Espanya i Catalunya a Europa

Presentación del tema: "Espanya i Catalunya a Europa"— Transcripción de la presentación:

1 Espanya i Catalunya a Europa
Tema 3

2 Índex 1. Europa, entre els cinc continent
2. Característiques generals del continent europeu 3. Trets i contrastos físics d’Europa 3.1 El relleu 3.2 El clima 3.3 La hidrografia 3.4 La vegetació i la fauna 4. Unitat i diversitat humana en l’Europa actual 4.1 La població europea 4.2 La història d’Europa 4.3 L’economia actual del continent 5. Formació de la Unió Europea Inicis de la Unió Europea La Comunitat Econòmica Europea La Unió Europea 6. Les institucions europees 7. El Tractat de la Unió Europea 7.1 Unificació econòmica 7.2 Unificació política i social 7.3 Política exterior comuna 7.4 Problemes i perspectives 8. La política regional europea 9. Espanya en la Unió Europea

3 1. Europa, entre els cinc continents
La distribució per continents, ha estat una convenció que ha perdurat. Antartida... 6è. Continent? Les 3 Amèriques... un mateix continent? Europa... o Euroàsia? Europa, per circumstàncies històriques, polítiques i econòmiques s’ha considerat un continent. Els límits amb Àsia han fluctuat en el temps: riu Don, riu Volga, Urals. Rússia.. a cavall de 2 continents encara fa més complexa aquesta divisió.

4 1. Europa, entre els cinc continents
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

5 Índex 1. Europa, entre els cinc continent
2. Característiques generals del continent europeu 3. Trets i contrastos físics d’Europa 3.1 El relleu 3.2 El clima 3.3 La hidrografia 3.4 La vegetació i la fauna 4. Unitat i diversitat humana en l’Europa actual 4.1 La població europea 4.2 La història d’Europa 4.3 L’economia actual del continent 5. Formació de la Unió Europea Inicis de la Unió Europea La Comunitat Econòmica Europea La Unió Europea 6. Les institucions europees 7. El Tractat de la Unió Europea 7.1 Unificació econòmica 7.2 Unificació política i social 7.3 Política exterior comuna 7.4 Problemes i perspectives 8. La política regional europea 9. Espanya en la Unió Europea

6 2. Característiques generals del continent europeu
Límits: Oceà Glacial Àrtic, Oceà Atlàntic i Mar Mediterrània. Límits orientals en evolució: actualment Urals, mar Càspia, Negra i de Màrmara. Superfície: km (7% mundial) Població: Hab (12% mundial) Condicions físiques favorables: zona temperada i centralitat en el globus (entre Àsia i Amèrica) D’altra banda està unida per terra a Àsia i a poca distància de l’Àfrica (per Gibraltar).

7 2. Característiques generals del continent europeu
Un altre factor beneficiós per Europa és la seva maritimitat. Bona part del continent es troba proper al mar. Presència d’illes importants: Gran Bretanya, Irlanda, Islàndia, Còrsega, Sardenya, Sicília, Creta, ... Importants penínsules: Ibèrica, Itàlica, Balcànica, Escandinava, ... El mar per tant ha actuat suavitzant els climes. També presència de rius navegables que han facilitat les comunicacions.

8 Índex 1. Europa, entre els cinc continent
2. Característiques generals del continent europeu 3. Trets i contrastos físics d’Europa 3.1 El relleu 3.2 El clima 3.3 La hidrografia 3.4 La vegetació i la fauna 4. Unitat i diversitat humana en l’Europa actual 4.1 La població europea 4.2 La història d’Europa 4.3 L’economia actual del continent 5. Formació de la Unió Europea Inicis de la Unió Europea La Comunitat Econòmica Europea La Unió Europea 6. Les institucions europees 7. El Tractat de la Unió Europea 7.1 Unificació econòmica 7.2 Unificació política i social 7.3 Política exterior comuna 7.4 Problemes i perspectives 8. La política regional europea 9. Espanya en la Unió Europea

9 3.1 El relleu 2/3 parts d’Europa les ocupa la Gran Plana Europea
També hi trobem zones enfonsades com ara els Països Baixos i la depressió de la Mar Càspia. També importants conjunts muntanyosos.

10 3.1 El relleu Les muntanyes europees, les podem classificar en 2 grups: Nucli orogràfic primitiu: Formes erosionades i suaus Caledonià: Irlànda, Anglaterra, Escòcia, Noruega, ... Uralià: Urals, Massís Central Francès, Bretanya, Selva Negra, Sudets, Bohèmia, ... Nucli orogràfic recent: Muntanyes altes i abruptes Origen en el plegament dels Alps i de l’Himàlaia Serralada Cantàbrica, Pirineus, Alps, Càrpats, Balcans, Caucas, ...

11 3.1 El relleu

12 3.2 El clima

13 3.2 El clima Podem diferenciar 4 tipus de climes:
Climes àrtics i de muntanya: Solen ser freds i secs Latituds septentrionals i cims muntanyosos Presència de glaceres a l’Àrtic, Islàndia i Escandinàvia ( Km2) També glaceres perpètues a les grans serralades muntanyoses.

14 3.2 El clima

15 3.2 El clima Podem diferencia 4 tipus de climes: Clima oceànic:
Influència atlàntica Zona occidentals europea Estius atemperats Hiverns amb fred moderat Abundants precipitacions

16 3.2 El clima

17 3.2 El clima Podem diferenciar 4 tipus de climes: Clima continental:
Zones central i oriental Estius càlids Hiverns freds Precipitacions escasses i estivals Variant: Clima Danubià (Romania i Hongria) Hiverns molt rigorosos Abundants pluges a primavera i tardor.

18 3.2 El clima

19 3.2 El clima Podem diferenciar 4 tipus de climes: Clima mediterrani:
Zona meridional Estius secs i calorosos Pluges irregulars i torrencials Hiverns suaus

20 3.2 El clima

21 3.3 La hidrografia Atenent als diferents tipus de clima, hi ha diferents xarxes hidrogràfiques a Europa. Distingim 2 sistemes: Rius que desemboquen a l’Atlàntic: Cabal constant i formen en general estuaris Rius de la regió mediterrània: Curts i de cabal irregular o intermitent. Formen habitualment deltes.

22 3.3 La hidrografia

23 3.4 Vegetació i fauna Distingim 3 regions: Regió boreoalpina:
Regions septentrionals de clima fred Coníferes de fulla perenne També la tundra Rússia Septentrional, Escandinava, Islàndia, Lapònia, ... Pel que fa la fauna, hi abunda el ren.

24 3.4 Vegetació i fauna

25 3.4 Vegetació i fauna Distingim 3 regions: Regió eurosiberiana:
Boscos caducifolis que alternen amb prats Zones de clima oceànic Zona occidental d’Europa però també l’Europa de l’Est (estepa) Aus aqüàtiques, ermini, visó, ant, ...

26 3.4 Vegetació i fauna

27 3.4 Vegetació i fauna Distingim 3 regions: Regió mediterrània:
Boscos d’alzines, oliveres i pins També matolls Tendència a la desertització Trobem mosteles, eriçons, ocells migradors, ...

28 3.4 Vegetació i fauna

29 Índex 1. Europa, entre els cinc continent
2. Característiques generals del continent europeu 3. Trets i contrastos físics d’Europa 3.1 El relleu 3.2 El clima 3.3 La hidrografia 3.4 La vegetació i la fauna 4. Unitat i diversitat humana en l’Europa actual 4.1 La població europea 4.2 La història d’Europa 4.3 L’economia actual del continent 5. Formació de la Unió Europea Inicis de la Unió Europea La Comunitat Econòmica Europea La Unió Europea 6. Les institucions europees 7. El Tractat de la Unió Europea 7.1 Unificació econòmica 7.2 Unificació política i social 7.3 Política exterior comuna 7.4 Problemes i perspectives 8. La política regional europea 9. Espanya en la Unió Europea

30 4.1 La població europea

31 4.1 La població europea Europa és també un autèntic mosaic de cultures i llengües. Densitat de població: 70 hab/km2 (48 hab/km2 mundial) Tot i així, la població esta irregularment distribuïda. A l’Europa centre occidental (Bèlgica, Holanda, Regne Unit, Alemanya, ...) arriben als 200 hab/Km2. A l’Europa mediterrània, la població és més dispersa i la densitat és més baixa. A les àrees estepàries orientals i septentrionals, la densitat no arriba als 10 hab/km2. Doc. 9 (pàg. 49)

32 Llengües europees (doc. 10 p.50)
Germàniques Eslaves Romàniques

33 4.2 La història d’Europa IMPERI ROMÀ

34 4.2 La història d’Europa EDAT MITJANA

35 4.2 La història d’Europa EDAT MODERNA

36 4.2 La història d’Europa SEGLE XIX

37 4.2 La història d’Europa INICI SEGLE XX

38 4.2 La història d’Europa SEGLE XXI

39 4.3 L’economia actual del continent
Al llarg del segle XIX i XX, Europa abandona l’activitat agrícola com a prioritària i passa de tener un sector industrial i terciari altament desenvolupat. (avui dia 10/30/60 %) Tot i així, al llarg del segle XX, els EUA i el Japó superen les economies europees en molts aspectes. L’absència de primeres matèries o el seu esgotament per la revolució industrial, és un dels principals problemes de les economies europees. Per fer front a aquestes situacions problemàtiques, s’impulsa el projecte d’Unió Europea. Actualment, per PIB la Unió Europea ja supera els EUA i Japó. Cal atendre economies emergents (Xina, Índia, Brasil, ...) Els nivells de benestar de la població són elevats P. 63 Ex. 5

40 Índex 1. Europa, entre els cinc continent
2. Característiques generals del continent europeu 3. Trets i contrastos físics d’Europa 3.1 El relleu 3.2 El clima 3.3 La hidrografia 3.4 La vegetació i la fauna 4. Unitat i diversitat humana en l’Europa actual 4.1 La població europea 4.2 La història d’Europa 4.3 L’economia actual del continent 5. Formació de la Unió Europea Inicis de la Unió Europea La Comunitat Econòmica Europea La Unió Europea 6. Les institucions europees 7. El Tractat de la Unió Europea 7.1 Unificació econòmica 7.2 Unificació política i social 7.3 Política exterior comuna 7.4 Problemes i perspectives 8. La política regional europea 9. Espanya en la Unió Europea

41 5.1 Els inicis de la unitat europea
Experiències integradores però limitades a l’àmbit geogràfic d’aplicació.Fonamentals per posar la base actual A destacar la unió duanera del Benelux (1948): l’objectiu era eliminar els tràmits i els impostos fronterers dels tres estats La segona: la CECA (1951). Nascuda a iniciativa de Robert Schuman (ministre d’Afers Estrangers francès). Primer òrgan supraestatal, signat per França, Alemanya (occidental) , Bèlgica, Luxemburg, Holanda i Itàlia amb l’objectiu de controlar el carbó i l’acer d’aquests països i evitar conflictes deguts a la possessió d’aquestes primeres matèries.

42 5.2 La Comunitat Econòmica Europea
Resultat positiu de la CECA Decisió d’ampliar, entre els països de la CECA, l’àmbit del mercat a tots els de l’economia Grup d’experts, encapçalats per Paul Heri Spaak, porta a la signatura el 25 de març del 1957 del Tractat de Roma. Comporta la creació de: a) la CEE: Comunitat Econòmica Europea (Mercat Comú) b) la CEEA. Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM).

43 5.2 La Comunitat Econòmica Europea
Aquests òrgans van facilitar els intercanvis, però també una nova manera de concebre la geografia del continent: les fronteres perdien importància, i s’establia la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital. La Unió va fer aparèixer una nova consciència europea, i per tant, el desig d’integrar-se d’altres països. En definitiva que en el 2009, després de l’ampliació del 2007, som 27 països. Altres fets que van desencadenar aquestes ampliacions: El final de la guerra freda La caiguda dels règims comunistes Els nous reptes, fins arribar a la moneda única

44 5.3 La Unió Europea Acta Única Europea (1986): Pretenia concretar les mesures per a la integració econòmica i monetària. Tractat de la Unió Europea o de Maastricht (1992): S’amplia el Tractat de Roma a política exterior, de defensa i de seguretat. Es crea l’Euro i el Banc Central Europeu.

45 5.3 La Unió Europea Conveni de Schengen (1995): Preveu la supressió dels controls a les fronteres interiors i una intensificació dels controls exteriors per a un major control de les migracions.

46 5.3 La Unió Europea Tractat d’Amsterdam (1997): Modificava el de Maastricht. S’hi ratifica el calendari previst de la unió econòmica i monetària i se’n va fixar el funcionament en qüestions polítiques i econòmiques.

47 5.3 La Unió Europea Tractat de Niça (2001): S’hi acorda la reforma de les institucions de la Unió amb vista a la seva futura ampliació cap a l’Europa de l’Est.

48 5.3 La Unió Europea Tractat de Roma (2004): Es va redactar un Tractat Constitucional que havia de substituir tots els anteriors. Calia que els estats el ratifiquessin. Alguns estats van optar per referèndums. El rebuig de França i Països Baixos va provocar una greu crisi.

49 5.3 La Unió Europea Tractat de Lisboa (2007): Es reorganitza l’estructura política i es reforça la representativitat exterior. Intenta posar fi a la crisi generada per la no ratificació de la proposta constitucional.

50 5.3 La Unió Europea L’1 de gener de 2007, amb l’ingrés de Romania i Bulgària, la Unió Europea ja compta amb 27 estats membres i arriba als 493 milions d’habitants. Actualment són candidats a entrar Turquia, Croàcia i Macedònia. Informació

51 Índex 1. Europa, entre els cinc continent
2. Característiques generals del continent europeu 3. Trets i contrastos físics d’Europa 3.1 El relleu 3.2 El clima 3.3 La hidrografia 3.4 La vegetació i la fauna 4. Unitat i diversitat humana en l’Europa actual 4.1 La població europea 4.2 La història d’Europa 4.3 L’economia actual del continent 5. Formació de la Unió Europea Inicis de la Unió Europea La Comunitat Econòmica Europea La Unió Europea 6. Les institucions europees 7. El Tractat de la Unió Europea 7.1 Unificació econòmica 7.2 Unificació política i social 7.3 Política exterior comuna 7.4 Problemes i perspectives 8. La política regional europea 9. Espanya en la Unió Europea

52 6 Les institucions europees
La presa de decisions correspon a: El Consell de Ministres de la Unió Europea, que representa als Estats Membres. És el principal òrgan decisori de la Unió. Consell Europeu : Són les reunions/cimeres dels Caps d’Estat o de Govern, amb els ministres d’Exteriors de cada país i el president de la Comissió que la seva funció és dotar a la UE d’impuls polític en qüestions fonamentals. El Parlament Europeu, que representa als ciutadans, es reparteix les competències legislatives i pressupostàries amb el Consell de la Unió Europea. La Comissió Europea, que representa l’interès comú de la UE, és el principal òrgan executiu. Té dret a proposar legislació i es preocupa per que les polítiques de la UE s’apliquin adequadament. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

53 6 Les institucions europees
El Consell de la Unió Europea Principal òrgan decisió de la Unió Els Estats Membres ocupen la Presidència del Consell cada 6 mesos. Hi assisteixen un ministre de cada país de la UE, que normalment és el competent en aquella matèria Té poder legislatiu, compartit amb el Parlament en el marc del procés de codesició. També comparteix la responsabilitat de l’adopció del pressupost. Els acords poden ser per majoria simple, majoria qualificada (la majoria de les vegades; no hi ha cap decisió del Consell que pugui adaptar-se si no rep el número mínim de vots especificats) o per unanimitat (modificació Tractats. Noves adhesions,...)

54 6 Les institucions europees
Número de votos correspondientes a cada país en el Consejo (en funció dels habitants) Alemania, Francia, Itàlia y Reino Unido: 29 España y Polonia: Rumanía: Países Bajos: Bélgica, República Checa, Grecia, Hungría y Portugal: 12 Austria, Bulgaria y Suecia: Dinamarca, Irlanda, Lituania, Eslovaquia y Finlandia: 7 Chipre, Estonia, Letonia, Luxemburgo y Eslovenia: 4 Malta: TOTAL votos Para alcanzar la mayoría cualificada, se requiere un mínimo de 255 votos de los 345 (el 73,9%). Además: cualquier decisión debe ser aprobada por la mayoría de los Estados miembros (en algunos casos dos tercios) y cualquier Estado miembro puede solicitar que se compruebe que los votos a favor representan como mínimo al 62% de la población total de la Unión

55 6 Les institucions europees
El Parlament Europeu El Parlament Europeu és l’òrgan escollit que representa als ciutadans de la Unió Europa. Exerceix la supervisió de la política de les activitats de la UE i participa en el procés legislatiu. Des del 1979, els diputats del Parlament són escollits per sufragi universal cada 5 anys. Les sessions plenàries són a Estrasburg (una vegada al mes) i les suplementàries a Brussel.les. La Secretaria General del Parlament té la seu a Luxemburg i a Brussel.les. Actualment hi ha unes 20 comissions El Parlament participa en els treballs legislatius de la Unió a tres nivells: Procediment de cooperació: des de l’Acta Única Europea, pot emetre dictamen sobre els projectes de directives i reglaments proposats per la Comissió i sol·licitar-li que modifiqui les seves propostes Procediment de dictamen conforme: també des de l’Acta Única, sotmet a ratificació pel Parlament la celebració d’acords internacionals negociats per la Comissió i també les propostes d’ampliació de la UE

56 6 Les institucions europees
Procediment de codecisió. Des del Tractat de Mastricht, posa en peu d’igualtat al Parlament amb el Consell per legislar qüestions importants. Pot rebutjar, mitjançant majoria absoluta dels seus membres contra la posició comuna del Consell. Comparteix amb el Consell l’adopció del pressupost comunitari. El Parlament és l’òrgan democràtic de la Unió. Pot destituir a la Comissió aprovant una moció de censura per majoria dels 2/3. Supervisa la gestió de la Comissió i el Consell formulant preguntes. El President del Consell ha d’informar al Parlament de les decisions adoptades pel Consell. Els eurodiputats no seuen per blocs nacionals sinó pels 7 partits representats en el Parlament.

57 6 Les institucions europees

58 6 Les institucions europees

59 6 Les institucions europees
La Comissió Europea És la darrera institució que veiem que gestiona i dirigeix la UE. Té la seva seu a Brusel·les. Els seus membres són escollits pels Estats membres de comú acord i el seu nomenament (per 5 anys) sotmès a l’aprovació del Parlament europeu. La Comissió ha de presentar la dimissió col·lectiva si el Parlament aprova moció de censura en contra. Des del 2004, hi ha 1 comissari per a cada Estat membre. Té plena independència, i és la “garant” de l’interés comú (no pot sotmetre’s a cap govern nacional). Ha de vetllar per l’aplicació en els Estats membre dels Tractats, Directives, Reglaments,....La no aplicació pot implicar el fet de portar el país al Tribunal de Justícia per incompliment del Dret Comunitari. (notícia Sarkozy) És el braç executiu de la UE. Té ampli poder sobre la gestió de polítiques comunes (agricultura, investigació, ajut exterior, desenvolupament regional,...I Gestiona el pressupost d’aquestes polítiques

60 6 Les institucions europees

61 6 Les institucions europees
Altres institucions: El Tribunal de Justícia amb seu a Luxemburg El Tribunal de Comptes amb seu a Luxemburg El Comitè Econòmic i Social Europeu, amb seu a Brussel·les El Comitè de les Regions El Banc Europeu d’Inversions, amb seu a Luxemburg El Banc Central Europeu amb seu a Frankfurt

62 Índex 1. Europa, entre els cinc continent
2. Característiques generals del continent europeu 3. Trets i contrastos físics d’Europa 3.1 El relleu 3.2 El clima 3.3 La hidrografia 3.4 La vegetació i la fauna 4. Unitat i diversitat humana en l’Europa actual 4.1 La població europea 4.2 La història d’Europa 4.3 L’economia actual del continent 5. Formació de la Unió Europea Inicis de la Unió Europea La Comunitat Econòmica Europea La Unió Europea 6. Les institucions europees 7. El Tractat de la Unió Europea 7.1 Unificació econòmica 7.2 Unificació política i social 7.3 Política exterior comuna 7.4 Problemes i perspectives 8. La política regional europea 9. Espanya en la Unió Europea

63 7.1 Unificació econòmica

64 7.1 Unificació econòmica El Tractat de Maastricht suposa una cessió de sobirania per part dels Estats a favor de la Unió Europea. Un dels objectius més importants de Maastricht és la Unió Econòmica i Monetària (UEM). La creació de la UEM passa per: L’eliminació d’obstacles duaners La creació de l’euro com a moneda única La creació del Banc Central Europeu La creació del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC)

65 7.1 Unificació econòmica L’1 de gener del 2002 es van emetre bitllets i monedes d’euro en els 12 estats de la zona euro. Dos mesos després es retiraven de la circulació les monedes nacionals. Aquests estats van poder-hi accedir perquè van complir els criteris de convergència de Mastricht: Estabilitat de preus: la inflació no pot superar en més d’un 1,5 % la mitjana dels tres estats amb la taxa d’inflació més baixa Tipus d’interès. El tipus d’interès a llarg termini no pot superar en més del 2 % la mitjana dels tipus d’interès dels tres països amb menys inflació. Dèficit públic: no pot excedir el 3 % del PIB Deute Públic: no pot excedir el 60 % del PIB Estabilitat del tipus de canvi. Els tipus de canvi s’han hagut de mantenir durant els 2 anys previs, dins dels marges de fluctuació autoritzats. Dinamarca, Regne Unit i Suècia, voluntàriament, no van voler entrar en aquesta tercera etapa. Tot i així, els nous Estats membres han d’adoptar l’euro quan compleixin els criteris. Eslovènia ho va fer en el 2007, Xipre i Malta en el 2008 i Eslovàquia en el 2009.

66 7.2 Unificació política i social
A Maastricht es va establir la ciutadania europea derivada de la llibertat de circulació i residència. La ciutadania europea reconeix també el dret a participar de les eleccions municipals i europees en el país de destí. També es van aprovar algunes polítiques socials comunes: Millora de condicions d’ocupació i protecció social Cooperació en matèria sanitària Cooperació en matèria d’educació Protecció del patrimoni cultural europeu Desenvolupament d’una xarxa trans-europea de transports i comunicacions Protecció del medi ambient Cooperació per al subdesenvolupament

67 7.2 Unificació política i social

68 7.3 Política exterior comuna
A Maastricht s’estableix també una Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) Els objectius són la defensa del valors i interessos de la UE i la defensa de la seva independència. També es preveu la col·laboració activa en la defensa de la pau i la seguretat mundial. Tot i així, la OTAN continua ocupant-se de la defensa europea. Al 1995, a la Conferència Euromediterrània es va signar un compromís de col·laboració amb els estats de la ribera mediterrània. També al 1995 es signen acords de col·laboració amb Mercosur.

69 7.4 Problemes i perspectives
Alguns problemes encara presents a la Unió Europea: Existència d’excedents agrícoles i pesquers Deslocalització industrial amb el conseqüent atur Manca de modernització d’alguns sectors industrials i de serveis Diferències de nivell de vida i benestar entre regions S’ha intentat resoldre aquests problemes amb subvencions i ajuts a empreses i regions El repte continua essent l’Europa social i política.. més que no pas l’econòmica. Queda pendent també resoldre l’entrada de Turquia. També cal fer front a l’escepticisme de molts ciutadans respecte el projecte europeu. També cal fer front a l’envelliment de la població.

70 7.4 Problemes i perspectives

71 Índex 1. Europa, entre els cinc continent
2. Característiques generals del continent europeu 3. Trets i contrastos físics d’Europa 3.1 El relleu 3.2 El clima 3.3 La hidrografia 3.4 La vegetació i la fauna 4. Unitat i diversitat humana en l’Europa actual 4.1 La població europea 4.2 La història d’Europa 4.3 L’economia actual del continent 5. Formació de la Unió Europea Inicis de la Unió Europea La Comunitat Econòmica Europea La Unió Europea 6. Les institucions europees 7. El Tractat de la Unió Europea 7.1 Unificació econòmica 7.2 Unificació política i social 7.3 Política exterior comuna 7.4 Problemes i perspectives 8. La política regional europea 9. Espanya en la Unió Europea

72 8 LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA
Per vertebrar el territori, la UE ha seguit un doble camí: Ha treballat per eliminar fronteres i crear macroestructures per sobre dels vells estats Ha organitzat el territori en estructures més petites i properes, seguint el principi de subsidiarietat (les competències que assumeixin les administracions més properes als ciutadans i ciutadanes no les assumiran les més allunyades) Per tant, la UE només té competències en allò que pot ser més eficaç, i per tant crea les regions: territori amb un dinàmica demogràfica i econòmica i uns trets geogràfics comuns, delimitat amb una finalitat de caràcter administratiu i estadístic. Segons l’Assemblea de les Regions d’Europa, una regió és l’entitat situada per sota del nivell de l’Estat central i dotada de representativitat política. Els noms, l’extensió, les categories,... De les regions varien segons cada estat (länder, comunitats autònomes, regioni, départaments, provinces,...). Tant poden ser divisions artificioses com autèntiques nacions.

73 8 LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA
La UE va crear els NUTS (Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques) , que s’organitzen en diferents nivells jeràrquics: NUTS 1: regions amb un extensió més gran i acostumen a correspondre a les principals àrees de planificació econòmica NUTS 2: regions que corresponen a divisions conegudes com a Unitats Administratives de base (UAB), són el nivell fonamental d’anàlisi i de la presa de decisions (a Espanya les Comunitats Autònomes) NUTS 3: divisions territorials de nivell jeràrquic més baixa, corresponen a demarcacions ja existents (a Espanya les províncies) NUTS 5: municipis, és un nou nivell jeràrquic, clarament definit i perfilat.

74 8 LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA
Les desigualtats econòmiques i socials regionals és una de les preocupacions de la UE. La preocupació està basada en fets reals Les desigualtats dificulta la cohesió dels territoris La UE ha creat mecanismes de cohesió entre tots els territoris de la UE per pal·liar aquestes desigualtats. L’objectiu és avançar cap a la Unió Econòmica i Monetària, condició necessària per arribar a la unió política i social dels estats i els habitants d’Europa. Només Espanya, ha rebut, en fons, el doble del que va rebre tot Europa en el Pla Marshall. La política regional es basa en les transferències del pressupost comunitari dels països rics als pobres. Els fons es destinen al desenvolupament de les regions més poc desenvolupades, la reconversió de zones industrials en declivi, l’assistència a la desocupació de llarga durada i la inserció professional dels joves, la modernització de les estructures agrícoles i l’ajut a les zones rurals més desafavorides.

75 8 LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA
Les quantitats assignades a les activitats regionals s’orienten pel període en 3 objectius: Convergència: Es tracta d’ajudar als països i regions menys desenvolupades a arribar ràpidament a la mitjana de la EU millorant les condicions de creixement i ocupació. És necessari invertir en capital físic i humà, politiques d’innovació, societat del coneixement, adaptació al canvi, medi ambient i eficàcia administrativa. Competitivitat regional i ocupació. L’objectiu és augmentar la competitivitat, els nivells d’ocupació i l’atractiu de les regions per tal que no siguin les menys desenvolupades. És necessari, per tant, anticipar els canvis econòmics i promoure la innovació, l’esperit empresarial, la protecció del medi ambient, i el desenvolupament de mercats de treball inclusius. Cooperació territorial europea: La finalitat d’aquest nou objectiu és incrementar la cooperació transfronterera, transnacional i interregional. Es tracta de promoure solucions conjuntes per a problemes comuns a administracions veïnes en sectors com el desenvolupament urbà, rural i coster, el cultiu de relacions econòmics i la interrelació entre les PIMES a través de xarxes. Per a realitzar tot això tenim els Fons Estructurals de la UE i els Fons de Cohesió .

76 8 LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA
Fons estructurals: són els principals instruments financers per desenvolupar aquesta política estructural i de cohesió Fons Social Europeu: previst en el TR, posat en funcionament any 60, té l’objectiu de millorar les possibilitats d’ocupació i el nivell de vida dels treballadors Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): creat el 1975 amb l’objectiu de corregir els principals desequilibris regionals de la Comunitat Fons de cohesió: aprovats a Maastricht. Fons amb un impacte estructural que es destina a la millora de les xarxes transeuropees de transport i del medi ambient en els estat menys desenvolupats de la UE, o sigui que els seu PIB per càpita sigui inferior a la mitjana de la UE. A partir del 2007, degut a l’ampliació de la UE es fa una proposta dels nous Fons de Cohesió (+ informació)

77 8 LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA
Les regions europees estableixen relacions entre elles. Catalunya participa en dues iniciatives. Quatre Motors d’Europa Creat el 1988 i que en formaven part. Baden-Württemberg, Catalunya, Llombarda i Roine-Alps Objectiu: impulsar una acció conjunta en el terreny econòmic, tecnològic i cultural com a grup de pressió regionalista en les institucions comunitàries Euroregió Associació formada el 1989 Hi formen part: Catalunya, Llenguadoc-Rossello i Migdia-Pirineus. Fomenten activitats dins de l’agricultura, la pesca, el turisme, la cultura,... Pretén defensar interessos comuns i estrènyer vincles socioeconòmics entre la Catalunya Nord i la del Sud dels Pirineus.

78 8 LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA

79 Índex 1. Europa, entre els cinc continent
2. Característiques generals del continent europeu 3. Trets i contrastos físics d’Europa 3.1 El relleu 3.2 El clima 3.3 La hidrografia 3.4 La vegetació i la fauna 4. Unitat i diversitat humana en l’Europa actual 4.1 La població europea 4.2 La història d’Europa 4.3 L’economia actual del continent 5. Formació de la Unió Europea Inicis de la Unió Europea La Comunitat Econòmica Europea La Unió Europea 6. Les institucions europees 7. El Tractat de la Unió Europea 7.1 Unificació econòmica 7.2 Unificació política i social 7.3 Política exterior comuna 7.4 Problemes i perspectives 8. La política regional europea 9. Espanya en la Unió Europea

80 9 ESPANYA EN LA UNIÓ EUROPEA
Espanya no va entrar a la CEE fins el El franquisme i l’endarreriment econòmic no havien permès fer-ho abans. Al 1979, Adolfo Suarez inicia converses, ja amb la democràcia iniciada. Al 1982, amb Felipe González, Espanya entra a la OTAN i s’intensifiquen les converses d'adhesió a la CEE. El 12 de juny de 1985 Espanya signa el Tractat d’Adhesió a la CEE. L’1 de gener del 1986 hi entra a formar part El 1989 Espanya entra al Sistema Monetari Europeu L’1 de gener de 1999 Espanya entra a la UE després de complir els criteris de convergència. L’1 de gener de 2002 entrem a funcionar amb euros.

81 9 ESPANYA A LA UNIÓ EUROPEA
El balanç de la integració ha estat clarament positiu, ja que hem rebut molts fons que han permès reduir les desigualtats regionals. Espanya ha rebut més diners del que ha aportat. També ha hagut de reestructurar sectors com ara el de la llet, olivera, vinya, pesca, banca, ...