11. La Segona república (1931-36) 11.1. La proclamació de la República i el període constituent un marc internacional complicat degut el 14-IV-1931 arriba La República neix donat victòria de candidatures del Pacte de S. Sebastià a les grans ciutats, per bé que són derrotats en el conjunt del país (12-IV: municipals) renúncia Alfons XIII i abandó país govern provisional i proclamació oficial de la Segona RE crisi econòmica dels anys 30 consolidació del feixisme italià, pujada al poder del nazisme i totalitarismes a molts països europeus admiració pel comunisme en els ambients obrers revolucionaris adopta presenta primeres mesures: amnistia general per a presos polítics, llibertats pols. i sindicals, protecció pagesos expulsats eleccions a Corts constituents polarització política i social porta opcions polítiques diverses aprova nova Constitució (XII-1931): sobirania popular Estat integral amb autonomies poder legislatiu: Corts (unicameral) poder judicial: jutges independents ampli reconeixement de drets individuals, polítics i socials: igualtat davant la llei, educció i treball i no discriminació, vot als 23 anys, sufragi dones, possibilitat d’expropiar, laïcitat, matrimoni civil i divorci són caire feixista: JONS (1931) unides a Falange (1933) monàrquics: Renovación Española (Calvo Sotelo), P. Agrario, P. Liberal Demócrata, Acción Española, CEDA (Gil Robles, 1933) autonomistes: PNB republicans: Izquierda Republicana (Azaña, Domingo, 1934), ORGA revolucionaris: PSOE, PCE sindicats: UGT, CNT (trentistes, FAI) catalanisme conservador: Lliga Regionalista catalanisme progressista: P. Catalanista Republicà, Acció Catalana, Acció Republicana, ERC, P. Republicà Català, Estat Català partits d’esquerra: Unió Socialista, P. Ccomunista Català, Bloc Obrer i Camperol sindicalistes: CNT, UGT

11. La Segona república (1931-36) 11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-33) i 11.4. Els problemes de la coalició republicanosocialista L’acció del govern conflictivitat laboral anarquista (considera la república una ocasió idònia per fer la revolució): vagues generals, comunes llibertàries radicalització organitzacions camperoles (CNT, UGT): vagues, insurreccions i ocupacions de terres 1930: 402 vagues, 1931: 734, 1932: 1127 depressió econòmica mundial: perjudica el comerç exterior i l’emigració problemes derivats de la pol. econòmica: més salaris però no productivitat, enfonsament inversió privada, disminució despesa pública troba topa se centra en reforma educativa: construcció d’escoles, contractació mestres per oposició, coeducació, supressió ensenyament de religió millora nivell cultural: Misiones Pedagógicas, La Barraca separació Església- Estat: porta a l’enfrontament i ruptura (prohibició d’escoles religioses, divorci, llibertat religiosa, supressió del pressupost per al culte / atac i crema de convents, esglésies i escoles religioses) Llei de congregacions: límit als béns de comunitats dissolució i expulsió jesuïtes política social: - Llei de contractes de treball (negociació col·lectiva) i de Jurats mixtos (arbitratge) creació d’assegurances socials, regulació jornada laboral, augment salarial i fixació salari mínim (incrementen la demanda) no es planteja la reforma fiscal reforma militar: reducció nombre d’oficials, derogació Llei de jurisdiccions, supressió Acadèmia Militar de Saragossa, tribunals d’honor i Consell Suprem de Justícia Militar, així com premsa creació Guàrdia d’Assalt primers decrets: prohibir recindir arrendaments, jornada 8 hores, obligació de posar en conreu les terres aptes reforma agrària: Llei de bases d’usos i cultius (1932), que permet expropiar les propietats agràries incultes, i creació del IRA problemes: procés molt lent (per manca de recursos), oposició de propietaris i accions radicals dels camperols (Casas Viejas, 1933) nou ordenament territorial: aprovació Estatut Autonomia de Catalunya (1932) i inici negociació del basc (aprovat X-1936) LA REFORMA AGRÀRIA: Terres expropiables expropiació feta per IRA les lliura a Segons el tipus de terra: ofertes voluntàriament comprades amb fins especulatius les d’un sol propietari que representi >20% de la renda municipal les incultes o mal conreades les que sempre estan subjectes a arrendament les que superin un determinat nombre d’h. Segons la propietat: senyories Grans d’Espanya sense indemnització comunitats de pagesos - restants amb

11. La Segona república (1931-36) 10.3. La Generalitat republicana. L’Estatut d’autonomia del 1932 La República espanyola Núria: estat autònom dintre la República espanyola dret d’autodeterminació dins de la República Federal espanyola sobirania catalana i oficialitat del català possibilitat d’agregar territoris definició de competències permet redactat l’autonomia de Catalunya el cop de força de Macià: proclamació de la República catalana, disposicions per organitzar els ajuntaments, nomenaments (gov. civil, alcalde de B) aprovació Estatut d’autonomia (1932) mitjançant Corts (9-IX-1932): eliminació del preàmbul regió autònoma castellà com a cooficial competències en règim local, obres públiques, ordre públic, serveis socials i justícia Tribunal de Cassació no permet federar territoris implantació Generalitat superat discutit actua organització: Estatut interior de Catalunya (força soberanista): determina el contingut de les institucions de govern normes sobre règim local i llengua catalana un cop aprovada la Constitució (9-XII-1931) i després d’un intent de cop d’estat (Sanjurjo (VIII-1932) economia: serveis d’estadística, Inst. d’Investigacions Econòmiques, Caixes de Dipòsits, centres d’experimentació agrària acció social: cooperatives agràries, mutualitats, sanejament urbà, higiene i sanitat, primeres mesures de protecció del medi ambient suport social: serveis d’assistència, previsió social, ICAF, Consell de Treball modernització: majoria edat als 21 anys, legislació sobre dona, ... reducció 50% rendes rabassaires, Llei de contractes de conreu (1934): permet l’accés a la propietat dels rabassaires, amb l’oposició dels propietaris agraris (recurs d’inconstitucionalitat) ensenyament:: fundació centres de tots nivells (Institut-Escola) millores laborals i salarials als mestres coeducació, laïcítat, colònies d’estiu catalanització escolar i social divisió territorial: model comarcalista (38 com.)

11. La Segona república (1931-36) 11.5. El bienni conservador (1933-35) El bienni conservador el període de govern dels partits de centredreta després d’haver guanyat les eleccions de XI-1933 (P. Radical [Lerroux], CEDA [Gil Robles]) és derrotat electoralment el II-1936 acaba reforma agrària: es tornen les props. incautades als nobles i s’anul·la la cessió de propietats mal conreades però s’assenten més pagesos que en el bienni anterior, llibertat de contractació dotació d’un pressupost de culte i clergat i intent de signatura d’un Concordat es manté la reforma militar i s’amnistien els sublevats del 1932 respecte als canvis educatius paràlisi discussió de l’Estatut Basc comporta degut a fre als canvis legislatius com són repressió dels moviments populars paràlisi de les reformes (que mobilitza electoralment els sectors de la CNT) constants crisis de govern mala imatge del govern (casos de corrupció: estraperlo) provoca proliferació de vagues i conflictes contra el nou govern propiciades pel sector radical del PSOE i els anarquistes revolució d’octubre 1934 porta consisteix acaba una vintena d’insurreccions, una altra de vagues pacífiques i 17 fets revolucionaris (presa del poder local o provincial) a Espanya Astúries: revolució socialista impulsada per la UHP (5-X) Catalunya: declaració de l’Estat català (6-X) intervenció de l’exèrcit (Franco, Batet) uns 1500 morts i milers de detinguts suspensió de l’Estatut (no abolició)

11. La Segona república (1931-36) 11.6. El triomf del Front Popular El Front Popular molts més diputats però pocs vots més (1,5%), 5,4% els centristes, degut al sistema electoral que prima les opcions majoritàries obté és una coalició de partits republicans d’esquerra, socialistes i comunistes, recolzats pels sindicats Azaña, pres. República Casares Quiroga, pres. govern governa troben planteja s’enfronta a una situació de tensió social desbordant: oposició dels propietaris agrícoles a la reforma agrària (>500.000 H afectades entre III/VII-36) oposició de l’Església intensa mobilització popular anarquista, comunista i socialista d’esquerres (que pensen en la revolució més que en la democràcia): vagues, ocupació de terres, ... milícies dretanes i esquerranes de partits i sindicats que realitzen accions violentes programa mínim: amnistia per als represaliats de 1934 restitució dels càrrecs recuperació de la legislació del primer període republicà Bloque Nacional (Espanya) Front Català d’Ordre obre camí a la conspiració militar