LÍPIDS.

Presentación del tema: "LÍPIDS."— Transcripción de la presentación:

1 LÍPIDS

2 Biomolècules formades per C, H, O + N, S i P simples complexes
Grup molt heterogeni (estructura i funcions) Insolubles en aigua (hidròfobs) i altres dissolvents polars Llargues cadenes de C i H (O en poca quantitat) Solubles en dissolvents no polars (èter, benzè...) Untosos al tacte Poc densos Substàncies molt reduïdes  al oxidar-se alliberen molta energia

3 Classificació

4 1. Àcids grassos = Acils No es solen trobar lliures a la cèl·lula  formen els lípids saponificables Cadena llarga de C units a H + grup carboxílic –COOH (nº parell entre 12-24) (àcid) Molècula amfipàtica Enllaços de Forces de Van der Waals (dèbils)  angle Cadena hidrocarbonada (cola apolar) Cap polar En dissolució es pot dissociar: R-COO- + H+

5 Propietats dels ac grassos venen conferides per la cadena hidrocarbonada:
1.Llargària de la cadena + llarga + enllaços  + punt fusió + llarga (i menys =) - solubilitat  ac grassos de cadena curta són lleugerament solubles en aigua Monocapa Bicapa Micel·la

6

7 2. Nº d’insaturacions (dobles enllaços): ÀC. GRASSOS SATURATS
NO tenen dobles enllaços (insaturacions) Les cadenes són lineals S’estableixen enllaços de Van der Waals entre cadenes contigües  major empaquetament Punt fusió ↑↑  sòlids a Tª ambient Ponts d’H entre els caps (grups –COOH)

8 16 C 18 C Molt abundants en greixos d’origen animal, però també en manteca de cacao, oli de palma i coco

9 ÀC GRASSOS INSATURATS Tenen algun doble enllaç (insaturació)
Provoca un “colze” en la cadena no lineals És més difícil establir enllaços entre cadenes  menys empaquetats ↓punt de fusió  líquids a Tª ambient COOH

10 Monoinsaturats Poliinsaturats
Solen trobar-se en greixos d’origen vegetal 

11

12 De forma natural els = dels àcids grassos adopten disposició CIS
IMPORTÀNCIA DE SER CIS O TRANS (greixos “trans”) De forma artificial (hidrogenació) es poden crear àc grassos en disposició TRANS  aconseguim: Subst sòlides o semi-sòlides a Tª ambient No es posen rancis Els H al mateix costat El procés requereix Ní i Al que poden deixar traces als aliments

13 Veiem gràcies a un canvi de CIS a TRANS??
Als bastons de la retina hi ha uns discos membranosos A la membrana d’aquestos es troba la molècula de retinal (formant part de la rodopsina) Quan rep llum la molècula de CIS retinal es transforma en TRANS retinal, la qual cosa provoca una cascada de reaccions que fan que es tanquen els canals de Na i es transmeten impulsos nerviosos fins al cervell, on es transformen en sensacions visuals

14 Nomenclatura àcids grassos
Nº de dobles enlaces 18 : 3 ∆ 9,12,15 18 : 3 Ꙍ 3 Posició dels dobles enlaços (contant des del C del grup carboxílic) Nº de carbonos Posició del doble enllaç (contant des del C del grup CH3 terminal) i SOLAMENT s’indica el primer

15 2. Lípids: saponificables
Contenen àcids grassos  poden saponificar són esters 1. Acilglicèrids o greixos (sòlids o líquids) Es formen per esterificació d’1, 2 o 3 AG  mono- , di- o triacilglicèrids o triglicèrids (apolars xq cap -OH de la glicerina està lliure insoluble en aigua) Si: - tots els àcids grassos iguals simples - àcids grassos diferents  mixtes Si: - àcids grassos saturats  sòlids  animals - àcids grassos insaturats líquids vegetals

16

17

18

19 Formació triglicèrids: reacció d’esterificació
Unió del grup -COOH de l’àcid gras amb el grup –OH de l’alcohol per a formar un enllaç ester (-COO-) amb la pèrdua d’una molècula de d’aigua Durant la digestió els EZ lipases hidrolitzen els greixos en ac. grassos i alcohol  hidròlisi enzimàtica Hidròlisi

20

21 Reacció de saponificació (trencament de triglicèrids en presència de bases)
Els àcids grassos reaccionen en bases fortes (com el NaOH o el KOH) per a donar la sal de l'àcid gras (SABÓ) i l’alcohol (glicerina) hidròlisi química (no intervé l’aigua)

22 Funció dels triacilglicèrids:
Reserva energètica  les cèl·lules els oxiden per a obtindre energia 2 avantatges front als glúcids: 1. lípids = 9 Kcal/g mentre que glúcids = 4 Kcal/g 2. S’emmagatzemen de forma anhidra (sense aigua, a diferència del glicogen que ho fa hidratat (2g d’aigua/g glicogen)  suposa més del doble del seu pes en aigua En animals  en els adipòcits En vegetals  en vacúols de fruits i llavors

23 - Aïllament tèrmic i físic
Teixit adipós blanc  protecció tèrmica en animals que viuen en climes freds (polars) Teixit adipós marró  en animals que hibernen  l’oxidació a les mitocòndries no produeix ATP SOLAMENT energia calorífica

24 2. Lípids de membrana CLASSIFICACIÓ: En funció del tipus d’alcohol:
Glicerolípids: contenen glicerina: - gliceroglucolípids - fosfolípids Esfingolípids: contenen esfingosina Esfingomielines (Esfingo)glucolípids: Cerebròsids Gangliòsids Esfingosina

25 Glicerolípids 1.1) Gliceroglucolípids 2 ÁC. GRASSOS + GLICERINA + OSA
2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) + GLICERINA + el tercer grup alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem: 1.1) Gliceroglucolípids 2 ÁC. GRASSOS + GLICERINA + OSA En membranes de bacteris i vegetals

26 1.2) Glicerofosfolípids = Fosfolípids
Glicerolípids 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) + GLICERINA + el tercer grup alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem: 1.2) Glicerofosfolípids = Fosfolípids 2 AC. GRASSOS + GLICERINA + ÀC. FOSFÒRIC + ALCOHOL àc. fosfòric Glicerina Àcids grassos

27

28

29

30

31 Formen la BICAPA de las membranes cel·lulars:
FUNCIÓ DELS FOSFOLÍPIDS: Formen la BICAPA de las membranes cel·lulars: Caps polars en contacte amb medi aquos exterior i interior (citoplasma). Interaccionen amb l’aigua, formant ponts d’hidrógen. Cues apolars: repelides per l’aigua, organizant-se entre elles i formant un empaquetament en forma de bicapa.

32 2) Esfingolípids CERAMIDA + GRUP POLAR (molt variat i complexe)
(ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga) enllaç amida - Esfingomielines - Esfingoglucolípids ENLACE AMIDA + R-COOH FUNCIONS Constitueixen les memb cel animals i vegetalsMolt abundants al teixit nerviós Reconeixement cel·lular Determinen els grups sanguinis

33 ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR
2) Esfingolípids ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR 2.1) Esfingomielines GRUP POLAR: fosforilcolina o fosforiletanolamina (àcid fosfòric + aminoalcohol =colina o etanolamina) Presents en las beinas de mielina de las fibres nervioses (cel. de Schwann) Colina

34

35 ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR
2) Esfingolípids ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR 2.2) Esfingoglucolípids GRUP POLAR: glúcid si glúcid = 1 monosacàrid  cerebròsid si glúcid = oligosacàrid (>15 oses) gangliòsid

36 Esfingoclucolípids determinants dels grups sanguinis

37 (cad llarga 14 a 36 C) (cad llarga 14 a 30 C)
3. Ceres Esters  ac. grassos + alcohols (cad llarga 14 a 36 C) (cad llarga 14 a 30 C) 2 parts hidròfobes  Molt insolubles en aigua Sòlids a temperatura ambient Nº parell

38

39 FUNCIONS Recobriment i impermeabilització plomes, pèl, pell (gl sebàcies) Impermeabilitza i protegeixen de l’evaporació i de l’atac de paràsits  fulles, fruites Estructural  rusc d’abelles Espermaceti dels catxalots  regula la flotabilitat i facilita els canvis de profunditat

40 3. Lípids NO saponificables
NO tenen àcids grassos  no saponificació NO són esters Menys abundants que els saponificables Importants com a hormones i vitamines. Constitueixen una família molt heterogènia.

41 Esteroides Derivats de l’esterà (ciclopentanoperhidrofenantré)
1.1 Esterols -OH en C3 i cadena hidrocarbonada en C17 Colesterol  El més abundant als teixits animals A les membranes cel·lulars de cels animals dóna estabilitat i rigidesa a la membrana xq fixa els fosfolípids i disminueix la permeabilitat Vitamina D  regula l’absorció de Ca a l’intestí i les concentracions de Ca als ronyons i ossos

42 1.2 Hormones esteroidees (es sintetitzen a partir del colesterol)
- Hormones sexuals: progesterona i testosterona Hormones suprarenals: cortisol i aldosterona 1.3 Ac. Biliars  (deriven del colesterol) Emulsionen els greixos i afavoreixen la seua digestió i absorció a l’intestí

43 2. Terpens o isoprenoides
Es formen per unió de molècules d’isopré Estructura lineal o cíclica Alguns tenen color per la presència de = conjugats  e- deslocalitzats Abundants en vegetals

44 CLASIFICACIÓN DE LOS TERPENOS
Nombre nº de isoprenos Función Ejemplo Monoterpenos 2 Aromas y esencias Geraniol, mentol Sesquiterpenos 3 Intermediario en la síntesis del colesterol Farnesol Diterpenos 4 Forman pigmentos y vitaminas Fitol, vitamina A, E, K Triterpenos 6 Escualeno Tetraterpenos 8 Pigmentos vegetales Carotenos, xantofilas Politerpenos n Aislantes Látex, caucho

45 3. Prostaglandines Descobertes al líquid prostàtic  realment són produïdes per quasi tots els teixits Deriven de Tenen acció local regulant el metab de la cel on es troben: Fosfolípids de membrana

46 MÈTODES D’IDENTIFICACIÓ
Por su SOLUBILIDAD Insolubles en agua Solubles en disolventes orgánicos: acetona, éter… Tinción con SUDAN III Se colorean selectivamente de rojo-anaranjado

47