Col·legi Públic Inspector Joan Capó

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Espacios naturales de la provincia de Castellón
Advertisements

Espacios naturales de la provincia de Castellón
Especies representativas de las series vistas en las cuatro salidas
GEOBOTÁNICA TRABAJO DE PRÁCTICAS Excursión geobotánica a Bardenas 4 Noviembre 2006 Myriam Echeverría Eva Saenz Fátima Jorganes Profesores: Dra.MªL.Lopez.
EXCURSIÓN Nº 4: BARDENAS REALES 4 Noviembre 2006
GEOBOTÁNICA BURUNDA – ESTELLA 28/10/2006
EXCURSIÓN Nº 2 SAN JUAN DE UNX-BELATE 27 Octubre 2006
MADROÑO Arbousier / Strawberry tree
Origen Floral del Polen de las mieles españolas
Estudio del efecto del enriquecimiento del aire con dióxido de carbono en el crecimiento de especies leñosas Carmen Biel 1 Feli.
Las plantas con flores María Martin.
Las plantas *Con flores *Sin flores.
PROYECTO DE REVEGETACIÓN DE LA RIBERA DEL RÍO HENARES A SU PASO POR
GESTIÓN PÚBLICA DEL MONTE MEDITERRÁNEO
Projecte Maigmó II Grup STENELLA Grup STENELLA. ¿ Qué es El Projecte Maigmó II ? ¿Donde?: En diversas parcelas de actuación en la sierra del Maigmó. ¿Por.
Parque Regional Calblanque
Trabajo subvencionado por ERICA MEL S.C.G. Asociación Galega de Apicultura - AGA Análisis polínico y sensorial de Mieles de Galicia Antonio Gómez.
INFLUENCIA DE LA INTENSIDAD DE QUEMADO SOBRE ALGUNAS PROPIEDADES DEL SUELO DE UN INCENDIO FORESTAL.
Paisatges naturals Visual de botànica (2n batxillerat)
EXCURSIÓN AL PANTANO DE LAS CARBONERAS (BRAZATORTAS). 6 de junio de º E.S.O. CURSO
Estructura del bosque mediterráneo
Virginia Moreno Fernández 1º Bachillerato
CLISERIES ALTITUDINALES
BIOMA IV Bosque Mediterráneo
LOCALIZACIÓN Y METODOLOGÍA DE TEÑIDO
DIPLOMADO EN DISEÑO DE PAISAJE. PUC CURSO: MATERIAL VEGETAL Y ESPACIALIDAD FORMAS EN EL PAISAJE MAYO 2011 JUANA ZUNINO M. CURSO ARBOLES RECOMENDABLES PARA.
Su mayor singularidad es la red de barrancos, escarpes y macizos de esta zona que configuran un paisaje erosivo de contrastes, donde se pueden identificar.
La flor es la estructura reproductiva característica de las plantas llamadas espermatofitas o fanerógamas. La función de una flor es producir semillas.
1 C.R.Z/ Tema 7 La flora vascular mediterránea ¿Cómo es la flora en la región mediterránea y en la Península Ibérica.
HISTORIA DE LA TAXONOMÍA
B I O L O G Í A BOADILLA DEL MONTE - GLASGOW” “LOS 5 SENTIDOS DE.
Jardín tipo Rocalla Una rocalla, palabra proveniente del francés rocaille y es un jardín caracterizado por una decoración de estilo rústico con plantas.
Elementos corológicos y unidades biogrográficas de la Península Ibérica e Islas Baleares Regiones, provincias y sectores biogeográficos basados en.
PLANTAS AUTOCTONAS DE LA COMUNIDAD VALENCIANA.
Incendios Forestales CONCEPTOS BÁSICOS Autor: Ludwig Rubio
Biólogos sobre las dunas Grupo 2: Alicia, Alejandro, Isabel y Emilio
Neus Ibáñez Institut Botànic de Barcelona 22 novembre 2012
Els Estrets d’Arnes Curso º ESO
Técnicas de venta.
MORFOLOGÍA COMPARADA DE LAS PLANTAS CON SEMILLAS
El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant.
Herbario digital Hecho por: Estrella, Padilla, david, mª del campo y cristina. Curso: 1º B.
Quejigares de Quercus canariensis
ESQUEMA CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r d’ESO Les plantes i els fongs
VI. BIODIVERSITAT. VI. 2. Sistemàtica, filogènia i taxonomia.
Comprensió del canvi climàtic
Las plantas Por Alba Noemí y Xurde.
Ciències socials ceip portal nou
O noso xardín IES As Lagoas 2015.
Presencia de vasos conductores
Plantes aromàtiques i curatives
Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent.
FLORA Algas pardas (Phaeophyta)
Mortalitat a l’alzinar de Prades
ATLES COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ
AUTOECOLOGIA L’autoecologia estudia l’adaptació dels organismes al medi en el qual viuen. Morfologia dels organismes Fisiologia Tipus d’alimentació Tipus.
Lavatera olbia (espècie autòctona en regressió)
LES COMARQUES DEL LITORAL
La vegetació de Catalunya
JARDÍN DE KIRSTENBOSCH CIUDAD DEL CABO MÚSICA
Proyect. Cap1 Cap3 Cap4.
EL PAISATGE I EL CLIMA.
Tema 8 Els paisatges naturals
Les Plantes Guillem Soler Garcia.
HERBARIO DIGITAL Hecho por:JUAN PRADOS,SAMARA HAYA,JAIRO SÁNCHEZ,SORAYA HAYA Y SHEILA GALLARDO CURSO: 1º B.
Les plantes Característiques: Nutrició autótrofa Pluricel·lulars
Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent.
8.SISTEMES MORFOCLIMÀTICS
EVALUACION DE PERSONAL EVALUACION DE PERSONAL CAP. LUZNAIRYS CUEVAS CAP. LUZNAIRYS CUEVAS ESP. Gestión del Talento Humano en las Organizaciones.
Transcripción de la presentación:

Col·legi Públic Inspector Joan Capó Seminari de Botànica Col·legi Públic Inspector Joan Capó Felanitx, novembre de 2005

Índex La classificació de les plantes Les formes vitals de les plantes La vegetació a Balears Interpretació del paisatge (itinerari)

La classificació de les plantes. Que són plantes superiors? I plantes inferiors?

Les gimnospermes Flors unisexuals sense periant El vent

Les angiospermes MONOCOTILEDÒNIES DICOTILEDÒNIES

Angiospermes monocotiledònies Urginea maritima Smilax aspera Allium

Angiospermes dicotiledònies

Angiospermes dicotiledònies

Angiospermes dicotiledònies

Angiospermes dicotiledònies Herba morenera Ullastre de frare

Les formes vitals de les plantes

Les formes vitals de les plantes Les formes de Raunkier (1934): Teròfits (anuals): Diplotaxis erucoides Vivaces o bianuals: Geòfits (criptòfits): Arisarum vulgare Hemicriptòfits: Ampelodesmos mauritanica Camèfits: Phagnalon saxatile Nanofaneròfits (+25cm): Cistus albidus Macrofaneròfits: Pistacia lentiscus

El paisatge Muntanya (alzinar) Pinar Intervenció humana (marjades i cultivars. Flora arvense) Abandonament i nitrificació (flora ruderal)

Les espècies d’alzinar Quercus ilex Asparagus acutifolius Ruscus aculeatus Lonicera implexa Arbutus unedo Carex distachya Cyclamen balearicum Rhamnus ludovici-salvatoris Viola alba subsp. dehnardii Carex halleriana Pulicaria odora Epipactis microphylla Viburnum tinus Ampelodesmos mauritanica Arisarum vulgare Clematis flammula Daphne gnidium Erica multiflora Euphorbia characias Hedera helix Lotus tetraphyllus Phillyrea latifolia P. angustifolia Rhamnus alaternus Rubia peregrina Rubus ulmifolius Smilax aspera Teucrium chamaedrys I altres...

Els marges de l’alzinar Els marges (voreres) de l’alzinar, es transformen o en Hypericion balearici si pujam a més alçada o en Oleo-Ceratonion si davallam a zones més seques

L’ullastrar o la garriga Olea europea var. sylvestris Arisarum vulgare Asparagus albus Asparagus horridus Chamaerops humilis Clematis cirrhosa var. balearica Cneorum tricoccon Withania frutescens Ephedra fragilis Euphorbia dendroides Quercus coccifera Arum pictum Ceratonia siliqua Daphne rodriguezii Helicodiceros muscivorus Myrtus communis Osyris quadripartita Prasium majus Rhamnus lycioides Rubia preregrina Rubia balearica Aetheoriza bulbosa Anagyris foetida Arisarum vulgare Asparagus acutifolius Asparagus horridus Asphodelus aestivus Calicotome spinosa Cistus albidus Cistus clusii Cistus monspeliensis Clematis flammula Erica multiflora Ferula communis Phyllyrea latifolia Pistacia lentiscus Rhamnus alaternus Rhamnus ludovici-salvatoris Rosmarinus officinalis Ruta angustifolia Ulex parviflorus Urginea maritima

L’acció humana L’ús de la terra

L’abandonament D’espècies arvenses a espècies ruderals

I espècies introduïdes

Magdalena Vicens Fornés Tel. Jardí Botànic de Sóller: 971634014 A/e: mvicens@jardibotanicdesoller.org Mòbil: 609876510