Canals de Montserrat: El Camí de l’Arrel

Presentación del tema: "Canals de Montserrat: El Camí de l’Arrel"— Transcripción de la presentación:

1 Canals de Montserrat: El Camí de l’Arrel
Un sender clàssic i suau de Montserrat, que voreja les espectaculars parets i els canals del nord del massís i permet copsar els contrastos de vegetació entre les zones fosques i humides i les seques i solanes, davallant al monestir des de la regió de les agulles de Tebaida. Per a joves de 12 a 16 anys Aquesta excursió la podeu trobar al llibre Explorar Catalunya Volum 2 Excursió nº 16

2 La nostra excursió té com a punt de partida la zona del monestir de Montserrat

3 Per tal d’arribar fins al monestir, podem utilitzar diversos mitjans de transport col·lectiu a més de l’autocar. Un dels més tradicionals ha estat l’Aeri de Montserrat

4 I en els darrers anys podem incorporar el recuperat cremallera de Montserrat

5 La nova estació a la zona del Monestir

6 Al monestir podem començar a impregnar-nos de l’ambient d’aquesta zona de la muntanya, amb excursionistes, turistes de tot tipus, romeries… i les figures pètries de les agulles que ho contemplen tot

7 El primer que hem de fer és anar en direcció al pàrquing de la zona del monestir

8 Hem d’arribar a la zona del peatge i superar-lo

9 Som a la carretera i hem de prendre direcció a l’antiga N2, o sigui, cap a l’esquerra. És molt important que circulem en fila d’un i sempre per l’esquerra

10 Malgrat que per la carretera no ho sembli, som a dins d’un Parc Natural

11 Quan ja portem una estona de camí, trobarem un túnel

12 A la dreta del túnel trobarem un camí que ens evita la perillosa travesia per dins del mateix

13 A partir d’aquest punt, la impressionant cara nord serà la nostra companya

14 Continuem avançant i al fons apareix el monestir de Santa Cecília i el refugi Bartomeu Puiggrós

15 Si veniu en autocar, no cal dir que l’excursió comença a tocar del refugi, lloc on us pot acostar l’autocar

16 Ja que som aquí, no perdem l’oportunitat de conèixer els elements arquitectònics del país i acostar-nos fins a l’església

17 El seu interior és auster però es respira aquell sentiment de pau que envolta les esglésies romàniques

18 Una vegada visitem el petit temple, sortim a l’exterior

19 I des de les restes d’aquest petit claustre

20 Podem admirar la muntanya en tota la seva màxima expressió

21 Tornem a la zona del refugi

22 I tot just a darrera trobem un pal indicador del GR4, el qual seguirem a l’esquerra

23 Tornem a aquest punt de la carretera i mirem a la nostra esquerra

24 En aquest punt, i envoltat de marques diverses de pintura al terra apareix una marca de GR en el tronc d’un arbre

25 Pal indicador Marca a l’arbre Aquesta marca ens indica l’inici del camí. De totes maneres veurem que hi ha multitud de corriols i dreceres. El que hem de tenir ben clar és que hem d’arribar al pal de senyalització de d’alt i agafar el camí de l’esquerra. En aquest camí ens acompanyen les marques del GR 172 i d’un PR Direcció a seguir

26 El camí i les marques són evidents

27 I en els encreuaments amb altres corriols de seguida es troba una creu que ens diu que aquest camí no és el bo

28 Pugem lleugerament i ens acostem una mica a les grans parets

29 A les zones més obertes i menys humides trobem cireretes de bosc

30 I a les zones més obagues dels torrents trobem un bosc mediterrani humit.
Les marques del PR són evidents

31 Sant Benet A davant nostre, i malgrat la calitja, podem veure la carretera i el monestir de Sant Benet

32 El camí és evident i les marques clares

33 Els núvols donen un aire de misteri a tota la muntanya

34 I el PR i el GR continuen ben junts

35 Al nostre voltant apareixen canals i barrancs, alguns dels quals estan senyalitzats amb fites, especialment els més transitats pels escaladors

36 Un altra vista de Sant Benet

37 De plantes, durant el camí, en veurem moltes, com per exemple aquest boix grèvol que podem trobar als espais més humits

38 Les pluges torrencials i les esllavissades han afectat a la muntanya de Montserrat molt greument en els darrers anys, i les seves destrosses són evidents

39 La bellesa i la natura caminen de la mà al llarg de tota l’excursió

40 Fins hi tot la flor més insignificant és impressionant si la sabem contemplar

41 I al nostre voltant la figura pètria de les grans parets

42 En alguns punts com aquest, el camí es bifurca per culpa dels despreniments. Nosaltres seguirem les marques i anirem per la dreta tot cercant la base de la paret

43 El camí supera sense cap dificultat aquesta zona

44 I ens deixa contemplar la grandiositat de la muntanya

45 En alguns punts del recorregut trobarem vies d’escalada, i petits tresors com aquest. Es tracta d’una escàrpia, un dels vells utensilis que s’han utilitzat a l’escalada montserratina per tal de poder conquerir les seves parets

46 Les marques continuen juntes durant aquest tram del camí

47 I n’apareixen altres de noves, com aquestes que ens indiquen de manera no gaire discreta un corriol que surt a la nostra dreta

48 Es tracta d’una excursió senzilla i de curta durada, per la qual cosa podem dedicar una estona a contemplar i gaudir de la natura

49 I davant nostre, amb la seva silueta inconfusible, el Cavall Bernat

50 La pujada és suau i plaent

51 La grandiositat de la roca és evident

52 En alguns punts trobarem arbres caiguts al mig del camí, restes d’esllavissades, antics incendis o arbres morts

53 Els incendis precisament han estat els protagonistes d’alguns tràgics estius a les darreres dècades. Les zones cremades són evidents i contrasten amb els espais més frondosos on el foc no va arribar.

54 Com per exemple aquest

55 Pel que fa a les esllavissades, en aquest camí s’ha fet un gran treball de contenció

56 Que evita que el camí desaparegui amb les fortes pluges de cada tardor

57 Al fons, s’intueix el nostre punt de partida, el monestir de Santa Cecília

58 Els núvols i les roques juguen a sobre dels nostres caps

59 Mirem on mirem apareixen agulles i parets

60 I el nostre camí circula als seus peus tot cercant el monestir

61 Com ja hem vist, les bifurcacions estan assenyalades amb fites i marques.
On ens portarà aquesta?

62 En aquest punt del camí hem d’anar en compte i no despistar-nos
En aquest punt del camí hem d’anar en compte i no despistar-nos. El camí correcte està indicat per la marca del PR i la fita de pedra.

63 NO Atenció!!!La direcció que segueix el camí està assenyalada per les puntes d’aquesta marca, no pas per la part central

64 Ens acostem a la regió de la Tebaida, en aquest punt podem veure els Flautats

65 Som a tocar del Pla de la Trinitat, punt on abandonarem momentàniament les marques del PR i continuarem només amb les del GR 172

66 Tot just en aquest punt el PR ha tombat a la dreta i ens abandona.

67 Des d’aquí podem contemplar les restes de l’ermita de la Trinitat, lloc on porten les marques del PR

68 Des d’aquest punt veiem clarament la cruïlla de camins del Pla de la Trinitat, amb els seus cinc camins possibles. La fletxa blanca ens indica quin és el nostre

69 Ara només hem de seguir les marques del GR

70 Ja podem contemplar la zona de Santa Magdalena-Tebas, amb la Gorra Frígia en un lloc eminent

71 Ja som a prop del monestir, però abans hem de passar a tocar de l’ermita de Sant Benet, actual refugi i punt de partida de nombroses escalades a la zona

72 Què veieu l’Elefant? I la Mòmia? I la Momieta?

73 Travessem aquesta antiga porta

74 I ens retrobem amb les ja conegudes marques del PR.
Però, atenció! el nostre camí no puja per aquí com indica la desdibuixada creu vermella i blanca

75 Nosaltres hem de seguir recte

76 Fins que veiem clarament el refugi de Sant Benet

77 Malgrat que hem fer atenció al camí, no hem de perdre l’oportunitat de gaudir de la natura

78 Ara arribem a una roca inclinada i ben llisa que ens pot despistar
Ara arribem a una roca inclinada i ben llisa que ens pot despistar. En un cantó de la roca veurem una marca del GR i al fons un camí que ens pot confondre, ja que el nostre camí tomba tot just aquí a l’esquerra per un corriol NO Marca GR que despista Camí correcte

79 Aquí podem veure com el camí passa tot just per sota de la roca que tenim a davant

80 I després d’una petita baixada ja som al peu de la roca

81 Aquí podem veure clarament per on hem baixat

82 Continuem baixant per alguns trams d’escales

83 De sobte, a la nostra esquerra, apareix un mirador

84 Des del qual ja podem veure clarament la zona del Monestir

85 L’excursió està arribant a la seva fi, tal i com ho diu la Panxa del Bisbe

86 Ja som a tocar de la Plaça de Santa Anna, i unes escales ens indiquen per on haurem de passar

87 Tot aquest tram l’hem fet seguint les marques del GR i del PR

88 Però ben aviat es tornaran a separar

89 Som al paradís del boix

90 I els colors de la natura ens acompanyen arreu

91 Hem arribat a la Plaça de Santa Anna, amb la seva balma a la dreta i el camí vell de Sant Jeroni

92 Aquí tornem a abandonar les marques del PR que s’endinsen breument en el camí Vell de Sant Jeroni per dirigir-se tot seguit cap al Pla de les Taràntules i Sant Miquel

93 El nostre camí, amb marques de GR, és a l’esquerra, tot cercant unes escales de ciment i el PR marxa a la dreta PR GR

94 Està molt clar per on no hem de continuar

95 I les escales que hem de començar a baixar

96 Ens trobem tot just enfront de la zona de les Magdalenes i la Gorra Frígia i podem veure el camí nou de Sant Jeroni

97 Tot seguit arribem a l’anomenat Pas dels Francesos
Tot seguit arribem a l’anomenat Pas dels Francesos. Es tracta d’una estreta xemeneia que es salva fàcilment gràcies als esglaons i les baranes

98 Una vegada superat el Pas dels Francesos ja es torna a veure la zona del monestir

99 Ara cal baixar per un camí flanquejat per una barana verda

100 Que ens acosta a un pont de fusta que salva part del barranc pel qual baixem

101 Al costat del pont trobem uns esglaons de ferro i una cadena, senyal de l’antic camí que salvava aquest pas com si es tractés d’una via ferrata

102 Tot just a tocar del monestir trobem un abeurador, senyal del pas d’animals per aquesta zona de la muntanya durant molts segles

103 Ja som a punt de finalitzar l’excursió
Ja som a punt de finalitzar l’excursió. Només ens falta travessar aquest pont...

104 Agafar el camí de l’esquerra, ja que a la dreta aniríem cap al Via Crucis...

105 I, per fi, arribem a la Plaça Abat Oliva, molt a prop del punt de partida de la nostra excursió

106 Ara, i abans de marxar cap a casa, podem visitar el Santuari, i barrejar-nos amb la multitud de turistes que al llarg de tot l’any omplen aquesta zona de la muntanya

107