La Guerra de Successió espanyola ( )

Presentación del tema: "La Guerra de Successió espanyola ( )"— Transcripción de la presentación:

1 La Guerra de Successió espanyola (1705-1714)
Segle XVIII La Guerra de Successió espanyola ( )

2 Causes Per què es va produir la guerra de Successió?
Carles II d´Espanya

3 Causes Per què es va produir la guerra de Successió?
El 1700, la mort de Carles II d´Habsburg sense fills va fer que dues potències europees França i l´Imperi austríac volguessin posar en el tron espanyol els seus respectius candidats, Felip d´Anjou, de la casa de Borbó, i l´arxiduc Carles, dels Hasburgs. La monarquia hispànica era un imperi en decadència, però tanmateix un imperi. Des de Madrid es governaven, entre altres territoris, Flandes, Milà, Nàpols i Sicília. El conglomerat hispànic posseïa també el primer imperi colonial, cosa que significava disposar del monopoli comercial amb Hispanoamèrica i de les seves importantíssimes mines de plata. No és gens estrany que li sortissin molts pretendents. Agustí Alcoberro, El primer conflicte global, Sàpiens, nº 108, setembre 2011 Carles II d´Espanya

4 Aspirants Felip d´Anjou ( ), de la família Borbó i nét del rei francès Lluís XIV, segons el testament reial, havia estat escollit com a successor pel mateix Carles II, mort sense descendència el primer de novembre del Ara bé, alguns van dir que les darreres voluntats dels malaltís monarca havien estat manipulades per diplomàtics francesos establerts a la cort espanyola de Madrid. Fos como fos, amb la benedicció del seu avi i els mals auguris de mitja Europa, el 16 de novembre havia estat proclamat rei com a Felip V de Castella i IV de Catalunya i Aragó. Maria Coll, L´aposta catalana, Sàpiens, setembre 2011 Felip d´Anjou Nét de Maria Teresa d´Espanya, filla de Felip IV i esposa de Lluís XIV de França.

5 Aspirants Carles d´Àustria ( ) era fill de l´emperador austríac Leopold I (...) Ell, dos anys més jove que Felip, era el suposat candidat a la corona hispànica en virtut d´un antic pacte, el qual estipulava que Carles II, l´últim Hasburg donaria en herència la corona a un altre membre de la mateixa dinastia. Però com s´ha comentat, el servei diplomàtic francès va fer bona feina. Maria Coll, L´aposta catalana, Sàpiens, setembre 2011 Arxiduc Carles d´Àustria Nét del rei espanyol Felip III

6 Aspirants Què caracteritzava els dos candidats?
La casa dels Àustries havia demostrat que podia ser respectuosa amb els sistemes constitucionals específics de cada zona de la península, en aquest cas Catalunya, i oferia llibertat en assumptes monetaris, fiscals, duaners o militars, tot i que no havien jurat fidelitat a les corts catalanes els darrers cent anys. Arxiduc Carles d´Àustria La casa borbònica des de segles a França es caracteritzava per un ferm absolutisme i per portar fins a les darreres conseqüències les formes pròpies de la monarquia de dret diví. Maria Coll, L´aposta catalana, Sàpiens, setembre 2011 Felip d´Anjou

7 Suports interiors i exteriors
Bàndol austriacista Bàndol borbònic Territoris de la Corona d´Aragó (interiors): Catalunya, País valencià i Balears Territoris de la Corona de Castella (interiors) Exteriors: Àustria, Holanda, Portugal, Gran Bretanya, Prússia Exteriors: França

8 Suports interiors i exteriors

9 Suports interiors i exteriors
L´emperador Leopold havia viscut amb preocupació la situació de la monarquia hispànica. Per això al seu segon fill, que va anomenar Carles, el va educar en llengua castellana i el va envoltar d´un entorn hispànic des de ben petit: l´havia destinat, doncs, a regnar algun dia a Madrid. En morir Carles, Leopold va reivindicar els seus drets dinàstics. Tot aprofitant el descontentament evident d´Anglaterra i dels Països Baixos amb França, va aconseguir signar amb aquests estats la Gran Aliança de l´Haia (1701). Agustí Alcoberro, El primer conflicte global, Sàpiens, setembre 2011 Leopold I Hasburg ( )

10 El castell de Cardona i la guerra de Successió
Primer setge a la tardor de 1711: El setge va començar el 12 de novembre quan van arribar a Cardona més de soldats i van ocupar la vila. El setge va durar uns 40 dies i va ser trencat entre el 21 i 22 de desembre, arran de l’arribada d’unes tropes de socors, que van obligar a les tropes francoespanyoles a retirar-se. Els morts del bàndol imperial van ser uns 300, mentre que les tropes francoespanyoles van tenir unes 2000 baixes. Segon setge: el 1712, un cop ocupada Manresa, les tropes francoespanyoles van tornar a atacar el castell; que entre el 30 i 31 d’octubre va resistir de nou l’atac. Les baixes provocades a l’enemic van ser uns homes. Davant la impossibilitat de rendir el castell i la vila, les tropes de Felip V van concentrar els seus esforços en prendre la ciutat de Barcelona. L´últim reducte austriacista (18 de setembre de 1714): Manuel Desvalls, governador de la plaça, només va rendir el castell després que Barcelona caigués (set dies després) i per evitar que hi hagués represàlies. Castell de Cardona

11 Conseqüències La guerra, en el seu vessant internacional, es va acabar amb la firma del tractat d´Utrecht (1713). Quines conseqüències va tenir per a Espanya? Els espanyols van renunciar a les possessions que tenien a Flandes i Itàlia, que cedia a Àustria, a canvi que Felip V fos reconegut rei d´Espanya. A més, Espanya va cedir a Gran Bretanya un seguit de drets comercials i els territoris de Gibraltar i Menorca. Gibraltar

12 Conseqüències La guerra, en el seu vessant internacional, es va acabar amb la firma del tractat d´Utrecht (1713). Quines conseqüències va tenir per a Catalunya? La retirada dels suports exteriors, sobretot Gran Bretanya. Derrota militar 1. Abolició dels furs dels territoris de la Corona d´Aragó i de les seves institucions de govern. 2. Imposició de les lleis de Castella 3. Castellanització de la cultura. Decret de Nova Planta (1716)

13 Conseqüències Decret de Nova Planta (1716)
L´ocupant s´encarregarà que les universitats no entorpeixin la uniformització lingüística d´Espanya. Entre les primeres mesures que ha pres el monarca hi ha la clausura de les universitats catalanes, i la creació de la Universitat de Cervera, que serà el catalitzador d´aquesta política. El 16 de gener de 1716, el Decret de Nova Planta espolia formalment la nació catalana de la seva sobirania legislativa, fiscal i judicial, quedant en mans d´una monarquia absolutista forana. Aquest decret suprimeix totes les institucions representatives, tant locals com nacionals, i proclama el poder absolut de Felip V... Gemma Aguilera, La nació espoliada, Sàpiens, setembre 2011

14 Conseqüències Decret de Nova Planta (1716)
Capità general: esdevé la primera autoritat militar i política al Principat. Nova estructura institucional de Catalunya Reial Audiència: és el tribunal superior i el govern polític, articulat en el territori a través de corregiments. Superintendència: s´encarrega de recaptar impostos. Gemma Aguilera, La nació espoliada, Sàpiens, setembre 2011

15 Activitats He resuelto , que en el referido principado se forme una audiencia, en la cual presida el capitán general o comandante general de mis armas, de manera que los despachos, después de empezar con mi dictado prosigan en su nombre. En la ciudad de Barcelona ha de haber veinte y cuatro regidores, y en las demás ocho, cuya nominación me reservo. (...) Todos los demás oficios que había antes en el principado (...) no expresados en este mi Real Decreto, quedan suprimidos y extintos. Qüestionari: 1- A quin document pertany aquest text que va ser molt important per a Catalunya després de la seva derrota en la Guerra de Successió? 2- Qui creieu que signa aquestes paraules? 3- Què creieu que pretén? Per què? Història 4t ESO Grup Promotor Santillana 2008