Èxit escolar i alumnat en risc d’exclusió social: Què ens diu la recerca? Silvia Carrasco (UAB) Elvira Alba, Enric Castella. Montserrat Esteve, Lourdes.

Presentación del tema: "Èxit escolar i alumnat en risc d’exclusió social: Què ens diu la recerca? Silvia Carrasco (UAB) Elvira Alba, Enric Castella. Montserrat Esteve, Lourdes."— Transcripción de la presentación:

1 Èxit escolar i alumnat en risc d’exclusió social: Què ens diu la recerca?
Silvia Carrasco (UAB) Elvira Alba, Enric Castella. Montserrat Esteve, Lourdes González, Núria Madirolas, Carme Mateu, Pilar París, M. Victoria Pérez, Josep Sala, Núria Terés (Assessores i assessors LIC) Grup d’Aprofundiment: Actuacions per a l’atenció de l’alumnat amb risc d’exclusió social Juny de 2005

2

3

4 Guió: Definició d’èxit escolar en contextos de risc d’exclusió social
Interrogants de partida: condicions adverses, dificultats inicials més grans i èxit Conceptes bàsics: dels aspectes socials als aspectes educatius Factors d’èxit escolar i alumnat en risc d’exclusió: l’escola, l’alumnat, el professorat

5 Què és l’èxit escolar? (1)
Sovint es limita la noció d’èxit i es fa específica quan s’aplica a l’alumnat en risc d’exclusió social. Alguns exemples: Eradicar l’absentisme, tenir l’alumnat dins de l’aula Aconseguir que tothom porti el material Aconseguir crear un bon clima de centre Aconseguir que superi les etapes obligatòries la majoria de l’alumnat, encara que sigui amb un curriculum adaptat Que la majoria d’alumnat vagi de colònies, o a les sortides organitzades (...)

6 Què és l’èxit escolar? (2)
Però l’èxit ha de tendir a la igualació i ha de tenir a veure amb el següent: Millorar els rendiments en funció d’una dedicació de recursos humans i materials més alta i d’una transformació de les estratègies educatives Garantir trajectòries educatives post-obligatòries del major nombre d’alumnat (continuïtat) Descobrir el potencial de cada alumne i poder oferir-li el màxim desenvolupament Aconseguir que els aprenentatges escolars serveixin per analitzar informadament i críticament la pròpia realitat de l’alumnat i plantejar-se més bé el seu futur.

7 Qui és l’alumnat en risc d’exclusió social?
Infants i joves de famílies en situacions econòmiques precàries i de marginalitat Infants i joves de grups sòcioculturals estigmatitzats, com els gitanos Infants i joves fills i filles d’immigrants estrangers Que es veuen afectats per les dificultats del propi projecte migratori Que es troben en les situacions econòmiques anteriors Que experimenten les posicions sòcioculturals anteriors Que s’incorporen tardanament al sistema educatiu Lincar imatge © Mateu

8 Alguns conceptes Exclusió social/exclusió educativa
Exclusió/desigualtat Discriminació/marginació Racisme, xenofòbia, etnocentrisme, actitud Assimilació, aculturació Prejudicis, estereotips Expectatives educatives/recursos educatius Integració social i inclusió educativa

9 Quines estratègies s’han portat a terme per reduir/eradicar el risc?
Grups de reforç Grups de nivell Zones educatives especials (CAEPs, etc) Unitats d’Adaptació Curricular Unitats d’Escolarització Externa Redistribució/repartiment de l’alumnat considerat en risc Tallers d’Adaptació Escolar Aules d’Acollida

10 Amb quins resultats? Els sistemes més selectius i segregadors i les estratègies educatives corresponents han assolit, com a màxim, una experiència d’èxit limitadora Els sistemes més comprensius i inclusius i les estratègies educatives corresponents han assolit, amb el temps, una experiència d’èxit més alta Sílvia: dades

11 L’èxit també es produeix en condicions adverses
Per què, tot i les condicions adverses de tipus socioeconòmic (menys recursos econòmics, pitjor accés al treball i a l’habitatge), psicològic (fragmentació familiar, manca de xarxes de suport, pressió pel deure d’enviar remeses) i sòciocultural (racisme, etnocentrisme, xenofòbia, segregació), hi ha nois i noies que estableixen vincles positius amb l’escola i se’n surten?

12 L’èxit també és possible malgrat algunes dificultats inicials
Per què, tot i les dificultats inicials més grans per assolir èxit escolar si s’arriba amb més edat, amb escolarització precària, o sense capital acadèmic familiar, amb llengües diferents de la llengua vehicular, hi ha nois i noies que estableixen vincles positius amb l’escola i se’n surten?

13 Factors d’èxit escolar (1): L’escola
L’escola transmet explícita i sistemàticament un compromís individual amb cada alumne/a basat en l’exigència i en l’afecte L’escola ofereix a l’alumnat recursos intel·lectuals i experiències educatives per construir el sentit dels aprenentatges i del treball escolar en el context de les oportunitats que comporten L’escola està oberta a les famílies i al barri i treballa en xarxa amb les seves entitats en un programa preestablert que es revisa i augmenta cada curs L’escola segueix un model inclusiu i revisa periòdicament la seva acció davant l’eventual fracàs reiterat dels seus alumnes individualment i com a grup L’escola es mostra flexible i imaginativa a l’hora de resoldre situacions especials que requereixen modalitats de seguiment específiques (per exemple, alumnat itinerant, visites a familiars als països d’origen, alumnat malalt) L’escola té un protocol d’actuació contra les situacions de desigualtat generades o reproduïdes al seu sí, pel que fa a l’assetjament racista, sexista o d’altres tipus L’escola construeix i assumeix en positiu la seva imatge pública a partir del seu alumnat i les seves famílies

14 Factors d’èxit escolar (2) L’alumnat
L’alumnat no té cap experiència de selecció ni de segregació L’alumnat atribueix el seu èxit a l’esforç personal, per efecte del missatge explícit sobre el seu potencial que rep del professorat i de l’escola L’alumnat té a l’abast recursos econòmics dignes per accedir als requisits escolars en igualtat de condicions (exemple beques) L’alumnat gaudeix d’acompanyament i suport escolar i extraescolar dins de l’escola o el barri per portar a terme en condicions els requisits del treball escolar (exemple Fundació Pere Closa) L’alumnat té ocasions per mostrar el seu coneixement lingüístic i cultural i les seves experiències en el context de les activitats educatives L’alumnat minoritari o d’origen immigrant té oportunitats per construir la seva identitat complexa, gaudeix d’un reconeixement positiu (llengua, religió, costums, trets, etc.) i pot expressar lliurement la seva pertinença S’ofereix a l’alumnat un curriculum integrat, flexible i adaptat a les seves competències progressives

15 Factors d’èxit escolar (3) El professorat
El professorat vetlla per no reproduir el discurs sobre la presència d’alumnat minoritari o immigrant com una situació anòmala a resoldre o un un augment de necessitats El professorat vetlla per no transmetre a l’alumnat el discurs que deslegitima les famílies de la seva capacitat educativa i/o afectiva El professorat està disposat a treballar amb altres professionals i companys col·laborativament dins de l’aula i entre grups d’alumnes El professorat anima la comunitat educativa a aportar el seu coneixement i/o les seves experiències al context de les activitats educatives, i s’interessa per elles. Tot el professorat exerceix alhora de tutor dels seus alumnes, estableix una relació afectiva amb l’alumnat i una vinculació amb les famílies El professorat planteja respostes educatives a partir de les potencialitats de l’alumnat i no dels seus dèficits. El professorat i les famílies, cadascun des de les seves responsabilitats, mantenen vincles de complicitat i col·laboració per tirar endavant conjuntament el projecte educatiu de l’infant/jove.

16 El treball curricular i la gestió d’aula
A l’aula es treballa per l’èxit de TOT l’alumnat A l’aula s’ajusten totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge de manera no selectiva, ni segregadora, amb expectatives de màxims, partint dels bagatges que té l’alumnat, a tres nivells: Conceptual Organitzatiu Metodològic de manera oberta i flexible, però afavoridora de l’accés de tot l’alumnat als elements clau del projecte curricular Els continguts es treballen des dels fons de coneixement que té l’alumnat i el seu entorn

17 - - Esquema de Jim Cummins + + Dificultat cognitiva Context cultural
NO UTILITZAR MAI -

18 ACTIVITAT SENSE VALOR EDUCATIU
+ DIFICULTAT COGNITIVA ARGUMENTAR IDENTIFICAR IDEA PRINCIPAL AVALUAR, CRITICAR INTERPERTAR, DEDUÏR FER HIPÒTESIS PREDICCIÓ ANALITZAR APLICAR A NOVES SITUACIONS GENERALITZAR COMPARAR I CONTRASTAR RESUMIR PLANIFICAR TRANSFORMAR INFORMACIONS REVISAR CERCAR SOLUCIONS PROCESSOS COGNITIUS +CONTEXT - CONTEXT IDENTIFICAR ANOMENAR RELACIONAR REEXPLICAR TROBAR INFORMACIÓ REPETIR SENSE SENTIT (LLORO) COPIAR NO UTILITZAR MAI !! ACTIVITAT SENSE VALOR EDUCATIU APLICAR PROCEDIMENTS DESCRIURE OBSERVACIONS SEQÜENCIAR EXPLICAR- LES TRANSFERIR INFORMACIÓ - DIFICULTAT COGNITIVA ESQUEMA DE JIM CUMMINS

19 Programes globals de centre per lluitar contra l’exclusió social
Endegar un procés d’auto-auditoria seguint el model de l’Index for Inclusion en un barri sencer Endegar un treball d’obertura a l’entorn del centre educatiu treballant amb entitats del barri (exemple Centre obert Sant Pau de Mataró) Introduir elements d’acceleració escolar Introduir experimentalment elements de qualitat innovadors (per exemple, idiomes, TIC o MAV)

20 Perfils i funcions dels professionals assessors
Formació interdisciplinària aprofundida relacionada amb els continguts tractats en aquesta presentació Experiència en recerca socioeducativa orientada a la intervenció Capacitat per mobilitzar recursos humans i materials dins i fora dels centres educatius Coneixement de l’entorn escolar i sociocultural específic on ha d’actuar

21 Una mica de Bibliografia:
Abajo, J. E, & Carrasco, S (2004) Experiencias y trayectorias de éxito escolar de gitanas y gitanos en España, Mujeres en la Educación, 4. Madrid: Instituto de la Mujer y CIDE. Ainscow, M (2005) Desenvolupant els sistemes educatius inclusius: quins són els propulsors pel canvi? (orig. Ainscow, M & Booth, T (2000) Index for inclusion, CSIE, University of Manchester (traducció al català per ..... Carrasco, S (coord) i altres (2004) Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoriana, china y gambiana. Els llibres de l’Ice, 15. Barcelona: UAB. Gardner, P (2002) Strategies and Resources for teaching and learning in inclusive classrooms. Resource Materials for Teachers. London: David Fulton Publishers Hall, D (2002, orig. 1995) Assessing the needs of bilingual pupils. Resource Materials for Teachers. London: David Fulton Publishers Stainback, S & W (2001) Aulas inclusiva. Un nuevo modo de enfocar y vivr el currículo. Madrid: Narcea, SA Llibre Tackling racism in schools traduit al castellà pel MEC (no tinc la referència aquí)

22 I per acabar... UN DESIG

23 Un desig per a l'escola del futur?
Recuperar l´utopia educativa d´aconseguir una escola oberta a l´entorn; on el dret a l´educació es converteixi amb una igualtat d´oportunitats real per a tothom; on mestres i alumnes llegeixin més; on es provoqui el plaer pel coneixement, amb mestres més formats i il·lusionats; on la societat valori més l´educació i la professió docent; i on l´administració deixi de banda el màrketing electoralista i es dediqui a fer política educativa. 7/10/2002. JAUME CARBONELL. Pedagog. Director de "Cuadernos de Pedagogía".

24 “També hi ha professors que m’han animat
“També hi ha professors que m’han animat. Perquè potser sense això no hagués continuat. Em deien que ho feia molt bé, que me’n sortia bé, que si m’anava malament no passava res, que és normal. Em van donar seguretat i confiança.” (Fatima T.)

25 MULTICULTURALITAT Coexistència de diverses tradicions culturals i/o dels col.lectius humans que les practiquen i les representen en un mateix àmbit d’organització social (per exemple, l’escola). És un fet, no és una opinió, ni una ideologia. No s’ha de confondre amb multiculturalisme, que representaria una defensa extrema de les virtuts de la diversitat cultural, des de la qual es promouria un manteniment, fins i tot artificial, de la diversitat inicial. Totes les regions urbanes i les societats complexes són multiculturals per definició. Entre els elements de diferenciació social més comuns hi trobem la divisió social del treball, els sistemes de gèneres i edats, les migracions i els reagrupaments, els estils de vida, les ideologies, els projectes i els consums culturals. Sovint i erròniament, però, hom parla de multiculturalitat quan es vol referir a la diversitat fenotípica dels grups humans que, en canvi, no té res a veure amb la seva cultura. Revista GUIX. Elements d'Acció Educativa. Tema del Curs Multiculturalitat i Escola. Autora: Dra. Silvia Carrasco, Programa Multiculturalitat i Educació ICE-UAB.

26 Exclusió social És el procés en el qual es deixa fora (no s'admet, s'expulsa) un grup o un individu com a part integrant i plena d'una societat, amb la consegüent pèrdua de drets d'accés als seus recursos (materials, comunicacionals, afectius...). També és una posició, causada per un conjunt de condicions que es pateixen o es corre el risc de patir, afavorida per la marginalitat d'un entorn i/o per l'exhibició d'un estigma (activitat econòmica sense garanties ni drets, desintegració del nucli familiar, aïllament de les xarxes de solidaritat primària, problemes crònics de salut, drogrodependències...). Cal evitar les conceptualitzacions dicotòmiques en aquest àmbit, ja que les rendes més baixes i les ocupacions més precàries no s'oposen a la normalitat majoritària sense més: la immensa majoria de la població del nostre entorn es troba en posicions variades dins d'aquesta divisió imaginària. Revista GUIX. Elements d'Acció Educativa. Tema del Curs Multiculturalitat i Escola. Autora: Dra. Silvia Carrasco, Programa Multiculturalitat i Educació ICE-UAB.

27 ASSIMILACIÓ És una aculturació absoluta i permanent a la societat i a la cultura majoritàries i/o de destí i, per tant, a les seves maneres comunes de viure, pensar i sentir. Sovint les idees assimilacionistes més radicals, contràries a tota visió positiva de la diversitat, la negociació i la recreació culturals sorgides del contacte, s’amaguen sota els discursos de la integració . Les polítiques assimilacionistes es basen, explícitament o implícitament, en una consideració jeràrquica dels origens i dels bagatges culturals, tot convertint sistemàticament alguns trets culturals o fenotípics dels grups i dels individus en procés d’assimilació o assimilats, en estigmes que s’acaben confonent amb les posicions socials subordinades. Revista GUIX. Elements d'Acció Educativa. Tema del Curs Multiculturalitat i Escola. Autora: Dra. Silvia Carrasco, Programa Multiculturalitat i Educació ICE-UAB.

28 Aculturació És un procés de substitució progressiva i permanent d’uns referents culturals (originaris o secundaris) per uns altres, en molts àmbits adaptatius, tant a nivell material com a nivell emocional i fins i tot cognitiu. L’escolarització sempre comporta alguna classe d’aculturació, més encara en les circumstàncies actuals de ràpids canvis tecnològics que exigeixen respostes adaptatives i aprenentatges constants a tots els individus. En contextos escolars multiculturals, parlem d’aculturació additiva com una orientació educativa que es proposa convertir els seus destinataris i destinatàries en individus competents en els diversos codis culturals que tenen al seu abast. Cal distingir aquest procés del fenomen de la deculturació, realment dramàtic, perquè la pèrdua dels referents culturals originals no és substituïda, ni tant sols instrumentalment, amb altres referents culturals organitzats de la societat de destí o d’inserció, la qual cosa dóna lloc a la desvinculació de diversos àmbits de la vida social i, en darrer terme, a diversos tipus d’exclusió social. Revista GUIX. Elements d'Acció Educativa. Tema del Curs Multiculturalitat i Escola. Autora: Dra. Silvia Carrasco, Programa Multiculturalitat i Educació ICE-UAB.

29 Integració social i cultural
La integració és el procés per mitjà del qual un grup minoritari -o un individu- s'incorpora a un entorn social determinat, del qual n'accepta les institucions i els valors, tot adequant les seves pràctiques i creences, dins dels límits d'allò que és acceptable per part de la societat majoritària. Aquesta ha de definir el grup o l'individu com a membres de ple dret en el seu sí, fent efectiu aquest reconeixement en les relacions socials que s'estableixen en tots els àmbits entre minoria i majoria. La integració social i cultural és un procés que necessàriament implica un esforç adaptatiu mutu i que ultrapassa el marc legal. Idealment, es tracta d'un procés obert i dinàmic, i els individus i els grups passen per diverses fases en el temps, per això cal tenir en compte que les involucions poden ser dramàtiques i depenen excessivament de l'estructura d'oportunitats del context i del pes que adquireixi la història de contacte entre minoria i majoria. Revista GUIX. Elements d'Acció Educativa. Tema del Curs Multiculturalitat i Escola. Autora: Dra. Silvia Carrasco, Programa Multiculturalitat i Educació ICE-UAB.

30 Discriminació La discriminació s'associa generalment als fenòmens del racisme, del sexisme, del classisme i als arguments que els volen fonamentar. De fet, hom la defineix com la infravaloració d'un grup (d'una classe de persones amb algun tret comú) per part d'un altre (o altres) més poderós, tot generant comportaments de segregació envers el primer. Els mecanismes d'infravaloració i de segregació poden ser legals o morals, visibles o indirectes. Sovint, a més, en el context multicultural les dicriminacions se superposen i s'agreugen. També es parla de discriminació positiva, o conjunt de mesures per promoure efectivament la igualtat d'oportunitats entre els col.lectius tradicionalment en desventatge en algun àmbit de competència social (treball, habitatge, educació, salut, participació social). Revista GUIX. Elements d'Acció Educativa. Tema del Curs Multiculturalitat i Escola. Autora: Dra. Silvia Carrasco, Programa Multiculturalitat i Educació ICE-UAB.

31 Marginació És el procés que porta cap a posicions d'exclusió social per mitjà de la combinació de sistemes de discriminació, que segreguen físicament i socialment, creen pobresa i acaben deculturant els individus i els grups objecte del procés. És a dir, els inhabilita per reproduir una autoimatge completa, favorable i independent i els impedeix restablir intercanvis materials i simbòlics amb autonomia. Sovint es parla de minories marginades quan s'apleguen tots aquests elements en un grup identificable per algun marcador propi o construït. Revista GUIX. Elements d'Acció Educativa. Tema del Curs Multiculturalitat i Escola. Autora: Dra. Silvia Carrasco, Programa Multiculturalitat i Educació ICE-UAB.

32 ESTEREOTIP Els estereotips, vinculats als prejudicis, són idees simplificadores i generalitzadores sobre la cultura i la manera de ser i de comportar-se d'un grup, a partir d'un nombre reduït de trets, distorsionats, d'aquest mateix grup. Poden activar-se en els processos de discriminació. Revista GUIX. Elements d'Acció Educativa. Tema del Curs Multiculturalitat i Escola. Autora: Dra. Silvia Carrasco, Programa Multiculturalitat i Educació ICE-UAB.

33 PREJUDICI Els prejudicis són creences prèvies, positives o negatives, no basades en informació contrastada, que unes persones es fan sobre les maneres de ser, de viure o de pensar d'altres persones i que fonamenten actituds i pràctiques envers elles. El coneixement real que qüestiona el prejudici és percebut com una excepció i no serveix en cap cas per desmuntar la seva ficció ni per debilitar la seva força. Revista GUIX. Elements d'Acció Educativa. Tema del Curs Multiculturalitat i Escola. Autora: Dra. Silvia Carrasco, Programa Multiculturalitat i Educació ICE-UAB.

34 ACTITUD Predisposició apresa per respondre de manera favorable o desfavorable cap a una persona, grup de persones, objectes socials o situacions.

35 XENOFÒBIA Aquest concepte no es pot definir sense tenir en compte el seu contrari, la xenofília. De fet, es basa en una escala jeràrquica, on els individus situen els diferents grups socials i culturals per damunt o per sota de la posició que creuen tenir-hi. Le xenofòbia, l'odi a l'estrany o a l'estranger, es promou establint termes dicotòmics incompatibles nosaltres/ells. S'emfasitza la distància, la desviació i la dissidència cultural per definir el 'caràcter antisocial' d'aquelles persones que 'no s'integren', esborrant tota menció als mecanismes econòmics, polítics i ideològics -veritablement antisocials- que els exclouen. Revista GUIX. Elements d'Acció Educativa. Tema del Curs Multiculturalitat i Escola. Autora: Dra. Silvia Carrasco, Programa Multiculturalitat i Educació ICE-UAB.

36 RACISME Ideologia que manipula la diversitat humana per construir unes diferències racials per justificar unes desigualtats que són d’ordre social i el fet que certs grups de persones o cultures siguin sotmesos a explotació econòmica, a segregació social o fins i tot a la destrucció física.

37 ETNOCENTRISME Manera de percebre la realitat que jutja o valora les altres formes culturals des de la pròpia, valorant l’estil de vida o costums del grup com les més apropiades, millors o normals i les dels altres grups com a inferiors, estranyes i incorrectes.

38

39

40 ALGUNES DADES Curs A tot Catalunya, van acabar 4t d’ESO alumnes i van accedir a Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig alumnes. És a dir, un 70.8% de l’alumnat d’ESO supera aquesta etapa, obté el Graduat i accedeix a la Post-obligatòria. Pel que fa a dades obtingudes de la comarca del Gironès, de 596 alumnes estrangers de 4t d’ESO, 198 alumnes superen l’ESO i accedeixen a la Post-obligatòria. És a dir, un 33.2%. Diferència de 37.6 punts entre les dades generals i les d’alumnat estranger. Si focalitzem aquestes dades amb l’alumnat procedent del Magrib a les comarques gironines, de 256 alumnes adscrits a 4t d’ESO, 71 superen l’ESO i poden accedir a la Post-obligatòria. És a dir, un 27.7% de l’alumnat magrebí pot accedir a Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig. No disposem de dades contrastades en relació al gènere, però les dades oficioses apunten a que el percentatge de noies filles de famílies marroquines que continuen a la post-obligatòria, és superior al de nois. De tota manera el seu grau d’abandonament a 1r d’ESO (en primera o segona convocatòria) és molt elevat. La diferència de 4.5 punts entre l’alumnat d’origen marroquí que no continua estudiant i l’alumnat estranger en general, ens marca una línia de fracàs específic en el sector d’alumnat magrebí.

41 Frases reals de noies reals
“El fet d’immigrar marca. Vaig venir adolescent. M’ha deixat molt marcada per tota la vida. I ho veig pels altres, també.” (Rajae) “Jo volia estudiar medecina i ara estic fent d’auxiliar. Et quedes amb les ganes, se’t trenquen els somnis, em costa d’expressar. És per la llengua, per problemes econòmics, ... que ara el que vols és molt ràpid tenir el mínim, que et pot ajudar a anar tirant. Ara no somies, fas el que pots i ja tens prou feina.” (Hannane F.) “No tota la gent pot treballar i estudiar. Hi ha noies que no tenim el permís de treball. Tenim el permís de residència però moltes no tenim el de treball. I fas pràctiques en algun lloc i potser se’t quedarien, però no tens permís. Necessites un contracte de treball. I per un empresari que serà responsable, que et dóna un treball, és molt difícil. “ (Ilham) “Moltes deixen d’estudiar perquè a casa tenen feines més precàries i per col·laborar. Aleshores entres a la cadena. És allò de ràpid, de sobreviure! (Bouchra F.)

42 “Arcángeles Morenos” Jesús Salinas

43 VEUS DE NOIES MARROQUINES (1) Núria Terés i Bonet
“Quan parlem en àrab ens diuen “en català, si us plau”. A mi no m’agrada parlar amb una marroquina en català. Si una marroquina em demana en català, no m’agrada perquè es posa xula, com si ella és més que jo. Sap àrab però no vol i és com si te diu “Jo sóc catalana i tu ets marroquina”. És com si vols deixar de ser marroquina, no pots deixar lo teu.” (Fatima K.) “Quan vaig fer el Treball de recerca, vaig veure que integrar-se volia dir diluir-se i jo no vull això. Jo estic adaptada.” (Rajae) “He agafat el més bo de cada cultura. Les dolentes no les vull, no m’interessa conservar-les. Jo em considero amb molta sort. Jo tinc coses que la gent del Marroc no tindrà mai. Ho tinc. I tinc coses que la gent d’Espanya no sabrà mai. És com conèixer dos móns, jo tinc aquesta sort. No ho visc amb tensió.” (Rajae) “No em considero ni molt forta ni molt feble. Em sento preparada per afrontar coses amb els coneixements i experiències que tinc. Estem entrenades a esforçar-nos!” (Bouchra B.) “Molta gent és musulmana perquè li diuen que ho sigui. No és això, has de tenir criteri. Jo sóc creient a la meva manera.” (Bouchra F.) “A mi m’encanta posar-me mocador. Però no me’l poso per dues raons: perquè estudio i perquè vull treballar.” (Rajae)

44 VEUS DE NOIES MARROQUINES (2) Núria Terés i Bonet
“Jo vull que quan jo hagi de decidir, decidim jo i el meu marit, no que ell decideixi per mi. I per fer això has de tenir una independència. Si no la parella et mira amb inferioritat perquè depens d’ella. Si treballes la teva opinió la veu d’una altra manera, amb uns altres ulls. El fet que penquis ja et veuen d’una altra forma.” (Asmae) “Recomendación. “Con la cabeza alta” y que no se deje llevar por cuatro “subnormales” que irán diciendo “tu eres mora, eres mora de mierda”. Y a lo mejor es mucho más inteligente, mucho más guapa, mucho más todo. Que es una tontería que por llevar pañuelo tenga que ser la inferior. Tu con la tuya, sigue tu objetivo y adelante.” (Amina) “Parlo més bé el català, perquè el castellà, tinc un accent! Molt malament. És que les meves amigues són catalanes i sempre parlo en català! A vegades em surt una paraula en castellà i les meves amigues es comencen a riure de mi “oh, què fas, parlant d’aquesta manera” i jo “bueno, ensenyeu-me” i així vaig aprenent. Així parlaré cada vegada més bé.” (Lamia) “Vam demanar que per Ramadan no fem tants deures ni exàmens. Quan arribem a casa hem d’ajudar a la mare i després de sopar ens agrada estar tots junts mirant la tele. Aquests dies fan moltes coses. El cap d’estudis ens va dir que no ens posarien tanta feina. Es veu que va parlar amb els altres professors i ara estem més tranquil·les.” (Kadija A) “Una persona que estudia BTX es forma com a persona i té una mentalitat diferent. Si tens coneixements, si tens més cultura, és més fàcil d’acceptar els altres. Depèn d’una ment més oberta. Com més estudies...” (Bouchra F.)

45 Frases per pensar de cara a afavorir la inclusió social i educativa
¨    L’escola del barri és l’escola que volen els mestres, els alumnes i les famílies. ¨    L’escola està a l’abast, com espai educatiu comunitari públic, fora de l’horari escolar. ¨     Les famílies intervenen en activitats educatives al centre i a la classe. ¨    El professorat coneix aspectes significatius de la llengua i la cultura de les famílies de l’alumnat. ¨    Els alumnes es poden permetre parlar en la seva llengua materna amb altres companys per tal de facilitar-los l’aprenentatge i assentar les bases de la llengua nova (Deryn Hall). ¨  L’ambientació i els senyals externs de l’escola recullen la realitat plurilingüe dels alumnes i les famílies. ¨   Tots els/les alumnes tenen tots els materials i recursos que el professorat necessita per desenvolupar les seves accions educatives i seguir amb normalitat totes les activitats que programa el centre. ¨   Tots els/ alumnes tenen les necessitats bàsiques cobertes: afectives i emocionals, manutenció, vivenda digna, material escolar, etc

46 “Siempre me decían: pues tu padre es payo, o tu madre
“Siempre me decían: pues tu padre es payo, o tu madre... Siempre, nunca se lo creían, porque decían que era rubia con ojos azules y blanca y yo qué sé. Y que por qué los gitanos no estudiaban, decían también” Josefa, NA 17 “... teníamos una casa que ¡buff!, se caía. O sea se caía y ¡buff! un baño, que bueno, lo tuvimos que hacer, porque, claro, cuando empezamos a ser mayores ya no nos queríamos bañar en bañeras de plástico. La situación económica era mala...” Sara, NA 36 “...era una profesora tan cercana, tan cariñosa, tan madre y a la vez tan buena profesora que para mí era un referente buenísimo...” Julia, AR 36 “... Es que en la zona que yo vivía no había gitanos. O sea, en el bloque donde yo vivía los únicos gitanos que había éramos nosotros.” Alba, Cat 24 “...afortunadamente no tenía necesidad de trabajar ... No vivíamos como reyes, evidentemente, pero como cualquier familia media” Lola, Cat. 32

47 “Pues ya te educan ... Teniendo un pensamiento de que no puedes hacer esto, y te lo meten en la cabeza... Y me fui [de casa] con mucho miedo ... y estoy mirando para apuntarme en septiembre para hacer algo” Vanesa CL 22 José Eugenio Abajo (AEG) i Sílvia Carrasco (UAB):Experiencias y trayectorias de éxito escolar de gitanas y gitanos en España

48 Què vol dir “Escoles Accelerades”? (1)
El concepte “Escoles Accelerades” intenta partir de les possibilitats de l’alumne, de les seves capacitats, de les seves potencialitats, no enfoca la seva educació des del “remei” o l’atenció de les seves deficiències. Però no es queda aquí només, sinó que és tot un canvi d’actitud davant l’educació. La diversitat és quelcom natural i l’escola segueix pensant en clau d’alumnes-classe-mitjana amb unes potencialitats determinades, afrontant la resta de l’alumnat que provenen d’ambients desafavorits com un col·lectiu que “poca cosa es pot fer per ells”. Aquestes escoles intenten canviar aquesta cultura i pensar que TOTS poden millorar, amb tots es pot treballar i arribar a altes expectatives. Es pot dir que “és una actitud global davant l’educació”.

49 Escoles Accelerades (2)
Imaginem una escola en què els nens solen ser d’ambients desafavorits però no se’ls tracta com a tal, no es parteix d’una situació en què l’extracció social determina les expectatives vers ells. Tot el contrari, es treballa sobre les seves potencialitats, les seves possibilitats, sempre es pensa que tenen altes expectatives, emprant sobretot el treball en grup, les estratègies d’investigació i els projectes de treball. Un aspecte essencial és que tots els membres de la comunitat escolar, sobretot famílies i professors, hi estan implicats, convençuts d’allò que fan i col·laboren en el seu procés. José Luís Bernal Agudo. Facultad de Educación. Universidad de Zaragoza

50 Què és l’Índex for inclusion
L’INDEX és una col·lecció de materials per donar suport a les escoles que volen esdevenir inclusives. Es tracta de crear comunitats escolars de suport que promoguin alts nivells d’èxit per a tots els estudiants. El propi procés d’utilització de l’INDEX ha estat dissenyat per contribuir al desenvolupament inclusiu de les escoles. Encoratja el personal educatiu a compartir i augmentar els coneixements que tenen i els ajuda a examinar detalladament les possibilitats per augmentar l’aprenentatge i participació de tots els estudiants.