II República (1931-1936/1939)

La caiguda del dictador Govern general Dámaso Berenguer (gener 1930-febrer 1931) Govern almirall Aznar (febrer 1931-abril 1931) Objectiu: convocatòria d'eleccions democràtiques Retorn al sistema constitucional de la Restauració Associació directe monarquia-dictadura

Pacte de Sant Sebastià Agost de 1930 Partits polítics republicans àmbit estatal PSOE Catalanisme Galleguisme República i autonomia per Catalunya

Comitè revolucionari Canvi de règim via aixecament militar. Govern provisional de la República 12 de desembre 1930. Proclamació de la República pels militars caserna de Jaca Fracàs. Derrota davant tropes governamentals. Condemna a mort als capitans Fermín Galán i García Hernández (afusellament) Consequència: debilitament i descrèdit monàrquic

Tensió generalitzada Increment de l'atur (ciutats i camp andalús) Increment de les vagues Increment de l'agitació política contra el govern Situació crítica Context crack 1929. Crisi.

Eleccions municipals 12 d'abril de 1931 Procés d'unificació de partits i grups polítics catalans d'esquerres. Març 1931. Constitució d'Esquerra Republicana de Catalunya (Estat Català + Partit Republicà Català + grup de L'Opinió + sectors independents republicanisme catalanista) Partits a les eleccions: Coalició ERC + USC (Unió Socialista de Catalunya) Partit Catalanista Republicà (fusió Acció Catalana + Acció Republicana de Catalunya) Coalició republicanosocialista (Partit Radical + antics federals + PSOE) Lliga Regionalista

Resultats electorals Gran triomf d'Esquerra Republicana de Catalunya Barcelona: ERC-USC: 25 regidors Lliga: 12 regidors Catalunya: ERC-USC: 68% dels vots Lliga: 20,7% dels vots Espanya: victòria a les principals ciutats de la coalició republicanosocialista

La Generalitat provisional 14 d'abril 1931. Proclamació de la República. Lluís Companys (Ajuntament) i Francesc Macià (Generalitat) República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica Governs provisional i exili Alfons XIII 15 abril 1931. Govern Macià. 17 abril 1931. Delegació govern central per imposar el pacte de Sant Sebastià. De República Catalana a Generalitat de Catalunya

Composició govern provisional President = Francesc Macià (ERC) Conseller de Política = Ventura Gassol (ERC) Conseller d'Instrucció = Rafael Campalans (USC) Conseller de defensa = Joan Casanovas i Maristany (ERC) Conseller d'Hisenda = Casimir Giralt (Partit Republicà Radical) Conseller d'Economia i Treball = Manuel Serra i Moret (USC) Conseller de Comunicacions = Manuel Carrasco i Formiguera (Partit Catalanista Republicà) Conseller d'Obres Públiques = Salvador Vidal i Rosell (UGT)

Estatut de Núria (I) Govern provisional convoca Assemblea de Representants dels ajuntaments Assemblea de representants elegeix una Diputació provisional Diputació provisional nomena una comissió per redactar l'Estatut 46 membres en la ponència, presidida per Jaume Carner, al santuari de Núria Juny 1931. Redactat de l'avantprojecte

Estatut de Núria (II) Preàmbul: Destacat: Finançament: “Estat autònom dins de la República espanyola” Estat espanyol com a “federació de tots els pobles hispànics” Destacat: Català “llengua oficial a Catalunya” Competències exclusives en l’ensenyament, la cultura, la regulació del dret civil, els tribunals de justícia, les obres públiques, la sanitat, l’agricultura, el règim municipal, la ordenació territorial i polícia/ordre públic Finançament: Impostos directes (gravació directa de la renda o patrimoni personal) Generalitat Impostos indirectes (grava els serveis i productes que es poden comprar sense tenir en compte la renda) A.Central

Procés aprovació Estatut Aprovació per la Diputació provisional A votació pels ajuntaments A referendum (2 agost 1931, part.75% sí-99,4%) sense vot de les dones (400.000 signatures de suport) Aprovació a les Cortes de Madrid: Abans nova Constitució republicana (9/12/1931) Inici de debat a Cortes (2/5/1932) Aprovació per les Cortes d’un Estatut mutilat (9/9/1932)

Estatut de les Cortes Preàmbul eliminat Catalunya definida com a “regió autònoma dins l’Estat espanyol” Cooficialitat castellà i català Prohibició de constituir federacions de regions autònomes Recursos financers molt reduits i dependents del Gobierno central (una part impostos directes i el % que decidís Madrid sobre els no cedits) Competències: Ensenyament: Estat control de centres existents – Generalitat podia crear-ne Generalitat: règim local, obres públiques, sanitat, beneficiència, cooperatives i legislació en serveis agraris Estat: legislació en agricultura, aigua, obres públiques interès gral., seguretat social, assegurances, aviació, radiodifusió i premsa Altres: Competència en organització administració de justícia Nomenaments de jutges i magistrats Competència en règim administratiu intern Dret civil català Es constitueix el Tribunal de Cassació de Catalunya (òrgan suprem d’apel.lació) Ordre públic/policia depenen de la Generalitat Tribunal de Garanties Constitucionals resoldrà els conflictes Generalitat/Estat Reforma o suspensió de l’Estatut sotmesa a Cortes

Oposició a l’Estatut Dreta centralista Sectors dels partits integrants del gobierno Intel.lectuals: Miguel de Unamuno i José Ortega y Gasset Campanya anticatalanista (diaris El Imparcial i ABC) Cambres de comerç espanyoles Ajuntaments ciutats espanyoles

Constitució de la II República 28 de juny de 1931: eleccions generals Participació: 70,14% Victòria per la coalició d’esquerres (279 diputats de 464) Formació de Corts Constituents Govern provisional confirmat Comissió per elaborar un projecte de Constitució Constitució de 1931 Avançada al seu temps Caràcter democràtic i progressista ( “República de treballadors de totes les classes, que s’organitza en un règim de llibertat i justícia” ) Tots els poders emanen dels pobles Estat: integral amb opcions autonomistes Poder legislatiu: les Cortes en una sola cambra Poder executiu: Gobierno format pel consell de ministres i el cap de govern, junt amb el president de la república (cap d’Estat i representant institucional) Poder judicial: jutges independents Declaració de drets i llibertats i de caràcter social Vot a partir 23 anys amb Sufragi universal incloent les dones Permet expropiació per fins socials i treball = obligació social

Constitució 1931 (II) Estat laic Reconeixement del matrimoni civil i el divorci Aprovada per majoria ampla, 368 Dreta: en contra de la laïcitat i la descentralització Dimissió dels polítics catòlics Niceto Alcalá Zamora (President República) – Manuel Azaña (Cap de gobierno)

Partits polítics (Catalunya) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Es consolida amb el suport de la petita burgesia, professions liberals, obrers, menestrals i pagesos Partit hegemònic Independentistes i federalistes. Macià i Companys Josep Dencàs, Josep Tarradellas, Ventura Gassol Lliga Regionalista Pèrdua de pes polític Discurs polític moderat Suport d’industrials i grans propietaris agrícoles Integra grups de centre Lliga Catalana (1933-1936) Unió Democràtica de Catalunya Fundada novembre 1931 President Manuel Carrasco i Formiguera Catalanista i democratacristià Doctrina social de l’Església

Partit Republicà Radical Socialista Unió Socialista de Catalunya Pacte amb ERC Partit Radical: Anticatalanista Lerroux Perd suport Partit Republicà Radical Socialista Només és fort a la demarcació de Tarragona Marcel.lí Domingo Federació catalan Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Pràcticament inexistent Partits comunistes Paper molt reduït i fragmentat Bloc Obrer i Camperol (BOC) + Esquerra Comunista = POUM Partit Català Proletari + PCC + Fed. Cat. PSOE + USC = PSUC

Partits polítics (Espanya) Izquierda Republicana Manuel Azaña (Acción Republicana) Marcel.li Domingo Suport dels intel.lectuals, classes mitjanes i populars Laicisme Derecha Liberal Republicana Niceto Alcalá Zamora Catòlic i conservador PSOE Corrent socialista i revolucionari Corrent socialdemòcrata

Dolores Ibárruri La Pasionaria Sota òrbita del comunisme soviètic PCE Dolores Ibárruri La Pasionaria Sota òrbita del comunisme soviètic Partit Republicà Radical Lerroux. Àmbit estatal

Bienni Esquerres (1931-1933) Govern presidit per Manuel Azaña integrat per republicans d’esquerra i socialistes Reforma religiosa Limitar la influència de l’Església secularització Es prohibeix als ordes religiosos dedicar-se a educació Llei de congregacions (maig del 1933) Limita la possessió de bens Preveu dissolució ordes religiosos Ex. Companyia de Jesús Avalots anticlericals (11 i 12 de maig 1931) Sectors catòlics s’oposen a la República Expulsió del cardenal Segura i del bisbe de Vitòria

La modernització de l'exèrcit Manuel Azaña, president del govern i ministre de Defensa, executa la reforma Objectiu: crear un exèrcit professional i democràtic Mesures: Reduir els efectius de l'exèrcit Fi de la macrocefàlia (1 oficial x 3 soldats al1917) Fi del fur espeial dels militars Assegirar el sometiment al poder civil Acabar amb l'intervencionisme en políica Llei de retir de l'oficialitat (1931)

Llei de retir de l'oficialitat Tots els oficials en actiu han de prometre la seva adhesió a la República Opció de retirar-se amb el sou íntegre Supressió de rangs tradicionals Reducció del nombre d'unitats i oficials Tancament de l'Academia General Militar de Saragossa Supressió de les Capitanies Generals, dels Tribunals d'honor, del Consell Suprem de Justícia Militar, i de la premsa de l'exèrcit Creació de la Guàrdia d'Assalt Resultat limitat Es redueixen les despesses

Africanistes contra la reforma x agressió tradició militar Es redueix el pressupost no modernització del material, armament i equipaments Africanistes contra la reforma x agressió tradició militar agressió poder exèrcit La Dreta ho aprofita per atiar la revolta militar

La reforma agrària Fi al predomini del latifundisme Millora de les comdicions de vida dels pagesos pobres (jornalers) Reforma essencial pel gran pes d l'agricultura Prohibició de rescissió dels contractes d'arrendament Fixar jornada laboral de 8 hores Establir salaris mínims Obligar als propietaris de conrear les terres aptes

Llei de reforma agrària (1932) Objectius: Modernització de l'agricultura Millora condicions pagesia Expropiació sense indemnització de terres part noblesa (Grans d'Espanya) S'indemnitza si: Conreu deficient Arrendament sistemàtic Manca de rec Instituto de Reforma Agraria (IRA)

Augment de la tensió social Resultats de la reforma escassos Lentitud i dificultats burocràtiques Manca de pressupost destinat a indemnitzacions Resistència dels propietaris Augment de la tensió social

Reforma de l'estat centralista Concedir a les nacionalitats històriques la formació d'institucions pròpies i estatuts autonomia Obra educativa i cultural Educació liberal i laica Garantir el dret universal a l'educació Fi de l'hegemonia de l'ensenyament religiós Model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta Pressupost = 10000 centres i 7000 mestres Millorar el nivell cultural Misiones Pedagógicas

Reformes laborals Executades x Francisco Largo Caballero com a ministre de Treball Llei de contractes de treball Negociació col.lectiva Llei de jurats mixtos Poder arbitratge vinculant Creació d'assegurances socials Setmana laboral de 40 hores Augment de salaris Reducció jornada laboral treballadors camp Reforç sindicats agrícoles per contractació

Problemes bienni esquerres Conjuntura econòmica desfavorable - Context de depressió econòmica mundial - Stop a l'emigració a Amèrica - Agreuja els problemes interns - Atur agrícola - Repartiment desigual de la terra - Poca competitivitat internacional - Dèficit de la balança comercial - salaris enfonsament inversió privada

Pressupost reducció de la despesa pública Conflictivitat social Impaciència dels treballadors Lentitud reformes Atur elevat Actitud tancada de patronal i grans propietaris Radicalització CNT fomenta la conflictivitat laboral revolució

Vagues, insurreccions i ocupacions de terres van en augment. A la CNT, cal afegir la UGT (Federació Nacional de Treballadors de la Terra) i el PC (José Díaz) Vagues, insurreccions i ocupacions de terres van en augment. 1932: anarquistes. Sublevació miners Alt Llobregat 1933: anarquistes. Sublevació de jornalers a Andalusia (Casas Viejas) Desgast del govern Azaña x Mesures policials Desconfiança empresarial Desmotivació de la inversió

Reorganització de les dretes Centredreta S'estructura entorn el Partit Radical (Lerroux) Empresaris, comerciants i prop. Agrícoles Sectors catòlics i conservadors 1933. Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) José Maria Gil Robles Feixisme Renovación Española (José Calvo Sotelo) Comunión Tradicionalista Falange Española y de las JONS (José Antonio Primo de Rivera)

Bienni de dretes (1933-1935) Bienni negre Eleccions generals 18 novembre de 1933 Esquerra desunida: candidatures separades CNT: Demana l'abstenció Dreta unida i organitzada Victòria dels partits de centredreta Partit Radical i CEDA Alcalá Zamora encarrega govern a Lerroux Govern monocolor però amb suport CEDA

Paralització de les reformes Paralització de gran part reforma agrària Devolució de terres a la noblesa Anul.la la cessió de propietats mal conreades Atorga llibertat total de contractació = salaris Contrarestar reforma religiosa Aprovació de pressupost de culte i clero Negociacions concordat Santa Seu Exèrcit Amnistia Sanjurjada (agost 1932) Amnistia col.laboradors Dictadura Educació Reducció pressupost Centralitat Paralització projecte Estatut basc

Conflicte rabassaire a Catalunya Govern d'esquerres vs. Gobierno de centredreta Contrareformes de Lerroux mal vistes a Catalunya Perilla el traspàs de competències i recursos econ. Abril 1934: aprovació al Parlament de la Llei de contractes de conreu Garanteix al pagesos rabassaires accés a propietat Institut Català de Sant Isidre (propietaris) + Lliga s'oposen Ajuda majoria conservadora Cortes Tribunal de Garanties Constitucionals Inconstitucionalitat i anul.la els efectes

Setembre de 1934: el Govern torna a aprovar una llei gairebé idèntica

Revolució octubre 1934 CEDA: reclama contundència en ordre públic i participar en executiu Lerroux 5 octubre 1934: 3 carteres Deriva al feixisme (esquerres) 6 octubre 1934: vaga general (UGT) Estat de guerra Astúries revolució social (anarquistes, socialistes, comunistes) Repressió revolta: Legió Àfrica (Franco) + de 1000 minaires morts, 2000 ferits i 5000 detinguts Campanya internacional de solidaritat Catalunya proclamació República Catalana + vaga Estat de guerra Vaga PSOE+UGT+Unió Rabassaires+comunistes CNT no dóna suport + poc suport ciutadà fracàs General Batet ocupa Palau. 3500 detinguts

Crisi Augment influència de la CEDA Retorn propietats a jesuïtes Gil Robles ministre de guerra i Franco cap Estat Major Juliol 1935: projecte CEDA modificació Constitució Revisió autonomies Abolició divorci Stop expropiació de terres Catalunya: suspensió Estatut, no Llei de contractes, detenció rabassaires i pagament de rendes 1931 Tardor 1935: cas estraperlo + malversació de fons Stop d’Alcalà Zamora a Gil Robles eleccions febrer 1936

Eleccions 1936 Catalanistes d’esquerra Front d’Esquerres Amnistia política presoners fets octubre Restabliment de l’Estatut Restabliment Llei de Contractes de Conreu Coalició de republicans d’esquerra, socialistes i comunistes Front Popular Tornar a governar Retorn a la legislació reformista bienni 1931-1933 CNT no demana abstenció suport indirecte

Coalició de dreta Lliga Front Català d’Ordre CEDA, republicans dreta, monàrquics, tradicionalistes i radicals (en part) Bloque Nacional Resultats: Victòria Front Popular Victòria Front d’Esquerres Nou govern: Manuel Azaña + Santiago Casares Quiroga

Govern Front Popular Amnistia presos polítics Readmissió obrers acomiadats fets octubre Inici negociacions Estatuts Reaccions esquerra Reinici del procés reformista Accions revolucionàries CNT Part socialisme cap al PCE Reaccions dreta Oposició propietaris de terres Tancament de fàbriques i expatriació de capitals Església contra la República Dialèctica de punys i pistoles

Restabliment Generalitat i institucions President Lluís Companys Catalunya: Restabliment Generalitat i institucions President Lluís Companys Confirmació Llei de Contractes de Conreu Moderació d’ERC i centrisme de la Lliga Objectiu: consolidar autonomia Sectors moderats CNT imposen a FAI