CARPETA D’APRENENTATGE

Presentación del tema: "CARPETA D’APRENENTATGE"— Transcripción de la presentación:

1 CARPETA D’APRENENTATGE
PORTFOLI CARPETA D’APRENENTATGE

2 PORTFOLI “Col·lecció de treball que mostren a l’alumne “com és”, quins són els seus interessos i les seves potencialitats en una o diverses àrees de contingut” Arter y Spandel 1991 Núria Alart, 2007

3 PORTFOLI “El ventall de tipologies de Portfoli és molt ampli”
Kimball, 2002 Els més utilitzats s’identifiquen com a un “instrument que té com a objectiu comú la selecció de mostres de treballs o evidències de consecució d’objectius personals que, ordenats i presentats d’una determinada manera, compleixen la funció de potenciar la reflexió sobre cadascuna de les pràctiques” Barberà, 2005 Núria Alart, 2007

4 PORTFOLI com a sistema d’ensenyament i aprenentatge
El portfoli el podem entendre com un sistema d’avaluació integrat en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Consisteix en una selecció d’evidències/mostres (activitats acadèmiques) que permeten a l’alumne demostrar allò que està aprenent, i alhora possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge. Barberà, 2005 Núria Alart, 2007

5 EVIDÈNCIES S’han d’acompanyar d’una justificació i una reflexió de l’alumne, posant de manifest la relació entre l’evidència i l’aprenentatge. Aquesta qualitat de reflexió constant sobre el propi aprenentatge converteix el PORTFOLI en un sistema d’avaluació coherent amb el marc de l’avaluació continuada i formativa. Coll, 2004 Núria Alart, 2007

6 AVALUACIÓ ALTERNATIVA
Basada amb la negociació i l’intercanvi comunicatiu entre el professor i l’alumne durant el desenvolupament del PORTFOLI. L’alumne té un paper fonamental com a persona ACTIVA en el procés avaluatiu, ha de ser conscient del seu progrés en l’aprenentatge, identificant quins aspectes domina i quins necessita millorar. Mateo, 2005 Núria Alart, 2007

7 DESTAQUEM Pràctica reflexiva. Aprenentage significatiu.
Avaluació: continuada i formativa. Mostra i/o evidències d’habilitats/intel·ligències múltiples. Teoria H. Gardner. Habilitats emocionals. Núria Alart, 2007

8 PRÀCTICA REFLEXIVA Aquest model pedagògic s’anomena aprenentatge reflexiu-experiencial. Inicialment dissenyat a la Universitat de Harvard. Un ensenyament centrat en l’alumne i que potencia la seva capacitat d’aprendre a aprendre. Fomenta el desenvolupament de les seves habilitats de pensament crític i creatiu. Núria Alart, 2007

9 CINC ESTRATÈGIES 4.INTERROGATORI MÚLTIPLE: Preguntes i respostes
1.DIÀLEG REFLEXIU: a través de les preguntes. 2.MODELAT METACOGNITU: APRENDRE A APRENDRE 3. TRADUCCIÓ DIALÒGICA : APRENENTATGE SIGNIFICATIU 5. DIARI REFLEXIU: PORFOLI: Relat seqüencial i relacional 4.INTERROGATORI MÚLTIPLE: Preguntes i respostes per part delprofessor/a i els alumnes Núria Alart, 2007

10 Crítica a la classe expositiva
Com s’aprèn? Tothom igual i de la mateixa manera (auditiva) La informació és idèntica per a tothom El ritme d’aprenentatge és el mateix per a tothom S’aprèn sense discutir Núria Alart, 2007

11 Preguntes per a la reflexió
Què és l’aprenentatge? Quin és el paper de la instrucció en l’aprenentatge? Com podem millorar l’aprenentatge? Cal dissenyar noves estratègies d’aprenentatge? Com ha de ser l’aprenentatge en el futur? Núria Alart, 2007

12 APRENENTATGE SIGNIFICATIU
APRENDRE A APRENDRE Organitzar la informació Seleccionar la informació Treballar amb a informació APRENENTATGE SIGNIFICATIU Àrea d’interès Intel·ligències Múltiples Estratègies Actituds Núria Alart, 2007

13 PRINCIPIS APRENENTATGE SIGNIFICATIU
ACTIU CONSTRUCTIU COL·LABORATIU CONVERSACIONAL CONTEXTUALITZAT INTENCIONAL REFLEXIU Núria Alart, 2007

14 Capacitat per a resoldre única en cada ésser humà
TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Dr.HOWARD GARDNER de la Universitat de Harvard. Capacitat per a resoldre problemes i crear productes 8 INTEL·LIGÈNCIES INTEL·LIGÈNCIA Tots les tenim totes en diferents graus de desenvolupament Les necessitem totes Totes són igualment importants Es combinen de forma única en cada ésser humà Núria Alart, 2007

15 LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Permet conèixer els punts forts I dèbils dels alumnes Reconeix la importància d’altres aprenentatges (musical, social: inter i intra, cinestèsico… LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Proposa ensenyar les disciplines de formes diferents, com: expressió artística, experiència inter i intra personal,….. Utilitza els projectes de treball per afavorir l’aprenentatge per descobriment Fomenta tant el treball individual com el cooperatiu Núria Alart, 2007

16 LES 8 INTEL·LIGÈNCIES DE H. GARNER
Lingüística Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Musical Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Espacial Capacitat de reconèixer i manipular espais. Lògico- matemàtica Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Cinètico-corporal Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat. Naturalista Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Intrapersonal Capacitat d’autoestima i automotivació. Interpersonal Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones. Núria Alart, 2007

17 PORTFOLIS A DESENVOLUPAR
ALUMNE DOCENT DEPARTAMENT CENTRE ESCOLAR Núria Alart, 2007

18 CARACTERÍSTIQUES DE LA CARPETA DOCENT
És un document personal. Acumulació de documentació. Es basa en dades i opinions sistemàtiques: recull d’evidències de la professió docent. Potencia l’organització personal del coneixement pedagògic: recopilació, selecció, estructuració i comunicació. Documenta un procés: des d’un punt de partida, (d’on vinc) fins a un punt d’arribada (avenços assolits) Fomenta la reflexió sobre la pràctica docent, el pensament crític i la implicació activa en el propi procés formatiu. Permet demostrar els propis mèrits i el desenvolupament professional com a docent durant un període de temps concret. Núria Alart, 2007

19 PORTFOLI DOCENT DVD Núria Alart, 2007

20 WEBQUEST: RECENCIÓ LLIBRE
DE NADOR A VIC “EL COMIAT”(CAPÍTOL 1) Una WebQuest adreçada als alumnes d’aules d’acollida de secundària, a partir d’un aprenentatge per problemas (PBL) i aplicant la teoria de les Intel·ligències Múltiples. Núria Alart, 2007

21 Portfoli en quatre etapes
3-7 8-12 13-18 Per a recórrer al llarg de tota la vida Núria Alart, 2007

22 La creació del portfoli en 10 fases Elisabeth F
La creació del portfoli en 10 fases Elisabeth F. Shores i Cathy Grace (1998) Establir un pla per a utilitzar-los. Recopilar mostres de treball. Fer fotografies. Utilitzar els diaris d’aprenentatge. Fer entrevistes als alumnes. Fer anotacions sistemàtiques. Fer anotacions anecdòtiques. Escriure informes. Mantenir entrevistes amb: pare-mare i alumne. Preparar el portfoli acumulatiu per passar d’un curs a l’altre. Núria Alart, 2007

23 Per a què ens serveix? Com a eina que revela a l’estudiant allò que ha après d’una forma personal i completa. Proporciona evidència d’allò que s’aprèn i del grau d’assoliment dels objectius en relació amb el pla de treball. Per incrementar la responsabilitat de l’estudiant en el seu aprenentatge. Núria Alart, 2007

24 AVALUACIÓ ALTERNATIVA
pretén Recopilar evidències sobre com els estudiants processen i completen tasques reals d’un tema particular Huerta, 1995 Núria Alart, 2007

25 AVALUACIÓ ALTERNATIVA
permet Documentar el creixement de l’individu en un temps. No comparar els estudiants entre si. Destacar la força positiva dels estudiants, en comptes de les debilitats. 4. Considerar els estils d’aprenentatge, totes les capacitats, les experiències culturals i educatives i els nivells d’estudi. Núria Alart, 2007

26 AVALUACIÓ ALTERNATIVA
CANVI Poden mesurar-se: Els coneixements Les habilitats Les actituds Núria Alart, 2007

27 AVALUACIÓ ALTERNATIVA
Portfoli Debat Rúbriques Tècniques per a l’avaluació del procés Projecte Diari Mapa mental Núria Alart, 2007

28 RÚBRICA “Dissenyar una gràfica d’avaluació entre professors i alumnes”
Criteris: que s’han de dominar en el tema a treballar. Categories: serviran per avaluar el domini de cada criteri. Exemples: EI: Gat, pantera, tigre, I lleó. EP: plom, bronze, plata i or. ES: pagès, artesà, noble i faraó.... MURAL 1. NOVELL 2. APRENENT 3. EXPERT 4. DISTINGIT Detalls i aprofun. diment Pocs fets o incorrectes, escassos detalls. Alguns fets precisos, alguns detalls Quantitat important de fets, quantitat bona de detalls Quantitat excepcional de fets, descripcions viscudes Aclara cions del tema Escàs i poc clar Suficientment organitzat Ben organitzat i clarament presentat Molt ben organitzat i fàcil de seguir Alta qualitat disseny Poc disseny i mal plantejat Disseny simple, però més organitzat Disseny atractiu, convida a mirar-lo Disseny excel·lent i atractiu visualment Núria Alart, 2007

29 MAPA MENTAL El mapa mental és una expressió del pensament irradiant i,
per tant una funció natural de la ment….. El Mapa Mental té 4 característiques: Imatge central. 2. De la imatge central irradien els temes Les branques poden ser imatges o paraules 4. Les branques formen una estructura nodal connectada. Tony Buzan,1993 Consisteix en una representació en forma de diagrama que organitza certa quantitat d’informació. Parteix d’una paraula, imatge, símbol, o concepte central i al seu voltant s’organitzen les paraules relacionades amb aquest concepte. Com fer un mapa mental: Núria Alart, 2007

30 MAPA MENTAL Núria Alart, 2007

31 DIARI Es centra en tècniques d’observació i registre dels aconteixements Plasma l’experiència personal de cada estudiant, durant determinats períodes de temps i/o activitats. L’experiència d’escriure en un diari permet als alumnes sintetitzar els seus pensaments i actes, i sobre tot, escriure els comentaris sobre el progrés acadèmic, actitudinal i d’habilitats Exemple: Diari autodirigit Nom Recursos: Qui te’ls proporciona i què? Tema Tasques i terminis Objectius: Què aprendre? Demostració: De quina manera? Estratègies d’aprenentatge: De quina manera.? Avaluació: De quina manera voldries? Núria Alart, 2007

32 DEBAT És una tècnica que s’utilitza per a discutir sobre un tema.
Diferents maneres com: els alumnes per parelles se’ls assigna un tema a discutir junts. Posteriorment, els alumnes un a un anirà argumentant sobre el tema i la resta estarà prenent notes. Per a l’elaboració cal: Definir l’objectiu del debat. Definir el tema del debat. Oferir recursos materials. Núria Alart, 2007

33 PORTFOLI Modalitat d’avaluació que permet al professor i a l’estudiant seguir l’evolució del procés d’aprenentatge, de tal manera que es poden introduir canvis durant aquest procés. Núria Alart, 2007

34 PORTFOLI El portfoli és una forma de recopilar la informació que demostra les habilitats i els èxits dels estudiants: com pensen, com qüestionen, analitzen, sintetitzen, produeixen o creen i com interactuen (intel·lectual, emocional i social) amb altres; és a dir, permet identificar els aprenentatges de conceptes, procediments i actituds dels estudiants. Pot utilitzar-se de forma d’avaluació, autoavaluació i coavaluació. Núria Alart, 2007

35 PORTFOLI DE L’ALUMNE El portfoli és una forma de recopilar
la informació que demostra les habilitats i els èxits dels estudiants pensen COM produeixen sintetitzen qüestionen creen analitzen Núria Alart, 2007

36 PORTFOLI DE L’ ALUMNE intel·lectual emocional social INTERACTUEN
AMB ALTRES permet IDENTIFICAR APRENENTATGES CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS Núria Alart, 2007

37 RECOMANACIONS PER A L’ELABORACIÓ
Determinar el propòsit del portfoli Seleccionar el contingut i l’estructura Decidir com s’utilitzarà i conservarà Establir els criteris d’avaluació Avaluar el contingut. Comunicar els resultats als alumnes Medina i Verdejo, 1999 Núria Alart, 2007

38 AVANTATGES Promou la participació dels alumnes.
Responsabilitat dels seus aprenentatges Oportunitat de conèixer actituds dels alumnes Té una estructura de llarga durada Es pot adaptar a les diverses necessitats, interessos i habilitats de cada estudiant Els professors poden examinar les seves destreses. Es pot utilitzar en tots els nivells escolar. Promou l’autoavaluació i el control de l’aprenentatge. Permet una visió més àmplia i profunda d’allò que l’alumne sap i pot fer. Núria Alart, 2007

39 INCONVENIENTS Cal dedicar-hi temps, tant el professor com l’alumne.
Resulta inapropiat per a mesurar el nivell de coneixements de fets i conceptes, per això, cal combinar amb un altre tipus d’avaluacions. Núria Alart, 2007

40 PORTFOLI DOCENT DVD Núria Alart, 2007

41 QUÈ FEM A LA FIRA DE SANT PONÇ?
WEBQUEST SANT PONÇ QUÈ FEM A LA FIRA DE SANT PONÇ? Una WebQuest adreçada als alumnes d'aules d’acollida de secundària. On s’aplica, PBL (aprenentatge per problemes),i la teoria de les Intel·ligències Múltiples Núria Alart, 2007

42 ESTRUCTURA DE LA CARPETA DOCENT
CONTEXTUALITZACIÓ. Punts forts/febles. TASQUES DOCENTS. Anàlisi. Diagnosi del alumnes. Programacions, activitats,… APROXIMACIÓ A LA DOCÈNCIA. Filosofia. Referent teòric. AVALUACIÓ ENSENAYMENT-APRENENTATGE. Diaris Reflexions, processos, avaluacions. PROGRESSIÓ I RESULTATS EN L’ALUMNAT. Motivació del professorat RECURSOS. Que elaborem, utilitzem. TUTORIA-RELACIÓ FAMÍLIES. DESENVOLUPAMENT PROFESSIONALCONTINUAT LA CARPETA DOCENT Núria Alart, 2007

43 MARC CONCEPTUAL D’acord amb les teories de l’aprenentage de: Dewey (1916), Vygotsky (1978) i Bruner (1990) La interacció social és fonamental per a l’aprenentatge, perquè és a través d’una conversa interactiva com es facilita el desenvolupament de la capacitat de l’individu per a representar el món i per a donar-li significat. Núria Alart, 2007

44 CONCLUSIONS Insatisfacció de les formes d’avaluació amb els enfocaments quantitatius cap a enfocaments més qualitatius. Bigg,1996 Els factors en aquest canvi inclouen les noves teories sobre l’aprenentatge i els seu impacte associat sobre el currículum per a implicar als alumnes actius en l’aprenentatge. Núria Alart, 2007

45 CONCLUSIONS Els aprenentatges i la construcció dels coneixements dels alumnes es fan EXPLÍCITS. Núria Alart, 2007

46 CONCLUSIONS L’alumne construeix la resposta i mitjançant un producte es pot observar directament, el comportament de l’alumne en tasques similars a les quals s’enfrontarà en el món. Núria Alart, 2007

47 EXEMPLES DE PORTFOLI: PANNELL DIDÀCTIC –DISPLAY-
TÍTOL: Dades, il·lustracions, fotografies, gràfics, diagrames, explicacions. Núria Alart, 2007

48 CONTINGUTS PORTFOLI PERSONAL ACADÈMIC REFLEXIÓ Presentació: Visual
Fotografia. Dibuix. Mapa mental Eix cronològic Autobiografia Autoretrat ACADÈMIC Currículum Llengües. (AA) Matemàtiques Naturals Socilas Tecnologia Música E. Física Crèdits variables REFLEXIÓ El meu millor treball Objectius assolits Objectius no assolits Els treballs cooperatius: WebQuest Necessito millorar Núria Alart, 2007

49 POSAREM per a documentar les diferents intel·ligències:
I.LINGÜÍSTICA: les millors mostres d’escriptura, reproduccions de debats, discussions, interpretacions teatrals, llista d’avaluació de les habilitats de lectura I.NATURALISTA: informes de laboratori de ciències, documentació de projectes fets, investigació, col·leccions de plantes, minerals, etc. I.LÒGICO.MATEMÀTICA: els millors exemples de treballs de matemàtiques, exemples i mostres de processos de càlculs i resolució de problemes, programes d’ordinador fets. I. VISO-ESPACIAL: fotos de projectes i maquetes tridimensionals, diagrames, mapes mentals, dibuixos, collages, pintures, projectes amb DVD I.MUSICAL: cançons o ritmes escrites per l’alumne i treballades, mostra de partitures escrites per l’alumne, audicions, collages musicals, dicografies compilades. I.INTERPERSONAL: cartes escrites a altres companys/es, respostes de companys, comentaris de professors/es, informes de reunions entre el professor, els pares i l’alumne, projectes d’aprenentatge cooperatiu. I. CINÈTICO-CORPORAL: DVD de representacions, esportives, rítmiques, dansa, etc; DVD o fotografies sobre maquetes, bricolatge, mecànica, etc. I. INTRAPERSONAL: diaris de l’alumne, treballs, dibuixos, activitats d’autoavaluació, inventari d’interessos, autovaloracions sobre els seus treballs. Núria Alart, 2007

50 QUIN ASPECTE TINDRAN? CAPSA O FITXER CARPETA DISPLAY CD; DVD
DIARIS; QUADERNS DE NOTES Núria Alart, 2007

51 MOLTES GRÀCIES! Núria Alart, 2007