LES GRANS POTÈNCIES EUROPEES

Presentación del tema: "LES GRANS POTÈNCIES EUROPEES"— Transcripción de la presentación:

1 LES GRANS POTÈNCIES EUROPEES
TEMA 6 1 1

2 ÍNDEX L’ANGLATERRA VICTORIANA FRANÇA: DEL II IMPERI A LA III REPÚBLICA
EL II REICH ALEMANY ELS IMPERIS PLURINACIONALS LES RELACIONS INTERNACIONALS 2 2

3 3 3

4 4 4

5 Alejandrina Victoria de Hannover
L’ANGLATERRA VICTORIANA Al llarg del regnat de Victoria I ( ) Gran Bretanya es va convertir en la potència més poderosa a nivell mundial, gràcies a: La màxima expansió territorial. La consolidació de la revolució industrial. L’estabilitat institucional de la monarquia Parlamentària basat en l’alternància en el poder dels 2 grans partits, tories i whigs.. Alejandrina Victoria de Hannover ( ) 5 5

6 Principals característiques de l’imperi victorià:
Expansió territorial Desenvolupament econòmic Reformes polítiques La qüestió irlandesa 6 6

7 L’expansió territorial
7 7

8 L’expansió territorial britànica estava basada en el seu poder marítim i el control de les rutes de navegació 8 8

9 El desenvolupament econòmic
El potencial econòmic de Gran Bretanya era resultat de les revolucions agrícola i industrial, i evidentment de l’expansió imperialista que estava unida al comerç i les finances. Entre 1875 i 1895 l’economia es va veure afectada per una prolongada crisi econòmica, especialment agrícola. Durant el S. XIX, l’economia britànica va tindre la competència d’altres països com Alemanya i els Estats Units, encara que es va mantindre com el principal centre financer. 9 9

10 Reformes polítiques Anglaterra tenia una monarquia parlamentaria que no es va veure afectada per les onades revolucionàries liberals. Durant l’etapa victoriana es va desenvolupar un règim més democràtic gràcies al impuls del primer ministre Disraeli (conservador) i també a Gladstone (liberal) que va ampliar el dret al sufragi però que encara estava lligat a la propietat, i El conjunt de reformes es coneix com Reform Acts. El sistema polític estava basat en dos partits polítics; els tories (conservadors) i el whigs (liberals). Al final del segle els whigs es van manifestar incapaços d’assumir la representació de les necessitats de la classe obrera i van ser substituits pel Partit Laborista (1893). 10 10

11 Les prinicipals reformes es van dur a terme durant el govern del primer ministre whig Gladstone (a partir de 1867): Refomes religioses. Va impulsar a la separació entre l’estat i l’església anglicana. Va crear una nova escola amb llibertat confessional i va aconseguir les taxes d’analfabetisme més baixes del món. Refomes polítiques: nova llei sindical, ampliació del sufragi (dret electoral), reforma de la justicia,… 11 11

12 GLADSTONE DISRAELÍ 12 12

13 La qüestió irlandesa Irlanda estava vinculada a Anglaterra des de l’Edat Mitjana però mantenia un règim independent fins a 1800 quan es va aprovar l’Act of Union per la que quedaven unides. Des del principi es va desenvolupar un moviment de resistència agreujat amb la crisi económica va expulsar a miliers d’arrendataris irlandesos de terres propietat dels terratinents anglesos (Irish Potato Famine o Fam Irlandesa de la Creïlla). Els malestar va estar organitzat per Charles S. Parnell amb una espiral de violència: el pacte de Kilmainham (1882) entre els irlandesos i els britànics amb la mediació del Papa León XIII. Des de 1885 els irlandesos van estar representats al Parlament britànic pel Partit Parlamentari irlandés creat en 1882 per Parnell. Gladstone va presentar la Home Rule en 1886 que era un projecte que convertia a Irlanda en un territori autònom. El projecte no es va aprovar fins 1902. El problema irlandés va continuar fins a la insurrecció de Dublín de que va tindre com a resultat la partició d’Irlanda (1920) en dos parts: la Irlanda independent i l’Ulster. 13 13

14 CHARLES S. PARNELL 14 14

15 FRANÇA: DEL II IMPERI A LA III REPÚBLICA
Napoleó III en 1852 15 15

16 El II Imperi (1852-1870): La III República (1870)-1914):
Després de la revolució de 1848, França es va convertir en una gran potència econòmica i colonial, alhora que evolucionava d’un règim monàrquic a un altre republicà. Evolució cronològica: El II Imperi ( ): L’Imperi autoritari ( ) L’Imperi liberal ( ) La III República (1870)-1914): La República conservadora ( ) La República “dels republicans” ( ) 16 16

17 El II Imperi 17 17

18 L’Imperi autoritari Origen: el II imperi el va crear Lluis Napoleó III Bonaparte (nebot de l’anterior Napoleó) quan va accedir a la presidència de la república després de l’onada revolucionària de 1848. En 1851 (colp d’estat) va modificar la constitució de tal manera que tots els poder recaien en la seua persona: el poder executiu, el poder per declarar la guerra, la potestad legislativa i nomenava els ministres. En 1852 va proclamar el II Imperi que es caracteritza pel bonapartisme (política adoptada per Napoleó III, que entenia el poder com a autoritari, tot i que per delegació popular) en la que la legitimitat procedia del poble: Els ministres eren executors de les desicions del emperador. Va instaurar la censura de premsa i va perseguir l’oposició. L’ordre i l’autoritat eren els seus principis. 18 18

19 L’Imperi liberal A partir de 1860 l’emperador va perdre part dels suports (especialment del catòlics) i va fer consessions polítiques i liberitzadores: Amnistia per als comdenats per delictes polítics. Reformes legislatives que donaven més atribucions a les cambres legislatives. Llibertad de premsa. Reformes educatives Reconeixement del dret de vaga, la llibertat d’associació,… La guerra franco-prussiana de 1870 va debilitar el govern de Napoleó III. 19 19

20 La III República 20 20

21 La proclamació de la IIIRepública
La III República es va proclamar després de la derrota de Sedan en la guerra franco-prussiana (1870). Davant l’assetjament de París, va esclatar la revolta de la Comuna de París. El govern provisional va fer intervindre l’exèrcit en la que s’anomenà “setmana sangrant”. La Comuna de París  va ser un breu moviment insurreccional que va governar la ciutat de París del 18 de març al 28 de maig de instaurant un projecte polític popular autogestionari que es pareixia a l’anarquisme o al comunisme. 21 21

22 5000 morts 22 22

23 20.000 revolucionaris executats
23 23

24 La República conservadora (1871-1879)
Després d’un periode de transició, el moderat Adolphe Thiers va aconseguir consolidar el règim amb la Constitució de la III República de 1875: Sufragi universal Poder legislatiu entre el Senat i l’Assemblea. Va enfortir el poder executiu en mans del president de la República. 24 24

25 La República “dels republicans” (1880-1914)
A partir de 1880 el règim republicà ja estava consolidat i es van dur a terme les reformes més significatives: Reforma de l’educació, implantant un ensenyament estatal laic. Legislació social avançada: llei d’higiene i seguretat en el treball, llei de pensions,… També s’impulsà la laïcització de l’estat i la disminució de la influència social de l’Església. Durant els anys previs a la I Guerra Mundial de 1914, a França s’hi va instal.lar un ambient prebèl.lic pel contenciós de l’Alsacia i la Lorena que va portar al president Poicaré a formar la “unió sagrada” de tots els partits contra l’amenaça alemanya. 25 25

26 EL II REICH ALEMANY PROCLAMACIÓ DE GUILLEM I COM EMPERADOR D’ALEMANYA
26 26

27 Origen: el II Reich es va crear en 1871
Origen: el II Reich es va crear en Causes: - L’unificació d’Alemanya. - La victoria de Sedan (1870)en la guerra franc-prussiana. Protagonistes: - Guillem I, rei de Prússia - Otto von Bismarck 27 27

28 L’EMPERADOR D’ALEMNAYA GUILLEM I OTTO VON BISMARCK
28 28

29 Característiques econòmiques del nou estat:
Es va convertir en una gran potència econòmica basada en la unió duanera (zollverein en 1834), en el desenvolupament industrial i l’expansió del ferrocarril. Reforçament de l’economia amb la unificació monetària (creació del marc) en 1871 i el Banc Imperial en 1875. La política ferroviària va ser fonamental per al creixement econòmic. La majoria de la xarxa estava controlada per l’estat. Creixement dels sectors industrials tèxtil i especialment siderúrgics i miners gràcies a l’anexió de l’Alsacia i la Lorena. El resultat de tot aixó va ser que Alemanya es va convertir en la principal potència europea de la darreria del S. XIX. 29 29

30 Característiques polítiques del nou estat:
L’estructura territorial d’Alemanya era federal però el seu règim polític es basava en l’autoritarisme encara que era una monarquia parlamentària. Entre 1871 fins a 1890 el Canciller va ser Otto von Bismarck i va plasmar les seues estratègies en la política interior: Estratègia preventiva. Kulturkampf (“lluita per la cultura”): control de l’església catòlica que implicava la separació església-estat. Control dels socildemòcrates als que considerava el germen de la revolució amb l’aprovació de reformes socials: assegurança de malaltia, vellesa i accidents laborals. 30 30

31 31 31

32 Característiques en la política exterior:
L’expansió territorial d’Alemanya estava inspirada pel pangermanisme (ideologia que demanava una expansió territorial per donar al poble alemany l’espai que necessitava). El nou kaiser, Guillem II, fora del gover Bismarck que no era partidari de pangermanisme, va incrementar la marina i l’exèrcit. Van sorgir nombroses organitzacions en suport de la política expansionista: la Lliga naval o la Lliga Imperial. Aparició en Alemanya del bel.licisme que inspirarà la política exterior des de 1900. 32 32

33 EL IMPERIS PLURINACIONALS
IMPERI AUSTROHONGARÉS IMPERI RUS IMPERI TURC 33 33

34 IMPERI AUSTROHONGARÉS
34 34

35 L’Imperi austrohongarés presentava a finals del S
L’Imperi austrohongarés presentava a finals del S.XIX una gran diversitat étnica, cultural i religiosa. 35 35

36 Principals característiques:
L’Imperi tenia dos grans centres: Àustria de cultura alemanya i Hongria de cultura magiar. En l’Imperi governat per Francesc Josep I es poden distingir dos periodes: Primer: amb polítiques centralitzadores i absolutistes germàniques. Segon: després del compromis de 1867 amb el que es reconeixia l’existencia de dos regnes: Àustria i Hongria: monarquia dual. L’acord va resoldre el problema hongarés però no el de la resta de les nacionalitats. Principal problema: “la qüestió d’Orient” o balcànica. 36 36

37 IMPERI RUS Era un exemple d’estat autocràtic. L’imperi dels tsars es semblava a una monarquia absoluta. Des de 1815 (després del congrés de Viena) mantingué constans aspiracions expansionistes en tres direccions: 37 37

38 Expansionisme territorial en tres direccions
38 38

39 Característiques de l’imperi rus
Estat amb una gran diversitat ètnica: eslaus, caucàsics, bàltics,…. Van aparèixer dues tendències davant la diversitat ètnica: Tendència centrífuga: moviments disgregadors entre polonesos, bàltics o bielorussos. Tendència centrípeta o paneslavista dirigida pels russos (política de russificació impulsada pels tsars). Persistia el règim senyorial en el que dominaven els senyors agràris i, a pesar de l’alliberament del serfs en 1861, no es va transformar realment l’economia. La industrialització va ser tardana i molt limitada. 39 39

40 Principals tsars de la dinastía Romanov
Alexandre II Alexandre III Nicolau II 40 40

41 Alexandre II ( ) Per pal.liar els efectes de la derrota de Crimea va dur a terme reformes socials: Abolició de la servitud que va alliberar a 2,5 milions de serfs, però aquestos van continuar adscrits als mir o comunes rurals que depenien del tsar i havien de compensar economicament als antics senyors. Es va iniciar una tímida industrialització desenvolupant els sectors miners i la xarxa ferroviària. Molt important va ser la forta repressió dels moviments d’oposició al tsarisme. Va ser assassinat en un atemptat terrorista 41 41

42 42 42

43 Alexandre III( ) Va impulsar des de l’estat la industrialització en sectors clau com el minerometal.lúrgic, el petroli i la indústria tèxtil. Va construir la línia ferroviària més llarga del món: el transsiberià ( ). En política va destacar per la forta repressió contra l’oposició (el partit marxista de Lenin era uno dels més actius) i els grups terroristes com Voluntat popular que havien assassinat a son pare. Va crear la policia política (okhrana) i va augmentar el control en totes les institucions per evitar mesures liberals. 43 43

44 Transiberià que unix Moscou amb Vladivostok
Moscu Vladivostok Transiberià que unix Moscou amb Vladivostok Alexandre Uliánov, germà de Lenin que va ser ajusticiat per intentar assassinar al tsar 44 44

45 Nicolau II ( ) Va continuar amb la tasca repressiva i la russificació de Polònia i les regions bàltiques. Va impulsar una política imperialista que el va enfrontar amb Japó ( ). Es va enfrontar a la revolució de 1905 que el va obligar a fer algunes reformes: creació de la duma o assemblea representativa. 45 45

46 46 46

47 IMPERI TURC L’imperi turc al s. XIX era una estat complex, molt extens i format per una gran varietat de pobles. Era un estat també autocràtic teocràtic però amb una gran inestabilitat política: Presencia de grups reformadors: Joves turcs. Revoltes nacionalistes: Armènia i el nacionalisme balcànic. Diverses conspiracions van provocar un canvi de govern i l’inici d’una sèrie de reformes. Enfrontaments amb altres potències extrangeres: Anglaterra, Imperi Austrohongarés i Rússia. Varietat de pobles 47 47

48 48 48

49 LES RELACIONS INTERNACIONALS
49 49

50 Introducció Durant el periode que va des de la guerra francoprussiana (1870) fins a la primera guerra mundial (1914) les grans potències van establir aliances i blocs antagònics i van començar les tensions internacionals per l’hegemonia d’Europa i el control dels dominis colonials i les zones d’influència. 50 50

51 ELS SISTEMES BISMARCKIANS
Són uns sistemes d’aliances que van marcar les relacions internacional a Europa des de 1870 fins Hi va haver 3 sistemes: Primer sistema bismarckià ( ): la lliga dels 3 emperadors : Áustria, Alemanya i Rússia. Segon sistema o plenitud ( ): la Doble Aliança (Alemanya i Rússia) Tercer sistema o fase final ( ): Tripla Aliança Els objectius dels sistemes eren: Aconseguir el predomini alemany Aïllar França Mantindre la pau Mitjançar entre Áustro-Hongria i Rússia enfrontats pels territoris pròxims al Mar Negre. Al mateix temps va desenvolupar una política de rearmament bèl.lic com mesura dissuasoria, per eixe motiu aquest sistema s’anomena: la Pau Armada. 51 51

52 52 52

53 LA FORMACIÓ DEL DOS BLOCS
Els països europeus es van anar dividint en dos blocs que finalment es van enfrontat en la Primera guerra Mundial: Tripla Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Entente Cordiale: França y Regne Unit 53 53

54 54 54

55 actividades 55 55