+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv.

Presentación del tema: "+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv."— Transcripción de la presentación:

1

2

3 + Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv. 4,7-8) i els motius que té per implorar l’ajut diví (vv. 5-6). + Aquestes oracions podien ser usades en qualsevol malaltia. Els malalts les recitaven personalment en el Temple i, si estaven impedits, ho feien per mitjà d’un representant.

4 No em reprengueu, Senyor, tan durament,
no em corregiu amb tant de rigor. Compadiu-vos de mi. Vaig perdent força. Guariu-me. Tot jo em consumeixo, tot jo estic trasbalsat. I vós, Senyor, ¿què espereu?

5 Veniu a salvar-me la vida,
allibereu-me per la vostra bondat. Entre els morts no hi ha qui us recordi, ¿qui us pot lloar a la terra dels morts?

6 Estic desfet de tant sofrir,
cada vespre deixo el llit amarat de llàgrimes. Els ulls se’m consumeixen de tristesa, tant de dolor els fa envellir.

7 Aparteu-vos de mi, gent malèfica.
El Senyor accepta el meu plor, el Senyor escolta la meva súplica i acull la meva pregària.

8 Els enemics confosos i desfets,
tornaran enrera en un instant.

9 “Estic desfet de tant sofrir, cada vespre
deixo el llit amarat de llàgrimes” No ploro per por de ningú ni per compadir-me de mi mateix. Sofreixo durant la nit, sense poder dormir, perquè sé que m’he portat malament amb vós, Senyor, i aquest pensament em parteix l’ànima i foragita la son. Accepteu les meves llàgrimes, Senyor. No m’imaginava, en aquella desgraciada hora en què la meva consciència s’ofuscà i l’acció fatal es consumà a l’ombra, que la seva memòria s’havia de plantar tan aviat davant els meus ulls per espatllar-me el dia i robar-me la son. I tampoc no puc imaginar-me ara com vaig poder oblidar-me de vós en aquell trist moment i obrar com si no existíssiu, com si no hi fóssiu present, sofrint el menyspreu que us infligia en el meu germà, amb un gest insensat. Ho vaig fer fredament, com ho fan tots quan estafen a un altre en la cruel competència d’aquest món sense llei. Ho vaig fer tot arronsant les espatlles, creient que tot quedaria en això.

10 Déu de misericòrdia, què podeu negar-nos si ens heu donat el vostre Fill Jesucrist, metge i salut de les nostres ànimes?. Així, doncs, doneu-nos també el vostre mannà espiritual, l’eucaristia, perquè no defallim. No ens feu esperar més i atorgueu-nos la vostra salvació. Per Jesucrist, Senyor nostre.