Súplica col·lectiva, amb oracle de salvació En aquesta oració es reflecteix la situació espiritual dels qui ja han passat la prova de l'exili a Babilònia.

Presentación del tema: "Súplica col·lectiva, amb oracle de salvació En aquesta oració es reflecteix la situació espiritual dels qui ja han passat la prova de l'exili a Babilònia."— Transcripción de la presentación:

1

2

3 Súplica col·lectiva, amb oracle de salvació
En aquesta oració es reflecteix la situació espiritual dels qui ja han passat la prova de l'exili a Babilònia. La repatriació dels captius "ha canviat la sort" d'Israel (v. 2) i és una prova de l'amor del Senyor envers el seu poble. Però els vaticinis profètics (Is 60,2) no s'han complert plenament, i la reconstrucció nacional es realitza enmig de les penalitats més dures. Per això la comunitat suplica al Senyor que manifesti la seva misericòrdia i li concedeixi la salvació (v. 8), és a dir, que porti al seu ple compliment l'obra començada. L'última part del salm (vv. 9-14) és un oracle profètic, que conté la resposta divina a la súplica del poble i anuncia la definitiva restauració d'Israel, en una era de justícia i prosperitat.

4 1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS
Un verb es repeteix: "tornar". Aquest salm està marcat en la seva totalitat pel tema del "retorn". La situació que va donar origen a aquest salm no és cap altra que el retorn dels deportats de Babilònia. Basant-se en aquest esdeveniment històric, considerat un acte de perdó de Déu, se li demana una nova gràcia. Després de l'entusiasme pel retorn de les primeres caravanes de presoners alliberats, hom es troba sobtadament davant la decepció del "quotidià": la reconstrucció del temple demanava temps i els enemics intimidaven constantment els nous repatriats (Esd 4,4). 2. AMB JESÚS Quan Jesús recitava aquest salm, havia de pensar que ell era en persona la "realització" perfecta del que s’esperava i desitjava. La humanitat deia: "¿Tornareu, Senyor?" No sabia encara que Déu ja havia decidit de "venir". Jesús sabia que ell era "la vinguda de Déu", "germen de la terra" per Maria la seva mare, però també "descendent del cel" pel seu origen diví. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Així com el poble d'Israel recordava els beneficis que Déu li havia fet en el passat, per tal de tenir la seguretat de la seva protecció en el futur, nosaltres també, en els dies de prova, hem de recordar les gràcies que han marcat la nostra infantesa, la nostra joventut, el nostre passat. Actualitzant la primera estrofa del salm, podem dir: "Vós, Senyor, heu fet això amb mi... m'heu concedit això o allò... m'heu perdonat... "

5 Heu afavorit, Senyor, el vostre país,
i renovat el vostre poble; heu perdonat als de Jacob totes les culpes, heu estès un vel sobre els seus pecats, el vostre enuig s’ha apaivagat, us heu desdit del vostre rigor.

6 Déu salvador nostre, renoveu-nos;
assereneu-vos i no us enutgeu. ¿Sereu sempre tan sever amb nosaltres, i a cada generació mantindreu el rigor?

7 ¿És que no ens retornareu la vida
perquè el vostre poble trobi en vós l’alegria? Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació.

8 Jo escolto què diu el Senyor, Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l’estimen: «Que no tornin a ser tan insensats.»

9 El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostra país. La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau;

10 la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel. El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit.

11 La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades.

12 «La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau.»
«Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l’estimen: que no tornin a ser tan insensats.» La pau, Senyor, és la vostra benedicció sobre la faç de la terra i sobre el cor de l'home. L'home en pau amb si mateix, amb els seus semblants, amb la creació sencera i amb vós, el seu Amo i Senyor. La pau que és serenitat en la ment i salut en el cos, unió en la família i prosperitat en la societat. La pau que uneix, que reconcilia, que guareix i dóna força. La pau que, malgrat un anunci d'àngels, mai no acaba d'arribar a la terra, mai no acaba d'assentar-se al meu cor. «La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau.» La justícia és la condició de la pau. Justícia que dóna a cadascú el que és seu en les disputes humanes, i justícia que justifica els errors de l'home davant el perdó amorós de Déu. Si vull tenir pau en la meva ànima, he d'aprendre a ser just amb tots aquells amb qui visc i amb tots aquells de qui parlo. La paraula bíblica per a descriure un home bo és «just». La justícia és el compliment del meu deure envers Déu, amb els homes i amb mi mateix. La justícia portarà la pau. Pau a la meva ànima per a calmar les meves emocions, els meus sentiments, les meves penes i les meves alegries en l'equanimitat de la perspectiva espiritual de totes les coses; i pau al món per a fer realitat el do diví que el mateix Déu va portar quan va venir a viure entre nosaltres. La justícia i la pau són la benedicció que acompanya el Senyor onsevulga que vagi. «La justícia anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.»

13 Senyor i Pare nostre, vós que, en la mort de Jesucrist,
heu sepultat tots els nostres pecats i, en la seva gloriosa resurrecció, us heu mostrat bo amb la vostra terra; restaureu-nos plenament mostrant-nos la vostra misericòrdia i tornant-nos la vida, perquè el vostre poble s'alegri amb vós i la nostra terra doni el seu fruit, ressuscitant com Crist en glòria i santedat.