EL PROCÉS DE TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA

Presentación del tema: "EL PROCÉS DE TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA"— Transcripción de la presentación:

1 EL PROCÉS DE TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA
UNITAT V EL PROCÉS DE TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA 1

2 2

3 Problemes de l’anàlisi.
Història immediata: - falta de fonts: caràcter secret i difusió dels protagonistes. Dubtosa cronologia: - inici  mort de Franco. - final  eleccions de 1977.  Constitució de 1978.  Eleccions de 1979.  Victòria socialista 1982. Peculiaritats de la Transició espanyola front a les de Portugal i Grècia. 3

4 Etapa de Arias Navarro:
Transformació en època franquista: En 1975 entre els dotze països més desenvolupats del món. Societat més igualitària que mai. Canvi en el paper de l’Església catòlica. Major tolerància cap a la premsa. Major contacte amb l’estranger  trencament de l’autoritarisme de la consciència. Oberturisme del règim des de 1966: Limitada. Etapa de Arias Navarro: Esgota les possibilitats de supervivència del règim. 4

5 Instrument de manteniment de la legitimitat i evitar convulsions:
Legitimitat democràtica en expectativa. Transició pausada però profunda. Parteix de pressupostos del règim. Doble sentit: Monarquia, règim triat per Franco i Juan Carlos hereu. Representant de la dinastia borbònica i hereu de Don Juan, opositor a Franco. 5

6 Esquerra: Conclusió: Centre:
Des del govern, dirigeix el procés i pren les iniciatives. Des de l’interior del règim. Pareix que el programa no estava definit  adaptat als esdeveniments. Paper de l’oposició per a mantenir el camí. Esquerra: PSOE: escàs paper, encara es va convertir en alternativa de govern. PCE: major paper com a símbol del passat i els seus errors a no repetir. Conclusió: Falta de claredat en el significat: Reforma o ruptura: ruptura per mètodes reformistes o reforma amb efectes radicals. Voluntat d’acord pel record de la guerra civil. 6

7 Escàs paper decisiu en comparació amb Portugal, Grècia o Itàlia.
Característiques: Sense divisió dins de l’exèrcit. Sense voluntat de protagonisme polític. S’esperava la intervenció contra el nou règim. Manteniment majoritari de la fidelitat al Rei. Tancat sobre si mateix. Actituds colpistes minoritàries: demostrat el 23 F. 7

8 El govern d’Arias Navarro.
Manteniment per no multiplicar els problemes. Deficiències: Falta de capacitat i experiència política d’Arias. Gabinet no nomenat per ell: Fraga  va demanar Governació (interior).  vicepresidència per major responsabilitat en les reformes.  dificultat per els problemes d’ordre públic. Areilza:  ministre d’Assumptes Exteriors.  imatge de democratització a l’exterior que no hi havia a l’interior. Joves ministres: Suárez, Osorio, Martín Villa. societat: vagues, mobilitzacions de caràcter laboral. pròrroga de les Corts franquistes. 8

9 Qüestió de l’associacionisme polític: Respecte de la persona humana.
Canvi de Moviment a Tribunals i Governació. Presentació en Corts per Suárez: primera aparició pública de importància. Difusa oposició en l’aprovació. Problemes: Violència: terrorisme, successos de Vitòria, Montejurra. Oposició: - falta d’alternativa. - unió en la Platajunta: la ruptura pactada. Situació a l’estiu de 1976: Paralització de les reformes. Símbols de canvi: viatge del Rei a EUA o Catalunya (ús del català). Esgotament d’Arias i falta de relació amb el Rei = dimissió d’Arias (juliol). 9

10 b) El primer govern d’Adolfo Suárez.
Circumstàncies favorables al relleu d’Arias: Presidència de Fdez Miranda en el Consejo del Reino. La terna: López Bravo, Federico Silva i A. Suárez, el nomenat. Reaccions: Carrera política més modesta. Lligat al Movimiento Nacional com ministre d’Arias. Reaccions negatives des de l’oposició democràtica. Formació de govern: La vella generació franquista es nega a cooperar = formació govern homogeni. Procedents del moviment: Martín Villa, Fernando Abril. Grup catòlic (Osorio, Oreja, Landelino Lavilla). Soles un ministre prové de l’època de Franco i són jovens (44 anys, PNNs). 10

11 Les primeres decisions:
Amnistia per a delictes sense sang. Reintegració dels professors expulsats en 1965. Discussió de la reforma política. Primer conflicte intern: dimissió general Santiago: Substitució per Gutiérrez Mellado, personatge clau en la transició. Fer la reforma des de la llei franquista. 11

12 Des del preàmbul es cita el sufragi universal i el respecte a la llei.
Importants canvis: Drets fonamentals de la persona, inviolables. Convocatòria d’eleccions i marc legal per a fer-les. Creació de sistema bicameral per sufragi universal, excepte alguns senadors reials. Sistema proporcional per al Congres i majoritari per al Senat. Cambres constituents. Convocatòria de referèndum si el Rei el considerava necessari. 12

13 Dificultats fins les eleccions de juny de 1977:
En les Corts: Era vinculant, però no estava segura. Factors per a l’aprovació: Tradicional docilitat dels procuradors. Habilitat de Fdez Miranda en dirigir el debat. Pressió del govern (repartiment dels procuradors per convèncer-los). Acord amb Aliança Popular (únic grup parlamentari, 200 procuradors). En referèndum: Requisit de la llei de Reforma Política. Aprovació pel 94.2% dels vots (participació del 77.7%). Dificultats fins les eleccions de juny de 1977: Terrorisme de diferent signe (assassinats del carrer Atocha). Legalització del PCE (Setmana Santa de 1977). Punts a favor: Dirigents polítics capaços de comprendre el la importància del moment polític. 13

14 La campanya: Els resultats: Conclusions:
UCD  escassa campanya per falta d’experiència. PSOE  dinamisme i organització electoral superior. Democràcia Cristiana  no unió a UCD pensant en bons resultats pel nom. A.P.  sensació de majoria sociològica. Els resultats: Alta participació (78%) i sense majoria absoluta. UCD (165 escons), PSOE (118); PCE (20), AP (16) = sorpresa. Irrupció dels nacionalistes (13 catalanistes i 8 PNB). Conclusions: Formació d’un govern mono color minoritari, obligat al consens. No aliança amb el PSOE per diferències ideològiques. No aliança amb AP per sentit continuista del franquisme. 14

15 15

16 Els problemes de l’etapa constituent. Reivindicacions autonòmiques.
Crisi econòmica: inflació, atur (6%). Necessitat de crear una política econòmica que produís pau social. Pactes de la Moncloa: L’esquerra accepta austeritat als sous per educació, Seguretat Social i reforma fiscal. Problemes d’ordre públic: Possible involucionisme (colp d’estat militar). Atemptats d’ETA. 16

17 Comissió constitucional: Ple del Congrés:
Consens: primer text de la història amb el recolzament de quasi totes forçes polítiques. Ponència: Pérez Llorca, Herrero de Miñón, Cisneros (UCD), Peces Barba (PSOE), Miquel Roca (CiU), Fraga (AP), Solé Tura (PCE). Comissió constitucional: Reunions privades entre Abril Martorell i Alfonso Guerra per solucionar problemes. Ple del Congrés: Majoria de diputats des de AP al PCE. Abstenció o negativa de l’extrema esquerra, PNB i alguns de la dreta. Referèndum: Més baixa participació (69%): desencantament de la transició. Relatiu fra´`as al País Basc. 17

18 Títol preliminar: definició i característiques del text.
Estructura: 11 títols, 109 articles, més disp. addicionals, transitòries i derogat. Títol preliminar: definició i característiques del text. Títol I: - el més discutit. - drets humans i llibertats dels espanyols. - Estat social i democràtic de dret. - Discrepàncies: - abolició de la pena de mort, excepte en cas de guerra (1995, abolida per llei) - abortament, redacció ambigua. - llibertat d’ensenyament, concessions als privats (Concordat). Títol II (la monarquia): - òrgan de l’Estat, no poder. - parlamentària, moderadora i arbitral. - funcions representatives i simbòliques. - sense responsabilitat política. 18

19 Títol III (poder legislatiu):
Bicameralisme atenuat: Congrés de poder superior al Senat. Senat: cambra de segona lectura i caràcter més regional (senadors per autonomies). Sistema electoral: Congrés proporcional atenuat (llei D’Hondt) i Senat majoritari. Referèndum de caràcter consultiu no decisori. Lleis orgàniques: necessiten la majoria absuluta. Títol IV (poder executiu): - Candidat triat per majoria absoluta en primera i relativa en segona opció. - vot de censura constructiu (candidat alternatiu). Títols VI: - poder judicial (Poder judicial, Tribunal Constitucional i Defensor del Poble). Títol VII: qüestions econòmiques necessitats de desenvolupament posterior. 19

20 Títol VIII: - el més discutit i el més fluix jurídica i tècnicament: fórmula ambigua i desafortunada. Es pretenia donar eixida al nacionalisme basc i català i nou regionalisme. Aparició del terme “nacionalitat”. Diferents vies d’accés a l’autonomia: Autonomia plena (art. 151): Catalunya, Galícia, País Basc i Andalusia. Autonomia reduïda (art. 143): la resta, menys Navarra (règim foral). 20

21 Gran nombre de grups, però amb tendència social cap al Centre.
Partits de dreta. Aliança Popular: Vinculada a la persona de Fraga = contradicció respecte al seu oberturisme. Suposava el “franquisme sociològic”: societat no adaptada als canvis. Possibilitats de victòria, però enfrontada a la resta de grups. Desig de continuïtat del franquisme, negativa a la legalització del PCE i negativa al període constituent. 21

22 Necessitat d’unió des de finals de 1976.
Els grups de centre: Necessitat d’unió des de finals de 1976. José Mª de Areilza: aglutinador del Partido Popular o Centro Democrático: No contempla la possibilitat de presentació d’Adolfo Suárez. Era impensable sense el protagonista de la transició. Nomenament final d’Adolfo Suárez. Estructuració del partit: obra de Leopoldo Calvo Sotelo. Canvi de nom: Unión de Centro Democrático. Nova base (soles 18% provenien del franquisme), però arregla part del franquisme sociològic. La Democràcia Cristiana: única opció que es presenta al marge d’UCD. Fracàs: l’Església no la recolza i mostra programa d’esquerres i federalista. 22

23 Els grups d’esquerra. PSOE: Partit Socialista Popular (P.S.P.): PCE:
avantatges: identificació amb la llibertat i transformació de la societat. Recolzament de la Internacional Socialista. Ideari: - republicà i de llenguatge radical, però reformista en la pràctica. Lideratge de Felipe González, que representa una nova Espanya. Partit Socialista Popular (P.S.P.): Liderat per Tierno Galvan. Centreesquerra de arrels intel·lectuals. Integrat en el PSOE en 1978. PCE: Expectatives electorals altes: Identificació amb l’oposició al franquisme. Penetració en sindicats, universitats, intel·lectuals, periòdics. Obstacles: Falta de renovació de dirigents. Temor a la involució: paper en la transició no recolzat electoralment. 23

24 Els grups nacionalistes.
Catalunya: Jordi Pujol: Pacte Democràtic per Catalunya, després Convergència Democràtica. Democristians: Unió Democràtica; units en 1980 en CiU. ERC, amb menys implantació que en la República. País Basc: PNB: govern en l’exili, fort recolzament social. Euskadico Esquerra: grup menor (unit al PSOE en 1993) 24

25 satisfer nacionalismes històrics.
Dos objectius: satisfer nacionalismes històrics. rectificar concepció centralista de l’Estat. El segon complit i el segon sense acceptació completa per ambdues parts. 25

26 a) El Títol VIII de la Constitució.
Complexitat i deficiències tècniques. Títol amb més dificultats de consens i conseqüències més negatives. Intent de compatibilitzar descentralització, nacionalitats històriques i unitat de l’Estat: Ni centralista ni federalista: autonòmic. Conclusions: fórmula vaga, oberta i ambigua, característica del consens. ambigüitat per competències comuns. model obert desenvolupat amb un futur consens que va desaparèixer després de la Transició.

27 Les diferents velocitats.
Divisió territorial d’Espanya en municipis, províncies i autonomies. Procés: redacció Estatut, referèndum, eleccions autonòmiques, parlament i executiu autonòmic. Dues vies accés inicial: Lenta (art. 143): objectiu la descentralització de l’Estat. Ràpida (art. 151): objectiu reconeixement nacionalitats històriques.

28 b) La qüestió autonòmica. Els problemes autonòmics.
reivindicació d’autonomia i competències semblats als nacionalismes històrics per totes les autonomies. especial problemes en Andalusia i València. problema de les autonomies uniprovincials. disputes per la negociació de les competències no clarament definides en la Constitució. sentiment de greuge comparatiu amb Catalunya i País Basc, més el problema del terrorisme d’ETA.

29 L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
INTRODUCCIÓN. Resultados elecciones 1977: Esquerra (PSOE, PCPV i PSP): 19 dip. I 6 senadors = 25 parlam. UCD: 13 dip. I 3 sen. = 16 Dreta: 2 diputats. Majoria de l'esquerra a l'Assembl. Parlmentaris del P.V.

30 La “batalla de València:
No acceptació del resultat per la dreta: Identificació autonomisme i catalanisme. Formació d'Unió Valenciana: Defensa de la diferència del valencià front el català. La senyera amb franja blava (=blavers) Denominació de “Regne de València”. Sectors de UCD s'apunten a la maniobra per desgastar esquerra. Alguns membres de UCD (Emilio Attard) s'oposen. Recolzament mediàtic del diari “Las Provincias”.

31 PREAUTONOMIA, TENSIONS I FRACAS PARLAMENTARI (1977-81).
Celebració del primer 9 d'octubre amb unitat. Març-abril de 1977 formació del primer Consell: José Luis Albiñana, Abril, 1979 (eleccions locals): remodelació del Consell: Majoria de UCD. Substitució d'Albiñana per Enrique Monsonís, encara que amb Consell de consens amb socialistes. La redacció de l'Estatut: No acceptació d'autonomia històrica per la Constitució. Avanprojecte de 1979 (Morella) que no obté acord. Derrota UCD en eleccions locals: gir a la dreta de membres com Manuel Broseta i Abril Martorell. Reacció violenta de la dreta: Bombes a Albiñana, fuster, Sanchis Guarner. Atacs a locals esquerra, llibreries, quatribarrades...

32 Tramitació per la via ràpida:
Acord del 98% dels municipis. Paralització via ràpida per UCD, excepte Galícia, Pais Basc i Catalunya. El PSOE es suma a la paralització (LOAPA, inconstitucional). El procés està bloquejat en març de 1981.

33 El problema de l’Estatut:
Abril de 1981: Comissió redactora en Benicassim: Difícil i equilibrat acord: senyera amb franja blava i País Valencià. Juny de 1981: Plenari (parlamentaris i diputats provincials), Penyscola: Aprovació per unanimitat.. Text alternatiu per complir els terminis (final 1981). Comissió Tècnica del Congrés dels Diputats, octubre 1981: Aprovació d’esmenes de UCD: franja blava i “Regne de València” Ple del Congrés, març 1982: No passa del primer article sobre la denominació. Torna a la Comissió Tècnica Constitucional. Aprovació definitiva, abril 1982: Comunitat Valenciana. Franja blava. Idioma valencià. 5% per sistema electoral.

34 Evolució política: Primeres eleccions:
Victòria socialista (51 diputats). AP-PDL-UL (+UV), 32 diputats i 6 comunistes. Joan Lerma, primer president de la Generalitat, fins 1995. Victòria PP en 1995: Eduardo Zaplana, president fins 2002. Substituït per F. Camps.

35 Reforma de l’Estatut, 2006: Amb suport de PP i PSOE i en contra de esquerra i nacionalistes (Bloc): Manteniment President, Consell i consellers. Corts unicamerals, sense avanç electoral. Síndic de Greuges (Alacant). Sindicatura de Contes. Consell Jurídic Consultiu. Consell Econòmic i Social. Consell Valencià de Cultura. Acadèmia Valenciana de la Llengua.