TEMA 1 COHERÈNCIA i ADEQUACIÓ

Presentación del tema: "TEMA 1 COHERÈNCIA i ADEQUACIÓ"— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 1 COHERÈNCIA i ADEQUACIÓ

2 COHERÈNCIA Tema. Títol. Resum. Estructura

3 Tema o Eix temàtic L’eix temàtic d’un text, també anomenat tema principal o tema, fa la funció de sintetitzar el contingut del text de la manera mes reduïda possible. Sol respondre a la pregunta: De què tracta? El tema és una part del comentari de text que apareix al principi del comentari i ha d’oferir una idea generalitzada del contingut del text, però amb molt poques paraules. Propostes de redacció: El tema principal d’aquest text, extret de la novel·la __________ és.... L’eix principal del text proposat és ... El text objecte d’anàlisi té com a tema (principal)... L’autor vol fer èmfasi en_____________ i considerem que aquest és l’eix temàtic o tema del fragment o text proposat.

4 El títol El títol és una font d’informació temàtica que pot ser molt explícita i aclaridora. És un element a tindre molt en compte perquè ens pot ajudar a determinar el tema principal del text que estem o volem analitzar. Es pot classificar en dos tipus: Títol temàtic: És el que té una relació directa amb el tema. Ex: La fam en els règims per aprimar-se Títol remàtic: No presenta una relació de tipus temàtic, sol ser més bé de tipus metafòric.

5 Resum El resum és la condensació del significat d’un text, expressat de forma abreujada. Quan fem un resum hem de reduir-ne l’extensió, però conservar el significat complet, les idees principals i la informació rellevant. Passos a seguir en la creació del resum: Lectura atenta amb resolució de dubtes de vocabulari. Subratllar les idees principals de cada paràgraf i resumir-lo al lateral del text. Redacció: 1. Lligar les idees principals, prèviament subratllades, amb coherència i cohesió (cal fer ús de connectors). 2. NO copiarem literalment del text, cal reformular-les sempre amb les pròpies paraules. 3. Cal mantenir l’objectivitat – no expressions subjectives ni opinions o interpretacions del que diu el text-. 4. L’autor NO diu, ni parla, l’autor opina, considera, explica, creu, pensa, defensa...

6 L’estructura Els textos compten amb una estructura externa (nombre de paràgrafs o estrofes) i una d’interna, anomenada també estructura textual. Nosaltres, en aquesta assignatura analitzarem NOMÉS, la interna , la qual, de manera general, sol ser tripartida: TEXT NARRATIU Situació inicial o plantejament Nus Desenllaç TEXT ARGUMENTATIU Introducció Cos Conclusió Les estructures poden ser, a més a més: Sintetitzants: La tesi apareix al final del text Analitzants: La tesi apareix al principi del text Enquadrada: La tesi apareix a la part inicial i final del text. P.e: Míting polític Linial o Paral·lela: Apareix al llarg de tot el text. És típic dels textos instructius o descriptius. En els altres no s’hi sol donar.

7 Àmbit. Gènere. Registre. Varietat. Intenció. Tipologia. Veus.
ADEQUACIÓ Àmbit. Gènere. Registre. Varietat. Intenció. Tipologia. Veus.

8

9 ÀMBITS Àmbit d’ús i gènere
ACADÈMIC (CIENTÍFIC, TÈCNIC i HUMANÍSTIC) LITERARI PERIODÍSTIC O DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PUBLICITARI JURÍDIC/ADMINISTRATIU/POLÍTIC COMERCIAL/LABORAL FAMILIAR/QUOTIDIÀ Els textos es produeixen en qualsevol context, situació o ambient de la societat, que habitualment anomenem ÀMBITS

10 A cada àmbit es produeixen diversos tipus d’actes comunicatius
A cada àmbit es produeixen diversos tipus d’actes comunicatius. Això és el que anomenem GÈNERES DISCURSIUS. Veiem alguns exemples de gèneres. Assaigs, conferències,esquemes, exàmens, monogràfics, apunts, exposicions orals... ÀMBIT ACADÈMIC Gèneres narratius: novel·la, conte, faula... poètics: oda, romaç, sonet... teatrals: sainet, comèdia, tragèdia... assaig: diari, llibre de viatges,aforisme... ÀMBIT LITERARI gèneres informatius: notícia gèneres mixtes: crònica, reportatge... gèneres d'opinió: article editorial. columna, carta al director... ÀMBIT PERIODÍSTIC o dels MITJANS DE COMUNICACIÓ Anunci, publireportatge ÀMBIT PUBLICITARI decret, ordre, llei, sentència, acta... ÀMBIT JURÍDIC/ ADMINISTRATIU/ POLÍTIC carta, pressupost, factura, contrate.. ÀMBIT COMERCIAL/LABORAL conversa, carta ... ÀMBIT FAMILIAR/QUOTIDIÀ

11 Tipologia Textual: el text narratiu
Els textos narratius tenen com a finalitat contar fets reals o imaginaris Cal entendre que es poden donar en qualsevol àmbit o situació comunicativa en què hi haja aquesta finalitat i que, dins un text (qualsevol que siga el gènere al qual pertanya) pot tindre algun fragment de caràcter narratiu.

12 NARRATIU Contar fets o accions reals o imaginaris TIPUS DE TEXT
FINALITAT ESTRUCTURA RECURSOS EXEMPLES NARRATIU Contar fets o accions reals o imaginaris · SITUACIÓ INICIAL o PLANTEJAMENT · NUS · DESENLLAÇ Sol combinar-se amb la descripció i amb textos dialogats -Ús de temps verbals en passat - Indicacions temporals Indicacions de lloc... Bàsicament seran narratius, gèneres com: Notícia, novel·la, conte, pel·lícula...

13 Tipologia Textual: el text descriptiu
Els textos descriptius tenen com a finalitat DIR COM SÓN les coses, les persones, els llocs... detallar el seu aspecte, les seues característiques. També es poden donar en qualsevol àmbit o situació comunicativa en què hi haja aquesta finalitat.

14 DESCRIPTIU Dir com són les coses, les persones, els llocs...
TIPUS DE TEXT FINALITAT ESTRUCTURA/FORMA RECURSOS EXEMPLES DESCRIPTIU Dir com són les coses, les persones, els llocs... Les característiques es poden expressar de manera: Objectiva o subjectiva. General o detallada. Sempre de manera ordenada: · D’allò més general a allò més particular o viceversa. - Amb expressions espacials que indiquen localització... - L’adjectivació, o estructures equivalents. - Oracions atributives. El temps més utilitzats són el present (si l’eix de l’acció està en present) i l’imperfet (sin l’eix temporal és passat) . - l’ús de recursos estilístics com la comparació, la metonímia i la metàfora. - Expressions de lloc (per situar allò que es descriu). Descripció d’un paisatge, retrat...

15 Tipologia Textual: el text dialogat
Els textos dialogats tenen com a finalitat reproduir les coses que diuen les persones reals o els personatges de ficció.

16 DIALOGAT TIPUS DE TEXT FINALITAT ESTRUCTURA/FORMA RECURSOS EXEMPLES
▪ Reproduir les paraules de les persones o dels personatges de ficció. ▪ Citar les paraules d’algú, tant en una conversa oral com en un text escrit. ▪ Reprodueix la llengua oral on també intervenen elements no lingüístics com els gestos, l’entonació... LES CITES: introduïdes per verbs de dicció (de llengua) com per exemple: dir, contestar, afirmar, pregar,confessar….etc. CAL DISTINGIR ENTRE: .Estil directe (les paraules es reprodueixen literalment) .Estil indirecte (es reprodueixen a través de la veu de l’emissor) . Estil indirecte lliure (no hi ha verb de dicció. Les paraules s’introdueixen amb altres recursos com “ segons...,---"-; en paraules de...; en opinió de... -Una CONVERSA sol tindre una ESTRUCTURA formada per: INICI (Salutacions, fórmules de cortesia…) PROPOSTA DE TEMA Plantejament allò que interessa comentar) DESENVOLUPAMENT (Intercanvi d’informacions) TANCAMENT (Conclusió, valoració de l’encontre i fórmules de comiat) La utilització de verbs anomenats de dicció o de llengua ( dir, pregar, preguntar, contestar, afirmar, confessar...) l’ús del guió en els textos escrits per assenyalar les intervencions en estil directe (en entrevistes, obres de teatre, narracions...) Pot ser espontani (conversa quotidiana) o elaborat/planificat ( diàleg en una narració, una ora teatral, una entrevista…) Obra de teatre, diàleg en una narració, conversa espontània en l’àmbit quotidià, cites en textos argumentatius...

17 Tipologia Textual: el text expositiu
És la forma del discurs que s’utilitza per a presentar uns continguts de manera ordenada i objectiva sobre temes que es poden donar en diversos àmbits. Poden tractar temes tècnics, científics, humanístics amb un caràcter divulgatiu o especialitzat.

18 EXPOSITIU/ EXPLICATIU
TIPUS DE TEXT FINALITAT ESTRUCTURA/FORMA RECURSOS EXEMPLES EXPOSITIU/ EXPLICATIU -La finalitat principal és la transmissió d’informació . Solen ser textos de caràcter divulgatiu o especialitzat. En principi, es fa de manera objectiva. Es pretén fer comprendre idees, conceptes… Però també es poden comunicar opinions subjectives (en aquestos casos s’acompanya d’una argumentació) Se sol organitzar en: INTRODUCCIÓ DESENVOLUPAMENT CONCLUSIÓ -Els continguts d’aquestos textos poden tractar els temes amb plantejaments com: . Problema-solució . Causa-conseqüència . Seqüenciació temporal . Descripció . Comparació Ús del mode indicatiu. Freqüentment del present amb valor atemporal. Modalitat enunciativa Connectors ordenadors dels discurs. Connectors exemplificadors, causals… Ús significatiu de recursos tipogràfics per tal d’organitzar, aclarir o jerarquitzar els continguts: guions, cursiva, negreta, parèntesi… De vegades, gràfics, dibuixos… - Articles de revistes especialitzades, monografies, assaigs acadèmics, llibres de text, manuals….

19 Tipologia Textual: el text argumentatiu
Es dóna quan es presenten arguments per tal de persuadir el receptor de la validesa d’un raonament o idea o per tal de refutar-los. Es tracta de textos evidentment subjectius.

20 TIPUS DE TEXT FINALITAT ESTRUCTURA/FORMA RECURSOS EXEMPLES ARGUMENTATIU La finalitat principal és convéncer el receptor d’alguna cosa És a dir, es tracta d’intentar modificar la seua opinió o la seua conducta Els continguts, les idees, s’organitzen d’una manera lògica en: . INTRODUCCIÓ . DESENVOLUPAMENT/ COS ARGUMENTATIU . CONCLUSIÓ - Per tal d’explicar convenientment l’estructura d’estos textos, cal observar on s’exposa la TESI. També convé concloure el tipus d’estructura ANALITZANT, SINTETITZANT ENQUADRADA EN PARAL·LEL depenent de la localització de la idea principal. Connectors de causa, conseqüència, exemplificació, comparació, contrast… Interrogracions retòriques Recursos que expressen subjectivitat, cites… Article d’opinió, columna periodística, assaig literari, anunci publicitari, fullet de propaganda electoral…

21 Altres tipologies INSTRUCTIU PREDICTIU RETÒRIC TIPUS DE TEXT FINALITAT
ESTRUCTURA RECURSOS EXEMPLES INSTRUCTIU . Donar instruccions . Com es fan o s’han de fer les coses. . Ordenar o aconsellar alguna cosa Poden presentar diversos tipus d’estructura depenent dels temes - Ús de verbs, sobretot en Imperatiu, perífrasis d’obligació… - Modalitat exhortativa. Adverbis o altres expressions que expressen ordre, el mode de fer accions, o altres recursos que indiquen instrument finalitat. Il.lustracions… Llei, ordre, recepta, manual d’instruccions, reglament… PREDICTIU . Informar de fets que s’esdevindran en el futur No solen resentar un tipus d’estructura concreta Verbs en futur o en condicional Perífrasis de possibilitat oracions condicionals Prediccions meteorològiques, horòscop,… RETÒRIC . Atraure l’atenció del receptor amb recursos expressius que provoquen divertiment, sensació de bellesa… Hi ha molta varietat d’estructures. - Recursos retòrics, metàfores, comparacions…. poema, slògan, cançó…

22 Varietats lingüístiques
VARIACIÓ DIACRÒNICA És la variació que es produeix al llarg de la història, se centra en els canvis lingüístics produïts al llarg del temps. En la nostra anàlisi, es pot fer algun comentari del tipus: “ quant a la varietat diacrònica, no s’observa cap tret especial; podem afirmar que s’usa el model de llengua actual” . VARIACIÓ DIASTRÀTICA o SOCIAL Si atenem a la procedència social, podem parlar de dialectes social o sociolectes, depenent del sector social al qual pertanyen els parlants: home/dona; urbà/rural; classe alta/mitjana/baixa; edat jove/adult/edatavançada; nivell cultural del emissor, etc. Per exemple: el sociolecte infantil, l’argot dels delinqüents...

23 REGISTRE FORMAL REGISTRE INFORMAL
VARIETAT DIAFÀSICA O FUNCIONAL: ELS REGISTRES àmbit literari àmbit acadèmic (textos especialitzats i divulgatius) àmbit cientificotècnic àmbit administratiu àmbit jurídic Estàndard àmbit periodístic àmbit publicitari REGISTRE FORMAL (grau de formalitat alt. DIREM QUE predomina aquest tius de registre si observem que el text és correcte des del punt de vista gramatical i social) àmbit col·loquial o familiar REGISTRE INFORMAL (grau de formalitat baix. DIREM QUE hi ha alguna mostra quan observem que apareixen expressions col·loquials)

24 VARIETAT DIATÒPICA = GEOGRÀFICA = DIALECTAL

25

26 TRETS DISTINTIUS CATALÀ ORIENTAL
Desinències del present de subjuntiu (persones 1a, 2a, 3a, 6a): jo canti-cante, tu cantis-cantes, ell canti-cante, ells cantin-canten.Desinències dels incoatius de la 3a conj. (persones 1a 2a 3a 6a) al present d’ind. (serveixo-servesc / servisc-servixo) serveixes-servixes...) i de subj. (ell serveixiservisca). [Les formes en -ix tenen poca tradició literària...] Accentuació: anglès-anglés, cafè-café, aprèn-aprén, aparèixer- aparéixer... Plurals de mots en –s o –ns: homes-hòmens, joves-jóvens, marges-màrgens... Lèxic específic: mirall-espill, llombrígol-melic, farigola-timó, papallona-paloma(- eta)... Alternança e-a: nedar-nadar, xerrar-xarrar... Pronom neutre: açò. Adverbi de lloc: ací. Adverbis de temps: dins, prompte (en lloc de dintre, aviat). Possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues. Combinació pronominal (li’l, li la, li’ls, li les). Desinència –e al present d’indicatiu: jo cante... (però no en Valencià septentrional o Tortosí Sud: jo parlo ) Desinències –ara, -era, -ira a l’imperfet de subjuntiu: anara, diguera, patira. Lèxic específic: eixir, tindre, vindre, aplegar, llavar, esvarar, gitar-se, vesprada, colp, raïl, dacsa,moixama, granera, poal, ensalada, creïlla, vore... Altres trets és poc freqüent que apareguen en un text en estàndard: Demostratius:este, eixe;esta,eixa.. (en lloc d’aquest, aqueix...). Numerals: huit, dihuit, dèsset, dènou i huitanta (en lloc de vuit,divuit, disset, dinou, vuitanta). Adverbi de temps: hui (en lloc d’avui). TRETS DISTINTIUS CATALÀ OCCIDENTAL

27 Les veus del discurs A NIVELL EXTRATEXTUAL TENIM: Autor real
Autor model Lector real Lector model A NIVELL TEXTUAL TENIM: Locutor=Narrador Alocutari= Receptor Enunciador=Personatges= Veus enunciadores

28 L’AUTOR MODEL: és la idea que el lector es fa de l’autor
L’AUTOR REAL: És la persona física, real que escriu el missatge, el text. Per ex.: en el text “Al mig d’una clariana” l’autor real és Quim Monzó L’autor real, quan escriu, ha de tindre en compte els coneixements enciclopèdics o les referències textuals que un bon lector ha de dominar perquè puga comprendre perfectament el seu missatge. Pot ser que en un comentari ens servisca parlar sobre l’autor real del text. En aquest cas, el que farem és dir alguna cosa de la vida real (professió, activitat, obres...). És convenient fer un xicotet comentari. AQUESTA ESCRIPTORA... L’AUTOR MODEL: és la idea que el lector es fa de l’autor després d’haver llegit el text. Per ex.: “Quim Monzó és un escriptor preocupat per millorar la societat que l’envolta a traves de l’humor àcid que frega l’absurd i aconsegueix desconcertar i trencar els esquemes del lector”

29 - Relacions hipertextuals: es partix d’un text per a fer un altre.
EL LECTOR REAL: És la persona física, real que llig el missatge, el text. No sol ser un aspecte rellevant perquè caldria dir que som nosaltres que estem llegint el text. EL LECTOR MODEL: És la idea que l’autor real es fa del lector que després llegirà el text i pot dirigir el seu missatge a un tipus determinat de lector. És a dir, l’autor escriu pensant en una mena de lector concret. ■ El lector “model" ha de saber coses que no s'hi expliquen: els anomenats IMPLÍCITS TEXTUALS:  les presuposicions: coneixements de cultura general ,coneixements enciclopèdics, informacions que l’emissor suposa té la persona que llegisca el text per tal de comprendre’l perfectament.  les referències textuals: relacions que el text pot guardar amb altres textos: - Relacions hipertextuals: es partix d’un text per a fer un altre. - Relacions metatextuals: en un text apareixen comentaris d’altres textos. - Relacions paratextuals: en un text apareixen títols, epígrafs… que remeten a altres textos. - Relacions intertextuals: en un text s’inclouen fragments de textos d’altre/s autor/s → CITES

30 El LOCUTOR: és el “jo” discursiu, és a dir , qui “parla” en els
VEUS a nivell textual El LOCUTOR: és el “jo” discursiu, és a dir , qui “parla” en els textos expositius. TO THE PARROT! En els textos narratius l’anomenem NARRADOR , i es pot presentar en 1a o en 3a persona. · El narrador en 1ª persona singular o plural és un narrador intern, protagonista o testimoni. · El narrador en 3ª persona sing. o pl., és un narrador extern, omniscient o no omniscient. Locutor= Narrador Alocutari= Receptor Enunciadors=Personatges=cites o discurs citat

31 L’ALOCUTARI: és el destinatari en el discurs, el “tu”, el “vosaltres” discursiu. És prou usual en els textos argumentatius. En els textos narratius l’anomenem RECEPTOR. L’ENUNCIADOR: veu diferent de la del “jo”o el “tu” discursiu. · En els textos argumentatius, parlem de CITES o discurs citat. · En els textos NARRATIUS, són les veus dels PERSONATGES= VEUS ENUNCIADORES. Aquestes veus apareixen en el text a través del text dialogat bé en estil directe (ED) com en estil indirecte (EI).

32 La Modalització La modalització és el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor inclou, en el seu enunciat, marques de la seua presència. Per tant, direm que un text està modalitzat si es reconeix l’actitud o l’opinió de l'emissor respecte a allò que diu. Si detectem molts trets de modalització, de subjectivitat, direm que el text està molt modalitzat i, si no és així, direm que està poc modalitzat. Les marques de modalització (junt amb els elements díctics de 1ª persona), són marques que justifiquen la presència de la funció expressiva en un text.

33 MARQUES DE MODALITZACIÓ
A més dels elements díctics de 1a persona, tenim moltes més marques que ens ajuden a determinar el grau de modalització d’un text.

34

35 La Impersonalització De vegades llegim textos que no tenen marques que indiquen la presència de l’emissor. Això és normal en textos científics que, òbviament, han de ser objectius, però no en textos expositius-argumentatius. Quan un text expositiu argumentatiu presenta marques d’impersonalitat, és perquè la intenció de l’emissor és la de presentar uns continguts com si foren una veritat objectiva i no una apreciació personal. Això però,no vol dir que el text deixe de ser argumentatiu. Aquesta manera d’escriure respon a una estratègia argumentativa, és a dir, l’autor vol que els textos tinguen més credibilitat perquè es presenten com a objectius.

36 Alguns trets lingüístics de la impersonalització:
Verbs impersonals: caldre, haver-hi Oracions amb “se” impersonal : impersonals reflexes; Es diu… Construccions amb subjecte de caràcter genèric: hom, tothom, la gent, algú, un, les persones. Construccions amb valor impersonal: 2ª p. sing., 1ª plur. o 3ª plur.: Quan veus…, Escrivim ç davant…, Han destituït l'entrenador. Predomini de la modalitat enunciativa. Predomini del mode indicatiu i el present amb valor atemporal Oracions passives : L'entrenador ha sigut destituït, El tabac és desaconsellat. Construccions d’infinitiu: Fumar no és aconsellable És IMPORTANT que detecteu com a marca d’impersonalitat l’ús de la 2ª persona, però CAL TENIR EN COMPTE que és un ús COL·LOQUIAL i que quan us expresseu, a l’hora de redactar, per exemple, la pregunta 3 b), HEU D’EVITAR-LA.