l’experiència i el sentit de la dignitat que tot ésser humà té en certa manera i proporció amb les seves facultats superiors.

7 2. L’utilitarisme de Stuart Mill
2.2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Pàgina Argumentaran que: No es canviarien per un que no sap gaudir-ne o un animal amb tots els plaers satisfets, ja que coneixen la diferència entre: L’acontentament: satisfacció de les necessitats corporals → plaers sensuals. La felicitat: satisfacció de les necessitats intel·lectuals → plaers intel·lectuals. Ni canviarien la seva intel·ligència per l' ignorància, ja que: Aquesta opció no menyscaba la seva felicitat (és a dir, que en iguals condicions sigui menys feliç que un ignorant), ja que: El saber li permet conèixer: Els límits i les possibilitats de la felicitat en el món que viu, Els mitjans millors per aconseguir-la, La manera millor de suportar les seves imperfeccions. Text pàgina 334