Dossier individual escrit a mà (més exercicis fets a classe)

Presentación del tema: "Dossier individual escrit a mà (més exercicis fets a classe)"— Transcripción de la presentación:

1 Espanya i Catalunya (1902-1939)
Dossier individual escrit a mà (més exercicis fets a classe) Examen: 29 Maig

2 1902 -1939 Regnat d’Alfons XIII i la Guerra Civil.
Alternança de diferents sistemes polítics: el liberalisme moderat de la Restauració, la dictadura de Primo de Rivera i la democràcia durant la Segona República. Catalunya: experiència d’autogovern perduda des del s. XVIII, amb la Generalitat de Catalunya Guerra Civil

3 La crisi del liberalisme (1898-1931)
Crisi del 98: moviment independentista a Cuba. Estats Units declara la guerra a Espanya. Desastre del 98: Espanya perd Cuba, Filipinas i Puerto Rico. Regeneracionisme: Joaquín Costa. Reformes per superar l’endarriment. Regnat d’Alfons XII ( ): manté el ‘’torn pacífic’’ i la Constitució de Però: conservadors.: Cánovas subtituit per Maura Fi del caciquisme. Liberal: Sagasta per Canalejas: descentralizació o ‘’ley del candado’

4

5 A partir de 1900 crisis que porten a la desaparició de la Restauració:
Burgesia catalana i vasca dona suport als partits nacionalistes (La lliga regionalista i el Partit Regionalista . La majoria de les classes mitjanes i els obrers votaven els republicans i PSOE. A partir de 1900 crisis que porten a la desaparició de la Restauració: 1909, La Setmana tràgica Crisi de 1917 vaga general Violència social : empitjorament condiciones de vida i la Revolució russa va radicalitzar el moviment obrer . Els burgesos creen governs de concentració però no pot acabar amb la inestabilitat política (43 canvis de govern). Exercici doc 4. pag 205 Dictadura Primo de Rivera ( ). En la derrota d’Annual van morir més de soldats. L’oposició d’esquerres demana una investigació. El 1923 Primo de Rivera fa un cop d’Estat amb el consentiment del rei posant fi a la guerra del Marroc. Va ser criticat per intel.lectuals, estudiants, col.lectius i obrers i nacionalistes. Dimiteix el Alfons XIII mana noves eleccions. Oposició. Pacte de SanSebastià amb l’objectiu d’anar junts a les eleccions i instaurar la república.

6 Catalunya durant el primer terç segle XX
1901. Prat ndació de la Lliga Regionalista, partit polític catalanista dirigida per Enric Prat de la Riba. Ideologia conservadora. Sota el lideratge de Francesc Cambó va tenir una influència important en la política estatal. (La veu de Catalunya) El sector liberal i republicà funda el diari El Poble Català i la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910). Episodi de violència contra el Cu-cut. Els partits catalanistes formen la coalició Solidaritat catalana per reivindicar l’autonomia de Catalunya però la repressió del govern la va trencar. 1914, Constitució Mancomunitat de Catalunya: política en educació i obres públiques. Presidents : Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch. Primo de Rivera la va suprimir. Primera Guerra Mundial: increment conflictes socials, vaga general. Creixement de la CNT. Enfrontaments entre la patronal i el moviment obrer (pistolerisme). Primo de Rivera: va prohibir l´ús de la llengua catalana, dels símbols nacionals i de l’ensenyament en català.

7 El noucentisme La nacionalitat catalana, Prat de la Riba es dona gran importància a la tasca cultural del catalanisme. La Diputació de Barcelona i la Mancomunitat es crea l’Institut d’Estudis Catalans per normalitzar la llengua. Eugeni d’Ors inicia el moviment cultural noucentisme (es basa en els valors de la raó, la precisió, la serenitat,l’ordre i la mesura).

8 La Segona República 1931: eleccions municpals: guanyen els republicans.Alfons XIII es va exiliar i es va formar un govern provisional que va proclamar la Segona República e 14 d’abril de 1931. Govern provisional: Alcalà Zamora. Constitució de 1931: Llibertats: d’expressió, de reunió o d’associació, divorci Sufragi universal Estat laic Organització territorial descentralitzada. Foment ensenyament públic. Primera constitució democràtica de la història però no tenia un ampli consens pels temes de la religió i autonomies. Alcalà zamora passa a presidir la República i Azaña va ser sesignat president del govern

9 El bienni reformista 1931-1933 Reformes del Govern d’Azaña:
Reforma agrària:expropiació latifundis sense conrear. Repartiment terres entre jornalers. L’iIRA no va poder aconseguir les seves metes. Automomia de Catalunya (estatut de 1932) i reinstauració Generalitat. Reforma militar: reducció de nombre d’oficials. Reformes laborals per millorar condicions laborals dels treballadors. Reforma educativa: noves escoles primàries. Regularització matrimoni civil i divorci. Oposició a les reformes: Grans terratinents, altes jerarquies de l’Església i de l’exèrcit, anarquistes i sindicats que volien millorar la vida dels obrers. Agost 1932, fracàs d’el cop d’Estat del General Sanjurjo. Alçaments i ocupacions de finques per part dels anarquistes.(Alçament de les Casas Viejas). Setembre de Azaña presenta la dimissió. Noves eleccions en què la dreta: CEDA y Gil Robles (partit catòlic).

10 El bienni conservador i el Front Popular
Eleccions 1933: guanya el centredreta. Govern: el partit Radical de Lerroux i CEDA de Gil de Robles.Paral.lització de les reformes. 1934: Revolució d’octubre: els partits d’esquerra prenen el poder de manera no democràtica: Triomf de la revolució a octubre sufocada pel general Franco. Catalunya: Lluís Company proclama la Segona República dins la República espanyola. El govern central dissolt la Generalitat i els líders del govern autònom són empresonats. Crisi en el govern. Noves eleccions pel febrer 1936. El Front Popular Eleccions 1936: L’esquerra es presenta a les eleccions amb el Front Popular. : socialistes, comunistes, republicans, nacionalistes i suport d’anarquistes. Dreta: líders extremistes: Calvo Sotelo i José Antonio Primo de Rivera (Falange Espanyola) Guanya el Front Popular. Azaña nou president de la República. 1936: pistolers de la dreta assassinen al tinent Castillo (esquerres). L’endemà assassinat de Calvo Sotelo, líder de la dreta. Alçament de les tropes espanyoles del nord de l’Africa el 17 juliol de 1936.

11 L’esclat de la guerra civil
El cop d’Estat La insurrecció de l’exèrcit de l’Africa es trasllada a la Península el 18 de juliol de Suport de l’exèrcit, els partits carlistes, monàrquics, conservadors i falangises. Espanya en dues zones: Nacionals: Junta de Defensa Nacional a Burgos. Franco cap de Govern. Unió de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Republicans. Revolució social i expropiació de finques i fàbriques. Milícies i exèrcit popular. Internacionalització del conflicte: Dos opinions internacionals: govern legítim de la República i suport als colpistes. Dos bàndols van tenir ajuda exterior: La República va obtenir l’ajuda de l’URSS i la va pagar al comptat amb els dipòsits d’or del Banc d’Espanya. Els rebels van rebre armes i soldats de la Itàlia feixista i de l’Alemanya Nazi a canvi de concessions mineres. Ajuda més superior i efectiva. Bàndol republicà: suport d’intel.lectuals (Hemingway, Einstein o George Orwell), simpatia moviment de l’esquerra. Brigades internacionals.

12

13 Evolució de la guerra (1936-1939)
La campanya al voltant de Madrid (juliol de 1936 – febrer 1937). L’ofensiva sobre Madrid, tardor de El govern de la República abandona la capital i marxa a València. Derrota de les tropes franquistes a la batalla de Jarama (febrer de 1937) i en la de Guadalajara (març de 1937). El front del nord (març – octubre de 1937): Les tropes de Franco es dirigeixen cap al Nord (zones industrials del Cantàbric). Bombardeig d Guernica a mans de l’aviació alemanya (Legió Condor). Caiguda del País Vasc en mans ‘nacionals’. Cauen també Santander i Astúrias. Els republicans contraataquen Brunete (Madrid) i Belchite (Saragossa) pero van fracassar. El final de la guerra (octubre de 1937 – abril de 1939) Front de l’Est. Franco va prendre Terol i va aïllar Catalunya de la resta de la zona republicana. Les tropes republicanes van travessar l’Ebre però l’expercit republicà va quedar destruït. Presa de Barcelona el gener de 1939 i posteriorment presa de Madrid.

14 Catalunya durant la República i la Guerra civil
Recuperació de la Generalitat . Redacció de l’Estatut d’Autonomia a Núria, aprovat per les Corts el 1932. Eleccions 1932: majoria al Parlament de Catalunya a Esquerra Republicana. Francesc Macià, primer president de la Generalitat. Lluís Companys, successor. Dreta: Lliga Regionalista Centre: Acció Catalana i pel partit Unió Democràtica de Catalunya Esquerra obrera: Unió socialista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). PSUC. Sindicat anarquista CNT.

15 Generalitat republicana
Escoles amb ensenyament en català, l’Institut escola i la Universitat Autònoma de Barcelona. Lleis de contractes i conreus afavorint arrendataris i parcers. Organització del territori per comarques en lloc de províncies. Octubre 1934, el president Companys proclama l’Estat Català.El govern espanyol va empresonar-lo. Eleccions 1936: el triom del Front Popular restableix la Generalitat. Guerra Civil: Comité Central de Milícies Antifeixistes. Col.lectivitzacions i Comissions d’Indústries de Guerra-. Enfrontament entre els partidaris de la revolució (anarquistes i POUM) i els partidaris de l’ordre republicà: marginació CNT. Derrota batalla de l’Ebre, ocupació franquista i exili de la Generalitat.

16 Cultura catalana al nou-cents
Creació del Palau de la Música, el 1908 Institut d’Estudis Catalans el 1907 La Biblioteca de Catalunya Xarxa escolar catalana i biblioteques locals. Arts a catalunya: Corrents d’avantguarda: Joan Salvat Papasseit, Salvador Dalí Generació del 98: intel.lectuals preocupats per la decadència d’Espanya: Miguel Unamuno, Antonio Machado Generació del 14: Modernitzar Espanya: Ortega i Gasset Generació del 27: Visió integradora de la Cultura: F.García Lorca.