2ª unitat La construcció de l'Estat liberal Les arrels del món contemporani 1er crèdit 2ª unitat La construcció de l'Estat liberal 1.- Cronologia i etapes 1833 1874 1843 1868 Període liberal Període democràtic Regències El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari Mª Cristina Espartero 1868 1873 Monarquia democràtica Primera República 1840 Les principals característiques del període liberal Amadeu I Disputes entre Carlins i isabelins Guerres carlines Divisió entre els liberals (isabelins) Moderats i progressistes Procés d’industrialització a Catalunya 1

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Característiques generals d’aquesta etapa: En aquesta etapa El poder passa a mans dels liberals__ Moderats Progressistes Carles V Esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les Guerres Carlines Carles Mª Isidre contra Isabel Absolutistes contra liberals Carlins contra Isabelins 1833-1839 Carles V Tres guerres 1846-1849 Dels Matiners (Carles VI) A Catalunya 1873-1876 Carles VII A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a Navarra 2

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències 1833 Regència de Maria Cristina 1839 Època molt moderada (liberalisme incipient) destaca Dirigents Cea Bermúdez, Martínez de la Rosa Primeres reformes econòmiques Dissolució dels gremis Llibertat de comerç Primera reforma política Estatut Reial de 1834 Carta otorgada Estament de próceres Estament de procuradores (sufragi restringit) Órgans consultius Però la crisi econòmica i les guerres carlines provoquen un canvi en el poder Poder legislatiu per la Corona Entrada de Mendizábal (progressista) en el poder (1835) Milícies nacionals i abolició de la Mesta Desamortitzacions (1836) Reformes progressistes Constitució de 1837 3

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències 1839 Regència d’Espartero 1843 Es caracteritza per ser Progressista, militar, autoritari lliurecanvista Espartero Provoca la I per tant Crisi a la indústria catalana Oposició de la burgesia catalana La crisi provoca Bombardeig i repressió a Barcelona Espartero respon amb 1842 aixecaments a Barcelona Això provoca el 1843 Jamància (democràtica i republicana) Desprestigi d’Espartero WEB Narváez Que acaba amb un Pronunciament moderat amb Narváez 4

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat Isabel II 3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) WEB Els partits liberals Moderats i progressistes Sobirania nacional (Parlament) Sufragi restringit, però més ampli Llibertat de premsa Milícies nacionals Limitació del poder de la Corona Petita burgesia, comerciants, artesans, Sobirania compartida (entre el rei i les corts) Una obsessió: l’ordre públic Sufragi censatari (vot molt limitat) Classes mitjanes, latifundistes, alta burgesia i noblesa Sufragi universal Llibertat individual i instrucció pública Partit demòcrata (1849) Altres partits Unió Liberal (1854) Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes) Es caracteritza La dècada moderada (1843-1854) etapes Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar Bienni progressista (1854-1856) Unió liberal i moderada (1856-1868) 5

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat Isabel II 3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) La dècada moderada (1843-1854) representa Narváez crea Ordre social, control, autoritarisme Guàrdia Civil Crea la Constitució de 1845 conservadora Reformes i canvis en l’època dels moderats Organització administrativa de l’Estat liberal Creació de províncies i governadors civils Modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antigüitat) Millores en la recaptació d’impostos (Mon) Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria, llei Moyano) Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848. Llei de ferrocarrils de 1851 Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà) 6

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat Isabel II 3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) Bienni progressista (1854-1856) torna Esdevé a causa d’un Pronunciament: Vicalvarada Espartero Constitució de 1837 S’imposen O’Donnell Desamortitzacions civils de Madoz Unió liberal i moderada (1856-1868) S’imposa Època d’estabilitat i creixement fins el 1866 El general O’Donnell Constitució de 1845, anul·la desamortitzacions eclesiàstiques, poca llibertat Característiques de l’època O’Donnell Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres... Prestigi internacional: Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc... Guerres i campanyes Despeses i endeutament: tensió social, revoltes camperols i nova guerra carlina Aquesta situació provoca El pacte d’Ostende (1866) 7

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 4.- El sexenni revolucionari La revolució de 1868: “La gloriosa” provoca un Cop d’Estat A causa de Crisi econòmica de 1866 Desprestigi monàrquic i moderat I el Pacte d’Ostende de 1866 Es tracta d’una Serrano, Topete i Prim amb Revolució popular i burgesa i democràtica provoca A Catalunya es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques (Amb republicans i federals, burgesos, obrers i pagesos) L’exili d’Isabel II Substituïda per un Govern provisional (Serrano) convoca S’elabora la Eleccions parlament Guanyen els monàrquics i el general Prim Monarquia constitucional Divisió de poders Drets dels ciutadans Sufragi universal característiques Constitució de 1869 8

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 4.- El sexenni revolucionari El regnat d’Amadeu I (1870 - 1873) Amadeu I Una monarquia amb problemes Assassinat del general Prim Inestabilitat política, divisió i debilitat Abstencionisme i frau electoral Oposició i conspiracions Guerres i revoltes 11 de febrer de 1873 Abdicació d’Amadeu I Independentisme cubà Revoltes cantonals (federalistes) Aixecament carlí (Carles VII) Les corts proclamen La primera república (1873 - 1874) Es caracteritza Inestabilitat política Divisió dels republicans Unitaris i federalistes 9

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 4.- El sexenni revolucionari La primera república (1873 - 1874) E. Figueras Pi i Margall 1a etapa: República federal Domini dels federalistes Estanislau Figueras Francesc Pi i Margall Es projecta la Constitució de 1873 Continuen les dificultats Revoltes cantonalistes i carlines.. I continua la guerra a Cuba Salmerón E. Castelar 2a etapa: República unitària Nicolàs Salmerón Emilio Castelar Domini dels unitaris Reformes republicanes Jurats mixtes Reducció jornada laboral Control treball infantil Abolició esclavitud Abolició impostos sobre el consum Es destaquen per Eliminació del federalisme Imposició d’un fort autoritarisme Reforç de l’exèrcit Les dificultats constants provoquen Cop d’Estat del general Pavía (Dictadura militar) Dóna el poder al general Serrano 10

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 4.- El sexenni revolucionari Després d’un any de caos el general Martínez Campos Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt Alfons XII nou rei d’Espanya Alfons XII 11

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873 “Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas. Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales. “ 12

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat Repartiment de diputats al parlament de 1869 13

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat Repartiment de diputats al parlament de la Primera República 344 3 20 7 17 Republicans federalistes Alfonsins Radicals Constitucionalistes No identificats 14

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat Manifest de la revolució de 1868 «Españoles: La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la Armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntat y se cumpla. ¿Habrá algún español tan ajeno a las desventuras de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento?. Hollada la ley fundamental; convertida siempre antes en celada que en su defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza del soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad de cualquiera de las autoridades; muerto el Municipio; pasto, la Administración y la Hacienda, de la immoralidad y el agio; tiranizada la enseñanza; muda la prensa; y sólo interrumpido el universal silencio por las frecuentes noticias de las nuevas fortunas improvisadas...; tal es la España de hoy. ... ¡ Viva España con honra!» 15

La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat Guerres carlines A favor de Carles V Primera guerra (1833-1839) Amb els líders Zumalacárregui (país basc) Ramon Cabrera (Maestrat) Amb el suport Camperols i Església Nord de la península Expedició Reial (1837) Derrota carlista carlí Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero) isabelí conseqüències Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització) Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política (Espartero, Narváez) Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions) 16