La descarga está en progreso. Por favor, espere

La descarga está en progreso. Por favor, espere

ARQUITECTURA SEGLE XIX SEGLE XIX. ARQUITECTURA 1. El segle de la industrialització 1. El segle de la industrialització 2. Arquitectura historicista 2.

Presentaciones similares


Presentación del tema: "ARQUITECTURA SEGLE XIX SEGLE XIX. ARQUITECTURA 1. El segle de la industrialització 1. El segle de la industrialització 2. Arquitectura historicista 2."— Transcripción de la presentación:

1 ARQUITECTURA SEGLE XIX SEGLE XIX

2 ARQUITECTURA 1. El segle de la industrialització 1. El segle de la industrialització 2. Arquitectura historicista 2. Arquitectura historicista 3. Pervivència de Roma 3. Pervivència de Roma 4. Larquitectura del ferro 4. Larquitectura del ferro 5. Lescola de Chicago 5. Lescola de Chicago 6. William Morris: Les arts and crafts 6. William Morris: Les arts and crafts 7. El modernisme 7. El modernisme - Els grans renovadors - El modernisme a Catalunya

3 1. El segle de la industrialització Dues línies dacció: arquitectura-art (interés per les formes) arquitectura-enginyeria (interès per la tècnica) panorama complex Dues línies dacció: arquitectura-art (interés per les formes) arquitectura-enginyeria (interès per la tècnica) panorama complex Factors: a) Romanticisme (enfront de la raó i el neoclas.) Factors: a) Romanticisme (enfront de la raó i el neoclas.) b) Colonialisme (exotisme) c) Noves necessitats (obres públiques, indústries...) d) Nous materials

4 Pavelló reial de Brighton De John Nash ( ) De John Nash ( ) La columna de ferro es fa servir per primer cop en edificis representatius. La columna de ferro es fa servir per primer cop en edificis representatius. Inspirat en lÍndia de lImperi Britànic Inspirat en lÍndia de lImperi Britànic Dissociació entre estètica i nous materials Dissociació entre estètica i nous materials

5 2. Larquitectura historicista Busquen en les fonts medievals larrel de la seva personalitat. El gòtic serà lestil més difós (Neogòtic): oposició a lart oficial classicista. Busquen en les fonts medievals larrel de la seva personalitat. El gòtic serà lestil més difós (Neogòtic): oposició a lart oficial classicista. Restauracions estilístiques: Violet- le-Duc Restauracions estilístiques: Violet- le-Duc

6 Violet-le-Duc Restauració i intervenció a la Catedral gòtica de Notrê Dame (Paris) Restauració i intervenció a la Catedral gòtica de Notrê Dame (Paris)

7 Violet-le-Duc CARCASONNE CARCASONNE

8 3. La pervivència de Roma Subsistència duna arquitectura fidel al passat clàssic (sobretot als països mediterranis): Columnes, entaulaments sobre estructures clàssiques.. Subsistència duna arquitectura fidel al passat clàssic (sobretot als països mediterranis): Columnes, entaulaments sobre estructures clàssiques.. Només la decoració delata un nou barroquisme (lluny del rigor neoclàssic) Només la decoració delata un nou barroquisme (lluny del rigor neoclàssic) (Opera de Paris, de Charles Garnier) (Opera de Paris, de Charles Garnier)

9 4. Larquitectura del ferro S. XVIII ja sutilitzava S. XVIII ja sutilitzava 1777 primer pont de ferro de món: el de Coalbrookdale (Anglaterra) 1777 primer pont de ferro de món: el de Coalbrookdale (Anglaterra) Violet-le-Duc lutilitza en les seves estructures neogòtiques Violet-le-Duc lutilitza en les seves estructures neogòtiques

10 Cyrstal Palace de Paxton (Londres) Importància de larquitectura del ferro gràcies a les exposicions universals (Exigien grans pavellons desmuntables i de material reaprofitable) Importància de larquitectura del ferro gràcies a les exposicions universals (Exigien grans pavellons desmuntables i de material reaprofitable) Orgull del país organitzador Orgull del país organitzador Londres Londres

11 La Galerie des Machines De Dutert i Contamin De Dutert i Contamin Paris 1889 Grans dimensions (420m de llarg per 115 dample) a partir dun sol arc format per dues mitges paràboles articulades al punt dunió) Obertura més gran construïda fins el moment en arc o cúpula

12 La tour Eiffel De Gustave Eiffel De Gustave Eiffel m dalçada Criticada per molts dels seus contemporanis Model totalment genuí, sense referències al passat.

13

14 5. Lescola de Chicago EEUU nació jove, no limitada per cap tradició constructiva EEUU nació jove, no limitada per cap tradició constructiva Escola americana més important darquitectura del darrer terç del segle XIX (a partir incendi de 1871) Funcionalisme Escola americana més important darquitectura del darrer terç del segle XIX (a partir incendi de 1871) Funcionalisme Creació del GRATACEL Creació del GRATACEL L.H. SULLIVAN (magatzens Carson, 1889) L.H. SULLIVAN (magatzens Carson, 1889)

15 6. Les Arts and Crafts (Societat darts i oficis) Moviment anglès de mitjan s. XIX promogut per WILLIAM MORRIS Moviment anglès de mitjan s. XIX promogut per WILLIAM MORRIS Rebuig del maquinisme (resultant de la industrialització) que ofegava la sensibilitat i iniciativa creadora Rebuig del maquinisme (resultant de la industrialització) que ofegava la sensibilitat i iniciativa creadora Retorn a lartesania i a lestil rural Retorn a lartesania i a lestil rural Red house

16 7. El Modernisme a) Característiques generals b) Els grans renovadors c) El Modernisme a Catalunya

17 a) Característiques generals Factors condicionants Factors condicionants Insatisfacció davant leclecticisme (barreja delements estilístics diversos) Insatisfacció davant leclecticisme (barreja delements estilístics diversos) Alternativa del moviment Art and Crafts Alternativa del moviment Art and Crafts Nombre creixent darquitectes que utilitzen els nous materials amb una llibertat absoluta Nombre creixent darquitectes que utilitzen els nous materials amb una llibertat absoluta

18 Causes, dates i noms diferents a cada país europeu Causes, dates i noms diferents a cada país europeu Bèlgica i França Art Nouveau Bèlgica i França Art Nouveau Alemanya Jugendstil Alemanya Jugendstil AustriaWiener Sezession AustriaWiener Sezession ItàliaLiberty ItàliaLiberty EspanyaModernisme EspanyaModernisme

19 Forta individualitat: Dificultat per definir el moviment i trobar un ideari comú, perquè els artistes van crear llenguatges expressius propis Forta individualitat: Dificultat per definir el moviment i trobar un ideari comú, perquè els artistes van crear llenguatges expressius propis En comú: En comú: Desig de crear una nova estètica amb formes noves (gràcies a la tècnica) = pont entre tradició i modernitat... Desig de crear una nova estètica amb formes noves (gràcies a la tècnica) = pont entre tradició i modernitat... Concepte subjectiu de bellesa Concepte subjectiu de bellesa Originalitat versus academicisme Originalitat versus academicisme Font dinspiració: natura i fantasia (allò ondulant i fugaç: predomini de la línia corba) Font dinspiració: natura i fantasia (allò ondulant i fugaç: predomini de la línia corba)

20 b) Els grans renovadors VICTOR HORTA (Bèlgica) VICTOR HORTA (Bèlgica) MACKINTOSH (Escòcia) MACKINTOSH (Escòcia) OTTO WAGNER (Àustria) OTTO WAGNER (Àustria)

21 MACKINTOSH Harmonia de colors tènues amb formes lineals de gran bellesa Harmonia de colors tènues amb formes lineals de gran bellesa Influència de Morris Influència de Morris Arquitectura grandiosa, però serena... Arquitectura grandiosa, però serena... Senzillesa i lògica Senzillesa i lògica Hill House

22 OTTO WAGNER Sezession Vienesa Sezession Vienesa Llibertat absoluta quant a la recerca dels espais exteriors i interiors (creativitat en la decoració) Llibertat absoluta quant a la recerca dels espais exteriors i interiors (creativitat en la decoració)

23

24

25 VICTOR HORTA (Casa Tassel) Capdavanter del Modernisme a Europa Capdavanter del Modernisme a Europa Casa per lenginyer Tassel a Brussel·les Casa per lenginyer Tassel a Brussel·les Fonaments dun nou vocabulari, llibertat de formes, però tot molt estudiat... Fonaments dun nou vocabulari, llibertat de formes, però tot molt estudiat... Concepció global de lespai habitable (mobles, terra, escales...) Concepció global de lespai habitable (mobles, terra, escales...)

26

27 Casa del Poble

28 Sense paraules...

29 c) El modernisme a Catalunya Concepció estètica a partir del desig de crear un art nacional propi (moviment anterior: la Renaixença) Concepció estètica a partir del desig de crear un art nacional propi (moviment anterior: la Renaixença) Afecta a arts menors i majors Afecta a arts menors i majors Larquitectura tindrà més transcendència Larquitectura tindrà més transcendència Domenech i Montaner Domenech i Montaner Puig i Cadafalch Puig i Cadafalch Antoni Gaudí Antoni Gaudí

30 Lluís DOMÈNECH I MONTANER ( ) Editorial Montaner i Simón (1879) actualment seu de la Fundació Tàpies Editorial Montaner i Simón (1879) actualment seu de la Fundació Tàpies

31 Lluís DOMÈNECH I MONTANER Castell dels Tres Dragons del Parc de la Ciutadella (actualment museu de Zoologia) Castell dels Tres Dragons del Parc de la Ciutadella (actualment museu de Zoologia) Restaurant de lexpo de Barcelona del 1888 Restaurant de lexpo de Barcelona del 1888

32 Lluís DOMÈNECH I MONTANER Hospital de Sant Pau de Barcelona Hospital de Sant Pau de Barcelona

33 Lluís DOMÈNECH I MONTANER Palau de la Música de Barcelona Palau de la Música de Barcelona Seu de lOrfeó Català Seu de lOrfeó Català Magistral ús del vitrall Magistral ús del vitrall Gran claraboia de vidre en forma de cúpula invertida Gran claraboia de vidre en forma de cúpula invertida

34 Façana Principal Palestrina, Bach i Beethoven Palestrina, Bach i Beethoven

35

36 Seu de lOrfeó Català

37 Miquel Blay

38

39

40 Escultures de Pau Gargallo Música popular... Música culta...

41 Casa Milà (Gaudí)

42

43

44

45 Casa Batlló

46 Paisatges de la Capadòcia (Turquia)

47 Arquitectura expressionista alemanya: Torre Einstein (Postdam) dErich Mendelsohn ( )

48 Interior de la fàbrica de barrets de Luckenwalde ( )


Descargar ppt "ARQUITECTURA SEGLE XIX SEGLE XIX. ARQUITECTURA 1. El segle de la industrialització 1. El segle de la industrialització 2. Arquitectura historicista 2."

Presentaciones similares


Anuncios Google