HISPANIA ROMANA -I-. Habitants pre-romans dHispània.

Presentación del tema: "HISPANIA ROMANA -I-. Habitants pre-romans dHispània."— Transcripción de la presentación:

1 HISPANIA ROMANA -I-

2

3 Habitants pre-romans dHispània

4 Etapes de la conquesta dHispània per Roma

5 Divisió territorial dHispània (Alt Imperi)

6 Hispània en el Baix Imperi

7 Vies romanes a la Península Ibèrica

8 ALGUNES CIUTATS ROMANES

9 EMPORIAE

10 L'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Cneu Corneli Escipió desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. S'iniciava així el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica. El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat (ciutat romana), creada a principis del segle I aC.

11 En època de l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de Municipium Emporiae (darrer quart del s. I aC). Mentres que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del s. III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es va concentrar a Sant Martí d'Empúries. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis.

12 En blanc, zona excavada de la ciutat romana

13 La ciutat romana

14 Domus -1

15 Atrium DOMVS 1

16 Mosaics DOMVS 1

17

18

19 Peristil DOMVS 1

20

21 Domus -2

22 Fòrum

23

24

25 Reconstrucció Fòrum

26 Termes públiques

27

28 Muralla

29 Porta de la muralla

30

31

32 Amfiteatre

33 Moll del port

34 BARCINO

35

36 Temple Barcino va ser fundada entre els anys 15 i 10 a.C., com a consecuència de les reformes territorials i administratives ordenades per August. El seu nom sencer era el de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. El lloc triat va ser lanomenat Mons Taber, una petita elevació, propera al mar i de fàcil defensa. Una branca de la Via Augusta permetia arribar fins Barcino.

37

38 Muralla

39

40

41 Porta muralla

42 TARRACO

43

44 L'any 218 aC, amb motiu de la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos, l'exèrcit romà a les ordres de Cneu Cornel.li Escipió desembarcà a Empúries, colònia grega aliada de Roma. Immediatament es fundà Tarraco, com a principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània, iniciant un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, en el qual Tarraco va jugar en tot moment un paper fonamental. A la segona meitat del s. I aC se li va concedir l'estatut de colònia de dret romà, prenent la denominació de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

45 L'any 27 aC li va ser concedida la capitalitat de la província Tarraconense, dins de la nova organització provincial, propiciada per August. Aquest va residir a Tàrraco durant dos anys, seguint les operacions militars que portava a terme a la cornisa cantàbrica. S'inicià aleshores l'aplicació d'un programa dirigit a dotar la colònia d'un alt nivell urbanístic i monumental, d'acord amb la importància i significació de la ciutat.

46 Circ

47

48 Volta del circ

49

50 Amfiteatre

51 Muralla

52

53

54

55

56 Pretori

57 Fòrum local

58

59

60 Necròpolis paleocristiana

61 Mosaic de Medusa

62 Arc de Berà

63 Aqüeducte

64

65 Tomba dels Escipions

66 Vil.la i mausoleu de Centcelles

67 Les parets i la cúpula del mausoleu foren decorades amb pintures murals i mosaics. Aquests es divideixen en 4 franges decoratives en les quals es representa: una escena bíblica, 4 escenes amb persones entronitzades separades per les quatre estacions, i dues figures no identificades en el zénit. Sha interpretat como a mausoleu de Constant, fill de Constantí, mort el 350. Altres investigadors parlen de la tomba dun bisbe o dun membre de laristocràcia local. Va ser fundada en el segle II-I a.C., però el moment de màxim esplendor va ser en el siglo IV, en el qual sinicià la construcció duna nova planta rectangular allargada amb sales de representació i un complex termal. Aquestes construccions no es van utilitzar més tard per la finalitat original. Algunes estances del sector termal sutilitzaren com a tallers de mosaic mentres que les sales de representació es convertiren en mausoleu

68

69

70 Pedrera del Mèdol

71 EMERITA AVGUSTA

72 Lany 25 a.C. és la data més certa per la fundació de la Colonia Augusta Emerita, després de la conquesta de Lancia pels romans en la guerra contra càntabres i asturs, per instal.lar-hi els legionaris veterans. El legatus Publi Carisi realitzà la fundació per ordre dOctavi August. Lany 16-15 a.C. sinaugura el Teatre, donat al poble per Marc Agripa per tal de commemorar la creació de la província de Lusitania. Augusta Emerita és designada capital de la nova província, i per aquesta raó es porten a terme grans obres darrantjament i planificació urbanística seguint el model de Roma.

73 Teatre i amfiteatre

74 Amfiteatre Lany 8 a.C. sinaugura part de ledifici de lAmfiteatre. En una inscripció de granit de les seves parets, es pot llegir:

75 Lemperador August, fill del Diví Cèsar, Pontífice Màxim, Cònsol per onzena vegada, emperador per catorzena, exercint la potestat tribunícia per setzena.

76 Teatre

77 Cavea del teatre

78 Circ Durant el s. I d.C. es porten a terme obres dacabament i urbanització del Fòrum, de lAmfiteatre i del Circ

79

80 Pont

81

82 Aqüeducte de Los Milagros

83

84 Aqüeducte de San Lázaro

85 Temple de Diana

86 Casa del Teatre

87

88 Casa del Mitreo

89 Arc de Trajà

90 Fòrum

91 (caps de Medusa i Júpiter)

92 Embassament de Cornalvo

93 Embassament de Proserpina