Descargar la presentación
La descarga está en progreso. Por favor, espere
Publicada porVictorio Lameira Felgueiras Modificado hace 6 años
1
15. Transició, democràcia i autonomia
15.0. Transició i canvi polític La Transició (com a nom propi) al·ludeix a conjunt de canvis que va viure Espanya els primers anys després de la mort de Franco considerats una veritable revolució política de caràcter pacífic van significar la desaparició de la dictadura franquista i la construcció d’una monarquia constitucional i democràtica va permetre donat que s’eliminaren les principals lleis de la dictadura s’aboliren la censura, la pena de mort i una llarga llista d’institucions i disposicions repressives es consolidà un sistema legal de partits, sindicats i tota mena d’associacions s’establí un conjunt de drets i llibertats fonamentals s’elaborà una nova Constitució com a marc legal superior es definí un nou esquema de govern territorial
2
15. Transició, democràcia i autonomia
15.1. Els inicis de la transició (1) La mort de Franco l’aparent continuïtat del règim (atado y bien atado) en un context profundament antidemocràtic dóna pas a mostra la proclamació de Joan Carles com a rei i cap de l’estat (22-XI-75) deslliurar-se de les institucions i obrir un procés efectiu de reforma política forma Arias Navarro (XI-75) nomena amb l’objectiu de un context difícil: ofensiva de l’oposició (POD: X-76, per forçar la negociació; mobilitzacions [Diada], vagues) immobilisme de les institucions i desestabilització ultra un gabinet amb Fraga i Areilza com a personalitats destacades i amb intenció reformista afronta Adolfo Suárez (VII-76, per suggerència de Fernández-Miranda) actua en l’immobilisme polític del propi Arias i altres sectors les mobilitzacions populars constants, a través de l’actuació unitària de l’oposició (que cerca la ruptura democràtica), reprimides durament (la calle es mía) elabora Llei de Reforma Política supera amb preveu aprovada eleccions per sufragi universal dues cambres modificar les Lleis Fonamentals del règim vot afirmatiu de l’ampli sector d’Alianza Popular garanties de no exigir responsabilitats per la dictadura i de conservació de la posició social manteniment dels comunistes en la il·legalitat 18-XI-76: Corts franquistes gràcies a replantejar l’actuació de l’oposició davant de la recuperació de la iniciativa per part del president 15-XII-76: referèndum obliga a
3
15. Transició, democràcia i autonomia
15.1. Els inicis de la transició (2): El procés constituent ( ) progressiva legalització de partits i sindicats (culmina l’abril-77 amb la legalització del PCE) liquidació d’institucions cabdals del franquisme (TOP, Movimiento, CNS, ...) violència ultra (Atocha: I-77) activitat terrorista (GRAPO, ETA, ...) El bienni instauracions provisionals de la Generalitat (As. de Parlamentaris Catalans, Diada’77, retorn de Tarradellas: X-77), el Consell General Basc (I-78) i la Xunta (III-78) és marcat per Llei d’amnistia total (X-1978) convocatòria d’eleccions a Corts constituents (IV-77, a celebrar al VI-77) elaboració de la Constitució democràtica resulta preparada per ponència constitucional (7 membres) aprovada inclou victòria UCD (barreja de postfranquistes i opositors moderats) però sense majoria absoluta important força del PSOE implantació feble del PCE cap diputat per al franquisme pur i pocs per a AP, el grup més proper presència nacionalista a Catalunya i País Basc 6-XII-78: referèndum signatura dels Pactes de la Moncloa (X-77) derogava les lleis anteriors Estat democràtic i social de dret monarquia parlamentària hereditària i divisió de poders exèrcit sotmès al poder civil reconeixement de drets i llibertats nova ordenació territorial (autonomies) pretenien reduir la inflació instaurar reformes per repartir els costos de la crisi Impost extraordinari sobre el Patrimoni (1977) IRPF (1978, però no va poder aplicar-se fins al 1982) mitjançant devaluació monetària moderació despesa pública (inclosa la SS) programa per racionalitzar l’elevat consum d’energia compromís de donar suport a una reforma fiscal i noves relacions laborals (augments salarials d’acord amb la inflació prevista) va donar
4
15. Transició, democràcia i autonomia
15.3. Cris econòmica i obstacles a la democràcia La Transició terrorisme i intents d’involucionisme i colpisme militar context de crisi econòmica internacional pateix originada a es manifesta en vinculat grups d’extrema dreta: Guerrilleros, Triple A: actuen contra l’esquerra (atemptat d’Atocha, 1977) inciten al cop militar promouen conspiracions (Galàxia, 1978) les alces del preu del petroli ( i ) elevades taxes d’atur i inflació reducció de la taxa de creixement produeix va ser grups d’extrema esquerra: actuen contra forces armades i d’ordre públic ETA (77 morts el 1979 i 95 el 1980, Hipercor el 1987), GRAPO, FRAP Terra Lliure (Bultó, etc.) increment dels costos de producció i empitjorament de la competència europea en relació a les economies emergents molt difícil de superar degut a afrontada amb EUA: alça dels tipus d’interès per atreure capitals Europa Oc: disminuir el dèficit públic, controlar la inflació i rebaixar costos manca de reacció del règim franquista (preferia assegurar l’estabilitat de l’ocupació) combativitat sindical (per motius polítics i per assegurar la capacitat adquisitiva dels salaris davant de la manca de prestacions socials) manca d’organitzacions patronals lliures organitzades manca de tradició de pacte i concertació social
5
15. Transició, democràcia i autonomia
15.4. La consolidació democràtica ( ) Els darrers anys de govern centrista incapacitat de superar la crisis econòmica, social i terrorista un intens desgast intern de la UCD degut a victòria electoral majoritària del PSOE (X-82) pèrdua de suport electoral mostren acaben amb porta a crisis internes al PCE-PSUC i reforçament del PSOE i AP facilita com es veu a dimissió de Suarez (I-81) reconstruir la unitat de la UCD: sense èxit: el lideratge passa a Lavilla Suárez abandona i funda el CDS limitada victoria a les eleccions generals (1979) relatiu fracàs a les municipals (1979: perd a les grans ciutats i capitals) derrotes a les autonòmiques després de procura buit de poder que queda govern de Calvo-Sotelo (II-81) l’entrada d’Espanya a l’OTAN Llei del divorci (1981) LOAPA (1982) aprova aprofita intent de cop d’estat (23-II-81) participen fracassa per diverses conspiracions: trama ultra dirigida per Tejero neofranquisme monàrquic (Milans del Bosch) intrigues personals (Armada) divisions internes dels colpistes manca de suport de la majoria dels comandaments (esperen ordres del rei) rebuig públic de Joan Carles I
6
15. Transició, democràcia i autonomia
15.5. Els governs de la democràcia ( ) Les darreres dècades llarga etapa de govern socialista ( ) governs del Partit Popular ( ) viuen destaca destaca reformes econòmiques: reconversió bancària reconversió industrial: adaptació a les exigències del mercat internacional i de l’ingrés a la CEE que redueix la capacitat industrial i l’ocupació (conflictes a Sagunt, Biscaia i Galícia) actuacions econòmiques: manteniment Estat del benestar compliment condicions per a l’ingrés a la UE Pla Hidrològic Nacional reforma subsidi atur (provoca vaga gral) actuacions socials: Llei d’estrangeria Llei orgània d’universitats i LOCE supressió servei militar obligatori (2001) reformes socials: despenalització de supòsits de l’avortament reforma educativa: universitat (1983), LODE (1985) i LOGSE (1990) consolidació procés autonòmic (LPA) actuacions polítiques: impuls contra el terrorisme basc (Ermua) i trencament del Pacte d’Ajuria Enea per part del PNB (P. Lizarra) Llei de partits suport a la invasió d’Iraq política internacional: Tractat d’Adhesió a la CEE (1985) ratificació de l’ingrés a l’OTAN tornada socialista al poder ( ) reforma exèrcit (disminució, modernització) terrorisme: Pacte d’Ajuria Enea (1988) atemptat d’Atocha (200 morts i més de 1000 ferits) (11-III) eleccions (14-III) desgast del govern: vaga general (1988): el govern universalitza l’assistència sanitària gratuïta, millora la protecció contra l’atur i es garanteix el sistema públic de pensions (Pacte de Toledo) corrupció (Roldán, Guerra, Rubio, FILESA...) guerra bruta (GAL) recessió econòmica (inflació: 3,5%, atur: 23%) després anul·lació mesures populars: retirada tropes d’Iraq, derogació PHN i reforma lleis educatives lleis socials: Llei d’Igualtat i de Dependència, ‘divorci exprés’, regularització d’immigrants i matrimoni homosexual renovació estatus destaca
7
15. Transició, democràcia i autonomia
15.2. La recuperació de l’autonomia i La Catalunya autònoma La Generalitat negociació directa Suárez-Tarradellas hegemonia de CiU ( ) mitjançant de manera provisional s’implanta destaca després consolidar institucions: organització del govern i la funció pública, policia autonòmica impulsar desenvolupament de matèries bàsiques: ensenyament i sanitat Llei d’ordenació del territori (1987): 41 comarques i consells comarcals viu mobilitzacions populars (Diades 76 i 77) Ass. de parlamentaris (VI-1977) impulsa catalanització societat: Llei de normalització lingüística (1983): promoció del català a l’ensenyament, l’administració, premsa, publicacions, ràdio i televisió, i consideració del català com a única llengua vehicular a l’ensenyament creació tres canals televisius en català elaboració Estatut d’autonomia passa destaca treball comissió (Sau) aprovació Ass. parlamentaris (XII-1978) presentació Congrés (III-1979) referèndum (X-1979) aprovació Corts (XII-1979) millora d’infraestructures i del serveis públics governs tripartits d’esquerres destaca Catalunya com a nacionalitat cooficialitat llengües organització Generalitat (Parlament, president, Consell executiu, Tribunal Superior Justícia) competències legislatives i executives exclusives i compartides finançament autonòmic presidència Maragall: elaboració nou Estatut (eleva el sostre competencial i financer de l’autonomia): aprovat a Corts (III-2006) i referèdum (VI-2006) amb una elevada abstenció presidència Montilla
8
15. Transició, democràcia i autonomia
15.7. Desenvolupament econòmic i canvis socials Espanya recuperació de l’economia mundial després crisis del petroli ingrès CEE (arribada fons europeus) canvis demogràfics viu com fort creixement econòmic ( ) supera els 45 milions (2008) degut a l’arribada massiva d’immigrants (Marroc, Amèrica Llatina i Europa oriental) augment de natalitat degut travessa perjudicat canvis laborals com creixement ( ): reactivació important de la inversió, augment PIB i disminució atur problemes estructurals increment població ocupada (1996: 12,5; 2007: 20,3) incorporació dona al treball precarietat laboral (temporalitat) transformació mercat laboral: primari: 4,5%; secundari: 30%; serveis: 65%) taxa d’atur elevada alt dèficit exterior endarreriment tecnològic baixa productivitat lideratge de la construcció recessió (1992-7): dficultats economia europea (enfonsament URSS, unificació Alemanya i recessió USA) reducció taxa PIB, augment inflació i atur crisi financera internacional (2008): s’enfronta de manera concertada amb ajudes públiques i programes de despesa pública tranformació mentalitats com creixement ( ): afavorit per la nova recuperació, l’entrada a l’euro i els baixos tipus d’interés (fomenten la inversió i el consum) nova estructura familiar i retard de l’edat d’emancipació augment del paper social de la dona (però persistència de la violència contra les dones) escolarització plena fins als 16 anys, desaparició de l’analfabetisme i major accés a la universitat procés de secularització social
Presentaciones similares
© 2025 SlidePlayer.es Inc.
All rights reserved.