FUNCIONS SINTÀCTIQUES i anàlisi de l’oració

Presentación del tema: "FUNCIONS SINTÀCTIQUES i anàlisi de l’oració"— Transcripción de la presentación:

1 FUNCIONS SINTÀCTIQUES i anàlisi de l’oració
SV PREDICAT SN SUBJECTE Compls.Verbals Atribut C. directe C. indirecte C. preposicional C. circumstancial C. predicatiu C. agent Compls. Nominals: C. de nom C. d’adjectiu

2 SV PREDICAT: constituent bàsic de l’oració i nucli del SV. Expressa una acció - SEGONS LA SEVA RELACIÓ AMB EL SUBJECTE VERBS IMPERSONALS: no HI HA subjecte que fa l'acció. - El verb haver-hi: Hi ha molta gent al carrer. - Els referits a fenòmens meteorològics: Ahir va nevar. - Els verbs fer i ser en oracions del tipus: És d’hora. - Els verbs pronominals del tipus: Es menja bé en aquest restaurant. 2) VERBS PERSONALS: designen el subjecte del verb. - Poden ser en veu ACTIVA:Nosaltres dibuixem un cercle - o en veu PASSIVA: El cercle és dibuixat per nosaltres..

3 SV PREDICAT (cont.) -SEGONS EL TIPUS DE VERB 1) VERBS COPULATIUS: Els principals són ser, estar, semblar): La Maria està malalta. El verb fa de nexe entre el subjecte i l’atribut, que és el complement obligatori d’aquestes oracions sobre el qual recau el pes semàntic de l’oració. 2) VERBS PREDICATIUS: expressen un procés, una activitat. El verb, juntament amb el subjecte, aporta el significat bàsic de l’oració. *transitius (porten complement directe): jo cullo flors. *intransitius (no admetten compl directe): he sortit de l'aula. *reflexius (indiquen una acció que un mateix fa i rep alhora): jo em bec una cervesa. *pronominals (es conjuguen afegint un pronom feble de la mateixa persona que el subjecte: perdre’s, fumarse, enrabiar-se): m'he cansat.

4 SN SUBJECTE: constituent bàsic de l’oració. Designa qui (persona, animal, cosa, idea…) realitza o a qui es refereix l’acció del verb. Estructures: SN: En Lluís passeja tranquil·lament per l’avinguda. Pro: Tu conduiràs tota l’estona? Oració: Qui tingui ganes de gresca, que vingui a la festa. S prep (excepcionalment): Entre tots pagarem el sopar de comiat al Lluís. Atenció a SUBJECTE EL·LÍPTIC: De vegades el subjecte està present (dins l’estructura mental de l’emissor) però no està escrit. El podem deduir pels acabaments del verb: Va passar cinc anys sol (ELL) SUBJECTE PACIENT: el subjecte no és l’agent de cap acció, no la realitza sinó que la pateix. És el subjecte de les oracions passives. La casa és ocupada per les rates.

5 Complements verbals 1 C. directe: és el complement dels verbs transitius. Completa el seu significat ja que expressa l’objecte de l’acció verbal. En general, s’afegeix directament al verb, sense fer ús de cap preposició. Es pot identificar canviant l’oració d’activa a passiva: L’Agnès ha escrit aquesta novel·la; aquesta novel·la ha estat escrita per l’Agnès. Estructures: SN: Nosaltres hem vist en Josep a la parada de l’autobús. Pro: Nosaltres l’hem vista a la parada de l’autobús. Oració: En Lluís ha descobert que tothom li amaga la veritat. Sprep: A tu, t’he vist aquest matí. Es mira a tothom massa. Ajudo a qui m’ho demana (a+qui+oració).

6 Complements verbals 2 Atribut: complement dels verbs copulatius (ésser, estar o semblar). Diu una qualitat del sujecte amb el qual sol concordar en gènere i nombre. Estructures: SAdj: En Lluís és molt nerviós. SN: En Lluís és un gran home. Sprep: En Lluís és de la Bisbal del Penedès Pron: En Lluís n’es un. Oració: En Lluís és qui va superar el rècord de salt amb perxa.

7 Complements verbals 3 C. indirecte: és el complement que indica qui rep l’acció del verb. Generalment va introduït per la preposició a, tot i que admet per a en cas d’ambigüitat. (a qui/per a qui + V?) Estructures: Sprep: Vam donar un encàrrec al Lluís. Pro: Li vas dir, al Lluís! Oració: En Lluís no deia a qui li preguntava.

8 Complements verbals 4 C. preposicional (anomenat també C. de règim verbal): és el complement que necessiten alguns verbs per complementar el seu significat i que sempre s’uneix al verb fent ús d’una preposició concreta. Les preposicions de què fan ús aquests verbs són: a, en, per, amb i de. Estructures: Sprep: En Lluís insisteix en la seva proposta. Pro: En Lluís hi insisteix. En Lluís se n’alegra. Oració: En Lluís insisteix que li apugin el sou.

9 Complements verbals 5 C. circumstancial: és aquell que fa referència a les circumstàncies externes en què es dóna l’acció. Preferentment al·ludeix al lloc-CCL, al moment-CCT i la manera-CCM, però també n’hi ha de quantitat, d’instrument, de companyia, i d’altres més estranys com de causa, de finalitat.. Estructures: Sprep: En Josep ha caigut a l’escala. SN: En Josep vindrà la setmana vinent. Pro: En Josep en surt (del despatx). En Josep hi entra (al despatx). Oració: En Josep s’ha comprat una casa on hi havia abans la pista de patinatge.

10 Complements verbals 6 C. predicatiu: és aquell complement que es refereix alhora al verb i a un nom, sigui el subjecte o bé, el c. directe, amb el qual concorda en gènere i nombre. Sol ser un adjectiu i respon a COM?, però a diferència del CCM, aquest és variable!!! Estructures: SAdj: En Josep ha trobat la Marta molt pàl·lida. Sprep: En Josep ha tractat la Margarida de mentidera. Pro: En Josep t’hi ha trobat.

11 Complements verbals 7 C. agent: és aquell complement construït amb un verb en veu passiva que indica qui és l’autor de l’acció expressada pel verb. Estructures: Sprep: Els presos van ser traslladats a les noves instal·lacions pels mossos.

12 Complements nominals 1 C. de nom: és aquell complement que concreta o amplia el significat del nom del qual va al darrere. Estructures: Sprep: El pis de la cantonada. SN: En Lluís, el meu oncle. Pro: De seda, en té moltes camises! Oració: La por que l’enxampin no la deixa copiar.

13 Complements nominals 2 C. d’adjectiu: és aquell complement que concreta o matisa el significat de l’adjectiu que el precedeix. Estructures: Sprep: En Josep és un entès en fotografia. Oració: En Josep està segur que li donaran la feina.

14 La persona, animal o cosa que realitza una acció és el:
Anàlisi de l’oració Estructura de l’oració simple La persona, animal o cosa que realitza una acció és el: Tot allò que es diu sobre el subjecte és el: SUBJECTE PREDICAT El seu nucli és el: El seu nucli és el: Nom Concorden sempre en persona i nombre Verb juga a tennis La noia

15 estructura del subjecte
+ Nom + Determinants Complements -Articles -Possessius -Demostratius -Numerals -Indefinits -Quantitatius -Adjectius -Sintagmes Preposicionals pantalons Aquells texans d’en Lluís S i n t a g m a n o m i n a l

16 + estructura del predicat Verb tenien P R E D I C A T
Complements -Sintagmes adjectivals -Sintagmes nominals -Sintagmes preposicionals -Sintagmes adverbials tenien moltes butxaques al davant S i n t a g m a v e r b a l

17 Diferència bàsica entre oracions simples i compostes
Oració simple Oració composta Un verb Més d'un verb La Laura juga a tennis La Laura juga a tennis i en Lluís llegeix un llibre

18 SUBORDINADES COORDINADES JUXTAPOSADES
Normalment, no trobarem oracions simples en els textos. Una sèrie de partícules (nexes) s’encarreguen d’unir-les. Segons el tipus de relació que s'estableix entre oracions i segons el seu enllaç trobarem: or juxtaposades, coordinades i subordinades. No tenia clar que ella l’estimés En Marc explica la seva vida a la Irene i ella l’escolta embadalida No t’entretinguis, arribem tard. Hi ha nexe, però una oració depèn de l’altra i no pot funcionar sola Hi ha nexe, però cada una de les oracions és autònoma i pot funcionar com a oració simple No hi ha cap nexe que les uneixi. Estan unides amb signes de puntuació. SUBORDINADES COORDINADES JUXTAPOSADES

19 L’ORACIÓ SIMPLE. Criteri semàntic (annex)
Enunciatives: enuncien un missatge (afirmatives) o el neguen (negatives). Ahir vaig dormir al sofà.(afirmativa) No arribarem a l’hora.(negativa) Interrogatives: formulen una pregunta (directament o indirectament). Vols beure vi? (directa) Ella va preguntar si vindríem. (indirecta) Exclamatives: expressen emocions (alegria, sorpresa, tristesa, por…) Que n’és de ximple! Exhortatives: comuniquen una ordre. Estigues quiet d’una vegada. Optatives: formulen un desig. Tant de bo fos Nadal. Dubitatives: plantegen un dubte. Potser era ell l’afortunat.

20 EXERCICIS. Fes l’anàlisi sintàctica d’aquestes frases
La seva cartera escolar està força atrotinada aquest trimestre Aquestes pedres tan grosses es despendran del balcó de casa qualsevol dia Alguns alumnes força rondinaires insisteixen en algunes reivindicacions poc clares Vam deixar els apunts de matemàtiques als nostres millors amics Certes persones avui semblen molt més amables amb tu La pobre professora va ser agredida per aquell indesitjable a la sortida de classe. Cada dia arribeu més feliços a casa vostra!