CATALUNYA: ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Presentación del tema: "CATALUNYA: ACTIVITATS ECONÒMIQUES"— Transcripción de la presentación:

1 CATALUNYA: ACTIVITATS ECONÒMIQUES

2 VOCABULARI Macromagnituds econòmiques (p.142) Marques turístiques
Turisme Operador turístic Finances borsa clústers esculls artificials logística plataformes logístiques polígon industrial parc tecnològic sinergies equilibri territorial CIM ZAL

3 ECONOMIA LOCAL EN UN MÓN GLOBAL
Què entenem per sectors productius? Importància del sector terciari pes sector terciari català és menor en comparació a altres països europeus. Sector industrial 2n en importància tradicionalment: principal regió industrial d’ESP i molt important dins la UE. important pel desenvolupament econòmic i socials des de la 2/2 s. XIX des de 1970 pèrdua d’importància en economia catalana. CAT continua tenint sector industrial potent: convivència subsectors industrials tradicionals i sectors emergents (p.143) Sector de la construcció  motor economia CAT i ESP fort procés d’urbanització del país. 2007 comença la recessió: menys població activa + esclat bombolla immobiliària

4 Confluència amb Europa
Sector primari  poca participació en el PIB poca població activa importants beneficis indirectes de l’activitat agrària Confluència amb Europa 1986: Espanya entra a la CEE economia catalana creix i s’acosta als països + avançats. es distingeixen 3 etapes: 1986 a 1991. - 2007: inici de la crisi pel col·lapse financer mundial i pel desinflament de la bombolla immobiliària. - CAT: economia amb un pes de la construcció molt important  crisi molt intensa de durada indeterminada.

5 ELS SECTORS PRODUCTIUS
ELS SERVEIS. EL COMERÇ Important per l’economia. forma predominant d’empresa: PIME actualment moltes PIMES han tancat o tenen greus problemes econòmics Distribució territorial NO homogènia  més demarcació de BCN Tendències del sector: protagonisme dels centres comercials concentració de la distribució en poques empreses noves formes de venda ressorgiment del comerç de proximitat Característiques principals: domini petita empresa associacionisme comercial feble grau de professionalització baix índex alt d’habitants per establiment Reptes del comerç català: Competència productes importats a baix preu presència empreses estrangeres Noves maneres de venda

6 ELS SERVEIS. EL TURISME Activitat important per economia catalana CAT principal destinació turística per: diversitat de paisatge clima patrimoni cultural - Turisme estranger i nacional Tendències del sector turístic: creixement de la demanda turística. augment del nombre d’allotjaments turístics diversificació oferta línies aèries de baix cost millora dels equipaments i impuls Adm. millora de la formació professional especialitzada Característiques principals: forta estacionalitat concentració turística al litoral força de la marca BCN consolidació turisme rural procedència geogràfica variada Reptes a superar: estacionalitat estival concentració al litoral + insuficiència d’allotjaments a l’interior. dèficits d'infraestructures disminució despesa mitjana turista

7 ELS SERVEIS. LES FINANCES
Important pel desenvolupament de l’economia. permeten canalitzar els diners de les unitats econòmiques (famílies, empreses, sector públic). sistema financer format per: banca: pública i privada borsa mercats Circuit de moviment de capital per fer possible: producció distribució consum de béns Sistema ben regulat i complex (caract. economies avançades) Genera riquesa - Importància caixes estalvis (ara són BANCS)  dipòsits privats catalans - Concentració a BCN i franja litoral i principals nuclis de població

8 ACTIVITATS INDUSTRIALS I CONSTRUCCIÓ
Importància sector industrial per a la modernització de CAT activitats industrials agrupades. gremis, colònies tèxtils i ara polígons industrials  construïts amb planificació urbanística Beneficis per empreses: optimització infraestructures i serveis comuns configurar espais que s’adaptin als requeriments específics d’aquest sector Situats en punts determinats del territori: disponibilitat de sòl a bon preu bones comunicacions accessibilitat a xarxes de distribució proximitat centres de serveis Polígons industrials Tipologia diversa segons activitats: transformació de primeres matèries semiindustrials (transformació + R+D logística (emmagatzematge i distribució Novetat: polígons mixtos

9 obertura al mercat europeu i mundial  internacionalització
Tendències: crear polígons mixtos obertura al mercat europeu i mundial  internacionalització deslocalització selectiva evolució positiva de tots els sectors  reconversió industrial presència creixent de les empreses multinacionals Característiques: estructura productiva diversificada:: 2 grans subsectors: químic i transport altres sectors: alimentari, maquinària, metal·lúrgia, productes metàl·lics…. domini de la indústria transformadora moltes PIMEs productivitat baixa (poc R+D i poca formació dels treballadors) concentració àrea metropolitana de BCN Principals àrees industrials Grans nuclis de població Prals. eixos viaris i de transport eixos fluvials - Localització amb relació a 3 sistemes urbans

10 Factors importants per escollir 1 lloc:
entorn accessible propers a centres logístics dotats de serveis per facilitat el desenvolupament teixit industrial previ iniciativa empresarial Especialització territorial per la concentració de diversos subsectors industrials en àrees concretes: àrea metropolitana de BCN (+ empreses / + diversitat activitats) corredor AP-7  pral. eix industrial de CAT gran diversitat de sectors eixos fluvials (Ter i Llobregat  pèrdua pes històric) sector tèxtil colònies industrials  conjunts patrimonials Baix Camp i Tarragonès  2ª àrea industrial de CAT ind. química àrea urbana de Lleida i el Segrià  pral. àrea industrial de CAT interior indústria agroalimentària + fabricació maquinària agrícola multinacionals alimentàries  seu a BCN altres àrees + petites: Tàrrega – Cervera / Manlleu – Torelló / litoral Maresme / Ripoll / Olot....

11 Sistemes de producció locals
Agrupació / concentració d’empreses d’1 mateix sector són concentracions geogràfiques d’indústries interconnectades, de proveïdors especialitzats, d’empreses de serveis i d’institucions associades. Sector de la construcció 1950: inici desenvolupament econòmic CAT i ESP Sector de la construcció  important per economia molta població activa problema amb crisi: efectes + greus : fort creixement (habitatges privats i obres públiques) Activitats relacionades amb la construcció també noten la crisi  situades a prop de les primeres matèries

12 LES ACTIVITATS AGRÀRIES I LA PESCA
Sector agrari Poca importància en el PIB poca població activa  s. XIX – s. XX: procés de mecanització del camp 30 % del territori català és ocupat per conreus tendències del sector: descens de la superfície conreada augment de la superfície de regadiu reducció nombre explotacions millora de la renda agrària característiques principals: diversificació de molts sectors. Agricultura continental – agricultura mediterrània. importància de la ramaderia (intensiva) porquí (+ imp.), aviram i boví molt tecnificat + concentració sistemes productius explotacions de mida mitjana o petita caràcter familiar tinença de la terra. Més propietaris que arrendataris

13 Principals àrees agràries
Diversificació productiva ocupació heterogènia del territori + tendència a l’especialització 4 àrees productives: 1. Bosc i pastures - zona + muntanyosa - turisme rural: paisatges + esports hivern - aventura 2. Regadiu, fruiters i horta - zones regades artificialment - pla Urgell, zona Segrià: fruita dolça - Maresme, Baix Ll., Delta: hortalisses, flors i planta ornamental 3. Cereals i granges - àrea central i nord de la Depressió Central (CAT seca) - blat i ordi + bestiar porcí 4. Vinya i fruiters de secà i olivera - depressió prelitoral i zona + meridional de la Dep. Central.

14 Litoral de CAT molt extens amb plataforma continental estreta 
Sector pesquer Litoral de CAT molt extens amb plataforma continental estreta  - zona rica amb biomassa i refugis problema: degradació fons marí causes: - urbanització litoral sobrepesca (vedes) - solució: construcció esculls artificials (Adm.) - pesca: activitat tradicional - poc pes en l’economia - fort modernització - aqüicultura Recerca i coneixement Economia occidental  el creixement econòmic i nivell de vida és el coneixement. per analitzar l’economia d’1 país es té en compte: R + D + I

15 Indicadors per mesurar l’esforç en innovació:
despesa en R + D en percentatge del PIB formació de la població esforç de les empreses en innovació CAT: poca inversió en R + D últims anys: inversió en parcs científics i tecnològics (mapa p. 162) formació de la població massa graduats universitaris amb feines de baixa qualificació poca població amb cicles formatius poca despesa de les empreses en innovació

16 LES INFRAESTRUCTRUES DEL TRANSPORT
FUNCIONS DE LES XARXES DE COMUNICACIONS Importants per la vertebració del territori i per la dinàmica econòmica dels països com + desenvolupat és un país + densa i complexa és la seva xarxa de comunicacions principals funcions de les comunicacions: connexió centre productors – distribuïdors – mercats consumidors canalització de fluxos de persones. Centres de treball – àrees residencials. enllaç sistemes urbans – àrees rurals – zones menys accessibles Pla infraestructures defineix xarxa infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques. objectiu: crear 1 sistema d’infraestructures complex amb la resta d’infraestructures portuàries i aeroportuàries CAT. Xarxa carreteres i ferrocarril: traçat radial al voltant de BCN - forta concentració població i activitats econòmiques - saturació de vies - IMD molt elevada - problema contaminació (velocitat variable)

17 Concentració radial amb centre a BCN  saturació 
XARXA DE CARRETERES Concentració radial amb centre a BCN  saturació  SOLUCIÓ: eixos transversals per descongestionar el litoral i millorar la connexió amb les terres de l’interior. - Eix Transversal (C-25 CAT central i comarques gironines) - Eix Llobregat (C-16 BCN – Túnel de Cadí) Interrelacionar els diferents nuclis urbans i productius. beneficia el transport europeu de mercaderies amb la creació de noves dinàmiques territorials i econòmiques. Objectius: - millorar la connexió i accessibilitat interna connectar Europa i Espanya XARXA FERROVIÀRIA 1848: 1ª línia. Mataró – BCN  iniciativa de la burgesia local 2/2 s. XIX – s. XX : extensió a la resta de territori NO hi ha una xarxa reticular  llocs on no hi ha tren o la connexió és molt (≠ països europeus) dolenta

18 PROBLEMA: NO existència de xarxa reticular dificultat per connexió de la xarxa de ferrocarrils Últims anys: modernització xarxa ferrocarril (ADIF – no RENFE) millora xarxa ferrocarrils CAT transport metropolità de BCN AVE  infraestructura important per unir CAT amb grans eixos ferroviaris europeus. Novetats: crear noves línies mixtes (mercaderies – viatgers) acabar connexió AVE existència Euromed. CAT - València Objectius: nou traçat d’amplada internacional tenir mobilitat a tot CAT, sobretot zona central cobrir el creixent flux de viatgers i mercaderies

19 XARXA PORTUÀRIA Litoral català: ports esportius (47) 2 grans ports: BCN i TAR  activitats: comercials, industrials, pesqueres i esportives - BCN: transport de contenidors - TAR: transport de líquids - petroli i derivats Més ports amb activitat comercial: Palamós, St Carles de la Ràpita, Vilanova, Alcanar, Vallcarca Pla de ports 2006 – 2015 objectiu: - potenciar activitat portuària per millorar-ne l’eficàcia i la sostenibilitat ambiental. Construcció de noves instal·lacions: modificació dinàmica litoral marí important criteris de sostenibilitat

20 Millora de la xarxa de ports per aconseguir:
prioritzar ampliació ports existents, i no construir-ne de nous. promoure BCN i TAR com a grans centres logístics de CAT millorar les condicions de comercialització als ports pesquers crear noves places en ports esportius captar nous mercats i potenciar transport marítim de curta distància entre ports. millorar integració de ports en teixits urbans XARXA AEROPORTUÀRIA  Transport aeri en els últims anys viatgers vols comercials transport de mercaderies + usos generals (privats, esportius, serveis públics, emergències, etc…. Economia competitiva  bona xarxa instal·lacions aeroportuàries (vols regionals i internacionals) CAT: 4 aeroports comercials + 7 aeròdroms d’aviació general i esportiva

21 finalitat: completar xarxa existent + millorar infraestructures
Pla d’aeroports 2009 – 2025 finalitat: completar xarxa existent + millorar infraestructures objectiu: donar resposta a del transport de passatgers desenvolupar aviació corporativa o de negocis facilitar el fort increment previst del transport aeri de mercaderies CONNEXIONS VIÀRIES AMB EUROPA Situació CAT: cruïlla entre 2 grans corredors: Diagonal europea. Oest – Est (Lisboa a Kiev) Corredor Nord – Sud. Hamburg a Tànger principal eix xarxa europea de transport corredor de 2 mars: Atlàntic i Mediterrani  BCN – Narbona // Tolosa – Bordeus corredor de l’Ebre  connecta CAT amb Saragossa, Euskadi, i Cantàbric Important la integració de CAT dins grans eixos estratègics i econòmics. creuers en l’àmbit del turisme internacional connexió (carreteres – tren) amb interior ESP i Europa

22 EIXOS DE DESENVOLUPAMENT I EQUILIBRI TERRITORIAL
CENTRES LOGÍSTICS I EQUILIBRI TERRITORIAL Situació geogràfica de CAT  terra de pas (Europa, península ib., nord Àfrica  facilita intercanvi comercials i transport de mercaderies i persones. + forta activitat industrial - CAT és un centre logístic important en el context europeu  necessari pel desenvolupament d’altres activitats econòmiques Importància de les plataformes logístiques connectades en vies d’alta capacitat per abaratir temps i costos. localització plataforma logística  repercussions importants en el territori tenir en compte els efectes que poden ocasionar en el medi ambient. plataformes logístiques + polígons industrials  punts en comú

23 DIVERSITAT O DESEQUILIBRIS TERRITORIALS?
Situació desigual de les diferents activitats econòmiques concentració en determinats llocs. CAT té forts contrastos territorials: repartiment desigual de població a BCN + àrea metropolitana desigual localització de les activitats econòmiques i de serveis. Vies de comunicació elements importants per garantir la circulació de fluxos. permeten el funcionament d’1 territori complex i jerarquitzat - Adm. pública treballa amb la planificació territorial per aconseguir un bon equilibri territorial i evitar els desequilibris socials per la diversitat i els contrastos territorials. Principals instruments per aconseguir l’equilibri territorial: planificació territorial sectorial dels serveis bàsics de la comunitat (ex. CAP sanitat, escoles) política econòmica