Relacions Església-Estat, ss.XIX-XX

Presentación del tema: "Relacions Església-Estat, ss.XIX-XX"— Transcripción de la presentación:

1 Relacions Església-Estat, ss.XIX-XX
La crisi de l’Antic Règim La construcció de l’Estat Liberal La Restauració i el primer terç del segle XX La II República La Guerra Civil El franquisme Transició a la democràcia.

2 La crisi de l’Antic Règim
L’Església apareix com un pilar fonamental de la societat de l’Antic Règim: Legitima ideològicament la societat estamental com a volguda per Déu. Té béns i terres en mans mortes, cobra rendes feudals i el delme Control de la moral i l’opinió a través de la Inquisció (lluita contra Il.lustració) Durant la crisi de l’AR: S’oposa a les reformes neoil.lustrades de Godoy En les Corts de Cadis s’oposa l’abolició dels privilegis i a la Constitució 1812. Legitima la lluita contra el francés (Napoleó és el mal i l’hereu de la Revolució) Donarà suport a les restauracions absolutistes i a les primeres partides carlines

3 La construcció de l’Estat liberal
Fins 1845. Aporta una bona part del missatge absolutista i integrista del carlisme: lluita contra el mal govern (liberals), restauració de l’absolutisme i de la dinastia legítima. Suport econòmic i material a les partides carlines. Destaca la imatge del monjo trabucaire L’Estat liberal acaba amb una bona part dels privilegis: Abolició del delme Supressió del règim senyorial Desamortitzacions eclesiàstiques Finalment, el 1840, els carlins són derrotats.Abraçada de Bergara

4 La construcció de l’Estat liberal (2)
La dècada moderada Reconciliació amb el liberalisme i l’Església legitimarà la monarquia borbònica, tot i que perviu un missatge intergrista. Concordat de 1851 (vigent fins 1931),estableix: Catolicisme religió estat, confirmant Constitució 45 Estat manté població religiosa L’Església controlarà, de fet, l’ensenyament, però també la moral i la cultura. El Sexenni La Constitució del 69 reconeix la llibertat de cultes, però l’Estat manté el clero El projecte de Constitució de la I República (1873) preveu un estat laic.

5 La Restauració i el primer terç del segle XX
Suport al règim borbònic. La Constitució del 76 confirma la confessionalitat de l’Estat, però també la tolerància en privat d’altres cultes. Es confirma el Concordat del 51 Increment de la influència social de l’Església, a través de les ordres religioses que controlen l’ensenyament La crisi de la Restauració La Setmana Tràgica (1909) , una protesta contra la guerra del Marroc acaba en una revolta anticlerical en Barcelona El reformisme dinàstic posterior intenta reduir el nombre de religiosos, Ley del Candado, 1910, però fracassa. De fet, l’Església donarà suport a la solució autoritària (Primo de Rivera, 1923)

6 La II República ( ) Hostilitat de l’Església al nou règim (Pastoral del Cardenal Segura, Maig 31) i primers atacs a convents (anticlericalisme popular) La Constitució de 1931. Discurs d’Azaña: “España ha dejado de ser catòlica”. La cultura i el pensament ja no no es troben determinades per la religió catòlica.

7 La II República (2) Validesa matrimoni civil Divorci autoritzat
Artícles de la Constitució de 1931 Validesa matrimoni civil Divorci autoritzat Cementiris municipals L’Estat no té religió. Llibertat de cultes Artícle 26: Extinció del pressupost eclesiàstic en 2 anys. Expulsió dels jesuites. Sotmetiment de l’Església al poder civil. Església no pot dedicar-se a l’Ensenyament. Tot depenia del desenvolupament futur de la llei de congregacions religioses. Ensenyament de la religió en les escoles voluntari

8 La II República (3) L’aprovació dels artícles en la Constitució provoca una crisi política en el govern i un increment de la tensió entre l’esquerra (anticlerical) i la dreta (catòlica). L’anticlericalisme era molt profund en l’esquerra espanyola (republicana i obrera). Es veia l’Església com un pilar de la reacció, un suport dels grups dominants, de la monarquia i que havia impedit qualsevol avanç democràtic en dos segles. El missatge de l’Església era frontalment oposat a la democràcia, el liberalisme i la separació amb l’Estat. Pervivència de l’integrisme. Essencialment contrari a la modernitat. (excepció Cardenal Vidal i Barraquer)

9 La Guerra Civil ( ) L’Església donà suport, des del principi, al colp militar i molts rectors i cures participen activament en la repressió als republicans (denúncies públiques i sermons contra les víctimes des de les Esglésies). L’Església pateix una brutal repressió en la zona republicana (uns assassinats) La Pastoral de 1937 Proclama la guerra civil com una Croada contra el mal (què és el liberalisme, la democràcia i les ideologies obreres) “Causas de este extravió podría ser el espíritu anticristiano, que ha visto en la contienda de España una partida decisiva en pro o contra de la religión de Jesucristo y la civilización cristiana; la corriente opuesta de doctrinas políticas que aspiran a la hegemonía del mundo; la labor tendenciosa de fuerzas internacionales ocultas; la antipatria, que se ha valido de españoles ilusos que, amparándose en el nombre de católicos, han causado enorme daño a la verdadera España”

10 El franquisme (1939-75) L’Església pilar fonamental de la dictadura:
Considera la guerra civil i la dictadura com una Croada contra el mal Configura règim ideològicament, el nacionalcatolicisme. La Nació espanyola determinada per la religió catòlica des dels visigots. Negació de la separació Església-Estat. Situa el liberalisme, la democràcia i el marxisme com a ideologies anticristianes i antiespanyoles.

11 El franquisme (2) El Concordat de 1953 reforça el poder i els privilegis de l’Església: Control de l’ensenyament, fins a la Universitat, la moral )i la cultura (censura prèvia L’Estat manté clero i financia la reconstrucció d’Esglésies Franco té dret de presentació de bisbes i entra sota pali en les Esglésies L’Estat es confessional.

12 El franquisme (3) El règim anula tota la legislació republicana
Tota cerimonia pública conta sempre amb la presència i el vist i plau eclesial. Aporta quadres dirigents al règim (Asociación de Católicos Propagandistas, Accion Católica). Presència a les Corts franquistes Crítica i denúncia pública dels opositors i represaliats (no hi ha pietat i si victòria). Cal un document signat pels rectors per aconseguir el perdó i la reducció de condemnes

13 El franquisme (4). Els anys 60 i 70
La industrialització i l’urbanització donen lloc a la secularització de la societat espanyola El Concili Vaticà II, impulsat pel Papa Joan XXIII ( ) significa el reconeixement de l’Església dels drets humans Descens del nombre de vocacions religioses Moviments catòlics de base (HOAC) s’apropen al moviment obrer i funden les CC.OO i USO Apareixen els cures rojos de barri obrer en les grans ciutats Vinculació al nacionalisme basc i català D’aquesta manera, el 1971, la Conferència Episcopal dirigida per Tarancón demana perdó i aposta per la reconciliació nacional El buit deixat pels catòlics en el règim intentarà ser ocupat els integristes de l’Opus Dei, organització ultracatòlica que exaltava l’èxit i defensava la propietat privada (tecnòcrates de l’OPUS com López Rodó)

14 La transició i la democràcia (1975 fins avui)
Des de 1975, Tarancón aposta per un gran acord nacional sota la direcció del Rei que porte el país a la democràcia (discurs de Tarancón en la misa de la Coronació Reial). A diferència de 1931, l’Església espanyola no impulsarà cap partit polític catòlic i facilitarà l’estabilitat politica. Amb la Constitució de 1978 aconsegueix que es reconega la titularitat sobre els centres educatius (artícle 25, dret a l’educació) i el Concordat de 1977 significa el manteniment del clero a càrrec de l’Estat. A més, la Constitució estableix l’ambigu dret a la vida. Després, s’oposarà a la llei del divorci (1981) i a la primera regulació de l’avortament (1985). A partir dels 80, progressiu viratge del catolicisme cap a posicions més conservadores i reaccionaries. Creixement de moviments com els “Quicos”, “Legionarios de Cristo”, etc. La jerarquia eclesiàstica es vincula a les noves corrents internacionals patrocinades pel Papa Joan Pau II que s’oposen al laicisme, els matrimonis homosexuals, la teologia de l’alliberament (Sudamèrica), etc. En Espanya destaca també la santificació dels eclesiàstics assassinats durant la Guerra Civil

15 La democràcia A partir dels 80, progressiu viratge del catolicisme cap a posicions més conservadores i reaccionaries. Creixement de moviments com els “Quicos”, “Legionarios de Cristo”, etc. La jerarquia eclesiàstica es vincula a les noves corrents internacionals patrocinades pel Papa Joan Pau II que s’oposen al laicisme, els matrimonis homosexuals, la teologia de l’alliberament (Sudamèrica), etc. En Espanya destaca també la santificació dels eclesiàstics assassinats durant la Guerra Civil i la oposició a l’asignatura Educació per a la Ciutadania