ELS PAISATGES I ELS POBLES

Presentación del tema: "ELS PAISATGES I ELS POBLES"— Transcripción de la presentación:

1 ELS PAISATGES I ELS POBLES
Unitat 2-4

2 Els paisatges naturals i els paisatges transformats
Què és un paisatge? Un paisatge és el terreny que podem veure al nostre voltant.

3 Els paisatges naturals
Els paisatges naturals els formen els elements del relleu, la vegetació i les aigües. En els paisatges naturals no hi ha construccions.

4 Els paisatges transformats
Són els que les persones han canviat per aconseguir el que necessiten. Modifiquen els elements naturals: fent túnels, canviant la vegetació d’un lloc per camps de correu,... Construeixen elements nous: carreteres, ponts, ciutats,...

5 Els paisatges es poden deteriorar.
Quan les persones transformen els paisatges els poden fer malbé: La contaminació. Quan s’avoquen fums tòxics a l’aire o quan vessen porqueria als rius o els mars. La desforestació. Quan es tallen masses arbres. La construcció sense mesura.

6 Els paisatges s’han de protegir
Per protegir els paisatges i la natura: Es prenen mesures per reduir la contaminació. Es fan lleis que protegeixen els paisatges.

7 Els pobles Com són els pobles? Els pobles són poblacions petites.
Acostumen a tenir: Edificis de poca alçada. Carrers estrets i curts. Una plaça principal on acostuma a haver-hi una església i l’ajuntament. Camps de conreu i pastures pel ramat als afores. Si el poble és prop de la costa, hi pot haver un port. Segons on es troben podem distingir entre pobles de muntanya, de plana i de costa. Les persones que viuen als pobles formen la població rural.

8 La vida als pobles de muntanya
Els pobles són petits i acostumen a situar-se a les valls. Moltes cases tenen les parets gruixudes i les teulades inclinades perquè la neu rellisqui.

9 El terreny és costerut, per això les carreteres són estretes i amb corbes.
Es poden fer túnels a les muntanyes perquè hi puguin passar les vies de tren o les carreteres. Altres vegades es construeixen ponts.

10 Als pobles de muntanya algunes persones treballen en la ramaderia, en la cura dels boscos i el turisme rural.

11 Relleu de muntanya En aquest tipus de relleu hi ha muntanyes, valls i
pobles petits. Les muntanyes són terrenys elevats i amb pendents. Les valls són els terrenys plans entre muntanyes. Parts d’una muntanya: Peu És la part més baixa de la muntanya. Cim És la part més alta. Vessant o falda És el terrenys que va des del peu fins al cim.

12 Les muntanyes poden estar aïllades o agrupades.
Un grup de muntanyes alineades formen una serra. Diverses serres pròximes formen una serralada. Entre una muntanya i una altra hi ha les valls.

13

14 La vida als pobles de planes
A les planes, els pobles solen tenir carrers rectes i carreteres més amples. Les cases acostumen a agrupar-se al voltant d’un carrer principal o al voltant d’una plaça.

15 Les planes són terrenys molt favorables per a l’agricultura
Les planes són terrenys molt favorables per a l’agricultura. Per això, algunes persones s’hi dediquen.

16 El relleu de plana Les planes són unes grans extensions de terreny pla. Hi ha molts pobles i camps de correu.

17 Les planes poden ser: Altiplans. Depressions.
Són planes que estan més elevades que les terres del voltant. Depressions. Són planes situades a menor altura que les terres del voltant. A les planes hi pot haver turons, que són petites elevacions del terreny.

18

19 La vida als pobles de costa
A la costa hi viuen moltes persones en pobles i ciutats. Podem trobar pobles de costa prop dels penya-segats i les platges. Els pobles i ciutats reben molts turistes.

20 Alguns dels seus habitants treballen en hotels i restaurants.
També hi ha persones que es dediquen a la pesca.

21 Relleu de costa Les costes són terrenys prop del mar.
Pot tenir formes de relleu ben diferents. La costa pot ser: Costa alta. Són terrenys elevats que es troben a la vora del mar. Hi trobem penya-segats que són parets de roques altes i verticals. Costa baixa. Són terrenys plans prop del mar Hi trobem platges, que poden ser de sorra o pedres.

22 La costa té formes molt variades:
Cap. És una part de la terra que entra al mar. Un cap petit s’anomena punta. Badia. És una entrada del mar a la terra. Quan és molt gran es diu golf. Península. És un terreny envoltat d’aigua per tots els costats menys per un, anomenat istme. Illa. Terra envoltada d’aigua per tots els costats. Arxipèlag. Grup d’illes properes.

23 Paisatge de costa

24 Els rius. Com són. Els rius són corrents d’aigua que corren sense parar. Neixen a les muntanyes, baixen cap a les terres més planes i finalment, desemboquen en un altre riu o al mar. Els rius que desemboquen en altres rius es diuen afluents. El terreny enfonsat per on corren les aigües d’un riu s’anomena llit. La quantitat d’aigua que porta un riu és el cabal.

25 El curs d’un riu El recorregut que fa el riu des del naixement a les muntanyes, fins a la desembocadura al mar, s’anomena curs.

26 En el curs d’un riu es diferencien tres zones:
Curs alt: el riu és estret i poc profund. Porta poca aigua i va a gran velocitat perquè el terreny fa pendent. Curs mitjà: el riu s’eixampla i corre per la plana. Duu més aigua i la velocitat disminueix. Es formen corbes que s’anomenen meandres. Curs baix: el riu corre lentament cap a la desembocadura. El llit és més ample i porta molta aigua.

27 Curs d’un riu

28 Els llacs o estanys A més a més dels mars i els rius, també trobem aigua als llacs i als embassaments. Llacs. Són masses naturals d’aigua dolça envoltades de terra. Quan tenen una mida petita s’anomenen llacunes. Els embassaments o pantans són llacs fets per les persones. Es construeixen al curs mitjà del riu, amb un mur que reté i acumula l’aigua.