LA SEGONA REPÚBLICA Història 4t ESO.

Presentación del tema: "LA SEGONA REPÚBLICA Història 4t ESO."— Transcripción de la presentación:

1 LA SEGONA REPÚBLICA Història 4t ESO

2 Crisi de la Restauració. Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)
Característiques del sistema polític de la Restauració: -alternança en el poder de dos partits dinàstics (conservador i liberal) -sistema aparentment democràtic (des del 1890 hi ha sufragi universal masculí), però dominat pel caciquisme i pel frau electoral -sorgiment dels partits nacionalistes (Catalunya i País Basc) Crisi del sistema: -1898 (pèrdua de Cuba i Filipines) -1909 (Setmana Tràgica, Barcelona) -1917 (vaga general revolucionaria, protesta militar i protesta de l’oposició, demanant-hi la democratització del sistema) De 1917 a 1923 s’agreuja la crisi del sistema de la Restauració. Causes: 1ª.Inestabilitat i crisi política, desprestigi i feblesa dels partits dinàstics 2ª.Conflictivitat social, sobretot al camp andalús i a Catalunya 3ª.Derrota de l’exèrcit en Marroc (Annual,1921)

3 Crisi de la Restauració. Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)
LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA ( ) Origen: colp d’estat amb el suport de la burgesia, els terratinents, l’església, l’exèrcit i el rei Objectius: -evitar la democratització que demanaven socialistes i republicans -garantir l’ordre públic davant les vagues obreres Característiques: -dictadura militar ( ) i civil ( ) -suspensió de la Constitució i dels partits polítics i sindicats -recolzada per la bona conjuntura econòmica dels anys vint. Oposició: -inicialment republicans, intel·lectuals, PC i CNT -oposició de tots els sectors socials i polítics des del 1929. Dimissió Convocatòria d’eleccions municipals per retornar a la normalitat constitucional

4 Proclamació de la Segona República (14 d’abril del 1931)
Pacte de San Sebastìán (1930): coalició de republicans i socialistes Eleccions municipals (12 d’abril del 1931): victòria dels republicans a les principals ciutats i a les regions industrials Alfons XIII abandona el país. Proclamació de la República (14 d’abril). Formació del Govern Provisional. Primeres mesures. Aprovació de la Constitució del 1931.

5 Proclamació de la Segona República (14 d’abril del 1931)

6 Govern Provisional Membres del Govern provisional
Republicans, nacionalistes d’esquerra i socialistes. Primeres reaccions anticlericals: Crema de convents

7 Govern Provisional

8 La Constitució del 1931 Clara Campoamor: Sufragi femení

9

10 El Bienni Reformista (1931-1933)
Govern de republicans d’esquerra i socialistes. President del govern AZAÑA. President de la República ALCALÁ ZAMORA. Objectius: solucionar els problemes heretats, modernitzar l’economia i la societat espanyola i fer un país democràtic, laic i descentralitzat. Reforma militar: reducció del nombre d’oficials, democratització i modernització tècnica. -Mesures: Llei de retir de l’oficialitat. Subordinació al poder civil. Reforma religiosa: llevar el pes de l’església en la societat i crear un Estat laic. -Mesures: separació Església – Estat; matrimoni civil i divorci. Reforma educativa: llevar la influència de l’església en l’educació i pujar el nivell cultural dels espanyols. -Mesures: construcció d’escoles; educació laica, gratuïta. Reforma territorial: descentralitzar l’estat. -Mesures: aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932) Reforma agrària: solucionar problemes del latifundisme i de la misèria dels jornalers. -Mesures: Llei de Reforma Agrària (1932). Reforma social: millorar les condicions laborals dels obrers i jornalers. -Mesures: augments salarials i reducció de la jornada laboral.

11 El Bienni Reformista (1931-1933)
Mítings d’Azaña Reforma militar Excés d’oficialitat conservadora, oposada a la reforma militar

12 El Bienni Reformista (1931-1933)
Reforma religiosa Oposició dels catòlics i partits de dretes Oposició de la jerarquia eclesiàstica a la República detenció del cardenal Segura.

13 El Bienni Reformista (1931-1933)
Reforma educativa Missions pedagògiques La Barraca

14 El Bienni Reformista (1931-1933)
Reforma agrària Oposició de terratinents, exèrcit i CNT-FAI Intent de colp d’estat de Sanjurjo (1932)

15 El Bienni Reformista (1931-1933)
Oposició d’anarquistes per la lentitud de les reformes: insurrecció de “Casas Viejas” (Cadis), gener del duríssima repressió dimissió d’Azaña: convocatòria de noves eleccions per al novembre del 1933.

16 El Bienni conservador (1933-febrer del 1936)
Triomf electoral de les dretes (novembre del 1933)

17 El Bienni conservador (1933-febrer del 1936)
Govern de republicans de dretes. President del Govern LERROUX (Partit Radical, amb suport parlamentari de la CEDA). Creixement dels partits de dretes i d’extrema dreta (CEDA, Falange) Paralització i desmantellament de les reformes la radicalització dels partits d’esquerres Revolucions d’octubre del 1934. Lerroux Gil Robles (líder de la CEDA) J.A. Primo de Rivera (líder de Falange Española)

18 El Bienni conservador (1933-febrer del 1936)
Revolucions d’octubre del 1934 Causes Astúries, caràcter social (CNT, PSOE-UGT,PCE). Catalunya, caràcter polític (ERC) Fortíssima repressió. Entrada de la CEDA al govern Detinguts a Astúries Detenció de Companys i el govern de la Generalitat

19 El Front Popular (febrer del 1936)
Crisi del govern de dretes i convocatòria d’eleccions (16 de febrer del 1936) Triomf de la coalició del Front Popular. President del Govern Casares Quiroga. President de la República AZAÑA

20 El Front Popular (febrer del 1936)
Propaganda electoral

21 El Front Popular (febrer del 1936)
Mesures adoptades: acceleració de les reformes

22 El Front Popular (febrer del 1936)
Divisió entre dretes i esquerres clima de crispació política i de violència social. Preparació del colp d’estat (militars de UME, amb el recolzament dels monàrquics –CEDA, Renovación Española-, dels falangistes i dels tradicionalistes –carlins-). Objectiu: paralitzar la tasca reformista i democràtica del Front Popular.