Fent camí per la vida.

Presentación del tema: "Fent camí per la vida."— Transcripción de la presentación:

1 Fent camí per la vida

2 a la presència del Senyor.
Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor. La manera de vestir, de riure, de caminar, revelen quina mena d'home és. (Sir 19,30)

3 el caminar tentinejant dels infants
en donar els primers passos

4 el caminar pausat i vacil·lant dels vells

5 el caminar estudiat i precís de la model sobre la passarel·la

6 el caminar provocatiu de la prostituta

7 el caminar silenciós i àgil
dels monjos i les monges

8 el caminar tortuós i titubejant
de l’embriac

9 el caminar apressat del qui va a la feina

10 el caminar segur i ferm de l’excursionista i el muntanyenc

11 el caminar àgil i atlètic de l’esportista

12 el caminar temorenc del paraplègic

13 el caminar enjogassat i creatiu
de la mainada

14 el caminar elegant de la gent refinada

15 el caminar desmanyotat
de la jovenalla

16 el caminar cansat del qui torna de la feina

17 el caminar solemne dels pontífexs

18 el caminar desesperat i famèlic dels refugiats, dels fugitius, dels emigrants

19 El caminar buit del condemnat a mort

20 El caminar taciturn del solitari

21 El caminar abraçat dels enamorats

22 El caminar fatigós i tossut del pelegrí

23 el caminar obert i esperançat d’Abraham

24 el caminar pacient i tortuós dels israelites pel desert

25 el caminar valent, decidit i martirial de Jesús pujant a Jerusalem

26 el caminar pansit i trist dels dos deixebles d’Emaús
Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà: -De què parleu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat de decepció... (Lc 24,13-17)

27 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.
Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l’un a l’altre: - ¿No es veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: - Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa (Lc 24,30-35) el caminar ràpid i joiós dels dos deixebles retornant a Jerusalem després de reconèixer el Ressuscitat

28 el teu caminar i el meu, semblant a tants d’altres, però alhora únic i irrepetible

29 cada caminar revela quelcom de la persona
Què em vols dir, amic, amiga, amb el teu caminar?

30 Junts fem via, donant-nos les mans!
Caminem en la nit profunda, donant-nos les mans! Penetrats d'una calma augusta, Una estrella al cel ens guia: Endavant! Fem via donant-nos les mans! Caminem tot just a trenc d'alba, Esperant el dia que s'alça, Ja sentim el bes del sol: Endavant! Caminem sota un sol que crema, No veieu quina polseguera? Donant-nos les mans! No sentim ni fam ni set: Endavant! Caminem quan el vespre tomba, Poc a poc tot es cobreix d'ombra, Fem adéu al sol que es pon: Endavant! Fem adéu al sol que es pon: Endavant: (Intèrpret: Jaume Arnella) Junts fem via, donant-nos les mans!

31 ENDAVANT!