Punts importants de la demanda

Presentación del tema: "Punts importants de la demanda"— Transcripción de la presentación:

1 Punts importants de la demanda
1-L’avaluació 2-Els contiguts 3-La gestió de l’aula La proposta per aquest curs podria ser: Com aconseguir que els nostres alumnes siguin cada vegada mes competents en aprendre a aprendre i en autonomia i iniciativa personal? El paper dels continguts i la gestió de l’aula. Sobre tot a primària o al pas a primària

2 Pla de treball: 1a sessió.- 26 de gener 2a sessió.- 23 de febrer
Aquesta sessió es dedicarà a posar en comú la diversitat de respostes que pot tenir la pregunta inicial. També es potenciarà l’emergència de noves preguntes. Posant en comú aquesta diversitat es possible que s’enriqueixin les experiències personals. Què faig jo perquè cadascun dels meus alumnes prengui consciencia del que sap, de com ho ha après i què ha de fer per millorar-ho? Dinàmica: treball individual, petit grup i posada en comú. Elaboració de propostes per portar a l’escola. Totes les sessions seguiran una dinàmica similar. 2a sessió.- 23 de febrer Sessió d’aprenentatge vivencial i anàlisi. Elaboració de propostes per portar a l’escola. 3a sessió; 30 de març Diferents estratègies / eines per aprendre a aprendre- Elaboració de propostes per portar a l’escola. 4a sessió; 4 ó 25 de maig La veu de les escoles: presentació de treballs a partir de les propostes realitzades durant el seminari.

3 Avaluar, avaluar competències, posar notes
Avaluar, avaluar competències, posar notes... Jo no se pas què he de fer i encara menys com!

4 En què pensem quan parlem d’avaluació?
A què dones més importància quan prepares una avaluació? Diries que quan avalues fas una tasca de (comprovació, control, estimació, valoració, qualificació, medició.....) De què et serveix l’avaluació que realitzes? Quins processos d’ensenyament-aprenentatge creus que poden ser avaluats? Et planteges la teva pròpia autoavaluació? Què entens per avaluació?

5 Característiques de l’avaluació tradicional
- Utilitza les mostres següents: proves d’elecció múltiple,d’aparellament, etc., proves de classe. - Fa un judici avaluatiu basat en la recollida d’informació i interpretació de les puntuacions. - Focalitza l’avaluació fonamentalment sobre la puntuació de l’alumne en comparació amb les d’altres alumnes. - Permet a l’avaluador presentar el coneixement de l’alumne mitjançant una puntuació. - Tendeix a ser generalitzable. - Proveeix la informació avaluativa de tal manera que inhibeix l’acció curricular . - Col·loca l’avaluació sota la decisió del professor o una altra força externa. -

6 Santos Guerra. Una flecha en la diana
Medir Calificar Comparar Clasificar Seleccionar Jerarquizar Atemorizar Sancionar Acreditar Juzgar Exigir Promocionar Acreditar B Aprender Dialogar Diagnosticar Diagnosticar Comprender Comprobar Explicar Mejorar Reorientar Motivar Rectificar Contrastar Reflexionar

7 Característiques de l’avaluació alternativa
- Utilitza les mostres següents: experiments dels alumnes, projectes, debats, portafolis, productes dels estudiants. Fa un judici avaluatiu basat en l’observació, en la subjectivitat i en el judici professional. Focalitza l’avaluació de manera individualitzada sobre els alumnes a la llum dels seus propis aprenentatges. - Habilita l’avaluador a crear una història avaluativa respecte de l’individu o del grup. - …….. - Permet als estudiants participar en la seva pròpia avaluació

8 Anàlisi de diferents tipus d’avaluació
Els quaderns de competència lingüística contenen: - Dos textos breus de tipologies diferents amb els quals s'avalua la comprensió lectora. - Ítems tancats per avaluar la competència lingüística (lèxic, ortografia i morfosintaxi). - Una redacció. El quadern de competència matemàtica conté activitats de tipologies diferents: - Càlcul directe, problemes de resposta immediata, operacions i aproximacions sobre les operacions. Amb aquestes activitats s'avaluen els aspectes relacionats amb la numeració i el càlcul. - Contorns i superfícies de figures planes, situació de  diversos elements i desplegament de figures quotidianes. Amb aquestes activitats s’avaluen els aspectes relacionats amb l'espai, forma i mesura. - Nombres que segueixen certa regularitat, lectura de gràfics i percentatges relacionats amb la relació i el canvi. La prova de sisè de la Generalitat

9

10 Si una competència és fer en situació i per tant una acció, com podem dissenyar activitats d’avaluació? Per avaluar la competència són necessàries tasques relacionades amb l’actuació, que siguin complexes I tinguin sentit per a qui les realitza.

11

12 Proves PISA Roca calcaria A Pissarra A Roca calcaria B Pissarra B Esquist i granit GRAND CANYON El GRAND CANYON esta situat en un desert dels EUA. Es un congost molt profund i llarg que conte moltes capes de roca. En algun moment del passat, el moviment de l'escorça terrestre va aixecar aquestes capes. GRAND CANYON te ara, en algunes parts, uns 1,6 km de profunditat. El riu Colorado flueix pel fons del congost. Observa la foto del GRAND CANYON, a sota, vist des del vessant sud. A les parets del congost es poden observar diversos estrats de roques diferents.

13 Qüestió 1: GRAND CANYON La temperatura del “Grand canyon” pot anar des de sota zero a mes de 40 oC. Encara que es una area desèrtica, les esquerdes de les roques de vegades contenen aigua. Com incideixen els canvis de temperatura i l’aigua a les esquerdes de les roques en el trencament de les roques? A. L’aigua congelada dissol les roques calentes. B. L’aigua cimenta les roques. C. El gel suavitza la superfície de les roques. D. L’aigua congelada augmenta de volum dins de les esquerdes de les roques. Qüestió 2: GRAND CANYON Hi ha molts fòssils d’origen marí, com cloïsses, peixos i coralls, a l’estrat de roques calcaries del Grand Canyon. Que va passar, milions d’anys enrere, per traslladar aquests fòssils allà dalt? A. Antigament, la gent traslladava marisc des de l'oceà al continent. B. Els oceans eren molt mes tempestuosos i els organismes marins eren transportats per onades gegants a les zones interiors. C. Un ocea cobria aquesta area en aquell temps i mes tard va retrocedir. D. Alguns animals marins havien viscut a la Terra abans d’emigrar cap al mar.

14 Com qualificar el grau de competència
Com qualificar el grau de competència? Quan val cada competència a la nota final? Quan valen els coneixements i quan les competències? Es pot aprovar si no tenen els coneixements adquirits de la matèria? Un alumne que respon a un 50% d’un qüestionari ja és competent? …

15 Què faig jo perquè cadascun dels meus alumnes prengui consciencia del que sap, de com ho ha après i què ha de fer per millorar-ho? La llibreta d’aula

16 Una eina d’aprenentatge i una eina d’avaluació.
introducció Aquesta llibreta serveix perquè t’ajudi a reflexionar sobre que aprens i com aprens a més de pensar també com et van les relacions amb els altres. Es una eina molt important d’organització, aprenentatge i avaluació. --- Es com un de diari personal, però no íntim. Et pot servir per escriure, reflexionar o recordar com et va, per adquirir compromisos nous i revisar o modificar  els que vas adquirint.

17

18

19

20 20

21

22 Principis generals de l’avaluació
1.- Es un fenomen moral, no merament tècnic. 2.- Ha de ser un procés i no un acte aïllat. 3.- Cal que sigui un procés participatiu. 4.- Té un component corroboratiu, no atributiu. 6.- Perquè sigui rigorosa ha d’utilitzar instruments diversos. 7.- Digues com avalues i et diré quin mestre ets. 8.- El contingut ha de ser complex i global. 9.- Ha de servir per a l’aprenentatge Avaluar l’avaluació 11.- Ha de ser un acte col·legiat 12-Els canvis importants en el què i el com ensenyar acostumen venir més dels canvis en els sistemes d’avaluació externs que no dels canvis en la orientació curricular.

23 Referències consultades
Informe Pisa Reavaluar (Irene de Puig .... Diferents conferències de la Neus Santmartí Diferents idees del David Vilalta Decrets de la Generalitat