Enmig d'una obstinada persecució (vv Enmig d'una obstinada persecució (vv. 4, 7) i sense esperances de trobar un ajut en els homes (v. 5), el salmista.

Presentación del tema: "Enmig d'una obstinada persecució (vv Enmig d'una obstinada persecució (vv. 4, 7) i sense esperances de trobar un ajut en els homes (v. 5), el salmista."— Transcripción de la presentación:

1

2

3 Enmig d'una obstinada persecució (vv
Enmig d'una obstinada persecució (vv. 4, 7) i sense esperances de trobar un ajut en els homes (v. 5), el salmista invoca anguniosament el Senyor (vv. 2,7), que és el seu únic refugi (v. 6). Confiat en el seu pròxim alliberament, promet de reconèixer públicament els favors rebuts de Déu, per a alegria i edificació dels justos (v. 8).

4 David va caure en desgràcia als ulls de Saül, va haver de fugir i buscar refugi a les coves del desert de Judea. No cap en la seva ment que se li pagui amb tant de mal el bé que ha fet; d'aquí el seu crit clamorós: «El meu crit implora l’ajut del Senyor.» L'experiència tràgica de David és un anunci profètic del Messies, la vida del qual va ser atrapada pel llaç de la mort. El príncep de la mentida i del mal va seduir amb les seves arts els grans sacerdots, fariseus, escribes i fins tot el poble per arrencar la seva vida. Jesucrist prevé els seus deixebles, de llavors i de sempre, advertint-los que la missió a la qual ell els envia no serà aplaudida ni reconeguda. Això per la simple raó que la mentida i el seu príncep mai no aplaudiran ni reconeixeran la veritat. És més, els anuncia que la persecució i l'odi que ha caigut sobre la seva esquena, també els arribarà a ells: «Si el món us odia, sapigueu que m'ha odiat a mi primer que a vosaltres...» (Jn 15,18-20).

5 el meu crit suplica el Senyor. Aboco davant seu el meu plany,
El meu crit implora l’ajut del Senyor, el meu crit suplica el Senyor. Aboco davant seu el meu plany, exposo davant d’ell el meu perill. El meu esperit està cansat.

6 Vós sabeu per on camino;
m’han amagat un llaç al lloc per on passava.

7 Miro per veure qui es posa a favor meu;
no trobo ningú que faci cas de mi; he perdut tota esperança d’escapar-me, ningú no s’interessa per salvar-me la vida.

8 us dic: «Sou el meu refugi, la meva possessió en aquesta vida.
Imploro auxili, Senyor, us dic: «Sou el meu refugi, la meva possessió en aquesta vida.

9 Escolteu atentament el meu clam, perquè he quedat desemparat;
allibereu-me dels qui em persegueixen, homes més forts que no pas jo.

10 i en donaré gràcies, lloant el vostre nom.
Traieu-me de la presó, i en donaré gràcies, lloant el vostre nom. Els justos faran corona al voltant meu agraint la mercè que m’heu fet.»

11 CRIDANT A VIVA VEU He resat en el meu interior i he resat amb el grup, he resat en silenci i he resat en veu baixa. Avui aixeco el to i reso cridant a viva veu. Vull provar totes les maneres d’acostar- me a vós, Senyor, segons em porten els meus sentiments i m'inspira la presència dels meus germans. I no faig més que fer servir-me de les paraules que em poseu als llavis, Senyor. «El meu crit implora l’ajut del Senyor, el meu crit suplica el Senyor. El meu crit proclama la urgència de la meva pregària fins i tot abans que es distingeixin les seves paraules. No necessito detallar peticions o subratllar necessitats. Vós sabeu el que necessito, i no us molestaré pas amb minúcies. L'únic que demano és atenció. Vull que escolteu la meva veu en presència del vostre poble. I per això crido. Vull recordar que existeixo. Vull trencar el silenci de la meva timidesa amb el desvergonyiment del meu crit. Que la gent es giri i miri. Estic atrapat pel dolor, i per això crido. Que el meu dolor us arribi en el meu crit. El meu dolor no és solament el meu, sinó el dels meus germans i germanes, els meus amics, els pobres i els oprimits, tots els qui pateixen i s'inclinen davant el pes de la injustícia i la duresa de la vida. El meu crit és el crit de la humanitat sofrent, milions de veus unides en una, perquè el patiment ens uneix a tots en el parentiu del dolor comú. Per tots ells crido amb la sinceritat del meu dolor mentre ressonen els ecos en aquesta vall de llàgrimes. «Imploro auxili, Senyor... escolteu atentament el meu clam.»

12 Oh Déu, refugi i fortalesa nostra, davant vostre desfoguem els nostres afanys, exposem la nostra angoixa. Mireu, Senyor, fixeu-vos que no tenim on fugir si ens falteu vós. Però en vós ens refugiem, el nostre abric en el dia nefast, amb l'esperança que, introduïts en el Misteri pasqual de Crist, trencareu la Mort amb un doble trencament, i als qui en vós creiem ens fareu participar de l’herència al país de la vida. Per Crist, Senyor nostre. Amén.