LA DECADÈNCIA Nom amb què s’anomena el període literari que comprén els segles XVI, XVII i XVIII i que fa referència a la producció culta escrita en la.

Presentación del tema: "LA DECADÈNCIA Nom amb què s’anomena el període literari que comprén els segles XVI, XVII i XVIII i que fa referència a la producció culta escrita en la."— Transcripción de la presentación:

1 LA DECADÈNCIA Nom amb què s’anomena el període literari que comprén els segles XVI, XVII i XVIII i que fa referència a la producció culta escrita en la nostra llengua. La literatura culta escrita en valencià en aquest període disminueix en qualitat i en quantitat

2 PER QUÈ?

3 FETS HISTORICOPOLÍTICS
CONSEQÜÈNCIES LINGÜÍSTIQUES CONSEQÜÈNCIES LITERÀRIES

4 ANTECEDENTS

5 Segle d’Or de les lletres valencianes
SEGLE XV 1410 Mor sense descendència Martí l’Humà, últim rei de la dinastia del Casal de Barcelona Segle d’Or de les lletres valencianes En aquest segle trobem els màxim representants de la nostra literatura clàssica amb autors tan importants com Joanot Martorell, Ausiàs March, Roís de Corella, ... El castella, llengua de la nova família reial, s’introdueix a la cort i als cercles aristocràtics 1412 Compromís de Casp Ocupa el tron Ferran d’Antequera de la dinastia castellana dels Tratàmara

6 SEGLE XVI Descobriment d’Amèrica
La Corona d’Aragó queda lligada al projecte de Monarquia Hispànica gestada pels Reis Catòlics ( ) Descobriment d’Amèrica Es tendix a imposar una concepció unitarista d’Espanya Pujada d’impostos per a mantenir les guerres (abusos nobiliaris) Desastres naturals (inundacions, pesta…) Situació insostenible al camp valencià INQUISICIÓ Governs absolutistes Mà d’obra barata (població morisca) Introducció de virreis Governants i funcionaris castellans Prohibició de comerç amb el Nou Món 1a Guerra de les Germanies ( ) Noblesa Camperols i burgesos Triomf de la noblesa i repressió dels agermanats

7 La Guerra de les Germanies va accelerar el procés de substitució lingüística ja que l’aristocràcia va assumir cada vegada més el castellà com a llengua pròpia Prestigi que va assolir la literatura castellana del Siglo de Oro La literatura culta s’escriu cada vegada més en castellà Els nostres escriptors imitaren tant les formes literàries com la llengua de la cort central Situació de clara diglòssia La literatura en la nostra llengua queda circumscrita a l’àmbit popular

8 RENAIXEMENT HUMANISME TEATRE PROSA POESIA
Corrent de pensament nascut a Itàlia i que es basava en el principi “L’home és la mesura de totes les coses”. Moviment literari que va des del darrer terç del s.XV fins als inicis de la segona meitat del XVI. Representa la generalització a tot Europa de l’Humanisme TEATRE PROSA POESIA Obres estan escrites en castellà o són bilingües Cristòfor Despuig Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Joan Timoneda Flor d’enamorats. Joan Ferrandis d’Heredia La vesita Lluís Milà El cortesano Pere Serafí

9 SEGLE XVII Expulsió de la població morisca (1609)
Tant els Trastàmara com després els Àustries respectaran l’estructura federativa i les institucions de casa regne Expulsió de la població morisca (1609) Despoblació de moltes comarques valencianes REPOBLACIÓ Procés lent ja que molts nobles volgueren imposar als nous pobladors la mateixa fiscalitat que havien patit els musulmans 2a Revolta de les Germanies (1693) Sufocada per les tropes del virrei

10 Renúncia per part de les altes capes de la nostra societat genera ...
L’alta noblesa accentuà la seua castellanització cultural durant els segles i arrossegà pel mateix camí alguns sectors burgesos, especialment al Regne de València. En tots aquests enfrontaments socials, la llengua intervingué com a recurs de classe: Recessió literària Renúncia per part de les altes capes de la nostra societat genera ... Desconfiança en la llengua pròpia tot i que l’ús social del valencià és majoritari en molts àmbits (polític, universitari, administratiu, comercial, eclesiàstic, ...)

11 EL BARROC Estil que es desenvolupà a Europa al s. XVII. Suposa l’evolució del Renaixement que ja no responia als interessos del moment. La seua aparició ve provocada pel desengany, per un estat de pessimisme que succeí el període d’optimisme que va comportar el Renaixement. POESIA PROSA El pas del temps La brevetat de la vida Pere Joan Porcar Dietari Temes caricatura tragicoburlesca de l’existència La proximitat de la mort El pessimisme polític Culteranisme: Francesc Fontanella Conceptisme: Francesc Vicent Garcia Corrents

12 SEGLE XVIII Guerra de Successió (1700-17014)
Mor sense descendència Carles II, l’últim monarca de la dinastia dels Àustria Guerra de Successió ( ) Carles d’Habsburg (Àustria) Felip d’Anjou (Borbó) - Classes populars de l’antiga Corona d’Aragó (MAULETS) Anglaterra Portugal Holanda 25 d’abril de 1707 derrota del bàndol austriacista a la batalla d’Almansa Classes altes de l’antiga Corona d’Aragó (BOTIFLERS) Castella França Abolició de les nostres institucions i lleis. DECRETS DE NOVA PLANTA Repressió dels territoris austriacistes Prohibició d’ús del valencià.

13 Joan Baptista Escorigüela
IL·LUSTRACIÓ NEOCLASSICISME Vessant estètic de l’esperit il·lustrat que es caracteritza per considerar com a elements fonamentals de qualsevol obra literària la correcció i l’harmonia i per donar preferència a la raó sobre els sentiments Apareixa Europa al segle XVIII o Segle de les Llums i és un corrent de pensament que sols admet el que pot comprovar per mitjà de la raó . Els il·lustrats impulsaren, per tant, la investigació i l’activitat erudita. POESIA PROSA TEATRE Conviuen el: Teatre popular de tradició medieval. Teatre barroc. Teatre neoclàssic No hi ha prosa de ficció ja que la prosa és de caràcter científic o bé explica records, fets, ... Imita les formes i els temes clàssics. Característiques: ordre, claredat, harmonia i equilibri Rondalla de rondalles (Lluís Galiana) Joan Ramis Andreu Ferrer Joan Baptista Escorigüela Joan Ramis Lucrècia