La crisi de l’Antic Règim Configuració de l’Estat liberal

Presentación del tema: "La crisi de l’Antic Règim Configuració de l’Estat liberal"— Transcripción de la presentación:

1 La crisi de l’Antic Règim Configuració de l’Estat liberal 1808 - 1874
IES TERRES DE PONENT Mollerussa SEMINARI DE GEOGRAFIA i HISTÒRIA El segle XIX espanyol La crisi de l’Antic Règim Configuració de l’Estat liberal R. Moreno

2 ÍNDEX Etapes Personatges Fets destacats

3 De la crisi de l’Antic Règim a la configuració de l’Estat liberal
- ETAPES - Amadeu I JOSEP BONAPARTE Guerra del francès (independència) FERRAN VII REGÈNCIES ISABEL II M.Cristina Espartero Narváez O’Donnell - Narváez Sexenni Restauració absolutista Trienni liberal Dècada ominosa Governs moderats Bienni progressista Governs moderats 1ª REPÚBLICA Govern provisional Tornar a l’index

4 De la crisi de l’Antic Règim a la configuració de l’Estat liberal
-FETS DESTACATS- Constitució 1876 Constitució republicana 1873 En els requadres blancs i en algunes etapes apareix una mà. Clica per ampliar Revolució La Gloriosa Estatut Reial Llei de ferrocarrils Cop d’Estat de Riego Constitució progressista 1837 Constitució moderada 1845 Llei de d’educació Moyano 1ª guerra de CUBA Constitució de Cadis Cent mil fills de St. Lluís 2ª guerra Carlina Matiners 3ª guerra carlina 1ª guerra carlina Amadeu Savoia JOSEP BONAPARTE FERRAN VII REGÈNCIES ISABEL II Absolutisme Trienni liberal Dècada ominosa M.Cristina Espartero Narváez Bienni progr O’Donnell - Narváez Sexenni Govern provision. I República Revolta “La jamància” Naixement Isabel II Alçaments reialistes Constitució moderada 1869 Reformes progressistes. Desamortització de Mendizábal Desamortització Madoz Reposició de l’absolutisme Manifest dels Perses Crisi econòmica Tornar a l’index

5 Principis generals: caràcter ideològic
La constitució de Cadis 1812 Principis generals: caràcter ideològic Les Corts El Senat Cap de l’Estat Declaració de drets Relació entre poders Relació Església i Estat Tipus de sufragi Compromís entre liberals i absolutistes. Controla l’actuació del Rei Crea la Milícia Nacional en defensa dels principis liberals Estableix el servei militar obligatori. Sobirania nacional Unicameral Elaboren les lleis. Pren decisions respecte la successió de la Corona Tractats internacionals Fixa les contribucions anuals Controla l’Exèrcit Els diputats són per 2 anys i són inviolables. No n’hi ha Monarquia limitada El Rei dirigeix el govern (poder executiu) Intervé en les lleis per iniciativa i per sanció Posseeix dret de veto ( 2 anys) Les decisions han de ser refrendades pels ministres Típicament liberals: Llibertat civil Propietat Igualtat jurídica Inviolabilitat del domicili. Llibertat impremta Dret a l’educació elemental Garanties penals i processals Separació estricta de poders La justícia compet exclusivament als tribunals: Codis civil i penal únics; fur únic; inamobilitat dels jutges... El Consell d’Estat és l’òrgan consultiu i resol problemes de competències. La Religió Catòlica com a “única verdadera” Universal masculí i indirecte 1. Exemple de constitució liberal inspirada en la Revolució Francesa i en la seva constitució de 1791 L’obra de Cadis: 2. Accepta el sufragi universal masculí indirecte, la igualtat entre ciutadans, àmplia garantia de drets… 3. Aprova Decrets per instaurar un règim liberal: supressió de senyorius, anul·lació de gremis, Llibertat de treball, abolició de la Inquisició, inici de la desamortització i la reforma agrària… 4. Poca incidència a la pràctica. La guerra va impedir l’aplicació efectiva. Tornar a l’esquema

6 Principis generals: caràcter ideològic
Estatut Reial de 1834 (carta atorgada) Principis generals: caràcter ideològic Les Corts El Senat Cap de l’Estat Declaració de drets Relació entre poders Relació Església i Estat Tipus de sufragi Es fonamenta en les lleis tradicionals de la monarquia i rebutja la base liberal. El seu objectiu: organitzar un règim polític oligàrquic. No diu res de la sobirania, per tant, per deducció resideix en el Rei Bicameral: Procuradores del Reino (cambra baixa) elegits Funcions consultiva i mig legislativa. No pot debatre assumptes no plantejats per la Corona Té dret de Petició al Rei. Les lleis s’han d’aprovar a les dues Cambres i pel Rei. Próceres del Reino (una mena de Senat) format per nobles en nombre il·limitat. Els seus membres han de posseir grans rendes i són nomenats per la reina. Monarquia poc limitada Convoca, suspèn i dissol les Corts. Nomena el President de les Corts No fa esment a cap mena de drets. No regula la relació entre les Cambres i el govern., però... Per dissoldre-les cal la signatura President del Consell de ministres. No diu res Censatari i molt restringit per als “Procuradores” Nomenament directe de la reina per als “Próceres” Tornar a l’esquema

7 Principis generals: caràcter ideològic
La constitució progressista de 1837 Principis generals: caràcter ideològic Les Corts El Senat Cap de l’Estat Declaració de drets Relació entre poders Relació Església i Estat Tipus de sufragi Pretén trobar un terme mig entre la Constitució de Cadis i l’Estatut Reial. Consensuada per progressistes i moderats. Sobirania nacional Bicameral Aproven les lleis Aproven el pressupost anual. Poden censurar el govern (això actua com a contrapès a la potestat reial de nomenar ministres) Nomenen el Regent. No existeix la “moció de censura”, però era una pràctica consuetudinària. El Senat és semielectiu Monarquia limitada. El Rei dirigeix el govern (poder executiu) Elaboració de lleis amb les Corts. Posseeix veto absolut Convoca, suspèn i dissol les Corts. Nomena els ministres Els mateixos que la de Cadis i una mica ampliats. Separació de poders Però atorga majors poders al Rei No regula el sistema electoral (com la de Cadis) Fa esment al “poder judicial” i estableix la independència i exclusivitat dels jutges. Jurats Elecció d’ajuntaments Confessional però més oberta. Es compromet a mantenir el culte. Vot censatari directe pel Congrés dels Diputats Senadors triats pel Rei d’una terna entre els elegits per procediment limitat. Tornar a l’esquema

8 Principis generals: caràcter ideològic
La constitució moderada de 1845 Principis generals: caràcter ideològic Les Corts El Senat Cap de l’Estat Declaració de drets Relació entre poders Relació Església i Estat Tipus de sufragi L’objectiu és fer un règim polític moderat que asseguri el domini polític i social de l’oligarquia. Consolida l’hegemonia de l’oligarquia agrària i financera i margina la burgesia. Sobirania compartida entre el Rei i les Corts. Bicameral No poden nomenar Regent. No existeix la “moció de censura”, però era una pràctica consuetudinària. El Senat vitalici totalment nomenat pel rei entre altes categories (noblesa, exèrcit, església, alts càrrecs etc) Incrementa les competències, ara molt més àmplies. Nomena i separa lliurement els ministres. Pot dissoldre les Corts a voluntat. Nomena Cap del Govern a qui vol (independentment de les majories) Els semblants als de 1837 (però limitats per lleis posteriors) Supressió dels jurats, la Milícia i els ajuntaments democràtics. Se suprimeix l’expressió “poder judicial” i es limita l’autonomia dels tribunals Nomenen els ajuntaments més grans de 2000 h. Confessionalitat de l’Estat. Concordat de 1851 Vot censatari Tornar Tornar a l’esquema

9 La constitució progressista de 1869
Principis generals: caràcter ideològic Les Corts El Senat Cap de l’Estat Declaració de drets Relació entre poders Relació Església i Estat Tipus de sufragi Pot considerar-se la primera Constitució democràtica. Sobirania nacional Bicameral Congrés dels diputats elegit per sufragi universal i directe sense condicions per a ser elegible. Posseeix la facultat legislativa. Ben regulats el calendari de reunions. Interpel·len i censuren el govern El Senat elegit per sufragi universal però amb algunes condicions (tenir 40 anys, haver ostentat un càrrec important, tenir títol superior, ser un gran propietari agrari...) Monarquia constitucional Exerceix el poder a través dels ministres, que poden ser censurats per les Corts. Els semblants als de 1837 (però limitats per lleis posteriors) Amplia i detallada declaració de drets. I a més, nous: Inviolabilitat de la correspondència Llibertat de treball per a estrangers. Dret de reunió Drets d’associació Estricta separació de poders. Descentralització. Les Corts són el centre del poder. El poder judicial és veritablement independent. Judicis per jurats. Ajuntaments democràtics Llibertat de cultes, L’Estat manté el culte i el clergat. Vot universal (masculí) Tornar a l’esquema Anar a la diapositiva del sexenni democràtic

10 Principis generals: caràcter ideològic
La constitució republicana de 1873 Principis generals: caràcter ideològic Les Corts El Senat Cap de l’Estat Declaració de drets Relació entre poders Relació Església i Estat Tipus de sufragi Constitució que no es va aprovar. L’interès més gran és que proposa una estructura federal de l’Estat. Trenca amb el centralisme dels moderats. S’organitza en règim intermedi entre presidencialista i parlamentari. Sobirania popular. Hi ha 17 Estats federats i cada un pot fer la pròpia Constitució. Bicameral El Congrés, amb poders legislatius superiors al Senat El Senat: càmara territorial (4 representants per cada Estat) No té capacitat legislativa Té capacitat suspensiva per 1 any. Controla la constitucionalitat de les lleis. President de la República elegit de forma indirecta. El President no pot intervenir en la funció executiva, que correspon al govern. La funció és la de mantenir la unió i l’equilibri entre els Estats de la Federació Molt semblants als de 1869 Separació dels tres poders clàssics. Afegeix un altre poder: el del President, que anomena “relacional” L’Executiu l’ostenta el Govern i el seu president. El Govern posseeix capacitat legislativa. El poder Judicial és independent, hi ha jurats Tracta de forma més democràtica la qüestió religiosa Vot universal (masculí) Torna a la 1ª República Tornar a l’esquema

11 Principis generals: caràcter ideològic
La constitució de 1876 Principis generals: caràcter ideològic Les Corts El Senat Cap de l’Estat Declaració de drets Relació entre poders Relació Església i Estat Tipus de sufragi Constitució de caire conservador Les línies mestres són les de la Constitució de 1845 amb alguns drets de 1869 Estableix un model que permet el predomini del monarca, la corrupció electoral i la fabricació de majories artificials. Bicameral El Congrés i el Senat posseeixen la potestat legislativa junts amb el Rei. Les Corts tenen dret de veto, junt amb el Rei. Són convocades, suspeses o dissoltes pel Rei. Hi ha diversos tipus de senadors: - Els de dret propi: noblesa, alts càrrecs de l’exèrcit i de l’Església. Tots vitalicis - Nomenats per les corporacions i grans contribuents. Monarquia poc limitada. El Rei manté tot el poder executiu. Dirigeix l’exèrcit Nomena i separa ministres pels quals és refrendat. Sanciona i promulga lleis Té dret de veto Molt semblants als de 1869 però regulats i limitats per lleis posteriors. Els més importants podien ser suspesos pelñ govern en situacions especials. Separació fictícia dels tres poders clàssics. Iniciativa legislativa del Rei i les dues cambres. Sistema electoral amb petits districtes controlables pels “cacics”. Exclusió dels partits no monàrquics. Confesionalitat catòlica. Tolerància d’altres religions Sufragi censatari Tornar a l’esquema

12 El trienni liberal 1820-1823 Reformes: 2. Dificultats
El cop d’Estat de Rafael Riego obliga el Rei a acceptar de convertir-se en monarca constitucional. En nomena un nou govern Es proclama una amnistia Es convoquen eleccions Reformes: 2. Dificultats Restauració Constitució de Cadis Oposició de la monarquia a totes les reformes Reformes de liquidació del feudalisme Supressió règim senyorial Disminució de delmes Conspiració del Rei contra el govern Reforma del sistema fiscal Oposició de bona part de la pagesia: els antics senyors són ara els nous propietaris Llibertat d’indústria i comerç Reformes de liberalització econòmica Venda de terres de monestirs Els pagesos perden els seus drets tradicionals i s’empobreixen → oposició als liberals Abolició dels gremis Aixecaments de partides absolutistes animades per l’Església i la noblesa tradicional Reforma codi penal Reformes de modernització administració Modernització administrativa Divisió entre els liberals en moderats i exaltats Creació de la Milícia Nacional Tornar a l’esquema

13 El carlisme i la 1ª guerra carlina (1833-1839)
El carlisme representa una de les dues concepcions de la societat de principis del s.XIX, favorable a l’Antic Règim i la seva estructura política, social i religiosa. L’altra ideologia, a la qual s’enfronta, és el liberalisme. La guerra no va ser només un conflicte dinàstic, sinó, principalment, per com veien i volien el món, perquè tenien… Dues concepcions enfrontades: 2. Desenvolupament de la guerra: Implica tota la societat QUI? Noblesa rural + majoria del clergat + pagesos d’algunes zones CARLISME 1833. L’aixecament s’inicia a Catalunya. Minoritari al principi. L’exèrcit lleial sufoca la revolta PER QUÈ? Tradicionalista i antiliberal 1835. S’estèn a Navarra i P. Basc. General Zumalacàrregui. Els carlins catalans es reorganitzen. Pagesia: frustració perquè són expulsats de les terres pel nou sistema liberal.Proletarització La qüestió foral General carlí Ramon Cabrera té el control de bona part de Catalunya interior, Maestrat i Baix Aragó Lema: Déu Pàtria i Furs Tàctica de guerrilles. Perpetració d’actes de bandolerisme i delinqüència rural LIBERALISME QUI? Alta noblesa + funcionaris+jerarquia militars + burgesia + bases populars de la ciutat 1835. Mort de Zumalacàrregui. L’exèrcit liberal a càrrec del general Espartero acorrala el carlí. PER QUÈ? Noblesa: mantenir el poder econòmic i la propietat Burgesia: aspira a imposar reformes liberals 1837. Fracàs de l’expedició carlina per assetjar Madrid. Bases populars ciutadans: millorar la situació de misèria i marginació 1839. Conveni de Bergara: acord entre liberals i carlins. Fi de la 1ª guerra carlina → manteniment de furs i incorporació militar dels carlins Tornar a l’esquema

14 La 2ª guerra carlina 1846-1849(guerra dels Matiners)
Causes: La 2ª guerra carlina (guerra dels Matiners) El carlisme continua sent una força de greu oposició a l’Estat liberal (moderat o progressista) Els aixecaments carlins es van revitalitzar durant l’etapa a Catalunya Crisi agrària produïda per unes males collites seguides Augment del preu del pa Crisi cojuntural de la indústria tèxtil Malestar a les ciutats Diferència amb la 1ª guerra: ara és un aixecament camperol + revolta de sectors urbans. Sufragi universal masculí Abolició de les quintes Abolició dels impostos de consums Reconstitució de la Milícia Nacional Reconstitució de llibertats individuals i col·lectives Recolzats pel Defensen Partit Demòcrata Recull les aspiracions democràtiques i republicanes de les classes populars urbanes ! ! Les millores econòmiques + increment de soldats = final de la revolta però NO del problema Tornar a l’esquema

15 Reformes progressistes (1835-1837) .La desamortització de Mendizábal
Mendizábal i els progressistes assumeixen la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim. 1ª Dissolució del règim senyorial: Els senyors perden les atribucions jurisdiccionals (impartir justícia). Però mantenen la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar com a seves. 2ª Abolició del delme eclesiàstic: Significarà la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic. L’Església, però, rebrà compensacions econòmiques de l’Estat. 3ª Desvinculació: Supressió de primogenitures, patronats i fideïcomisos: S’alliberen les terres patrimonials vinculades. Ara es podran vendre sense traves. 4ª Desamortització de terres: 1836. Mendizábal decreta la dissolució dels ordes religiosos (menys ensenyants i hospitalaris). Incauta les terres de les comunitats religioses afectades i són venudes en subhastes públiques. Pretén recaudar recursos per: 1. Sufragar la guerra carlina 2. Disminuir el dèficit de la Hisenda 3. Crear grups socials de compradors que recolzarien el liberalisme. 5ª Altres mesures legislatives: Per aconseguir la liberalització de l’economia (economia capitalista): Abolició dels privilegis de la Mesta. Dret de vallar les terres. Llibertat d’arrendaments agraris Llibertat de preus i de comerç interior. Tornar a l’esquema

16 Els moderats al poder: Configuració del règim (1843-1868)
Característiques del règim Els moderats al poder: Configuració del règim ( ) A la caiguda d’Espartero(1843) es proclama reina Isabel II i els moderats protagonitzen un cop d’Estat 1ª Promulgació d’una nova Constitució (1845) moderada. 2ª Intenta crear un Estat liberal sobre tres eixos: Centralització Unificació Control ordre públic a) Estructura piramidal i jeràrquica. Cada província depèn de Madrid. a) Codi Penal de 1851. a) Dóna importància cabdal a l’exèrcit i militaritza la vida pública. b) Projecte de Codi Civil. b) Enfortiment dels governadors civils c) Competències educatives passen a mans de l’Estat. Plans d’estudis únics per a tot el territori (Llei Moyano) b) Predomini dels governadors militars per sobre dels civils, amb poder omnímode: sovint al marge de la Constitució c) Nomenament d’alcaldes per la Reina d) Reforma fiscal: centralització dels impostos a mans de l’Estat d) Sistema únic de pesos i mesures. (Sistema mètric decimal) c) Supressió de la Milícia Nacional d) Creació de la Guàrdia Civil Tornar a l’esquema

17 El bienni progressista (1854-1856)
Mesures Com s’inicia El bienni progressista ( ) Manifest del Manzanares Demanen: Compliment de la Constitució Reforma de la Llei electoral Reducció dels impostos. Respectar els mereixements dels càrrecs militars i civils. Disminuir la centralització. Reconstrucció de la Milícia Nacional 1854 Pronunciament militar (Vicalvarada) de progressistes + sectors moderats Intenta instaurar els principis progressistes Final Elabora una nova Constitució (1856) que no es va promulgar Represa de la desamortització (Madoz) Afecta a béns de l’Estat, Església, ordes militars, confraries i principalment dels ajuntaments Volum desamortitzat molt superior al de 1837, de Mendizàbal. Es pretén obtenir recursos per la Hisenda i inversions públiques 1855 Projecte d’ampliació de la xarxa ferroviària (Llei General de Ferrocarrils) Mesures reformistes no donen solucions a les demandes populars Greu conflictivitat social + Crisi econòmica Febre groga Aixecaments obrers (1855) Demanen Reducció d’impostos (consums) Abolició de quintes Millores dels salaris. Reducció de la jornada laboral Govern aprova Llei del treball = millores laborals i permetia associacions obreres No acaben les protestes. Al contrari: s’estenen per tot el país amb crema de fàbriques i collites i aldarulls popupalrs. Dimissió d’Espartero Isabel II confia en O’Donnell Tornar a l’esquema

18 Els moderats novament al poder (1856-1868). Crisi del moderantisme
La reina confia el poder a O’Donnell i el seu partit Unión Liberal O’Donnell restableix els principis del moderantisme Restableix la Constitució de 1845 Anul·lació de part de la legislació progressista: - Atura la desamortització - Anul·la llibertat impremta. - Restableix impost dels consums - Etc Es duu a terme una política exterior activa i agressiva per desviar l’atenció dels problemes interns i acontentar l’exèrcit. Expedició a Indoxina Intervenció a Mèxic Intervencionisme a Marroc Dimiteix O’Donnell 1863 El govern unionista no pot fer front a la crisi econòmica + l’oposició de republicans, demòcrates i progressistes Nomenament de Narváez Narváez governa de forma autoritària, al marge de les Corts i de tots els grups polítics. Autoritarisme Desig de canvi de règim. Amplis sectors conspiraran per fer caure els governs moderats i la pròpia monarquia d’Isabel II Crisi financera europea (1866) Incapacitat de resoldre la crisi econòmica Tornar a l’esquema

19 El sexenni democràtic (1868-1874) Causes de la revolució 1860
Crisi econòmica crisi política 1860 Greu inestabilitat Crisi política del moderantisme. Actitud antidemocràtica i autoritària del darrer període ( ) del govern de Narváez. 1ª Crisi financera No rendibilitat de les inversions ferroviàries. Fa caure el valor de les accions a la Borsa Caiguda de les cotitzacions del Deute Públic. 2ª Crisi Industrial Caiguda de les importacions de cotó americanes. Degut a la guerra de Secessió. Augment de preus Contracció demanda Fallida empreses Clima de greu violència Fam + Atur 3ª Augmenten els preus de l’aliment bàsic, el blat. Crisi de subsistències Males collites Fi de la monarquia borbònica No precisa la forma de govern (Monarquia o República) Demana el Sufragi universal (m) Democratització vida política Abolició de quintes i consums Progressistes General Prim Agost. Pacte d’Ostende: 1866 Demòcrates Unionistes General Serrano 1868 Setembre. Inici de la revolució “La Gloriosa” Tornar a l’esquema

20 El sexenni democràtic (1868-1874) Govern provisional (1868-1870)
Presidit pels generals Serrano i Prim posa en marxa un programa de reformes: Convoca eleccions a Corts, per primer cop a Espanya per sufragi universal masculí. R E FORMES Promulguen una nova constitució. Polítiques: Manté la monarquia, en qui recau el poder executiu. Però ho fa a través dels ministres Es proclama la independència del poder judicial. Sistema d’oposicions a jutge. Es restableix el jurat. Objectiu principal: reorientar la política econòmica per tal d’implantar definitivament el capitalisme. Se suprimeixen les contribucions de consums, substituïda per un impost personal i universal. Econòmiques: Venda o concessió de part del patrimoni miner. Per solventar la caòtica situació de la Hisenda Liberalització dels intercanvis exteriors. Llei de Bases aranzelàries. Millorar la competència Tranformar i donar rentabilitat a les estructures comercials i industrials Però… 1. Amplis sectors no accepten la forma monàrquica Frustració de moltes aspiracions populars 2. Rebutgen el manteniment del culte i del clergat 3. Queda intacte el model socioeconòmic. Es demana el repartiment de terres Forta conflictivitat social Es demana la supressió de consums i quintes Insurreccions a favor de la República federal Tornar a l’esquema Introducció de les idees Internacionalistes Expansió de l’anarquisme i del socialisme

21 Victòria electoral dels partits monàrquics
El sexenni democràtic ( ) Monarquia d’Amadeu de Savoia ( ) Victòria electoral dels partits monàrquics Tasca de trobar un nou rei per substituir els Borbons Amadeu de Savoia Té una concepció democràtica del paper de la monarquia. Pertany a una família molt popular artífex de la unificació italiana. 1870 Novembre. Elegit per les Corts 1870 27 de desembre: Assassinat del general Prim, el principal defensor i conseller del nou rei. OPOSICIÓ A LA NOVA MONARQUIA REGNAT AMB DIFICULTATS CONSTANTS Els moderats, que són fidels als Borbons Revolta carlina el 1872 ( iniciada al P.Basc i estesa a Navarra i Catalunya) L’Església: queixosa del decret que obliga el clergat a jurar la Constitució del 1869 Continua la revolta a Cuba, iniciada el 1868, perquè els sectors econòmics espanyols volen mantenir la situació de control de Cuba. Les elits del diner: perquè són contràries a l’abolició de l’esclavitud i la regulació del món del treball. Insurreccions federelistes. Distanciament de la població en general respecte de la monarquia amadeista. Sectors republicans Retraïment contra el sistema per part del món obrer Carlins Resultat: Desintegració de la coalició governamental. Tornar a l’esquema Amadeu I abdica el 10 de febrer de 1873

22 El sexenni democràtic (1868-1874) La Primera República (1873-1874)
L’ 11 de febrer es proclama la República. La majoria de les Corts és, però, monàrquica. 1873 ALGUNES IDEES GENERALS PROBLEMES DE LA I REPÚBLICA Neix amb escasses possibilitats d’èxit: Només n’eren partidaris 70 parlamentaris federals 1. La República va accelerar i animar el conflicte carlí Partidaris de: supressió de les “quintes” i consums, abolició de l’esclavitud i del laïcisme de l’Estat. 2. La República es veu incapaç de millorar la situació a la guerra de Cuba, iniciada el Els funcionaris i les autoritatats espanyoles de l’illa eren hostils al règim republicà. Defensen la fórmula federal majoritàriament. Petita burgesia Rep el suport de Classes populars urbanes Part del moviment obrer i camperol 3. El cantonalisme de zones amb forta implantació republicana: Cartagena, Sevilla, Cadis, Castelló, Salamanca, València…etc La República és rebuda a Catalunya amb entusiasme: S’ocupen les corporacions municipals. Es constitueixen Juntes Revolucionàries. Presidents republicans Es proclama l’Estat Català dintre de la República espanyola. Estanislau Figueres Francesc Pi i Margall Estanislau Figueres, primer president, pacifica la situació, dissol les juntes i convoca eleccions. Nicolàs Salmerón Emilio Castelar Eleccions: guanyen els republicans: abstencionisme del 70% Castelar, sense majoria a les Corts, governa de forma autoritària. Finalment ha de dimitir. Nova Constitució 1873: semblant a la de 1869 F. Pi i Margall 3 gener 1974. Cop d’estat del general Pavia i la Guàrdia Civil Per evitar un nou govern d’esquerra: 1 desembre 1974. Manifest de Sandhurst 29 desembre 1974. Pronunciamiento de Martínez Campos Tornar a l’esquema Restauració monarquia borbònica. Alfons XII

23 La guerra dels Deu Anys (1868-1878). Cuba
Causes: La guerra dels Deu Anys ( ). Cuba Inici de la Revolta a Cuba Pau de Zanjón 1868 1878 Els criolls hisendats cubans encapçalen la revolta CAUSES El poble la recolza en prometre la fi de l’esclavitud El govern d’Amadeu I vol abolir l’esclavitud i proposa reformes polítiques, Però ! Oposició frontal dels sectors econòmics i patronals proteccionistes, amb interessos a Cuba. Defensen la guerra com a fórmula per imposar els seus interessos Defensen el manteniment de l’esclavitud Defensen el mercat unitari espanyol Defensen el manteniment de la situació cubana sense canvis. Tornar a l’esquema