1) La guerra de Successió ( )

Presentación del tema: "1) La guerra de Successió ( )"— Transcripción de la presentación:

1 1) La guerra de Successió (1700-1714)
- L’any 1700 Carles II (Àustries) mor sense descendència. Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV de França) Dos candidats: Arxiduc Carles d’Habsburg (fill de l’emperador d’Àustria) - Carles II designava en el seu testament com a successor seu a Felip d’Anjou. - Aquest nomenament genera un greu conflicte a nivell europeu: L’equilibri de poder entre les potències europees - L’accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels Borbons a Europa. - G. Bretanya, Holanda i Portugal contràries  suport a l’arxiduc Carles. - Declaren la guerra a França i Espanya  Conflicte internacional.

2 Situació a Espanya: - Castella  Fidel a Felip V.
Menys la noblesa: no volien perdre poder (absolutisme borbònic) - Corona d’Aragó  Donen suport a l’arxiduc Carles d’Àustria. (institucions, noblesa, clergat, burgesia i classes populars) Proclamat rei el 1703 a Viena 1711  Mor l’emperador d’Àustria i l’arxiduc Carles el succeeix al tron. Canvi de situació: por pels Habsburg a Espanya i Àustria.

3 Canvi de situació: por pels Habsburg a Espanya i Àustria.
El anglesos i els holandesos volen acabar la guerra i reconeixen a Felip V. Tractat d’Utrecht i de Rastatt ( ) G. Bretanya es queda Gibraltar i Menorca - Àustria es queda Flandes, Nàpols i Sardenya

4

5 2) La monarquia dels Borbons. Felip V.
- Dinastia representant del poder absolut. - Sistema polític centralitzat i uniformista. 3) L’11 de setembre del 1714. Data de l’assalt final a Barcelona per part de les tropes de Felip V. Rendició de Catalunya: Rafael de Casanova i Antoni de Villarroel. - Capitulació de Cardona  Catalunya queda sotmesa a l’autoritat de Felip V.

6 4) i 5) El decret de Nova Planta (1716). Absolutisme
- Decret que imposava l’organització politicoadministrativa de Castella al Principat. - Habsburg  pactisme i confederalisme dels regnes. Implantació del model d’absolutisme monàrquic. (com França des de s.XVII) ABSOLUTISME: El monarca constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat. El territori li pertanyia i les institucions emanaven de la seva persona. El seu poder era pràcticament il·limitat: - era font de llei. - autoritat màxima del govern - cap de la justícia.

7 Lluís XIV “Tot poder, tota autoritat resideix en la mà del rei i no pot haver-n’hi en el regne cap altra que la que ell estableix [...]. La voluntat de Déu és qui hagi nascut súbdit obeeixi cegament” Lluís XIV

8 - Absolutisme i centralisme.
- Derogació de les institucions polítiques de Catalunya: a) Generalitat b) Consell de Cent (ajuntament) c) Les Corts (parlament) d) Sistema fiscal, monetari i militar - Abolició de les Corts de la Corona d’Aragó i es van integrar en les de Castella. - Corts d’Espanya: sotmeses a l’autoritat del monarca. Es reuneixen a petició del monarca. - Reestructuració del territori  Demarcacions provincials  Capitans generals. - Intendents  funcionaris (recaptar impostos, control de les autoritats locals...)

9 6) El cadastre. - Pel decret de Nova Planta Felip V organitzava els impostos a la seva manera. - Nou sistema fiscal: el govern de Madrid recaptava els impostos - Nou impost general: el reial cadastre aplicat al Principat. - Quota anual d’una quantitat fixada pel govern central sense cap negociació prèvia.  Cadastre reial: gravava les propietats immobiliàries (també els nobles i eclesiàstics)  Cadastre personal: gravava les rendes del treball i les activitats industrials i mercantils ( no pagaven els nobles ni el clero)

10 7) Societat estamental al segle XVIII Grups privilegiats i el tercer estament (tercer Estat)
- Divisió de la societat en estaments. Desigualtat jurídica i immobilisme. Grups privilegiats: (noblesa i clergat) Propietaris, no pagaven impostos i ocupaven càrrecs públics. Tercer estament: (resta de la població: pagesia, burgesia i la població de les ciutats) a) Càrregues fiscals, no participaven decisions polítiques. b) Escassa burgesia comercial i industrial (model econòmic agrari, rendista i nobiliari) model sociopolític dels Habsburg

11 - A Catalunya: creixement econòmic del s.XVIII (comerç, manufactures)
* Aristocràcia territorial perd poder econòmic per la pujada de preus o rendes baixes. * Tercer Estat: diferències econòmiques - ric burgès. - mestre de gremi. - treballador d’ofici. - proletari manufacturer - pagès enriquit. - pagès pobre.

12 8) 9) 10) Economia agrària. Terra amortitzada
8) 9) 10) Economia agrària. Terra amortitzada. Contractes emfitèutics, masovers i rabassaires. Agricultura  Primera font de riquesa. Ocupava més del 80% de població. - Terra amortitzada  La terra no es podia comprar ni vendre (mans mortes). (De l’ Església, dels ajuntaments o de la noblesa) - Senyories  Extenses possessions de la corona, la nobles i de l’Església. (Exercien jurisdicció i rebien rendes en metàl·lic o en espècie) - La majoria dels pagesos era arrendatària o jornalera. - Contracte emfitèutic  Contracte estable i a perpetuïtat. - Rabassaires  Contractes limitats a la durada de la vida dels ceps.

13 11) Organització gremial
- L’ artesania i el comerç eren dependents i subsidiaris del món agrari. - Els tallers artesans (la indústria tradicional)  Organitzada de manera gremial. - Control estricte de la producció i el preu. - Control de la creació de noves indústries. - Mestre, oficial i aprenent. - Dificultats per potenciar l’augment de productes i el comerç. Política econòmica  Proteccionisme. - Només se salvaven les activitats manufactureres dedicades a l’exportació. - Comerç colonial.

14 12) La il·lustració. - Corrent de pensament d’origen francès.
- S. XVIII  Segle de les Llums. - Confiança il·limitada en la raó: - La intel·ligència pot conduir a l’ésser humà cap al coneixement que és la base de la felicitat. - Importància Educació i progrés.  millores de les condicions de vida. - Defensaven la igualtat i la llibertat de tots els éssers humans. - No neguen l’existència de Déu, però si el domini i privilegis de l’Església.

15 - Separació de poders. (Montesquieu)
P. Legislatiu  Elaboració i aprovació de lleis. P. Executiu  Executar i aplicar les lleis. P. Judicial  Jutjar a qui no complexi amb la llei. - Sobirania popular. (Rousseau) El poder emana del lliure consentiment dels ciutadans. Els ciutadans s’expressen mitjançant el vot. - Contracte Social.

16 13) i 14) Carles III. El despotisme il·lustrat.
- Despotisme il·lustrat  Forma de govern on els canvis il·lustrats van ser assumits pel monarquia, ja que el seu poder era més fort que el de la burgesia o les classes populars ignorants. - Carles III era el tercer fill de Felip V i Isabel de Farnesi. - Rei de Nàpols i Sicília després de la conquesta per part del seu pare. Arriba al tron d’Espanya el 1759. - Carles III ( )  Partidari de seguir algunes idees il·lustrades: - Progrés i racionalització. Les que no atemptin contra el poder absolut.

17 Motí d’Squillace: Reformes de Carles III
* Defensava el poder del rei per enfront de l’Església  Regalista * Nomenava els càrrecs eclesiàstics, tenia el control de la Inquisició. * Expulsió dels jesuïtes (1766) * Va declarar honestes totes les professions. * Va reformar els estudis universitaris i l’ensenyament mitjà. * Fundació d’escoles d’arts i oficis. * Mesures per liberalitzar la indústria i el comerç i impulsar el creixement econòmic. * Lliure circulació de mercaderies a l’ interior d’ Espanya. * Aranzels i tractats comercials per defensar-se de la competència exterior.

18 15) Manufactures - Creació de manufactures amb la finalitat de superar les limitacions gremials. - Fàbriques reials. (Bona qualitat, escassetat de mercats i baixa rendibilitat) - Manufactures privades: Tèxtil a Catalunya, Seda a València, Metall al P. Basc. Van evolucionar cap a les primeres fàbriques. - Indianes: Teixits de cotó procedent de les colònies. - Port de Sevilla  Monopoli del comerç amb les colònies americanes. - Creació de companyies comercials nacionals  Pirateria i competència. - Liberalització del comerç  Creixement de la indústria manufacturera.

19 16) Liberalització del comerç colonial.
- Port de Sevilla i després Cadis  Monopoli del comerç amb les colònies americanes. - Creació de companyies comercials nacionals: Problemes  Competència, contraban i pirateria. - Aquest fet porta a la liberalització del comerç amb Amèrica. - A partir de 1778 es permet la lliure comunicació de tots els ports espanyols amb el Carib i Amèrica. - Creixement de la indústria manufacturera. - Exportació de productes locals (vins i aiguardent) - Importació de productes d’agricultura tropical. (sucre, cafè…)