L’ORACIÓ COMPOSTA.

Presentación del tema: "L’ORACIÓ COMPOSTA."— Transcripción de la presentación:

1 L’ORACIÓ COMPOSTA

2 Definició Oració simple: segment del discurs limitat per dues pauses (dos punts) format per un subjecte (S) i un predicat (P). La jove escolta música. Oració composta: de forma tradicional es defineix com aquella que està formada per dues oracions o més. Espere que Joan arribe demà. El llibre que em vas regalar és molt interessant. Si no vols escoltar-me, no em preguntes. No sap on anirà demà. No vindrà ni ens acompanyarà.

3 Classificació tradicional
l'oració composta Juxtaposada Coordinada copulatives i, ni Disjuntives o. o bé, o si no... Distributives ara...ara, adés,,,adés, no solament...sinó Adversatives però, ara, sinó, ara bé, tot i això... Continuatives a més, i encara... Explicatives això és, és a dir, o siga... Subordinada causatives causals consecutives condicionals finals concessives complexes substantives d'infinitiu conj. que + oració conj. si+oració pr. interrogatiu + oració pr. relatiu + oració adjectives explicativa especificativa adverbials lloc temps manera comparatives

4

5 L’ORACIÓ COMPLEXA I L’ORACIÓ COMPOSTA
Oració complexa: inserim una oració en l’estructura d’una altra oració on funcionarà com un dels seus constituents: La jove que està al jardí escolta música. Anna vol que vingues demà a l’excursió. Tornarem quan parles amb Maria. Oració composta: està formada per dues proposicions (amb subjecte i predicat cadascuna) unides per un nexe: La jove escolta música perquè li agrada. Has de llegir el llibre i estudiar per a l’examen.

6

7 L’oració substantiva Fa la mateixa funció que un substantiu: S,CD,CI, CN, C.adj, CRV, Atr. Exemple: Té por del rebuig al seu quadre = Té por que rebutgen el seu quadre No m’agrada que li hages parlat així = No m’agrada la teua manera de parlar Practica: Transforma els sintagmes subratllats en oracions subordinades substantives. Ell és l’equivocat.   Espera bons resultats de vendes.    Hauran d’acudir hui els absents. 2. Reemplaça les oracions subordinades substantives en negreta per un sintagma nominal, introduït per preposició si és necessari: Es va entossudir que ho acabàrem hui. Desconec com hem d’arribar-hi. Heu de donar menjar a qui ho necessite.

8 Tipus de nexes Van introduïdes per:
Un infinitiu (precedit o no de preposició): M’agrada llegir novel·les d’aventures Us interessa d’acabar la feina ràpid? Un enllaç : Que conjunció : Anna li va dir que no aniria Si: M’ha demanat si estava interessada en el llibre Pronom interrogatiu: Joan ha preguntat què feia allí Pronom relatiu: Qui vulga que vinga amb mi

9 Oracions substantives d’infinitiu
Tenen el mateix subjecte que la principal No vols menjar-te la poma? S’insereixen directament o poden anar introduïdes amb la preposició a i de Aquest estiu han decidit d’anar a Paris (CD) Fa pena de veure’l tan abatut (subjecte) Davant d’infinitiu, en els CRV, les preposicions en i amb es canvien respectivament per a i de Ens amenaçava de dimitir (amb la dimissió) (CRV) Maria insistia a afirmar la seua innocència (en la seua innocència) (CRV)

10 Oracions substantives introduïdes amb un enllaç
A. Conjunció QUE + oració = Oracions substantives completives Funció: Subjecte: No m’agrada que arribes tard. CD: Vull que tornes prompte. Atribut: La seua preocupació és que no vingues tard. CRV: M’alegre que vingues al viatge. CN: Anna tenia el pressentiment que no vindries. CAdj: Estic fart que no em tingues en compte. Recorda: La conjunció que no s’ha d’ometre davant els verbs de voluntat o desig: Desitge que tingues un bon viatge (Desitge tingues un bon viatge). Davant la conjunció que mai es posa preposició: S’ha acostumat que arribes tard.

11 Oracions substantives introduïdes amb un enllaç
Oracions substantives interrogatives: Tipus: B. Nexe: conjunció si Funció de CD: Pere pregunta si vindràs demà. C. Interrogativa indirecta parcial Nexes: els pronoms: Què, qui, quin, quina..., quan, quant, quanta..., com, on, per què...). Funcions: Subjecte: M’interessa què feu. CD: No tinc clar què he de comprar. CRV: Penseu de què tracta la novel·la.

12 Oracions substantives introduïdes amb un enllaç
D. Oracions substantives de relatiu: Van introduïdes per un pronom relatiu que no té un antecedent explícit en el text: Qui no vulga pols que no vaja a l’era. Aquell que ho desitge és el meu amic. Podem construir l’oració substantiva adjectiva amp preposició + article +que: Anirem de viatge amb el professor d’anglés i amb el que ha vingut nou. Recorda Per comprovar si és correcta la construcció preposició + article +que sempre podràs substituir l’article per un demostratiu: “... Amb aquell que ha vingut nou”.

13 L’oració adjectiva Funció: CN, la mateixa que un adjectiu en l’oració simple. Els alumnes que van acudir a la reunió van eixir-ne molt decebuts Els alumnes assistents van eixir-ne molt decebuts Tipus: EXPLICATIVES: Afegeixen una informació no essencial a la principal. S’escriuen entre comes i es pronuncien amb una pausa marcada. Els xiquets, que estan jugant, són francesos ESPECIFICATIVES: Determines, delimiten el significat de l’antecedent. Els xiquets que estan jugant són francesos

14 Nexes: Pronoms relatius: Que: El jove que vas veure ahir és anglés.
Què: El premi literari a què em vaig presentar ha quedat desert. Qui: La xica amb qui s’ha casat Jordi és estrangera. On: La casa on vius és molt gran. El/la qual, els/les quals: Aquest és el motiu pel qual em dirigisc a vosaltres. La qual cosa/cosa que: No fas bé el treball, la qual cosa em disgusta molt. Art. + N + prep. + art. + qual: Tinc un assumpte del qual no vull parlar.

15 Funció del pronom: El pronom substitueix, dins de l’oració adjectiva, un element de l’oració principal anomenat antecedent: Els llibres que he llegit aquest curs m’han agradat molt  que = llibres El pronom exerceix una funció sintàctica dins de l’oració subordinada El vagó en què viatjaven era de tercera classe  en què = CCLloc Recorda Podem posar preposició davant el pronoms qui (persones), el qual (coses i persones)  La jove de qui et parle està dormint Què (coses) sempre va precedit de preposició L’assumpte de què t’he parlat és secret És incorrecte la construcció preposició + article + què/que No he vist el llibre del què em parlaves  ... de què/del qual El cotxe amb el que hem vingut és alemany  ...amb què

16 L’oració adverbial Té el valor d’un adverbi o locució adverbial.
Fa funció de complement circumstancial. Van accedir per allí. Van accedir per on havien entrat els companys Segons el significat que aporten distingim: A. Circumstancials B. Quantitatives

17 Oracions adverbials circumstancials
DE TEMPS: Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració principal. Connectors: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que... Escolta la ràdio mentre fa els deures. Abans que arribe a casa, heu de fer el llit. Si tenen el mateix subjecte poden estar introduïdes per: Infinitiu, precedit d’una preposició o locució prepositiva. En arribar a casa, he fet el dinar. Gerundi. Només pot indicar anterioritat o simultaneïtat respecte de l’acció principal. Vam coincidir tornant de vacances. Havent dinat, fa una migdiada. Participi. Expressa un temps anterior a l’acció del verb principal. Trencat el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.

18 DE LLOC: Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal. Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà. Guarda aquestes joguines on hi haja prou lloc. DE MANERA: Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal. Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que, igual que, igual com... Fes-ho com pugues. Amb gerundi, amb sentit de manera. L’Anna fa els deures tot mirant la televisió. Parlant la gent s’entén.

19 Oracions adverbials quantitatives
COMPARATIVES: Estableixen una comparació amb la principal. Connectors més habituals: tant (tan)...com, més...com, menys...com, menys...que, com més... Més(menys), com memys... menys(més). Treballa tant com ell. Com més gran, més ruc. CONSECUTIVES INTENSES: Assenyalen una conseqüència derivada de la intensitat de l’oració principal Connectors més habituals: tant (tan)... que, de tal manera que... Plogué tant que hagueren d’evacuar la gent. Parlava de tal manera que no l’entenia.

20

21 L’oració coordinada Tipus: No sap ballar ni patinar Balla que ballaràs
Uneix, per mitjà de conjuncions, dues o més proposicions jeràrquicament iguals. Tipus: COPULATIVES: expressen una relació d’addició. Conjuncions: i, ni, que. No sap ballar ni patinar Balla que ballaràs DISJUNTIVES: expressen opció. Conjuncions: o, o bé. T’ho contaré per telèfon o t’escriuré. ADVERSATIVES: expressen oposició. Conjuncions: però, sinó (que), tanmateix, no obstant això, amb tot, així i tot, en canvi, per contra, més aviat, … No vull paraules sinó que m’ajudes de debó

22 DISTRIBUTIVES: expressen alternança o distribució.
Conjuncions: ni… ni, ara… ara, ja… ja, mig… mig, no sols … sinó, adés … adés, l’un … l’altre, d’una banda… de l’altra, etc. Tot el dia igual: ara em crida, ara em demana aigua. O passegem o visitem l’exposició. EXPLICATIVES: expressen una aclaració del significat. Nexes més usuals són és a dir, això és, o sia… Continuarem amb la part més complicada, és a dir, amb la teòrica CONTINUATIVES : expressen continuïtat, successió o acumulació. Conjuncions: encara, a més , així mateix,fins i tot, d’altra banda. Els he comprat xocolate i encara en volien més.

23 L’oració subordinada S’enllaça amb tota la proposició principal mitjançant un nexe i en depén formalment: M’ha dit això perquè m’irrite. Tipus: CAUSAL: assenyala la causa de l’acció o de l’estat de la principal. Conjuncions: perquè, ja que, per tal com, vist que, atés que, que (oral), puix (que), car No us acompanye perquè estic cansada. CONSECUTIVA IL·LATIVA: expressa una conseqüència derivada de l’acció o de l’estat de la principal. Conjuncions: doncs, així doncs, de manera que, per tant M’ha desobeït, doncs no em demanes que faça bona cara.

24 FINAL: indica l’objecte del que es diu en la principal.
CONDICIONAL: indica la condició necessària perquè es complesca el contingut de la principal. Conjuncions: si, a condició que, posat que, sols que, amb que, en cas que, només que, si bé, mentre, llevat que. En cas que no vinguen, tanca tu la porta. CONCESSIVA: introdueix una objecció al que es diu en la principal, que no impedeix, però, la seua realització. Conjuncions: encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, ni que, baldament, a pesar que, per més que. No podria alçar-me encara que volgués. FINAL: indica l’objecte del que es diu en la principal. Conjuncions: perquè, a fi que, per tal que. Em donaren diners per tal que els comprara un llibre.

25 REMARQUES Perquè + IND = causal: Me’n vaig perquè ara treballa
Perquè, per què i per a què: Perquè + IND = causal: Me’n vaig perquè ara treballa Perquè + SUBJ = Final: Me’n vaig perquè puga treballar Per què = per (prep) + que (pr. interrogatiu o relatiu): Per què li ho has dit? (Per quina raó li ho has dit?) La raó per què li ho he dit ningú no la sabrà (... per la qual li ho...) Per a què = per a (preposició composta + què (pr. interrogatiu) : Per a què serveix açò? . No té valor final: Ho he fet per a què vingues = Ho he fet perquè vingues POSAT QUE = valor condicional ( En castellà Puesto que té valor causal ): Posat que vinguen ens n’anirem amb ells DEGUT A = participi del verb deure El retard va ser degut a una avaria