TEMA 2 ROMA.

Presentación del tema: "TEMA 2 ROMA."— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 2 ROMA

2 Esquema 2.1.- Cronologia, marc geogràfic, influència de l'art grec i característiques pròpies. Antecedents. 2.2.- Arquitectura Aportació de Roma a l'arquitectura: generalitats Arquitectures religiosa, civil i domèstica; obres d'enginyeria. 2.3.- Escultura L'herència grega El retrat i el relleu històric 2.4.- Pintura i mosaic

3

4 2.1.- Cronologia Cultura etrusca (fins III aC)
Art d'època republicana (VI-I aC): síntesi dels elements itàlics, etruscos i hel·lenístics. Art de l’Imperi (I aC-V dC) Art de l'Alt Imperi (I aC-III dC): classicisme romà Art del Baix Imperi (III-V): tendència a la monumentalitat i, també a un cert esquematisme d'influència oriental i a la introducció del simbolisme cristià.

5 Marc geogràfic

6 Influència de l’art grec
La formació i primera expansió de la República Romana (509aC) coincideix amb el classicisme grec i el prestigi i l'admiració per la cultura grega s'estén per tota la Mediterrània. La presència grega al sud de la península Itàlica (Magna Grècia) que suposa un contacte directe i facilita la importació d'obres gregues, així com el fet que artistes grec treballin a la mateixa Roma, sigui com a esclaus o com a artesans lliures. Al segle II aC (Guerres macedòniques) es produeix la conquesta de Grècia pels romans; això dóna un nou impuls a la influència grega i a la importació d'obres d'art. Es produeix un curiós fenòmen de colonització cultural dels vencedors per part dels vençuts.

7 Característiques Caire clarament eclèctic
Extraordinària capacitat dels romans per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius. Poca elaboració teòrica (resolució de problemes concrets). Tendència al realisme. Poca importància de l'artista individual. En l'etapa imperial, l'art es converteix en un mitjà més de representació i glorificació del poder. Gran importància de l'art romà en la configuració de la cultura estètica occidental. La imatge del classicisme que admiraven els Renaixentistes era la de Roma; coneixem l'art grec gràcies a còpies romanes; la romanització ha fet que el seu record no s'hagi oblidat mai.

8 Antecedents Substrat indígena de les tribus itàliques; Civilització etrusca; Influència grega.

9 2.2- ARQUITECTURA 2.2.1.- Aportació de Roma a l’arquitectura
La gran aportació de Roma a l'arquitectura és la preocupació pels problemes estructurals i l'ampli ventall de solucions proposades. · utilització sistemàtica de l'arc i la volta que permet crear espais interiors molt amplis i versàtils, superposar estructures complexes i salvar grans distàncies i alçades gràcies a la superposició d'arcs. El tipus d'arc emprat és el de mig punt i les voltes són de canó, d'aresta i anulars. ·  els materials utilitzats són la pedra , el maó, la fusta i el morter o formigó (barreja de calç i sorra molt dúctil que, un cop seca és altament resistent. ·   l’aparell del mur presenta una tipologia diversa. · Es continuen utilitzant els ordres grecs i també el toscà i el compost.

10

11

12

13 Volta canó Volta d’aresta Volta anular

14 2.2.- Arquitectures religiosa, civil, domèstica i obres d’enginyeria
La construcció religiosa fonamental és el temple, el tipus més comú del qual deriva del temple grec: cel·la rectangular precedida d'un pòrtic amb columnes. Diferències: ·  pot haver-hi fins a tres cel·les quan el temple està dedicat a una tríada (Júpiter, Juno i Minerva). · l'edifici s'aixeca damunt d'un podium, amb escales d'accés només en un dels costats curts, en el qual hi ha el pòrtic. ·  la columnata que voreja el temple resta adossada als murs de la ce·la i perd la funció de suport (pseudoperípter). ·  es valora especialment la façana, lloc on s'aplegava la gent per les cerimònies. Exemple: la Maison Carrée de Nimes (França) i el temple de la Fortuna Viril (Roma). Són també comuns els temples de planta circular, com el de Vesta a Tívoli i el Panteó de Roma, obra cabdal de l'arquitectura romana.

15 ARQUITECTURA CIVIL 1.- Edificis per a espectacles públics i esbarjo: teatre, circ, termes i amfiteatre Amfiteatre: Lloc destinat als espectacles de lluita (gladiadors, animals, batalles navals "naumachiae") Consta d'una graderia o càvea de forma el·líptica al voltant d'un espai circular (arena) on es desenvolupa l'espectacle. Són construccions molt complexes des del punt de vista estructural, ja que les grades no aprofiten desnivells del terreny, sinó que s'aixequen per un conjunt de voltes superposades. L'exterior de l'edifici rep un tractament estètic que aprofita la successió d'obertures del sistema de voltes per donar ritme al mur. Exemples: amfiteatre Flavi o Colosseu (Roma), Pompeia, Siracusa, Itàlica, Mèrida, Tarragona, Verona.

16 TEATRE Recull la tradició grega però amb importants variacions:
construcció de la càvea sobre un conjunt de voltes pèrdua d'importància del cor, que adopta forma semicircular tancament de l'espai amb l'aixecament de l'escena fins el nivell de les grades superiors que produeix l'efecte d'un espai interior tancat molt diferent al dels teatres grecs. Exemples: Leptis Magna (Líbia), Mèrida (Extremadura), Marcello (Roma), Jerash (Jordània).

17

18

19

20

21

22

23 CIRC S'hi celebraven curses de cavalls i carros. La seva estructura deriva de la dels estadis grecs, amb una planta allargada i un cos central, l'espina, al voltant de la qual circulaven els carros. Exemples: Circ Màxim (no en queden restes. Roma), Mèrida, Toledo, Tarragona.

24 CIRC DE TARRAGONA

25 CIRC DE MÈRIDA

26 TERMES En el seu orígen només eren sales de bany. Més endavant es convertiran en centres d'esbarjo (sales de joc, de conferències, biblioteques, etc.) Parts: frigidarium, tepidarium, caldarium apoditherium (vestuaris). Exemple: les de Caracal·la (Roma). Eren edificis amb una gran audàcia constructiva, amb grans espais coberts per voltes i cúpules fetes de formigó i recobertes a l'exterior de pedra, marbre i mosaics.

27

28

29

30

31

32

33

34 AMFITEATRE