ESTUDIS PRELIMINARS DE L’ENDEMISME BÈTICO-RIFENY CYNARA BAETICA

Presentación del tema: "ESTUDIS PRELIMINARS DE L’ENDEMISME BÈTICO-RIFENY CYNARA BAETICA"— Transcripción de la presentación:

1 ESTUDIS PRELIMINARS DE L’ENDEMISME BÈTICO-RIFENY CYNARA BAETICA
SERGI MASSÓ I ALEMÁN BioC-GReB, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB) BioC

2 Cynara INTRODUCCIÓ

3 Cynara INTRODUCCIÓ 9 espècies circumediterrànies
Herbàcies, perennes, espinoses Cultivada: carxofa i card INTRODUCCIÓ Rottenberg, 2014

4 CYNARA BAETICA INTRODUCCIÓ
Planta herbàcia, cm, fulles espinoses, capítol solitari Floració juny-setembre Dues subespècies: - maroccana: nord del Marroc, capítol blavós, bràctees rosades - baetica: meitat sud península Ibèrica, capítol blanc, bràctees blanques amb marques negres INTRODUCCIÓ

5 HÀBITAT INTRODUCCIÓ Zones calcàries Pastures obertes
Vegetació ruderal i viària INTRODUCCIÓ

6 DISTRIBUCIÓ INTRODUCCIÓ
Distribució disjunta a banda i banda de l’Estret de Gibraltar Península: Andalusia central i oriental i sud de la província d’Albacete Marroc: Terç nord del país, de Marràqueix a la Mediterrània Hibridació amb C. humilis i C. cardunculus INTRODUCCIÓ Rottenberg, 2014

7 DISTRIBUCIÓ INTRODUCCIÓ 1500 1000 500 MARROC PENÍNSULA IBÈRICA
C. cardunculus C. humilis 1500 1000 INTRODUCCIÓ 500 MARROC PENÍNSULA IBÈRICA

8 CONSERVACIÓ INTRODUCCIÓ
Vulnerable (VU) a la Lista Roja de la Flora Vascular Española (2008). Sense cap figura de protecció al Marroc Important pèrdua d’hàbitat, especialment al Marroc INTRODUCCIÓ

9 OBJECTIUS INTRODUCCIÓ Conèixer la filogeografia de l’espècie
Conèixer l’origen de l’espècie Clarificar-ne la taxonomia en base a criteris genètics i ecològics Avaluar l’estat actual i proposar mesures de conservació INTRODUCCIÓ

10 MATERIAL I MÈTODES Mostreig de tota l’àrea coneguda de l’espècie
15 poblacions 10 a la península Ibèrica 5 al Marroc MATERIAL I MÈTODES

11 MATERIAL I MÈTODES Extracció DNA (Doyle & Dickson, 1987)
Estudi cpDNA: espaiadors intergènics ycf3-trnS i trnSGCU-trnCGCA Diversitat genètica: DnaSP v (Librado & Rozas, 2009) Estructura geogràfica: AMOVA (Excoffier et al., 1992), PERMUT (Pons & Petit, 1996), BAPS v.6.0 (Corander et al., 2008) Presència de barreres genètiques: BARRIER v.2.2 (Manni et al., 2004) Modelització de nínxol ecològic en l’actualitat i modelització en LGM: MaxEnt v3.3.3k (Phillips et al., 2006) EN CURS Estudi AFLP: EcoRI (NED)-AAC/MseI-CTT, EcoRI (6-Fam)-ACC/MseI-CAG i EcoRI (Vic)-ACA/MseI-CTT MATERIAL I MÈTODES

12 6 haplotips Introgressió amb els outgroups RESULTATS

13 DIVERSITAT GENÈTICA RESULTATS
* P < després de permutacions

14 RESULTATS BAPS identifica K = 2 Dos grups:
- Haplotip majoritari ibèric - La resta RESULTATS

15 BARRIER RESULTATS a b

16 MODELITZACIÓ RESULTATS
Taller I3B: Fundamentos, evaluación y futuro de los modelos de distribución de especies Tepoztlán (Mèxic), 2-6 de juny de 2014 RESULTATS

17 Hacer modelos es un ejercicio intelectual y no mecánico en el que la pregunta a contestar es clave para decidir el proceso de modelación. Es necesario consensuar un manual de buenas prácticas amplio y pormenorizado que abarque todos los pasos a realizar en el proceso de modelación. No estamos modelando puntos en el espacio sino sistemas biológicos con complejas interacciones. Es necesario tener especial cuidado con los datos de base y su origen, una pequeña muestra puede ser suficiente (3-5%), pero estos datos han de ser representativos ambiental y espacialmente. Los sesgos en la información pueden condicionar completamente el resultado. Necesitamos herramientas capaces de detectar y paliar el efecto de estos sesgos. RESULTATS

18 El extent de trabajo (regiones biogeográficas o áreas accesibles) debe estar justificado pues influye grandemente en los resultados. Las ausencias son necesarias y útiles siempre que se quiera recuperar la distribución real interpolando, o la distribución potencial extrapolando. Es necesario utilizar información previa para reconocer las variables predictoras relevantes. El algoritmo de modelización utilizado es lo que menos importa ¿Cuál es la importancia comparada de los tres factores de la ecuación: predictores, variable dependiente y algoritmo?  Contextualizar la pregunta en el marco teórico de BAM y examinar los datos en el espacio G y E son claves.  RESULTATS

19 RESULTATS

20 RESULTATS Projecció només amb les localitats ibèriques (24)
Projecció només amb les localitats marroquines (9)

21 RESULTATS CCSM MIROC

22 CONCLUSIONS CONCLUSIONS
Existeix una clara diferenciació, tant genètica com ecològica, de les poblacions situades a cada banda de l’estret de Gibraltar. Tots dos models de LGM identifiquen almenys un refugi al Marroc. Cal finalitzar el treball amb els estudis en curs d’AFLP així com amb una datació del gènere per tal de situar-ne la diversificació incloent-hi els haplotips d’aquesta espècie. Seria convenient alguna mesura de protecció de les poblacions marroquines. CONCLUSIONS

23 MOLTES GRÀCIES!!

24 ESTUDIS PRELIMINARS DE L’ENDEMISME BÈTICO-RIFENY CYNARA BAETICA
SERGI MASSÓ I ALEMÁN BioC-GReB, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB) BioC