APROXIMACIÓ ALS PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT Joan Cortadellas.

Presentación del tema: "APROXIMACIÓ ALS PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT Joan Cortadellas."— Transcripción de la presentación:

1 APROXIMACIÓ ALS PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT Joan Cortadellas

2 Dels 4.800 milions de persones que viuen als països en vies de desenvolupament  854 milions d’adults són analfabets (el 64 % són dones)  325 milions d’infants no estan escolaritzats (56 % són noies)  gairebé 1.000 milions no tenen aigua potable  2.400 milions no tenen accés al sanejament bàsic  30.000 infants moren cada dia per causes que es poden evitar (1.255 per hora)  1.200 milions “viuen” amb menys de 1 dòlar al dia i 2.800 milions amb menys de 2 dòlars

3 Algunes dades molt positives +Un infant nascut avui pot esperar viure 8 anys més que un de nascut fa 30 anys - Entre 1970 i 1999: +L’índex d’alfabetització d’adults ha passat d’un 47 a un 73 % +La proporció de famílies rurals amb accés a aigua potable s’ha multiplicat per més de 5 +Les rendes mitjanes als països en vies de desenvolupament s’han doblat +Més de 100 països en vies de desenvolupament han acabat amb un estat militar o de partit únic

4 Algunes dades molt negatives –L’index d’alfabetització d’adults al sudest asiàtic és només del 55 % –A l’Àfrica subsahariana l’esperança de vida en nèixer és només de 48,8 anys (a Espanya 78,3) –El 10 % més rics dels nordamericans (25 M persones) acumulen una renda superior al 43 % més pobre del món (2.000 M persones) –El sud està finançant el Nord amb uns 40.000 M$US anuals ( 7,5 BPTA) –El cost total per a l’erradicació de la pobresa es calcula en 80.000 M$US (= 2 % del patrimoni de les 225 persones més riques del món).

5 El capitalismo mata a 100.000 personas al día. Antes el hambre era una fatalidad: no tenía solución. Y hoy sí la tiene. Hoy hay superabundancia de alimentos. El hambre hoy es objetivamente remediable. Lo dice la FAO: la agricultura mundial hoy permitiría alimentar a 12.000 millones de personas. El doble de la actual población del planeta. Y hay hambre. ¿No es absurdo? … (Jean Ziegler. Sociòleg. Comissió Drets Humans de la ONU. La Vanguardia )

6 Silvia tenía 24 años y soñaba en su próxima licenciatura en Empresariales. Pronto vio lo poco que podía esperar de su país y del continente entero. De Sierra Leona se fue a Liberia en busca de un futuro. De Liberia partió con un grupo de 20 amigos y amigas hasta Senegal y de allí, a Ghana, Togo, Nigeria, Níger, Libia, Argelia y Marruecos. En el camino murieron 6 de sus compañeros: unos por hambre o sed, otros por enfermedades.”Sólo llegamos los fuertes”. Tuvo que recorrer Senegal y Argelia a pie, beber su orina para sobrevivir y hasta pagar por la de otros cuando faltaba la propia. Al segundo intento consiguió cruzar el estrecho en una patera con otras 56 personas. Llegaron 45. A los pocos días dio a luz a su hijo Júnior. Refªa Silvia Pual. La Vanguardia 1.10.2000

7 Llegaron en avalancha, forzados por un desastre de corrupción política y crisis económica en su país. Algunos traían título universitario. A muchos los embaucaron compatriotas o mafias internacionales, haciéndoles creer que España era El Dorado. Alguno hipotecó la casa para pagarse el viaje. Y al llegar aquí se halló indefenso, en manos de explotadores inicuos, españoles y ecuatorianos, unidos antes para expoliar que para ayudar. Uno se pregunta cómo es posible que tengan que vivir 18 personas en un piso de 80 metros, pagando cada una 30.000 pesetas, si 18 por 30.000 hacen un total de 540.000 pesetas…! Uno se pregunta por qué nuestra ley protege al empresario que contrata “sin papeles”, dado que quien lo denuncia sale a la luz y puede ser reenviado a su país. Uno se pregunta cómo es posible que nuestro salario mínimo sea sólo un 30 % del salario medio, cuando la normativa europea dice que ha de estar en torno al 60 %… A lo que se ve, todas esas preguntas tienen una respuesta simple: Porque así “España va bien” y de otro modo no lo iría. José Ignacio González Faus. La Vanguardia 8.02.01

8 El “TERCER MÓN” no existeix Diferències en l’IDH 1000 Noruega 94 OCDE 90 Amèrica Llat. 71 Àfrica subsahariana 47 Sud Àsia 56 Sierra Leona 25

9 7 classificacions discutibles 1.La més antiga (Harry Truman 1949) Països desenvolupats Països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament (?)

10 2. La més clàssica (Sauvy 1952) Primer Món:USA i el seu entorn capitalista Segón Món:URSS i el seu entorn socialista Tercer Món:la resta

11 3.Nord-Sud NORD SUD Consum energia 70 % 30 % Consum aliments 60 % 40 % Esperança de vida >75 anys <55 anys PNB per càpita ($US) >7.500 < 250 Països Canadà Llatinoamèrica USA Asia Japó Àfrica Europa Austràlia Nova Zelanda Milions de persones 830 4.800 % de població mundial 15 85 % PIB 84 16

12 4.“Mundo rico, mundo pobre”. (Luís de Sebastián) TRANQUIL.LITAT VIOLÈNCIA POBRESARIQUESA OCDE i països productors de petroli La resta: 3.000 Milions de persones Europa de l’Est, sud-est asiàtic, alguns d’Amèrica, Àsia i Àfrica Antigues colònies angleses d’Àfrica i Carib, Ecuador, Uruguay, Costa Rica......i USA?

13 5.Índex de Desenvolupament Humà (IDH) (PNUD) 1 Es publica des de 1990 Cada any fan èmfasi en algun aspecte: la pobresa, el consum, els governs, els drets humans, les noves tecnologies 162 països/193 Basat en- nivell de vida:PIB per càpita - salut i benestar: esperança de vida - nivell educatiu:alfabetitzacio,primària i secundària Espanya: lloc 21 (Catalunya: lloc 14) 20 països van endarrera (12 d’Àfrica i 8 de l’Europa de l’Est) “El desenvolupament és molt més que les pujades i les caigudes de les rendes nacionals”

14 5.Índex de Desenvolupament Humà (IDH) (PNUD) 2  IDH alt: 48 països i 900 M persones PIB per càpita 23.410 USD (4,3 MPTA) (26.028 €) Canadà, USA, Japó, 20 d’Europa oest, Austràlia, Nova Zelanda, 9 d’Àsia, 8 d’Europa est i 6 de Llatinoamèrica. (PIB per càpita des de 8 MPTA fins a 1,2 MPTA)  IDH mitjà: 78 països i 3.500 M persones PIB per càpita 3.850 USD (712.250 PTA) 20 d’Àsia, 16 d’Europa est, 18 de Llatinoamèrica, i 24 d’Àfrica. (PIB per càpita des de 2,5 MPTA fins a 134.000 PTA)  IDH baix: 36 països i 500 M persones PIB per càpita 1.200 USD (222.000PTA) Haití, 6 d’Àsia, 29 d’Àfrica (PIB per càpita des de 588.115 PTA fins a 92.685 PTA)

15 5.Banc Mundial (Ingrés Nacional Brut per càpita) (GNI))  Ingressos baixos: 63 països menys de 755 USD per càpita (125.000PTA) 40 de l’Àfrica subsahariana, 6 sur d’Àsia (India i Pakistán), 8 repúbliques exsoviètiques, 2 Llatinoamèrica i 7 d’Àsia i Pacífic.  Ingressos mitjans baixos: 54 països de 755 USD per càpita a 2.995 (500.000 PTA) 15 de Llatinoamèrica, 12 de l’Europa central i oriental (Rusia), 11 d’Àsia i Pacífic (China), 10 nord d’Àfrica i Pròxim Orient i 2 sud Àsia.  Ingressos mitjans alts: 38 països de 2.995 a 9.265 USD per càpita (1.500.000 PTA) Principals economies Llatinoamèrica (Argentina, Brasil, Mèxic, Chile, Venezuela), els més avençats de l’Europa de l’Est (Rep.Checa, Hungria, Polònia), Corea, Turquia, algunes monarquies àrabs (Arabia Saudí, Bahrein i Omán).  Ingressos alts: 52 països més de 9.265 USD per càpita 23 de l’OCDE, paradissos fiscals, algunes monarquies àrabs, Hong Kong, Singapur, petis països europeus (Andorra, Liechtenstein).

16 7.Cap a un nou “ordre” mundial? Estats Units com a controlador polític i econòmic? (contra Europa?) Estats Units i Europa com a controladors? Estats Units i el “mon occidental” com a controladors? Tot el món occidental lluitant contra l’Islam? Tot el món defensant-se del terrorisme? El moviment antiglobalització contra tot el “món occidental”? Un nou enfoc, que està naixent a Brasil? Quín paper queda per a Xina, per a Àfrica, per al Sudest Asiàtic...?

17 HISTÒRIA  Colonialisme: Història pròpia abans de la trobada amb Europa Conflicte en la trobada amb Europa Història condicionada després de la trobada amb Europa  Dominació  Dependència  Guerres  A Amèrica Llatina: Anys 60: Color verd-oliva. Fidel Castro Anys 70: Color verd-caqui. Pinochet Anys 80: Color verd-pàlid. Anys perduts: Reagan i el deute extern Anys 90: Color verd-dòlar. Populistes venuts (Menem, Fujimori Anys 00: Color verd-esperança. Lula?

18 GEOGRAFIA  La majoria, al sud Nuclis de “quart món” al Nord Excepcions dins del sud i dins dels mateixos països del sud  Deserts, selves, rius, muntanyes...  Inundacions, terratrèmols, huracans...  Clima dur

19 POLÍTICA  Oligarquies  Còpies dels esquemes i estructures colonials  Dominació dels interessos del Nord  Guerres i conflictes: La família nuclear, armament, “privatització” de les guerres...  Dictadures  Corrupció  Imperis  Desunió entre països d’un mateix continent

20 SOCIOLOGIA  Classes socials: Pocs rics molt rics i molts pobres molt pobres  Densitat demogràfica diferent. Sobrepoblació: Concentració urbana. Megalòpolis  Atur i subocupació  Diferències entre homes i dones  Emigració (1 milió de persones/any)  Malalties. Mortaldat infantil  Fam (842 M persones subnutrides)

21 ECONOMIA  PIB per càpita i Renda per càpita baixos  Inflació  Deute extern (cas d’Àfrica)  Predominància del sector primari  Economia de subsistència (no-monetària) i submergida, treball infantil  Relacions econòmiques internacionals injustes (“El capitalismo mata 100.00 personas al día...”)  Equilibri ecològic difícil. Explotació recursos naturals (cas del petroli)  Treball infantil (352 Milions de nens: 1 de cada 8)

22 CULTURA  Diversitat de cultures pròpies. Cultures “primitives”  Història cultural molt rica en alguns casos  Sobreposició de cultures diferents  Expoliació  Importáncia de la transmissió oral  Nivells educatius

23 RELIGIÓ  Varietat  Importància  Imposició  Fanatisme  Islam  Sincretisme

24 BENESTAR  Infrastructures deficients (carreteres, ferrocarrils, aigua potable, aigua corrent, desaigües, electricitat, ports, pantans...)  Sanitat deficient (el sida)  Ensenyament deficient a tots els nivells

25 Bibliografia molt bàsica i a l’abast Informe sobre el Desenvolupament Humà 2001. Associació per a les Nacions Unides Catalunya-Càtedra Unesco UPC, Centre Unesco de Catalunya i Creu Roja a Catalunya. Mundo rico, mundo pobre. Luís de Sebastián. Sal Terrae Norte-Sur. La fàbrica de la pobreza. Centro Nuevo Modelo de Desarrollo. Editorial Popular. Relacions Nord-Sud. Conceptes clau. Dossiers per entendre el món. Intermón. Reflexiones sobre Comercio Justo. Setem. Preguntas y respuestas sobre Comercio Justo. Documentos 2. Setem. Apropar-se al SUD. Actituds i reflexions entorn dels Camps de Solidaritat. Documents 3. Setem. Preguntas y respuestas sobre Las Inversiones éticas y solidarias. Documentos 4. Setem.

26 CONCLUSIONS

27 joan.cortadellas@upc.es