Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular

Presentación del tema: "Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular"— Transcripción de la presentación:

1

2 Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular
Pàg 199 EAC La premsa

3 EAC Transcripció i traducció

4 LA DUPLICACIÓ DEL DNA. PÀG 186
HIPÒTESI SEMICONSERVADORA Experiment de Meselson i Stahl Síntesi in vitro Nucleòtids (A,T,C,G) Ions Magnesi DNA patró DNA encebador DNA Polimerasa

5

6

7 Exercicis: Pàg 206 ex 25 a 36 EAC Experiments i Dogma Central

8 Diferencies síntesi de DNA entre Procariotes i Eucariotes
     1.    Diversos orígens de replicació 2.    Diverses bombolles 3.    Les Topoisomerases I i II treballen més a causa del superenrotllament 4.    DNA-Polimerasa I, II y III son més lentes 5.    Hi ha més enzims treballant però més lentament 6. La replicació és més lenta Procariotes Un origen de replicació Una bombolla Les topoisomerases treballen menys DNA-Polimerasa I i II són més ràpides Hi ha menys enzims treballant però més ràpidament La replicació és més ràpida

9 Teoria un gen-un enzim. Pàg 194
Pàg 195 ex 16 Beadle i Tatum

10 Transcripció en procariotes. Pàg 196
Iniciació Davant de cada gent: promotor on s’associa la RNA-polimerasa Elongació o allargament Síntesi del filament de RNAm en direcció 5-3 Finalització Quan la RNA-Polimerasa arriba a la seqüència terminador Maduració RNAm no en té RNAt o RNAr sí (transcrit primari que es talla i s’empalma)

11 Transcripció en eucariotes. Pàg 197
Hi ha diferents RNA- Polimerasa Sempre cal la maduració (RNA transcrit primari que conté introns (zones sense informació) i exons (zones amb informació) Gens de les histones sense introns Promotor és “TATA” i calen factors de transcripció.= Complex d’iniciació Elongació: s’afegeix la caputxa (metilguanosina) Finalització amb seqüència: TTATTT i cua de poli A Maduració amb eliminació dels introns

12 Transcripció eucariotes

13

14 Traducció. Pàg 201 (202 esquema)
Activació aminoàcids: Unió entre grup carboxil i extrem 3’ del RNAt corresponent (despesa d’un ATP a AMP i PPi) Inici. Subunitat petita unida a la regió líder i desplaçament fins el codó AUG Unió del RNAt amb anticodó UAC Unió de la subunitat petita Elongació Entrada d’un segon RNAt complementari al segon codó del RNAm Unió dels dos aminoàcids (carboxil del 1r aa i amino del 2n) Moviment de tot el complex 1 triplet de nucleòtids Finalització En arribar a un codó d’stop. No hi ha cap RNAt complementari Factors proteics d’alliberació fan que el darrer carboxil reaccioni amb aigua i s’alliberi la proteïna

15

16 Regulació de l’expressió gènica. Pàg 203
N’hi ha prou amb controlar/regular la síntesi de RNAm (ja que la vida mitjana és molt curta-minuts-) El control de l’expressió és diferent en procariotes que en eucariotes. Procariotes 1961 Jacob i Monod proposen el model de l’operó Gens reguladors Gens estructurals

17

18

19 EAC Tutankhamon

20

21 Control de l’expressió en eucariotes.
A nivell de l’estructura del DNA (més o menys empaquetament) Epigenètic: a nivell de “marcadors” del DNA Hormonal: formació del complexe hormona proteïna receptora o segons missatgers Exercicis: Pàg 207 ex del 42 al 46 i 51 i 52