LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D’ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ. EXPLICA PER QUÈ.

Presentación del tema: "LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D’ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ. EXPLICA PER QUÈ."— Transcripción de la presentación:

1 LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D’ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ. EXPLICA PER QUÈ

2 BIOGRAFIA Mercè Rodoreda i Gurguí neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa és solitària. D'una banda és filla única i, de l'altra, no es relaciona amb infants de la seva edat perquè només va a escola entre els set i els deu anys i, encara, en dos centres diferents. Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor del seus pares i, sobretot, del seu avi, que li sap inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspectes que reflectirà després en la seva obra literària. La mort de l'avi, quan ella té dotze anys, marca la seva adolescència. El 1928, es casa amb el seu oncle matern, catorze anys més gran que ella, Joan Gurguí, que havia marxat a Amèrica molt jove i n'ha tornat amb una certa fortuna econòmica el Ella té només vint anys. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella, i al qual es veu abocada, i el naixement del seu únic fill, Jordi Gurguí, el 1929, es converteixen, per l'autora, en una experiència traumàtica i, encara més al final de la seva vida, quan ella mateixa, que sempre havia guardat zelosament el secret, es culpabilitza en cercles molt reduïts d'amics de la malaltia mental que afectarà el seu fill, a partir dels quaranta anys, i que l'obligarà a ser internat a l'Institut Psiquàtric Pere Mata de Reus.

3 La producció literària de Mercè Rodoreda està profundament vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. (Relació amb el tema 1) La seua obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l’experiència de la guerra i, més encara de l’exili.

4 Mercè Rodoreda és la gran novel·lista de la literatura catalana moderna per la densitat i el lirisme de la seua obra. Com va succeir amb tots els autors de la seua generació, la seua obra està marcada per la Guerra Civil. L’experiència de la guerra capgirà profundament la vida de la jove periodista que entre 1933 i 1934 feia periodisme polític, publicava interessants entrevistes a literats del moment i escrivia les primeres novel·les, que no són les que li han donat fama. Però la guerra representà per a ella l’inici del seu vertader jo narratiu, el d’Aloma (1938), una novel·la d’inspiració autobiogràfica que l’autora va reescriure completament trenta anys més tard i amb la qual va guanyar el premi Crexells.

5 L’experiència de l’exili –primer a diverses localitats de França i després a Ginebra- amplià els límits del seu realisme literari, però aquesta dada biogràfica no és suficient per comprendre Rodoreda ni per compartir la memòria del món de què ens parla en els seus llibres, ja que la seua obra és també una reflexió sobre la feminitat i l’amor.

6 Aparentment, la novel·la que li va donar fama, La plaça del diamant (1962) –que es pot llegir actualment en més de vint idiomes i ha estat portada al cinema en 1981-, no té res a veure amb l’exili, perquè la protagonista, Colometa, forma part, precissament, de la massa anònima que no es va exiliar. No obstant això, la novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d’aprenentatge literari que Mercè Rodoreda va fer pas a pas, ja que va haver d’escriure bona cosa d’anys fora de Catalunya, primer a diverses poblacions de França, treballant com a costurera, i després a Ginebra.

7 Caràtula de la pel·lícula basada en el llibre La plaça del Diamant.

8 L’exili travessa tota l’obra rodorediana i li dóna sentit
L’exili travessa tota l’obra rodorediana i li dóna sentit. A Ginebra duia entre mans, al mateix temps, les primeres versions del que seran La plaça del Diamant (19629, Jardí vora el mar (1976), Mirall trencat (1974), i La mort i la primavera (1986). Entre aquestes opcions, als anys cinquanta va optar per escriure La plaça del Diamant: una opció literària que li va permetre reconstruir, des de l’exili, la memòria narrativa de postguerra que transcorria a Barcelona.

9 En els seus contes, i també en les seues últimes novel·les (1980: Viatges i flors, 1980: Quanta, quanta guerra…; 1986: La mort i la primavera), apareixen exiliats, soldats i gent desprotegida que parlen vagament en terra de ningú. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg i, en particular, el monòleg interior. El monòleg interior intenta reproduir els mecanismes del pensament en el text. Va ser gràcies a James Joyce que amb la seua obra Ulisses donà a conéixer la tècnica del monòleg interior. L’autora catalana més coneguda que ha utilitzat aquesta tècnica ha estat Mercè Rodereda influenciada per l’autora Virginia Woolf de qui va ser una gran admiradora.

10 En el terreny personal Mercè Rodoreda va assolir la llibertat d’alterar el concepte de la família i de maternitat. I, en el terreny creatiu, es va permetre una gran llibertat sense pensar en l’èxit immediat. De fet La plaça del Diamant, una de les grans obres de la literatura catalana, no va guanyar el premi Sant Jordi.

11 Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges gràcies a que:
-escriu majoritàriament en primera persona -la majoria dels relats tenen un aire autobiogràfic -utilitza les tècniques del monòleg i monòleg interior -escriu novel·la psicològica, aquelles que es caracteritzen, bàsicament, per l’anàlisi minuciosa de la psicologia dels personatges, per la utilització de símbols per a representar-los i per la reflexió sobre el pas del temps. Un xemple de tot el que hen dit dalt és La plaça del Diamant, escrita en primera persona, amb certs paral·lelismes amb la biografia de Mercè Rodoreda, on utilitza el monòleg i monòleg interior, ja que continuament coneixem com pensa i sent la protagonista i a més a més utilitza la simbologia del nom Colometa per a la protagonista que així perd la seua identitat.

12

13

14

15 Llig aquest text i indica quines característiques de les que hem explicat abans hi trobes.
<<Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el suro, era un tap. Si no entrava en l’ampolla, després d’haver-la destapada, l’aprimava amb un ganivet com si fos una punta de llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar perquè no era ni dur ni tou. I a l’últim vaig entendre què volien dir quan deien aquesta persona és de suro…, perquè de suro, ho era jo.>>