9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes

Presentación del tema: "9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes"— Transcripción de la presentación:

1 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.1. Democràcies i dictadures a Europa l’atur de molts assalariats l’ensorrament econòmic de la classe mitjana la por a l’extensió de la revolució bolxevic la humiliació nacional després de la PGM El sistema democràtic Noruega, Suècia, Dinamarca el paper de la socialdemocràcia fou substituït per només va mantenir-se a degut a França, GB, Suïssa, Bèlgica, Holanda la formació de coalicions àmplies que aïllaven els partits radicals degut a Itàlia (1922) Espanya ( ) Portugal (1926) Àustria i Alemània (1933) Grècia (1936) Espanya ( ) règims autoritaris de caràcter conservador a força països grans propietaris, l’exèrcit i l’església que es presentaven com a fre de les idees revolucionàries recolzats per com són que és el moviment polític italià fundat per Mussolini la ideologia del feixisme Hongria (1920) Bulgària (1923) Polònia i Lituània (1926) Letònia i Estònia (1934) Romania (1938) i designa una reacció violenta i autoritària contra l’expansió de la democràcia i el socialisme antidemocràcia violència d’estat exaltació del líder l’àmbit polític de manera que l’àmbit econòmic intervencionisme autarquia s’establia una mena de “cordó sanitari” al voltant de l’URSS per caracteritzat en concepció de la societat dominada per elits i escollits superació de divisions enquadrant tothom en organitzacions feixistes component racista o ètnic l’àmbit social exaltació dels elements irracionals de la conducta humana elogi de la força i la guerra i legitimitat de la violència l’àmbit cultural

2 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.2. La Itàlia feixista ( ) (1) La Itàlia del període la crisi de la postguerra ve marcada per la pujada al poder de Mussolini un moviment vaguístic i d’ocupació de terres passant per moviment d’antics combatents i un programa populista i nacionalista que era caracteritzada per va produir Fascio di Combattimento (fundats el 1919) agudització del problema agrari programa: estat fort i política expansionista suport: Cofindustria, exèrcit, alguns liberals militants: malcontents socials i polítics augment del cost de la vida i disminució dels salaris Partit Nacional Feixista (1921) com ara seqüeles econòmiques el qual forta inestabilitat política actes constants de violència ocupació d’edificis oficials no acceptació del rei de proclamar l’estat d’excepció (aconsellat pels militars) dimissió del govern reivindicacions nacionalistes revengistes donat que Marxa sobre Roma (8-X-1922) va fer alguns pensaven que la victòria no havia recuperat les terres italianes petició del rei que formés govern establiment d’una dictadura les acusacions de l’assumpte Matteotti i va fer que arran de un grup d’ardit i altres ocupessin Fiume per la força

3 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.2. La Itàlia feixista ( ) (2) per l’àmbit polític La dictadura feixista l’àmbit econòmic per la implantació d’un capitalisme d’Estat proteccionisme i tendència a l’autarquia es caracteritza en caracteritzat per totalitarisme i poder personal el PF s’dentificava amb l’Estat i Mussolini concentrava els poders executiu i legislatiu orientació militarista resultant programes agraris, d’obres públiques i natalistes un benefici per a l’oligarquia i una reducció del nivell de vida els partits van prohibir-se (1926) el govern nomenava les autoritats i va depurar l’administració intervencionisme estatal manca de llibertats polítiques IRI (1933) (el 1939 posseïa el 45% de les accions cotitzades a borsa) va crear una policia política (OVRA) a través del donat que l’àmbit social el Parlament i el Senat no tenien poder substituïts per manca de llibertats sindicals els sindicats van prohibir-se òrgan consultiu (Cambra dels Fasci i de les Corporacions) per un control estricte corporacions (+ representants de l’Estat i del Partit, integraven el Consell Nacional de Corporacions) van formar l’educació mitjançant organitzacions diverses (política, sindical, jovenil...) suport de l’església van signar els Pactes de Letran (1929) corporacions, ON Balilla, ON Dopolavoro com ara van fer campanyes de reivindicacions territorials i de conquestes colonials els mitjans de comunicació antics i nous i la publicitat militarisme i expansionisme la creació d’emissores de ràdio i de Cinecittá

4 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.3. L’Alemanya nazi ( ) (1) el règim que va substituir l’Imperi després de l’abdicació del kaiser (1918) és La República de Weimar va viure Lliga Espartaquista (1919) diversos intents insurreccionals recessió greu arran de la crisi de 1929 disminució de producció i augment de l’atur (6 milions el 1931) grups nacionalistes radicals (1920) i l’intent nazi de Munic (1923) com ara va provocar manca de recolzament (19 governs en 13 anys) el pagament de deutes de guerra degut a difícil situació econòmica inestabilitat governamental degut a va produir millora i estabilitat relativa ( ) esquadrons paramilitars (SA i SS), amenaces i violència, emblemes semblants als feixistes arribada al poder del nazisme (NSDAP, Hitler) utilitzant inflació i depreciació tancament d’empreses i atur acabar amb la democràcia odi al bolxevisme antisemitisme lideratge únic i fort constuir un Gran Reich proposava després de ser nomenat canceller (1933) impagament del deute (1923) arran de va induir a el recolzament conservador enfront el comunisme el suport de grans industrials i financers l’augment de vots en 1932 l’ocupació del Ruhr per part de França com a garantia classes mitjanes, pagesos arruïnats i obrers aturats (30%) militars i antics combatents entre

5 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.3. L’Alemanya nazi ( ) (2) dictadura va convertir-se en El govern de Hitler va promoure una política econòmica cercant la mijançant pla quadriennal d’autoabastament econòmic (1936) foment d’indústria de substitució control de preus i salaris plans d’obres reactivació i conversió d’Alemanya en una potència convocatòria de noves eleccions prohibició de premsa i de reunió dels opositors escorcolls i persecucions suspensió de llibertats (després de l’incendi del Reichstag) celebrades amb va decidir mitjançant obtenció de plens poders podia promulgar lleis sense necessitat de tràmits dirigisme estatal per aconseguir l’autarquia econòmica assumpció de la presidència després de la mort d’Hindenburg (1934) prioritat a la indústria pesant i militar submissió del partit l’assassinat de dirigents de les SA (Nit dels Ganivets Llargs, 1934) resultant gran augment de la producció (molt en equipament, poc en consum) plena ocupació amb menys salari, més hores i drets sindicals suprimits control de la inflació paralització del comerç exterior dissolució de partits i de sindicats, supressió de llibertats i de garanties individuals, depuració de l’administració, submissió del poder judicial, supressió del poder dels lander... identificació entre partit i Estat, i participació de personatges com Goering (economia), Goebbels (propaganda), Himmler (repressió: SS i Gestapo) acceleració de la concentració de capital augment dels beneficis de les empreses monopolistes i dels bancs millora lleu per a la classe mitjana empitjorament dels treballadors obertura de camps de concentració (el primer a Dachau el 1933,i al 1934 ja n’hi havia 50)

6 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.3. L’Alemanya nazi ( ) (3) va promoure la identificació de tota societat amb l’Estat la cohesió social i ideològica l’expansió territorial per tal de implantar un nou ordre a Europa basat en el domini germànic impulsant mitjançant aconseguint la nazificació de la vida institucional i quotidiana la puresa racial del poble alemany - depuració del sistema educatiu nazificació de la ciència i la cultura censura literària i artística crema de llibres construir un Gran Reich (amb tots els territoris de parla alemanya) conquerir l’espai vital creació del Ministeri de Cultura i Propaganda mesures eugenèsiques natalisme ari mitjançant també permès a identificat amb persecució dels jueus normalitzar la cultura en un sentit racista i nacionalista per tal de oferia adhesió de la joventut al nacionalsocialisme Itàlia (Mediterrani) GB (ultramar) territoris eslaus una explicació fàcil dels problemes a través de a través de censura a escoles i llibres de text foment d’organitzacions d’esbarjo i d’educació juvenil a llarg termini boicot als negocis (1933) exclusió ciutadania alemanya i prohibició de matrimonis mixtes (1935) distintiu obligatori (1938) Nit de Cristalls Trencats el domini del món enfront els EUA una resistència passiva de les esglésies una oposició interior molt feble