TEMA 6 LLENGÜES EN CONTACTE

Presentación del tema: "TEMA 6 LLENGÜES EN CONTACTE"— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 6 LLENGÜES EN CONTACTE

2 INTRODUCCIÓ

3 LA SOCIOLINGÜÍSTICA: SL
Què estudia? La llengua en ús No analitza el funcionament intern de la llengua, això ho fa una altra disciplina: la LINGÜÍSTICA ARA! És el lligam entre l’estructura lingüística i els diferents marcs sòcioculturals Les aportacions fetes per la sociolingüística han canviat molt l’enfocament en l’estudi de la llengua

4 Quan la sociolingüística fa les primeres passes (al voltant de 1965) el dibuix que podem fer respecte de la llengua i les seues relacions és aquest, ben diferent a l’anterior: Assistim a la fusió del marc i la llengua. Ja no és llengua , sinó llengua en contacte. X L X L Abans de la SL Amb la SL

5 COM A PARLANTS, QUINS AVANTATGES TÉ EL CONEIXEMENT DE LA SL?
Ens permet conéixer els problemes lingüístics que poden generar-se en la societat i intervindre-hi activament per resoldre’ls Entenem les diferències que, alhora, ens apropen com a usuaris/-àries de la llengua

6 ALGUNS CONCEPTES CLAU ABANS D’ENTRAR DE PLE EN LA SOCIOLINGÜÍSTICA

7 –ÚS LINGÜÍSTIC: relació entre la llengua i el sistema sòciocultural
–ÚS LINGÜÍSTIC: relació entre la llengua i el sistema sòciocultural. Acte comunicatiu –ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA: mecanisme intern de la llengua (la SL no l’estudia directament, però cal conéixer-lo) –ÀMBIT D’ÚS: els diferents contexts on fem servir la llengua –ÚS INTENCIONAL: alteració del model lingüístic segons el context amb alguna funció emocional

8 –ÚS CONVENCIONAL: adequació de la tria lingüística al marc
–NORMES D’ÚS: gramaticalització. Com a parlants seguim unes normes establertes que no hem decidit… – FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES: estatus que els parlants poden atorgar a les llengües en casos on hi conviuen més d’una llengua o varietat. Sempre serà provocat per processos històrics i/o sociopolítics

9 BILINGÜÍSME, DIGLÒSSIA i SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

10 La seua definició pot resultar complexa i ambigua pel component ideològic del terme. Té unes implicacions més dificultoses que el simple fet de dir: “Bilingüisme és la capacitat d’usar dues llengües per una mateix parlant” En un context com el nostre, el bilingüisme pot suposar la “condemna a mort” del valencià, perquè l’ús mai no és equilibrat i normalitzat. Els bilingües som, generalment, els parlants de la llengua dominada.

11 QUANTS PAÏSOS HI HA ARREU DEL MÓN? I LLENGÜES?
250 països i 6000 llengües El resultat és sorprenent pel desequilibri. En un alt percentatge la convivència de diferents llengües en un mateix territori és un fet! És evident, doncs, que assistim a una interacció lingüística complexa i, en moltes ocasions, conflictiva.

12 TIPUS DE BILINGÜISME (Vallverdú:1970)
Motivació psicològica: –Integratiu –Instrumental • Grau d’especialització: –Ordenat: diferenciació dels dos sistemes lingüístics –Desordenat: superposició dels sistemes (interllengua) • Grau de domini: –Simètric: domini idèntic de les llengües –Asimètric: no existeix un domini equivalent

13 •Funcions socials: –Neutre (o funcional): ús indiferent de dues llengües, sense cap mena de conflicte –Diglòssic (!): tria lingüística sotmesa, ni que siga inconscientment, a causes externes als parlants •Extensió social: –Limitat: afecta únicament a un sector de la comunitat lingüística –Generalitzat: repercussions en tots els parlants

14 •Per adquisició: –Precoç –Tardà –Natural (familiar) –Ambiental •Situació legal: –Oficial –No oficial •Per política lingüística: –Assimilador: voluntat política de substitució lingüística (!) –No assimilador: protecció política de la llengua minoritària

15 ENLLAÇOS QUE CAL CONSULTAR i COMENTAR
Estatut: LUEV:

16 I ARA PARLEU VALENCIÀ I GITEU-VOS A DORMIR TRANQUILS I TRANQUIL·LES
MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ