L’Antic Règim.

Presentación del tema: "L’Antic Règim."— Transcripción de la presentación:

1 L’Antic Règim

2 Concepte Es pot definir... El Terme...
Com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que van caracteritzar a Europa i les seves colònies durant els segles XVII i XVIII. El Terme... El va emprar per primer cop els revolucionaris francesos per a designar despectivament l’estructura política i social del seu país. Posteriorment, es va utilitzar per a designar aquella realitat política i institucional en altres estats.

3 Característiques Una demografia antiga Una economia agrària
Una estructura social estamental Una forma de govern absolutista

4 L’Antic Règim Una demografia antiga

5 Una demografia antiga Caracteritzada per un escàs creixement vegetatiu Amb elevades taxes de natalitat contrarestades per elevats índexs de mortalitat (especialment infantil).

6 Una demografia antiga Amb un fràgil equilibri entre població i recursos Els escassos rendiments agrícoles i la irregularitat de les collites desencadenen reiterades crisis de subsistències que desemboquen en fams i predisposen al desenvolupament de malalties epidèmiques. La conseqüència és una mortalitat catastròfica.

7 Una demografia antiga Que sofreix canvis en el segle XVIII
En determinades zones (Anglaterra, França) augmenten els excedents alimentaris, i una millor nutrició condueix a la disminució de les fams i epidèmies. Un altre factor que va influir en aquests canvis, encara que de forma menys determinant, va ser el progrés de la medicina.

8 Una demografia antiga El resultat va ser:
Un substancial creixement demogràfic, que no va afectar per igual a tot el continent. Aquell creixement va contribuir al augment de la demanda d’aliments i manufactures, així com a un augment de la disponibilitat de mà d’obra per al camp i la indústria, factors essencials en el fenomen de la revolució agrícola i industrial.

9 L’Antic Règim Una economia agrària

10 Una economia de base agrària
3/4 parts de la població activa estaven ocupades en la activitat agrícola i ramadera. La principal font de riquesa es la terra.

11 Una economia de base agrària
La indústria és de caràcter artesanal Conserva encara trets gremials.

12 Una economia de base agrària
El comerç més rellevant és el de llarga distància Els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficients comunicacions i a la inexistència d’un mercat intern unificat.

13 Una economia de base agrària
El desenvolupament urbà és escàs L’aldea és el centre d’organització i producció. Són escasses les ciutats amb més de habitants. A mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra) comença una important emigració del camp a la ciutat. Aquest fet repercutirà en un desenvolupament sense precedents del fenomen de l’urbanisme.

14 Una economia de base agrària
L’estructura de la propietat És fonamentalment de caràcter senyorial, basada en grans propietats, els amos de les quals reben quantioses rendes de caràcter feudal procedents d’una ingent massa de camperols.

15 L’Antic Règim Una estructura social estamental

16 Una estructura social estamental
Articulada en estaments Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un comú estilo de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable. Cada membro de la societat pertany a un estament Aquest li nega o concedeix privilegis, és a dir l’exempció d’obligacions o el dret a avantatges exclusius. A l’estament privilegiat s’accedeix (excepte el clergat) per naixement o por concessió especial del monarca. La rígida societat estamental entra en crisis Arrel dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), obrint pas a la societat capitalista.

17 Una estructura social estamental

18 L’Antic Règim Un govern absolutista

19 Un govern absolutista Fonamentat ideològicament en la fórmula
“Monarquia de Dret Diví”. Bossuet afirma que el poder li és concedit al Rei per Déu i no disposa de límits terrenals i el Rei és responsable només davant Déu.

20 Un govern absolutista Els instruments que utilizen els reis absoluts són: Els Consells de ministres L’Exèrcit La Burocràcia i la Diplomàcia.

21 Un govern absolutista Aquesta fórmula de govern va trobar resistència
Essencialment, la que provenia dels defensors dels privilegis feudals ostentats per la noblesa i el clergat, heretats del feudalisme. Mitjançant el "Despotisme Il·lustrat“ els reis buscaran destruir aquesta oposició i atraure’ns a altres sectors socials.

22 Un govern absolutista Paradigma de monarquia absoluta
La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV.

23 Un govern absolutista Hi va haver excepcions a aquesta forma de govern
Les Províncies Unides (Holanda) La República de Venècia Anglaterra

24 Un govern absolutista El seu màxim esplendor l’aconsegueix
Durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII. La seva fi arribarà amb la Revolució burgesa a França (1789) i els posteriors esclats del segle XIX.

25 El Antic Règim La Il·lustració

26 La Il·lustració Concepte
Podria definir-se com el moviment filosòfic, literari i científic que es desenvolupa a Europa i les seves colònies al llarg del segle XVIII (“de les Llums”). Va suposar una important modernització cultural i un intent de transformar les obsoletes estructures de l’ Antic Règim.

27 La Il·lustració Idees fonamentals La Raó És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrés, constitueix el camí para aconseguir la felicitat. El Progrés A ell s’arriba gràcies a la Ciència; en combinació amb la tècnica, permet l’avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. La Naturalesa És l’origen de tot el genuí, veritable i autèntic. La societat és la que falseja i corromp a l’home, bo en estat natural. La Felicitat És un bé al qual tothom té dret i constitueix un fí en sí mateix.

28 La Il·lustració Vehicles de difusió
Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals cuitats i capitals de província. Els Salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats. L’Enciclopèdia

29 La Il·lustració El pensament il·lustrat
Antecedents Cal trobar-los en Anglaterra i Holanda durant el segle XVII. Destaca la figura de Newton.

30 La Il·lustració John Locke. Propugna la separació de poders.
El pensament il·lustrat Figura decisiva de gran influència posterior John Locke. Propugna la separació de poders.

31 La Il·lustració El pensament il·lustrat En la seva vessant política
Es desenvolupa en l’obra dels següents autors: Montesquieu. Teoritza sobre la divisió de poders. Voltaire. Indaga en la llibertat de pensament i aposta per una nova religió (deisme) que substitueixi a las rellevades. Rousseau. Aprofundeix en la concepció de la Naturalesa i les relacions socials entre els homes.

32 La Il·lustració El pensament il·lustrat En la seva vessant econòmica
Es concreta en dues noves corrents: la fisiocràcia i liberalisme, que entren en col·lisió amb la tendència imperant del moment, el mercantilisme. Fisiocràcia Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, més exactament, de l’agricultura. El principal teòric es Quesnay. Liberalisme Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat no radica ni en la acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en la activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith.