L’atmosfera terrestre

Presentación del tema: "L’atmosfera terrestre"— Transcripción de la presentación:

1 L’atmosfera terrestre
Tema 3 L’atmosfera terrestre

2 Quan ens plantegem buscar vida en altre planeta o satèl
Quan ens plantegem buscar vida en altre planeta o satèl.lit, una de les característiques més importants és saber si té o no atmòsfera. El motiu és que si no hi ha atmosfera la temperatura de la seua superfície pot variar més de cent graus entre el dia i la nit, com passa en la Lluna, i açó es incompatible amb la vida. Per tant, és gràcies a l’atmosfera que el nostre planeta és un lloc habitable. Introducció

3 Perquè un planeta tinga atmosfera estable és necessari:
L’atmosfera terrestre és l’embolcall gasós que envolta el planeta i és retinguda per la seua atracció gravitatòria. Perquè un planeta tinga atmosfera estable és necessari: Que el planeta tinga una massa prou gran com per generar un camp gravitatori. Que les partícules gasoses no estiguen sotmeses a temperatures elevades.

4 L’atmosfera terrestre es compon d’una mescla de gasos anomenada aire.
L’atmosfera actual és homogenia fins uns 80 Km d’altitud. Els gasos que formen l’aire es poden agrupar en dos tipus: Gasos permanents (N2, O2 i gasos nobles). Gasos variables (vapor d’aigua, CO2, CH4, O3).

5 • Nitrogen és un gas que a temperatura ambient no reacciona amb altras substàncies pel qual no pot ser aprofitat per les plantes ni els animals. Només alguns pocs microorganismes el poden captar. Evita que l’oxigen presente una concentració excessiva per a la vida i que este afavorisca en excés els incendis. • Oxigen és el gas que permet la respiració d’animals i plantes, és a dir, és el gas que reacciona amb les molècules procedents dels aliments generant energia vital i CO2. A partir de l’oxigen (O2) es forma l’ozó (O3) que protegix els organismes de les mutacions cancerígenes que provoquen els rajos ultravioletes. Alguns gasos como els clorofluorocarbonis (CFC) utilitzats en aerosols, frigorífics i condicionadors d’aire destruïxen l’ozó, per la qual cosa s’aprima la capa d’ozó. Este aprimament es coneix amb el nom de: “forat de la capa d’ozó". • Argó, neó i heli són gasos que no reaccionen amb altres substàncies (són gasos nobles) per la qual cosa no influïxen en la vida dels organismes.

6 Dìòxid de carboni és el gas que capten les plantes per a produir la matèria orgànica mitjançant la fotosintesi . També és el gas que desprenen animals i plantes al respirar i el que es produïx en incendis i combustione. Este gas permet l’entrada de les radiacions solars però no l’eixida de la calor que desprenen las roques i l’aigua calfada. Este fenomen, anomenat efecte hivernacle, és natural i bo ja que ajuda a mantindre estable la temperatura ambiental del planeta. Lamentablement, l’excessiu augment del CO2 produït per la combustió del petroli i del carbó, a causa de tal efecte, està provocant el calfament excessiu del planeta i s’està produïent un canvi climàtic.

7 Composició de l’aire Gas % Característiques Nitrogen N2 78
Gas incolor i inodor Inert Oxigen O2 21 Gas incolor Oxida amb facilitat moltes substàncies Imprescindible per a la respiració de molts éssers vius Argó Ar2 0,9 Gas inert Ozó O3 0,000007 Contaminant perillós en la troposfera. Filtra les radiacions ultraviolades en la estratosfera Diòxid de carboni CO2 0,03 Gas incolor i inert. Necessari per a la fotosíntesi. Responsable del efecte hivernacle Composició de l’aire

8 2. L’ estructura de l’ atmosfera Ionosfera Mesosfera Estratosfera
Troposfera

9 2. L’estructura de l’atmosfera

10 2. L’estructura de l’atmosfera
Capa Alt (km) Gruix (KM) Temp (ºC) Altres característiques Troposfera Pols 0-9 Equador0-16 12 15 - (-70) Conté 80% dels gasos atmosfèrics Conté 99& aigua atmosférica Moviments horitzontals i verticals de l’aire Efecte hivernacle Tropopausa Estratosfera 12-50/60 35-40 (-70) – 0/4 Moviments horitzontals no verticals de l’aire Conté la ozonosfera (25-30km) Estratopausa Mesosfera 50/60 80 30 0 - (-80) Estreles fugaces Mesopausa Termosfera ionosfera 500 420 (-80) Escasa concentració de partícules Aurores polars (boreals i australs) 2. L’estructura de l’atmosfera

11 L’efecte hivernacle El vidre permet el pas de les radiacions procedents del Sol, però no el pas de les que reflecteix el sòl de l’hivernacle Els núvols, el vapor d’aigua i el diòxid de carboni tornen a la Terra una part de les radiacions que reflecteix la superficie terrestre

12 3. L’origen de l’atmosfera
Quan fa 4500 milions d’anys es va formar la Terra la seua atmosfera estava molt calenta i contenia nitrogen, diòxid de carboni, metà, amoníac i molt vapor d’aigua. Quan després es va refredar, es van produir intenses pluges i es van formar els oceans. Fa 2500 milions d’anys les cianobacteris, al fer la fotosintesi amb despreniment d’oxígen, van començar a enriquir la atmosfera en oxigen i, des de fa 2000 milions d’anys, la atmosfera ja es va semblar molt a l’actual. 3. L’origen de l’atmosfera

13 L’aire pesa Pesa el mateix el globus unflat amb aire que desunflat? A què es deu la diferència? Per què no cau l’aigua del got?

14 Es mesura amb el baròmetre.
L’aire té massa i exercix una força sobre qualsevol objecte de la superficie terrestre. L’aire, per tant, pesa. A la força que exercix l’atmosfera per unitat de superficie se li denomina pressió atmosfèrica. Es mesura amb el baròmetre. La pressió atmosfèrica es mesura en mil.libars (mb), al nivell del mar és de 1024 mb.

15

16 Coneixent els valors de la pressió en distints llocs, obtenim uns valors de la pressió referits a distints punts. Una vegada obtinguts, es representen sobre un mapa i s’unixen tots els punts que tenen el mateix valor (tots els de 1010 mb, tots els de 1020 mb, etc.) obtenint-se corbes de la mateixa pressió anomenades isòbares. La distància entre isòbares ens indicarà la velocitat o intensitat del vent, açó vol dir que el vent és fort on les isòbares estan molt juntes i dèbil on estan separades.

17 En la troposfera, l’aire està en moviment.
Quan el Sol calfa el sòl, l’aire es calfa i puja, el lloc deixat és ocupat per aire més fred que estâ al seu voltant. On l’aire ascendix, la pressió atmosfèrica és menor; en les zones on l’aire fred descendix, la pressió és major. Les zones on la pressió és major que en les àrees del seu voltant es denominen anticiclons, i en les que la pressió és menor que en les seues proximitats s’anomenen borrasques. Anticicló Borrasca

18

19 L’aire es mou des de les zones d’alta pressió cap a les de baixa, per tant tendeix a anar des dels anticiclons (A) cap a les borrasques (B).

20 5. La humitat i els núvols L’aire sol contindre sempre una miqueta d’humitat en forma de vapor d’aigua.. Es mesura en grams d’aiguaper cada quilogram d’aire sec i procedeix de dues fonts:seco, procede de: L’evaporació produïda als mars i oceans.. A les aiguües continentals i sobre el sòl humit L’activitat dels éssers vius. La transpiració de plantes i animals i el vapor d’aigua expulsat durant la respiració.respiración.

21 La formació dels núvols

22 La formació de precipitacions

23 La formació de núvols. Els núvols son masses formades per gotes microscòpiques d’aigua o per cristals microscòpics de gel que es troben en suspensió en l’aire. Si les gotes s’unixen i arriben a tindre la grandària necessària per a caure, es produïx una precipitació d’aigua denominada plovisqueig, pluja o ruixat segons la seua intensitat. Si els que s’unixen són cristals de gel, es produïx una precipitación de sòlids, com passa en les nevades (cauen masses esponjoses formades per cristals microscòpics de gelo els denominats “flocs de neu") i en les granissades (cauen grans de gel, l’anomenat “pedra"). els núvols es formen quan una massa d’aire humit, és a dir amb molt vapor d’aigua (gas), es refreda fins que es produïx la seua condensació en aigua (líquid) o en gel (sòlid). Açó pot passar perquè:

24 Este aire ascendix fins a zones de l’atmosfera on la temperatura es més baixa, originant-se núvols alts. Este aire entre en contacte amb el sòl que s’ha refredat a la nit, originant-se així els núvols baixos (boira) i si es condensen sobre una superficie la rosada, Este aire es mescle amb una massa d’aire fred que arriba d’un altre lloc.

25 Tipus de núvols

26

27

28 La Meteorologia es la Ciència que estudia l’estat de l’atmosfera a través dels meteors i els mecanismes que produeixen el temps meteorològic. Els instruments que es fan servir per a prendre dades sobre l’atmosfera : El termòmetre, per a mesurar la temperatura de l’aire. El baròmetre, per a mesurar la pressió atmosfèrica. El higròmetre, per a mesurar la humitat de l’aire.

29 Pluviòmetre: mesura el volum d’aigua caigut per metre quadrat durant les precipitacions.
Anemòmetre: mesura la velocitat del vent en km/h, m/s. Penell: serveix per a determinar la direcció del vent.

30 Les previsions, ens informen si plourà o no, si farà fred o calor…
S’anomena temps meteorològic l’estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinats. Les previsions, ens informen si plourà o no, si farà fred o calor… En elles es mostren fotografíes, mapes meteorològics i mapas significatius

31 El clima és una síntesidel temps meteorològic al llarg d’un període molt llarg de temps.
Per a definir-lo s’utilitzen els valors de la temperatura (mitjanes, màximes i mínimes) i de la pluviositat (quantitat d’aigua caiguda) Per aixó, qualsevol pertorbació ocorreguda en algun dels sistemes terrestres acaba repercutint en l’atmosfera.

32

33 9. L’impacte de les activitats humanes
Les activitats humanes produïxen substàncies i formes de energia contaminants que alteren el funcionament i la composició de l‘atmosfera. Esta pertorbació s’nomena contaminació atmosfèrica i pot originar-se en diverses fonts o focus d’emissió.

34 Substàncies contaminants
Òxids de sofre i de nitrogen procedeixen de les combustions, quan aquests òxids es combinen amb l’aigua dels núvols, formen la pluja àcida. Gasos clorofluocarbonis (CFC) Procedeixen dels esprais, aparells d’aire condicionat, … Provoquen la reducció de la capa d’ozó Sutge Partícules que es formen per la crema De carbó i altres combustibles. Fan que l’aire siga grisenc i menys transparent

35 Consecuencias del calentamiento global
EL CAMBIO CLIMÁTICO El calentamiento global producido por el cambio climático tendrá consecuencias graves: Subida del mar Los científicos prevén una subida del nivel del mar de entre 10 y 68 cm este siglo. Deshielo de glaciares La superficie de glaciares en el Pirineo español se ha reducido de1.779 a 300 hectáreas en 20 años. Adelanto de la floración Algunas plantas y árboles han adelantado el período de floración en los últimos 15 años. Desplazamiento de plantas Las plantas propias del bosque mediterráneo han ascendido de altura para adaptarse al clima. Consecuencias del calentamiento global Aumenta la temperatura del mar El aumento de la temperatura delmar provoca la invasión de especies tropicales. Migración de especies El aumento de la temperatura empuja a especies a migrar y altera los hábitos migratorios de otras. Disminución de la pluviosidad Las lluvias disminuyeron un 23% en el este y sur de la Península durante el siglo XX.

36

37 La atmósfera regula la funciona como es muy importante para
TEMPERATURA LOS SERES VIVOS ESCUDO y nos protege de gracias al contiene en ella se dan los EFECTO INVERNADERO RADIACIONES METEORITOS OXÍGENO DIÓXIDO DE CARBONO FENÓMENOS METEOROLÓGICOS que es el fundamento para construir los que al atravesar la atmósfera se necesario para la gracias al que condicionan necesario para la EFECTO FILTRO INVERNADEROS LA VIDA DESINTEGRAN RESPIRACIÓN FOTOSÍNTESIS

38

39

40

41