Com estem a Figaró- Montmany Diagnosi sobre l’estat actual del municipi revisada per la CPPC, el grup impulsor del PEF, i la CS Agenda 21 Ajuntament de.

Presentación del tema: "Com estem a Figaró- Montmany Diagnosi sobre l’estat actual del municipi revisada per la CPPC, el grup impulsor del PEF, i la CS Agenda 21 Ajuntament de."— Transcripción de la presentación:

1 Com estem a Figaró- Montmany Diagnosi sobre l’estat actual del municipi revisada per la CPPC, el grup impulsor del PEF, i la CS Agenda 21 Ajuntament de Figaró-Montmany Àrea de Participació i Hisenda Presentació pel Consell de poble 9 d’octubre de 2011

2 Població lleugerament polaritzada (més presència d’infants i gent gran). Índex dependència dependència (57%) força superior a la mitjana catalana (45%). Índex d’envelliment molt superior (137% davant del 111% del conjunt del país). Això s’explica, en part, per la presència de residències de gent gran. POBLACIÓ Població adulta amb més homes (64,30 %) que dones (56,88%). Més dones grans (23,12%) que homes (16,94%). A nivell de menors d’edat no hi ha diferències. 14,61 de població estrangera (similar al conjunt de Catalunya): més de la meitat del Magrib (8,35%), després Amèrica del Sud (3,81 %) i països europeus (2,8 %) percentatge de dones estrangeres (15,78%) és lleugerament superior al d’homes (13,11%). Dos de cada tres figaronencs i fagaronenques són nascuts a la província de Barcelona (66,51%). En concret, un 22,87% ha nascut al Figaró i un 43,64% ho ha fet a la resta de la província. Índex de recanvi de les poblacions actives molt inferior (87 % l’any 2006) que al conjunt comarcal (l’índex supera el 100%). Població any 2010: 1083 Increment progressiu gent jove. Dades Font: Observatori de dades del Consell Comarcal

3   Rejoveniment població planteja noves necessitats en els àmbits educatiu, dels serveis personals i, a curt/mig termini, de l’ocupació.  Vida de poble.  Treball des de la proximitat i relacions intergeneracionals.  Bona convivència, tot i que hi ha col·lectius que es relacionen poc entre si.  Integració positiva de persones de diferents orígens.  Bon nivell de civisme, tot i actes incívics puntuals.  Fort sentiment figaronenc entre els joves. L’envelliment de la població i l’arribada de nouvinguts en edat infantil o jove plantegen la necessitat de serveis a les persones (assistencial, salut pública,lleure, etc.) Repte: disposar de més recursos per oferir més i millors serveis, equipaments i activitats. Alguns dels serveis bàsics s’han d’anar a buscar a fora del municipi i atès que bona part de la població estudia i treballa fora del poble, provoca que hi hagi algunes dinàmiques de poble dormitori. POBLACIÓ Elements clau

4 ECONOMIA Profundes transformacions per crisi econòmica i reconversió activitats tradicionals (agricultura, extracció de pedra); i per la ràpida incorporació com a zona perifèrica de Barcelona. Necessitat de mesures de reequilibri territorial per evitar convertir- se en territori-dormitori i amb una activitat econòmica marginal. Sector serveis majoritari, dues de cada tres persones assalariades al municipi (64,41%). Pes important de la indústria (27,97%), mentre que la construcció representa un 7,63% del total. Increment important, a partir del període 2005-2006, del sector turístic: inclusió al Parc Natural del Montseny i creació de nous productes turístics (itineraris temàtics senyalitzats, destinacions específiques de tipus cultural, turisme rural i hostaleria...) Sector emergent: serveis a les persones (residències de tercera edat)- i noves polítiques de benestar i ocupació que generen llocs de treball. La Població Activa Local Estimada (PALE) l’any 2010 suma un total de 540 persones, dels quals un 37,59% són joves (gairebé 4 de cada 10 persones actives) Increment taxa d’atur (15 % l’any 2010) afectant més al grup masculí (16,34%), que al femení (13,25%). Grups amb més dificultats per incorporar-se al mercat de treball: dones joves entre 20 i 29 anys i homes de 30 a 34 anys. Atur registrat (2005-2009) Font: Hermes Increment contractació a diferència altres municipis. Augment en contractació temporal. Entre 2007 i 2010 augment de 69 contractes temporals, mentre que la contractació indefinida ha registrat 9 contractes menys. La contractació entre els joves de 16 a 29 anys ha augumentat un 44 %. Menors de 20 anys pateixen una major temporalitat, que es redueix entre els joves de 20 a 24 i torna a augmentar a partir dels 25 anys. A partir dels 45 anys es redueix significativament. Predominen contractes d’obra i servei i els eventuals per circumstàncies de la producció Dades

5 ECONOMIA Recursos  Servei d’ocupació de l’Alt Congost.  Acord de Puiggraciós.  Espai de dinamització econòmica al Nou Casino.  Llocs patrimonials museïtzats: Església romànica de Sant Pere de Vallcàrquera, Retaule de Sant Pere de Vallcàrquera i Santuari de Puiggraciós.  Equipaments i empreses turístiques: Escola de Natura de Vallcàrquera, Casa de turisme rural Can Grau, Aprèn Serveis Ambientals, Hostalet de la Merceria i Punt d’informació turístic al Molí de Ca l’Antic.  Xarxes d’itineraris turístics senyalitzats.

6 ECONOMIA Elements clau  Estructura econòmica  L’entorn natural i el patrimoni: factors clau per a l’emergència del turisme cultural i de natura com a sector emergent capaç de complementar i, donat el cas, substituir sectors tradicionals.  El Parc Natural del Montseny i el PEIN Cingles de Bertí són patrimoni col·lectiu i un recurs a l’abast del municipi.  Nous sectors econòmics: turisme rural i serveis a les persones.  L’altre possible sector emergent a Figaró-Montmany és el sector primari renovat o, més específicament, el sector de l’explotació forestal.  Les sinèrgies també es poden multiplicar si les actuacions depassen l’àmbit local i van a cercar la interrelació amb l’entorn i els recursos dels municipis veïns. Impuls de projectes conjunts amb municipis propers.  Iniciatives per al desenvolupament local en diferents àmbits (ocupació, turisme, comerç, etc.).  Proximitat a Barcelona i situació a cavall d’Osona i Vallès Oriental.  Bones comunicacions cap al nord sud (C17), proximitat a l’Eix Girona-Lleida, estació de renfe i línia d’autobusos.  Proximitat del circuit de Catalunya.  Existència d’un Pla de desenvolupament i comerç.  Les curses que passen pel municipi.  Decadència de l’activitat comercial: varis locals buits.  Sense una remodelació a fons del comerç madur existent, la petitesa dels polígons industrials existents i la limitada capacitat contractadora dels clústers locals de la fusta i la construcció, s’imposa la recerca de nous sectors per a la millora de l’ocupació i, sobretot, l’ocupabilitat futura de la població local en augment.  Aquesta situació implica una gran mobilitat espacial per raons de feina.  També suposa una amenaça real per a l’economia local atenent a la volatilitat dels sectors dels quals es depèn (construcció, serveis) i a la baixa formació de bona part de la població activa i ocupada.  Sòl industrial de poca qualitat per a la implantació d’activitats d’alt valor afegit, dificultat de creixement de les empreses locals per limitació del sòl industrial i perill de deslocalització.  El comerç i els serveis privats no poden competir amb les grans àrees comercials si no es produeix una reconversió efectiva cap a la qualitat.  Cal millorar el Punt d’informació turístic.

7  Ocupació i atur  Destaca l’augment de la contractació al municipi, ja que ha seguit una dinàmica inversa a l’àmbit comarcal i metropolità.  La futura obertura d’un centre de serveis a les empreses ubicat al Nou Casino potenciarà la dinamització econòmica i la generació d’ocupació.  L’augment de contractació ha estat sobretot de contractes temporals.  La limitada capacitat de les empreses i serveis locals per contractar persones.  La crisi econòmica ha augmentat significativament la taxa d’atur.  Necessitat de desenvolupar nous llocs de treball en el municipi que disminueixin la dependència envers el mercat de treball exterior.  Risc d’increment de la desocupació entre la població menys qualificada.  Poc interès d’una part dels joves per canviar la seva situació actual d’atur o sense estudis finalitzats.  Es fa necessari establir programes al municipi que potenciïn la transició escola-treball. ECONOMIA Elements clau

8 TERRITORI I MEDI AMBIENT Dades El municipi de Figaró-Montmany (15 km2) es troba al sector nord de la comarca del Vallès Oriental, al bell mig del passadís natural entre el Vallès i Osona per on discorren el riu Congost, la carretera C-17 i la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà. Densitat de població: 72,25 habitants per quilòmetre quadrat. Tot i que la densitat és baixa, cal tenir en compte que tota la població està concentrada en un 2,63 % de la superfície municipal. Caràcter abrupte, degut al seu encaixament entre el Montseny per l’est i els Cingles de Bertí per l’oest. La major part de població s’ubica al veïnat o nucli de Figaró, on hi ha la major part de sòl urbanitzat. Bona part del municipi coberta de bosc. El relleu accidentat determina la ubicació de terres de conreu, només a la banda de solell de les valls. Moltes feixes dedicades històricament a la vinya estan actualment buides. El POUM, aprovat inicialment fa la següent classificació del sòl: Sòl urbà: 2,63% de la superfície municipal Sòl urbanitzable (únic sector previst de creixement): 0,16% de la superfície total del municipi. Sòl no urbanitzable (Parc Natual del Montseny i Cingles del Bertí): entorn d’un 97,22% de la seva superfície total La major part del sòl no urbanitzable del terme municipal està constituïda pels sòls adscrits als parcs naturals i espais de la Xarxa Natura 2000 de Montseny i dels Cingles de Bertí. Serveis Urban´sitics: Abastiment d’aigua: des del 2010 es gestiona des del consorci públic de CONGIAC. Energia elèctrica: Estabanell y Pahisa. Clavegueram: xarxa unitària de clavegueram. Actualment s’està redactant el Pla director del clavegueram. Telefonia i noves tecnologies: xarxa de telefonia, xarxa de connexió a Internet sense fils i punts de connexió wi-fi. Territori i planejament

9 TERRITORI I MEDI AMBIENT Dades La C-17 que constitueix l’artèria principal i gairebé única del municipi perquè comunica amb la capital Barcelona, Granollers i el nus d’accés a l’autopista A-2 per Mollet. Trànsit molt important, tot i que en els últims anys ha baixat molt, i pas de mercaderies remarcable. Les comunicacions cap a llevant i ponent són inexistents atesa la geomorfologia del terme. L’eix fonamental sobre el qual penja tota l’activitat del municipi i tot el trànsit de vehicles és la carretera de Ribes complementat per: - El carrer Major, que dóna continuïtat al casc urbà. - El passeig de Montmany, que estructura el trànsit a la riba dreta del Congost. -El passeig de Jacint Verdaguer, que tot i no tenir un fàcil enllaç amb la carretera als seus dos extrems és l’únic eix rodat que permet accedir a la part superior del casc urbà. A nivell transversal hi ha tota una sèrie de carrers, habitualment amb escales, que connecten la part alta del nucli amb la baixa de forma aleatòria. Destaca com a veritable eix el pont de Montmany sobre el Congost i la C-17, que permet connectar els dos costats del municipi. Transport públic: estació de ferrocarril i una línia d’autobusos que fa la ruta del Congost. Creació d’aparcaments en els últims anys: 33 places soterrades al Nou Casino i noves places a la Font de Ca l’Andreu. Principals dificultats de mobilitat: les pendents i la circulació en vehicle. Mobilitat i accessibilitat

10 Recursos hídrics propis majoritàriament de la vall de Vallcàrquera: més del 95% de la població es proveeix d’aigua a partir de xarxa. La riera de Vallcàrquera té un nivell de conservació molt bo, tant pel que fa a la qualitat de l’aigua com per la vegetació que presenta. Dos dipòsits principals de 400 i 300 m3 que abasten la pràctica totalitat del municipi. Aquests dipòsits anomenats Dipòsit Vell (300m3) i Dipòsit Nou (400 m3) reben l’aigua de l’embassament de Can Gil, del pou de Can Juncà i del Pou de Can Bosc. L’any 2008 s’observa com més de la meitat és per consum domèstic, mentre que la resta es reparteix entre l’ús comercial, de reg, agrícola, etc. La dotació global i domèstica de Figaró-Montmany és força correcte, pròxima als valors que marca com a valors recomanables l’Agencia Catalana de l’Aigua En general, les instal·lacions funcionen correctament, tot i alguns aspectes a millorar com la millora dels accessos a les captacions i el seu manteniment, la millora dels dipòsits i la qualitat de l’aigua. D’altra banda, l’ús agrícola de l’aigua i els sistemes de rec dels horts és un altre element que caldrà millorar. Millora del grup de pressió que permet l'abastament d'aigua a Can Bosc gràcies als Fons Estatals d'Obres. Existència d’una subvenció de l'ACA que anirà destinada a la millora dels pous i les canalitzacions. TERRITORI I MEDI AMBIENT Dades L’aigua

11 TERRITORI I MEDI AMBIENT Dades L’energia Les dades d’emissions totals de gasos d’efecte hivernacle per al període 2001-2006 són força estables, amb un pic l’any 2005 igual que Catalunya, any a partir del qual els valors tornen a descendir. L’evolució de les emissions per càpita indica una suau tendència a la baixa amb un descens sobtat l’any 2006 pel tancament d’una única empresa del sector de la fusta. El sector transport ha crescut ininterrompudament, és el primer sector responsable d’emissions de GEH (genera gairebé un 30%). Darrera del sector transport, les indústries i les llars s’han alternat el segon lloc pel que fa les emissions de GEH produïdes. A partir de 2006, el sector domèstic passa per davant de l’industrial. Els equipaments públics, seguits de l’enllumenat públic, són les principals fonts emissores de GEH de l’Ajuntament de Figaró-Montmany En els últims anys s’han fet millores a l’enllumenat públic que contribueixen a disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

12  Territori i planejament  El planejament actual promou un urbanisme força compacte i cohesionat centrat a l’entorn del nucli urbà.  Entorn natural i poc massificat amb important presència de patrimoni cultural i natural.  Hi ha consens a l’entorn de la pertinença de concentrar els equipaments esportius en un nou complex esportiu-educatiu entre l’escola Montmany i el Camp de futbol.  Gran consens a l’entorn de la proposta d’ampliar el polígon de les piscines i reubicar allà l’activitat industrial del polígon nord.  El POUM estableix com a millor alternativa de creixement el reompliment dels buits urbans i l’ampliació de l’oferta amb nous sectors en zones en continuïtat, garantint així la compacitat del nucli.  EL POUM dona resposta als problemes de manca d’equipaments i serveis deguts a la primarització de la residència.  El POUM dimensiona el creixement segons les necessitats internes d’habitatge i sòl per a activitats econòmiques i equipaments.  En els nuclis dispersos en Sòl No Urbanitzable s’ha regulat adequadament processos de millora de la qualitat i satisfacció de necessitats  El desenvolupament de bona part de les accions de l’Agenda 21 ha contribuït a una millora del medi ambient al municipi.  Recent aprovació del Pla Inuncat.  S’està treballant en la redacció del Pla director del clavegueram.  La llei de barris suposa una oportunitat per fer inversions de millora al nucli antic. S’ha millorat sensiblement amb les obres d’urbanització del nucli antic: millora dels serveis, millora de l’accessibilitat, etc.  Existència d’un Parc de bombers i previsió de construir un nou parc.  Tot i el desenvolupament de l’Agenda 21 encara existeixen mancances tant pel que fa a la protecció dels espais naturals com al manteniment de funcions ambientals de primer ordre.  Dificultats per harmonitzar el creixement residencial i la qualitat de vida, per exemple amb la construcció d’algun bloc d’habitatges.  Desprotecció dels Cingles del Bertí (meitat de la zona natural del municipi) perquè no existeix un ens gestor.  Cal millorar els límits del terme municipal per les zones de Gallicant i els Cingles del Bertí per sobre de la Rovira. TERRITORI I MEDI AMBIENT Elements clau

13  Mobilitat i accessibilitat  La nova pavimentació de carrers (Major i Vic) fomenta l'ús pels vianants.  La futura obertura del carrer del Mig millorarà l’accessibilitat.  La urbanització del solar de l’hort d’en Ton significarà una millora de l’accessibilitat entre el C/ Major i el C/ de l’Església.  La proposta de nous ponts que preveu el POUM es veu positiva en la mesura que millorarà la mobilitat del municipi.  La previsió del POUM de fer circumval·lacions al voltant del municipi.  Bona valoració per part dels joves de la xarxa de transport públic que connecta Figaró amb d’altres municipis veïns.  Inversions importants en la millora de la via pública en els últims anys.  Pas C-17 de pel bell mig del territori, que suposa una barrera a tots els efectes (ecològica, comunicacional, social, etc.).  Alt nivell de mobilitat obligada per raó de treball i risc d’increment de la mobilitat obligada per raó de treball.  Perillositat de l’estació de tren: no s’avisa per on passen els trens, a vegades la megafonia no funciona...  Coincidència d’horaris de tren i autobusos.  Dependència del transport privat.  Invasions dels vehicles dels espais per vianants. Persones que aparquen malament.  Precari estat de la pavimentació d'alguns carrers.  Carrers estrets amb forts pendents.  Cal acabar de desplegar el Pla d’accessibilitat: pacificació del trànsit a la carretera de Ribes, etc.  El municipi encara viu d’esquenes al riu: necessitem recuperar la façana fluvial. TERRITORI I MEDI AMBIENT Elements clau

14  Energia i aigua  El marge de creixement de les emissions globals del municipi és limitat.  El Pla d’Acció d’Energies Sostenibles i la participació vinculada a qüestions ambientals (Agenda 21, PAES)  El POUM és una oportunitat per dotar-se d’un planejament més eficient en la prevenció d’emissions de GEH.  El consum energètic i les emissions de GEH de l’enllumenat públic s’ha reduït tot i que les instal·lacions encara presenten diverses deficiències.  El Centre Cívic que s'instal·larà al Nou Casino garantirà un ús més eficient de l’energia a través de calderes de biomassa.  La flota de vehicles municipals és reduïda, tot i que es tracta de vehicles antics que generen més GEH que els nous.  La instal·lació de calderes de biomassa és una possibilitat interessant que pot contemplar-se en els futurs equipaments públics.  La tendència global del mercat apunta cap a la comercialització d’aparells més eficients en l’ús de l’energia i l’ús dels combustibles líquids per vehicles.  L’autosuficiència del municipi en relació al recurs aigua redueix les emissions de GEH.  Disposem d’un Pla director del clavegueram.  La gestió pública de l’aigua garanteix un major control per part del poble.  L’Ajuntament ha impulsat diverses polítiques adreçades a l’ús sostenible del recurs aigua, com ara l’aprovació d’una ordenança d’estalvi d’aigua, l’aplicació d'una tarifació progressiva del seu consum, la modernització del rec de Vallcàrquera o la realització de campanyes de sensibilització ambientals.  S’estan cercant subvencions per disposar d’un gestor energètic.  La climatologia del municipi, accentuada per la seva la ubicació en un fons de vall genera fluctuacions importants en les emissions de GEH.  Els factors d’escala generen distorsions que dificulten la identificació de tendències (per exemple, el tancament d’una sola fàbrica implica una reducció molt gran d’emissions).  L’aprofitament de fonts energètiques renovables en l’àmbit municipal és testimonial (només l’EBM El Fanalet).  Una inspecció visual de les cobertes dels edificis particulars indiquen que, possiblement, pocs domicilis particulars disposen actualment de plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques.  La ubicació del nucli urbà de Figaró-Montmany és un handicap sever a la instal·lació de sistemes energètics solars.  La manca d’un gestor energètic comporta un nivell de control mínim en l’ús de l’energia per part de l’Ajuntament.  Els equipaments municipals no disposen de contractes de manteniment dels equips de calefacció ni política de prevenció dels mals funcionaments. (només l’enllumenat públic i l’edifici consistorial).  Les estacions de servei pròximes al municipi no comercialitzen biodièsel.  El relleu on s’aixeca el nucli urbà del municipi no estimula els petits desplaçaments a peu i augmenta l’ús del vehicle privat.  Les aigües residuals es bombegen a l’EDAR Congost. El funcionament dels equips d’impulsió de l’aigua residual van ser els responsables de l’emissió de 2,8 tones de CO2eq. l’any 2007.  L’orografia no facilita que hi hagi carrils bici. TERRITORI I MEDI AMBIENT Elements clau

15 HABITATGE Dades Tres sectors amb una estructura urbana diferenciada: -Centre històric (habitatges unifamiliars entre mitgeres) -Barris enfilats en els terrenys amb molt pendent, també a la riba esquerra, darrera del centre històric. -Conjunt d’edificacions en terreny més planer a la riba dreta del riu Congost, a tocar de les vies del tren Característiques físiques habitatges: - Predomini d’habitatges unifamiliars (71%) - L’antiguitat dels habitatges (50% anteriors al 1930) - Gran dimensió de les llars (60% superiors a 90 m2) a Catalunya (44%) - Habitatges en estat ruïnós (11 habitatges) - Greus problemes d’accessibilitat als habitatges. Ús i tinença: -Tendència a la primarització de les segones residències (principals actuals 64%) -Gran presència de pisos de lloguer (34,4%, de compra únicament el 50%) -Existència de gran nombre de pisos buits (L’estudi dels pisos buits del municipi redactat el 2010 detecta 30 habitatges buits). -Subdivisió dels habitatges (25 habitatges unifamiliars amb usos plurifamiliars) -Sobreocupació (3 casos detectats) Nombre d’habitatges existent: L’any 2008 hi ha 543 habitatges En els darrers 6 anys s’han edificat 86 habitatges, això representa un augment del 15% del parc. Col·lectius amb majors dificultats d’accés (47,7% de la població del municipi) - Els que cerquen el seu primer habitatge. - Baixos ingressos i dificultats per pagar l’habitatge. - Canvis en l’estructura familiar, derivats de processos de separació o viduetat. - La gent gran. - La població en risc d’exclusió social. Necessitem 49 habitatges amb un cost inferior al del mercat lliure

16   Presència important d’habitatge de lloguer.  Un estat de serveis i instal·lacions adequat.  Tendència a la primarització de la residència.  El Pla local dhabitatge és una oportunitat per donar resposta a les necessitats.  Bona acceptació de la necessitat de rehabilitació d’habitatges del nucli antic.  Acceptació de noves maneres d’accedir a l’haibitatge.  Acceptació per part dels propietaris de la necessitat d’actuar amb els pisos buits  Dificultat d’una oferta assequible pel jovent.  Les dificultats en el mercat de treball i l’augment dels preus de l’habitatge han provocat un fort retard en l’emancipació.  Preu elevat de construir al municipi per l’orografia local.  La promoció d’habitatges de la font de Ca l’Andreu es veu com un model d’habitatge indesitjat perquè no està integrat en el paisatge urbà, no s’adiu amb el model residencial propi de Figaró.  Elevat nombre de vivendes en estat ruïnós i buides al nucli antic.  Degradació progressiva dels elements comuns dels edificis al nucli antic.  Risc de degradació del parc d’habitatges si no s’actua.  La situació actual de crisi econòmica fa que s’incrementin els problemes d’accés a l’habitatge.  Dificultats econòmiques dels propietaris per fer front a les despeses de rehabilitació. HABITATGE Elements clau

17 EDUCACIÓ Dades Increment nivell instrucció: 31,75 % nivell d’instrucció elevat (dades any 2001) Ràtios escolarització (dades 2010). Educació infantil de 1 a 3 anys: l’oferta està coberta en un 90% (no es van contar les places de 0 a 1) i al CEIP Montmany hi ha una ocupació d’un 39,51%. Dos de cada tres alumnes del Fanalet (62,96%) són de Figaró i la resta de la Garriga, Aiguafreda o Tagamanent. En canvi, a l’escola Montmany el 87,50% és de Figaró. En el curs 2009-2010 hi ha 4 nens/es amb necessitats educatives especials, un d’ells a l’escola bressol i 3 a l’escola. En ambdós centres escolars el percentatge d’alumnes amb necessitats educatives especials es situa al voltant del 3%: 3,70% a l’Escola Bressol Municipal El Fanalet i 3,13% a l’escola Montmany. En aquest darrer centre, però, hi ha un important percentatge d’alumnes (20,83%) que, tot i no tenir un dictamen amb relació a les necessitats educatives especials, reben una atenció especial. Recursos  Escola bressol El Fanalet  Espais globals per la família: espai familiar, espai nadó i espai de joc.  CEIP Montmany  Escola de natura de Vallcàrquera  Educadora social  Centre cívic: espais educatius com el punt de lectura Recursos ubicats al municipiRecursos ubicats en altres municipis  IES de la Garriga

18 EDUCACIÓ Elements clau  L’educació a l’escola  Es valora fonamental el paper educatiu del centres escolars en conjunt.  L’Escola Bressol Municipal: bona valoració, treball molt coordinat tan amb l’AMPA com amb l’Ajuntament i amb l’escola Montmany, projecte educatiu, programes de l’Espai familiar i l’Espai Joc...  El fet que l’escola Montmany sigui petita facilita el treball i el contacte entre els pares i mares i l’equip directiu i pot permetre una educació més personalitzada.  També facilita una relació més estreta entre els infants de diferents edats i alhora ha permès una plena integració dels infants de famílies d’origen estranger.  El fet que a secundària s’hagi de marxar a altres municipis pot ser un estímul important per als joves i per al seu procés de creixement i aprenentatge.  Els instituts de on estudien bona part dels alumnes de Figaró aquests estan força ben valorats pel que fa a les instal·lacions i al nivell educatiu dels centres.  Caldria intensificar la relació i el treball conjunt per facilitar la màxima continuïtat entre les dues escoles, tant de projectes educatius com d’activitats conjuntes.  A l’escola Montmany hi ha una important rotació del professorat que no ajuda a consolidar un projecte educatiu de continuïtat ni a potenciar una relació més intensa entre el municipi i l’escola.  Dificultats per fer arribar a les famílies el projecte educatiu del centre i per això cal potenciar la relació i la comunicació entre escola i famílies.  El fet de ser una escola petita implica una dificultat afegida per aconseguir nous recursos per a l’escola.  El fet que Figaró no disposi de cap centre escolar de secundària fa que els joves de Figaró cursin la secundària als instituts en altres municipis.  Aquesta mobilitat obligada fa que no puguin realitzar algunes activitats extraescolars i que hi hagi una certa desconnexió amb els seus companys i companyes de l’institut.  El fet de marxar fora del Figaró fa que costi més fer un seguiment de com evolucionen aquests joves a nivell escolar  Caldria fer un treball de recolzament als joves, tant per reforçar el rendiment i l’èxit escolar dels que volen estudiar com per orientar i donar sortides de futur als que no volen continuar els estudis.

19 EDUCACIÓ Elements clau  L’educació més enllà de l’escola  L’Ajuntament és reconegut com un agent educatiu del municipi i es valora positivament el fet que ofereix diversos serveis, programes i actuacions amb una dimensió educativa.  El Centre Cívic és identificat com un dels principals agents educadors del municipi per la funció que desenvolupa com a espai de trobada, aglutinador i dinamitzador del poble  Un altre servei molt ben valorat és el programa C17 que més enllà de tasques de informació i prevenció sobre temes de drogues, fa una feina molt important de dinamització del jovent local.  El PEF es percep com una oportunitat important per treballar de manera conjunta entre els diversos agents educatius per definir un projecte compartit per millorar l’educació al poble.  Es reconeix la tasca com a agents educadors que fan els comerços i les empreses del municipi, i molt singularment l’empresa Aprèn dedicada a l’educació ambiental.  Paper educador important el Centre de Salut, per la tasca que fa per fomentar l’educació en hàbits saludables, o les festes populars, perquè transmeten tradicions i valors.  Les entitats també fan una funció educativa important a través de les seves activitats i dels valors que transmeten.  La família és percebuda com el principal agent educatiu tot i que no sempre desenvolupa aquesta funció de manera apropiada.  Per això cal potenciar el paper educatiu de les famílies, la seva implicació en l’escola i l’educació dels fills i filles.  Caldria fomentar que l’escola i les famílies treballin més plegats i per fer- ho una peça essencial pot ser potenciar les AMPA i la implicació de les famílies en aquestes.  Caldria potenciar els projectes i recursos existents, per millorar el nivell de formació de la població. Cal informar de l’oferta de formació per majors de 45 anys i de la universitat a distància.  Caldria potenciar la formació per accedir al món laboral.  Caldria ampliar la formació en hàbits saludables i temes sanitaris.  Caldria seguir treballant els valors, els hàbits i els comportaments de la població per fomentar, encara més, una bona convivència i un bon veïnatge.

20 ÀMBIT SOCIAL Dades Crisi econòmica Increment dels casos de persones ateses pels serveis socials municipals i existència de casos cronificats. Principals problemàtiques - Sector de gent gran sola i sol·licita serveis a domicili per la cura personal i la neteja - Famílies amb dificultats econòmiques: gent a l’atur cronifficat, o que reben subsidis o PIRMI. Comença a haver casos de persones que han exhaurit tots els ajuts. Algunes d’aquestes famílies també van a buscar aliments (tot i que hi ha gent que fluctua, hi ha casos enquistats). Recursos  Serveis socials d’atenció social.  Circuit d’acollida.  CRAD (Centre de Recursos i Atenció a la Dona)  Centre Mèdic Local  Pla de prevenció de drogodependències C-17.  Bus nocturn C-17.  Camp de futbol  Pista poliesportiva  Piscines municipals i camp de tir a l’arc  Centre Cívic  Sala polivalent del Nou Casino  Nou Casino  Bibliobus  Casal d’estiu  Les entitats Àmbit social i de salutÀmbit de cultura, lleure i esport

21 ÀMBIT SOCIAL Elements clau   À mbit social i de salut  Bona tasca dels serveis socials. Disposem de m é s serveis socials dels que ens toquen per r à tio.  El CRAD é s un recurs important d ’ atenci ó a les dones.  El centre c í vic t é un paper central de cohesi ó social i d ’ atenci ó a diferents col · lectius: joves, dones, gent gran, persones immigrades, etc.  L ’ exist è ncia de serveis i programes espec í fics en mat è ria de salut i joves (C- 17)  El treball espec í fic sobre salut que es realitza als instituts de la Garriga.  S ’ est à engegant a nivell municipal un projecte de salut comunit à ria que es treballar à amb el centre m è dic on es preveu que hi hagi un equip m è dic estable.  Amb la crisi hi ha un increment de persones ateses pels serveis social i casos cronificats. Cal buscar maneres per trencar cercles.  Dificultats al nucli antic: concentraci ó de la poblaci ó amb problemes d'inserci ó laboral, risc guetitzaci ó, polaritzaci ó de la poblaci ó del nucli antic entre sector jove principalment d'origen immigrant i gent gran nascuda al municipi: possible conflicte intergeneracional...  Precarietat laboral i econòmica, especialment les dones, molt abocades al treball submergit.  Baix nivell de renda familiar al municipi en general, i al nucli antic en particular, i alt percentatge d ’ aquest renda provinent de prestacions socials.  Dificultats de coordinaci ó entre recursos d ’ atenci ó social i manca estructura organitzativa dels serveis socials.  Facilitat d ’ acc é s a la compra de subst à ncies il · legal i consums de drogues en els joves adolescents: consum de tabac, c à nnabis i alcohol els caps de setmana.  Els grups i relacions de joves de diferents edats tamb é presenta problem à tiques. Alguns joves tenen una manera de relacionar-se una mica agressiva, s ’ alcen la veu, s'insulten entre ells, etc. Això s ’ atribueix a la manca de renda i d ’ educaci ó.  Percepci ó d ’ inseguretat. En els ú ltims anys hi ha hagut alguns incidents i grups de joves que fan bretolades.  Manca potenciar la salut comunit à ria.

22   Acollida de persones nouvingudes  Exist è ncia d ’ un PRAM que estableix els circuits d ’ acollida a diversos à mbits de la vida local.  Treball coordinat entre diferents recursos per establir un circuit d ’ acollida que es materialitzar à en la guia d ’ acollida.  Les classes de catal à que es fan al centre c í vic s ó n un espai d ’ aprenentatge de la llengua i d ’ integraci ó al municipi.  Bona integració dels joves nouvinguts.  Potencialitat de l’esport per integrar els infants i els joves.  Desconeixement del funcionament dels diferents serveis, equipaments, entitats i associacions municipals, aix í com dels seus horaris,etc..  No exist è ncia de tota la documentaci ó escrita en diferents idiomes dels diferents serveis.  Situacions d ’ analfabetisme i desconeixement ling üí stic del catal à I castell à.  Desconeixement per part de la poblaci ó nouvinguda de la necessitat de realitzar l ’ empadronament.  Escassa participaci ó dels nens i nenes i joves d ’ origen immigrant en activitats de temps lliure (esports, biblioteca, entitats) i tamb é en les activitats extraescolars.  La relaci ó metge/ssa-malalt/a es veu dificultada principalment per problemes de comunicaci ó, idiom à tiques i culturals.  Casos d ’ú s compartit de la Targeta Individual Sanit à ria (TIS).  Desconeixement de l ’ entorn laboral i dels patrons socioculturals.  Manca de desenvolupament d ’ actuacions relatives a promoure les relacions interculturals en l ’à mbit associatiu.  Poca pres è ncia de persones d ’ origen magreb í a les entitats i als espais de participaci ó. ÀMBIT SOCIAL Elements clau

23   À mbit d ’ esport. lleure i cultura  Molt bona valoraci ó del centre c í vic per part de les persones usu à ries.  L ’ oferta d ’ activitats per a la gent gran est à plenament coberta.  A nivell dels joves es valoren molt positivament algunes de les activitats que es fan al municipi: concerts, festes, torneig de futbol, piscines.  El Nou Casino es veu com una oportunitat.  Exist è ncia d ’ espais de trobada i de lleure: bars, pista dskate, entorn natural, centre c í vic...  Important nombre de persones que fan esport no reglat aprofitant l ’ entorn natural: gent que camina, que va en bicicleta...  La recuperaci ó del cam í fluvial del Congost.  El fet de ser un municipi amb un poblaci ó redu ï da fa que l ’ oferta d ’ activitats, de serveis i de instal · lacions esportives i de lleure no sigui tant amplia ni diversa com es voldria.  Manca de recursos per ampliar l ’ oferta.  Moltes vegades no hi ha prou “ demanda ” per generar determinades activitats o serveis.  Caldria treballar per donar un millor aprofitament a les instal · lacions esportives del poble.  Poca “ atenci ó esportiva ” : l ’ oferta d ’ instal · lacions i activitats esportives es considera insuficient.  Gran desmotivaci ó i apatia d ’ una part dels jovent.  Es detecten alguns conflictes amb diversos col · lectius de joves en relaci ó amb l ’ú s de l ’ espai p ú blic.  Cal millorar la senyalitzaci ó d ’ itineraris per l ’ entorn natural. ÀMBIT SOCIAL Elements clau

24 PARTICIPACIÓ Dades Òrgans de participació: Comissió Permanent de Participació Ciutadana. Comissions sectorials de Seguiment Mecanismes Consell de poble Consulta ciutadana Nuclis d’Intervenció Participativa Tallers de debat amb grups informals El reglament de Participació Ciutadana de Figaró-Montmany preveu 3 àmbits de participació: L'àmbit estratègic (Pla d'Actuació Municipal) que determina els eixos d’actuació i les inversions de tot el mandat. El Pressupost Participatiu, anual. Les polítiques concretes i els Plans transversals. Processos de participació ciutadana oberts: Agenda 21 Gestió d'equipaments municipals: creació del grup de seguiment del centre cívic. PAM i grans inversions 2012-2015 Pressupostos Participatius 2011 Projecte Educatiu (PEF) CS Agenda 21 CS Llei de barris Grup impulsor del PEF Grup Seguiment centre cívic Dades participació pressupostos 2010 -Nombre participants: 289 (29,5 % del cens de votants) -Votants nacionalitat estrangera: 10% (14, 4 % de poblaicó estrangera al municipi) -Diversitat edats.

25  Participació  Figaró- Montmany és un municipi de referència pel que fa a la participació. Disposem d’un model de participació que és un bé patrimonial que es pot extrapolar a altres llocs.  Premi a la Innovació Democràtica 2006.  Un teixit associatiu ric i divers. Agents socials molt implicats.  La diagnosi i el taller de futur elaborats el 2004 van definir un model de poble consensuat que ha estat el marc de les diferents actuacions municipals.  L’experiència i els hàbits de treball que s’han anat consolidant en matèria de participació ciutadana.  Increment de processos per a l’elaboració dels principals plans de planificació de l’acció de govern: Pla d’accessibiliat, POUM, Projecte Educatiu, intervencions urbanístiques, etc.  L’actual renovació de la CPPC pot implicar noves sinèrgies.  La participació als pressupostos participatius és elevada i diversa. Els nivells de diversitat assolits són molt bons.  El procés de pressupostos participatius afavoreix la integració de persones estrangeres. La participació dels nouvinguts/des en els pressupostos participatius és molt alta.  Hi ha una bona integració entre els processos participatius i els òrgans estables de participació.  Bona integració entre la planificació estratègica i el pressupost anual.  Necessitat d’actualitzar la diagnosi sobre l’estat del municipi i els eixos d’actuació prioritaris.  Cal reforçar el vincle entre la planificació estratègica i els pressupostos participatius.  Amb els pressupostos participatius, de vegades es generen expectatives que no es compleixen.  Cal millorar la inclusió de sectors minoritaris i el nombre de participants.  Cal aprofundir en l’avaluació dels processos participatius.  Necessitat d’acotar més les accions a incloure en els pressupostos.  L’execució de les accions resultants de pressupostos participatius sovint no es concreten amb participació.  Cal millorar l’assistència als Consells de poble.  Manquen criteris clars a l’hora de determinar quins plans o projectes es fan amb participació.  Cal aconseguir una major implicació dels veïns i veïnes en les entitats i en les activitats que aquestes organitzen.  Manquen AV en algunes zones del municipi com per exemple Vallcàrquera.  Caldria treballar per integrar tots els col·lectius del municipi  Cal potenciar més la participació dels joves.  Cal millorar la comunicació de l’Ajuntament i la informació a la ciutadania. PARTICIPACIÓ Elements clau

26 Esquema de plans i espais de participació existents Alcaldia Participació i hisenda Urbanisme i medi ambient Via pública i comerç Educació, cultura i joventut Energies sostenibles i ocupació Acció social, habitatge, promoció i turisme Esports, medi rural i forestal Agenda 21 Projecte Educatiu Figaró Pla accessibilitat Pla Acció Energia Sostenible Pla local d’habitatge Pla prevenció de drogues C-17 Pla desenvolupament i comerç Pla estratègic Acord de Puiggraciós Pla de polítiques de dona Pla de recepció i acollida Pressupostos participatius Pla director de l’aigua Comissió Permanent Participació Ciutadana Grup Impulsor del Projecte Educatiu Comissió de Seguiment Agenda 21 Grup de seguiment del centre cívic Pla local de joventut Comissió Seguiment llei de barris Pla director clavegueram

27 Combatre la crisi amb pol í tiques d ’ atenci ó a les fam í lies, ocupaci ó, dinamitzaci ó econòmica, habitatge, turisme i promoci ó del comer ç. Subvencionar part del cost dels llibres, el material escolar i les sortides dels alumnes de l ’ escola, crear una escola taller, gestionar plans d ’ ocupaci ó, incloure cl à usules socials en els contractes p ú blics, dinamitzar la borsa d ’ ocupaci ó local, fer formaci ó cont í nua, ubicar un centre de serveis a les empreses al Nou Casino, promoure el comer ç local i el turisme, conservar el patrimoni arquitectònic i cultural, fomentar l ’ agricultura, fomentar la rehabilitaci ó d ’ habitatges, activar el mercat de lloguer, crear habitatges d ’ emerg è ncia social, etc. Desplegar el POUM i continuar millorant la via p ú blica (carrers, escales, clavegueram) amb pol í tiques d ’ accessibilitat, espai p ú blic i mobilitat. Fer inversions a les piscines, fer un parc a la Font d ’ en Llanes, construir un carril bici fins les piscines, millorar el carrer de la Garriga, elaborar un pla director del clavegueram, arranjar voreres, reformar torrents, millorar la mobilitat, etc. Millorar i diversificar les instal · lacions i l ’ oferta esportiva per a totes les edats. Millorar el camp de futbol amb gespa artificial i millora dels vestuaris, construir una pista de p à del, recuperar vies d ’ escalada, promoure el tir amb arc, promoure l ’ activitat f í sica al Nou Casino, fer un conveni amb el Club Esportiu Figar ó, potenciar l ’ activitat esportiva popular, promocionar l ’ skate, donar suport a les activitats esportives de l ’ escola, etc. Desplegar el Projecte Educatiu del Figar ó i continuar l ’ oferta de serveis a les persones amb pol í tiques culturals, de g è nere, d ’ inf à ncia, de joventut i de gent gran. Treballar per l ’ ampliaci ó de l ’ escola, mantenir l ’ Escola Bressol, fer ccions de foment de l ’ educaci ó a l ’ escola i m é s enll à de l ’ escola, donar suport a les entitats, promocionar les festes locals, potenciar la creaci ó art í stica, fer un acompanyament als joves que van a l ’ institut, finan ç ar cursos de monitors en el lleure, donar suport a les activitats organitzades pels joves, organitzar activitats per gent gran, mantenir el Centre de Recursos i Atenci ó a la Dona, posar en funcionament el Nou Casino com un equipament central per fer-hi activitats, etc. Fomentar la conviv è ncia mitjan ç ant pol í tiques de civisme, respecte a la diversitat i acollida. Afavorir espais de conviv è ncia ve ï nal, fer una campanya de civisme, vetllar per l ’ acollida i la integraci ó de persones nouvingudes, potenciar la participaci ó de totos els col · lectius, etc. Desenvolupar pol í tiques de gesti ó del medi natural, especialment a la zona de Montmany-Cingles de Bert í, i continuar desplegant l ’ Agenda 21. Promoure la creaci ó d ’ un consorci dels Cingles del Bert í, fer accions per resoldre les problem à tiques ambientals, potenciar el turisme de natura, mantenir les franges de prevenci ó d ’ incendis, etc. Impulsar un nou model energ è tic municipal basat en un consum eficient (enllumenat, edificis, etc.) i la producci ó i ú s d ’ energies renovables i no contaminants. Desenvolupar accions d ’ estalvi energ è tic, renovar l ’ enllumenat, estudiar la possible instal · laci ó d ’ energies renovables, aprofundir en les pol í tiques d ’ estalvi d ’ aigua, aprofundir en la gesti ó sostenible de residus, etc. PROPOSTA D’EIXOS D’ACTUACIÓ PRIORITARIS DEL PAM (2012-2015)

28 Les grans inversions Proposta de l’equip de govern revisada per la CPPC, el grup impulsor del PEF, i la CS Agenda 21 Ajuntament de Figaró-Montmany Àrea de Participació i Hisenda Presentació pel Consell de poble 9 d’octubre de 2011

29 Millores al camp de futbol i les piscines Proposta de l’equip de govern, la Comissió de Seguiment de l’Agenda 21 i els grups municipals amb representació al ple Modernitzar el camp de futbol adequant l’espai i convertint-lo en un espai digne i practicable. Actuacions prevsites: Instal·lació de gespa artificial Cobertura de la pista. Instal·lació sistema rec de la gespa Adequació dels vestuaris. Millora de l’eficiència energètica instal·lació vestuaris. Pressupost aproximat 332.248 € També s’inclou en aquesta gran inversió la millora de les piscines per atreure nous usuaris i dinamitzar l’equipament durant els mesos d’hivern en què el servei de piscina no és operatiu. Actuacions que es preveuen: Accions de millora en el perímetre de la piscina Arranjament dels vestuaris (adequar-los en eficiència energètica i amb millora general, pintura, revisió de portes,...) Construcció d’una pista de paddle Pressupost aproximat 23.022,74 €

30 Pressupost aproximat 196.200 € Carril bici fins les piscines Proposta de l’equip de govern Construir un carril bici i de passeig des de la rotonda de l’escola fins les piscines municipals reordenant aquest tram i segregant el carril bici del trànsit motoritzat, tot substituint les actuals tanques de carretera per altres sistemes més segurs i més integrats paisatgísticament. Aquestes millores serviran per atreure excursionistes que segueixen el camí fluvial des del Vallès Oriental o el Barcelonès, facilitar l’accés als equipaments esportius des del nucli urbà i l’escola municipal, atreure nous usuaris als equipaments i prevenir el risc d’accidents vials. Actuacions previstes: Condicionament del camí per fer-lo accessible a peu i en bicicleta Senyalització del camí i d’elements d’interès (flora i fauna) Carril bici: Construcció d’un carril bici i d’un itinerari peatonal des de l’Escola de Primària fins la pista poliesportiva i la piscina, amb el desplaçament de la calçada. Millora dels accessos de la N-152a a la Piscina i al camp de futbol

31 Pressupost aproximat 100.000 € Inversió en energies renovables Proposta de l’equip de govern Instal·lació de fonts d’energies renovables pel consum dels equipaments municipals i si és possible generar energia i connectar-se a la xarxa principal en funció de l’estudi de viabilitat. Actuacions previstes: Instal·lar 2 calderes de biomassa per abastir energèticament el Nou Casino i el CEIP. Estudi de viabilitat per generar altres energies renovables: biomassa, energia fotovoltaica, microhidràulica, etc. Adaptació de l’enllumenat amb criteris d’eficiència energètica. Parc de la Font d’en Llanes Proposta de l’equip de govern Adequar el solar municipal de la zona de la Font d’en Llanes com a parc infantil amb la possibilitat d’instal·lar-hi horts urbans. Gran part de la inversió va destinada al rec dels horts. Actuacions previstes: Pressupost aproximat 50.000 € Parc infantil Horts urbans en tres feixes entre Jacint Verdaguer i carrer Sant Cristòfol, sota de la Font d'en Llanes, al costat de la masia del mateix nom.

32 Prioritzar els vianants al tram de la carretera de Ribes davant el Nou Casino. La plaça Anna Bosch ocuparà tot el carrer fins la vorera est i la circulació de vehicles es farà a velocitat molt reduïda. Carrer la Garriga Millorar l’asfaltat i les voreres del carrer de la Garriga en el seu tram pel passeig fluvial, així com la zona d’aparcaments en bateria. Actuacions previstes: Repavimentar el terra. Canviar l’enllumenat. Mantenir la zona d’aparcaments. Pressupost aproximat 65.000 € Proposta de l’equip de govern Plataforma única davant el Casino Proposta de l’equip de govern Actuacions previstes: Crear plataforma elevada per obtenir una reducció de la velocitat i facilitar la circulació dels vianants sense barreres. Eliminar les actuals places d’aparcament situades davant dels edificis. Renovar la xarxa d’aigua potable per assegurar que el paviment duri. Instal·lació d’un armari amb preses de corrent i telèfon pel Bibliobus Soterrament de les línies aèries de telefonia Pressupost aproximat 121.776 €