El disseny curricular de l´educació obligatòria

Presentación del tema: "El disseny curricular de l´educació obligatòria"— Transcripción de la presentación:

1 El disseny curricular de l´educació obligatòria
a partir de COMPETÈNCIES BÀSIQUES ROSER CANALS CABAU Montcada, juny-08

2 Què ens preguntem en relació amb l’aplicació del nou currículum...?
Com desenvolupar un currículum per competències? Com treballar les CB com a projecte de centre? Com ho traslladem a les programacions?

3 En aquesta sessió parlarem de...
Per què un currículum pel desenvolupament de competències bàsiques? Què entenem per Competències Bàsiques? El desenvolupament de competències a l’educació obligatòria: un canvi metodològic? La presa de decisions en relació amb el currículum Didàctiques i pedagògiques Organitzatives

4 Per què un currículum per competències?
Què entenem per competències bàsiques?

5 Jaume Carbonell Sebarroja. “La aventura de innovar”. Ed. Morata
Una escola pensada al segle XIX, Amb un professorat format al segle XX, Ha d’educar persones per al segle XXI Una aula = un professor? Un grup = 25 alumnes? Els continguts rellevants són al llibre de text? Al món hi ha problemes disciplinars?

6 L’ensenyament obligatori ha de donar resposta als nous reptes que l´educació té plantejats en el marc del segle XXI Els canvis i transformacions de la societat anomenada de la informació i el coneixement com ara: Irrupció de les TIC (internet) Canvis en l´economia global Consolidació de sistemes democràtics Assoliment de cotes de benestar i la seva sostenibilitat Demanen replantejar les finalitats de l´educació envers L’adquisició d’aprenentatges estratègics: obtenció, selecció i interpretació de la informació per a construir coneixement, comunicar-lo i contrastar-lo amb els dels altres. Enfocament dels continguts en base a problemes socials rellevants (complexos i interrelacionats) i la seva aplicació en contextos propers L’educació en els valors democràtics, la sostenibilitat, les habilitats socials i el pensament crític

7 Velles i Noves alfabetitzacions Coll, C. (2006)
Velles i Noves alfabetitzacions Coll, C. (2006). Lo básico en la educación básica. Cultura lletrada: Domini de la llengua oral i escrita (parlar, escoltar, llegir i escriure) Coneixement matemàtic (càlcul aritmètic, resolució de problemes, raonament matemàtic Coneixement científic i tecnòlògic Coneixement de les manifestacions històriques i culturals Comunicació a través del llenguatge audiovisual: interpretar, utilitzar, valorar i produir imatges per a aprendre, per a comunicar-se... Multiculturalitat: coneixement, apreci i respecte per la cultura pròpia i la dels altres. Cultura de la globalització: coneixement i comprensió de les interrelacions entre fenòmens i processos que tenen lloc a escala global, regional i local. Gestió de la informació i us de les tecnologies (TIC) apropiades

8 > Identificació de les competències clau per al desenvolupament de…
Capacitats metacognitives i cognitives d’alt nivell (planificació, autorregulació, autocontrol, adaptabilitat, domini de la incertesa) Capacitats afectives, emocionals, i d´equilibri personal (autoestima, autoconcepte, seguretat, autoconfiança) Capacitats de relació interpersonal (comunicació, empatia, treball en equip, habilitats socials…) Execici de la ciutadania a nivell local i mundial (solidaritat, resonsabilitat, implicació en els probleme socials i de la comunitat) > Identificació dels dels sabers associats a les competències clau per al desenvolupament d´aquestes capacitats Coneixement i alfabetització en els sabers tradicionals i els sabers actuals

9 Qui pren decisions sobre el currículum?
CURRÍCULUM: Conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació Qui pren decisions sobre el currículum? El govern de l’estat: Estableix els aspectes bàsics del currículum o ensenyaments mínims per a tot l’estat Llei Orgànica d’Educació del 2006 Generalitat de Catalunya: Estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació obligatòria a través de Decret 143/2007, de 26 de juny. Centres educatius: En el marc de la seva autonomia elaboren el seu propi projecte curricular per adequar-lo a les necessitats concretes de l’alumnat.

10 Competències Bàsiques
Capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diversos per exercir com a ciutadà i resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana. Competències Bàsiques Continguts actituds, valors i normes conceptes procediments Les competències es desenvolupen a partir dels continguts. Els continguts canvien quan canvia el referent científic i/o cultural, en canvi les competències són més estables i possibiliten aprendre al llarg de la vida. No tots els continguts afavoreixen aprenentatges competencials (aprenentatges estratègics)

11 Cal revisar, actualitzar i replantejar...
Les finalitats de l’educació obligatòria Tinguin coneixement sobre el món Puguin habitar-lo I millorar-lo educar persones que Disposin de Les eines per Comprendre’l Saber Saber ser i estar Saber fer El nou currículum ens porta a repensar LES FINALITATS DE L’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA Dins del treball en equip del professorat tenir en compte: diagnosi, presa de decisions i accions compartides. Cal revisar, actualitzar i replantejar... Els sabers o continguts que són rellevants Les metodologies i estratègies d’aula Els criteris d’avaluació APRENENTATGES ESTRATÈGICS

12 Referents clau per al desplegament del currículum per competències:
El currículum ha de garantir que a l´acabar l´ensenyament obligatori tot l’alumnat tingui un bon domini de certes competències COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN COMUNICA- TIVES 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i audiovisual 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic METODOLÒGI- QUES 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 8. Competència social i ciutadana 5. Competència d’aprendre a aprendre PERSONALS 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal Referents clau per al desplegament del currículum per competències: TRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIA

13 TRANSVERSALITAT: Entesa com el criteri per a la selecció de continguts i opcions metodològiques que generin contextos globals d’aprenentatge des d’un enfocament interdisciplinàri de les àrees FUNCIONALITAT: Entesa com el criteri per establir prioritzar opcions metodològiques que fomentin l’aplicació dels aprenentatges en diferents situacions i contextos reals, concrets i propers a l’alumnat AUTONOMIA DE L’ALUMNAT: Entesa com el criteri que afavoreixi les estratègies didàctiques que facin protagonista a l’alumnat com ara: la comunicació d´objectius, la presa de decisions, la corresponsabilitat en l’avaluació en les activitats d’ensenyament/aprenentatge...

14 Estructurar un discurs coherent
Ensenyar a transferir Per al CONTINGUTS Conceptuals Procedimentals Actitudinals DESENVOLUPAMENT PERSONAL SOCIAL, PROFESSIONAL RESOLUCIÓ DE PROBLEMES O SITUACIONS REALS I CONTEXTUALITZADES SABER SER SABER CONVIURE SABER SABER FER Estructurar un discurs coherent Defensar el propi punt de vista en un debat Morfosintaxi Pel professorat suposa destriar els sabers associats a les competències que s´han de desenvolupar i crear situacions d´aula i activitats que propiciin el desenvolupament de les capacitats dels alumnes Valorar si un article està realment rebaixat Proporcionalitat Calcular el % Proteïnes, greixos, hidrats carboni Tenir hàbits d’alimentació saludables Elaborar una dieta equilibrada

15 El desenvolupament de competències a l’educació obligatòria: un canvi metodològic?

16 Fer de la informació, CONEIXEMENT
Ho vaig escoltar i se’m va oblidar Tasa mitjana de retenció 5 % 10 % 20 % 30 % 50 % 75 % 90 % Ho vaig explicar i ho vaig aprendre Ho vaig fer i ho vaig entendre Ho vaig explicar i ho vaig aprendre Font: National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA.

17 Què suposa l´aprenentatge pel desenvolupament de competències?
L’aprenentatge per competències consisteix en l´aplicació de coneixements (saber), habilitats (saber fer) i actituds (saber ser i estar) a la resolució de problemes amb qualitat i eficàcia No es tracta d’amagatzemar i reproduir la informació. Esdevé fonamental ensenyar a cercar-la, seleccionar-la, organitzar-la i interprertar-la a la llum de les raons del coneixement per tal de construir interpretacions pròpies i saber-les comunicar. Aprendre no és la simple adquisició de coneixements, sinó el desenvolupament de la capacitat d’utilitzar-los i transferir-los a la resolució de situacions i problemes en diferents contextos.

18 Els mètodes interactius basats en la cooperació entre iguals afavoreixen el desenvolupament de competències L’objectiu consisteix en respondre un interrogant, resoldre un cas o problema, realitzar una petita investigació o projecte. L’alumnat és el centre de l´activitat: analitza la demanda, s’organitza, cerca la informació, treballa en equip, pren decisions. El professorat orienta i facilita el procés, crea situacions didàctiques i prepara els materials, guia i orienta el treball dels grups. Gestió social de l´aula: És important tenir en compte que aquest tipus de treball requereix una gestió flexible del temps, de l´espai: ha de permetre el treball en petit i gran grup, dels materials i recursos: han de ser-hi presents. Per exemple: estudi de casos, aprenentatge basat en problemes, petites investigacions, simulacions, realització de projectes...

19 Treball individual Treball cooperatiu
Escoltar Transmissió i reproducció del coneixement contestar copiar preguntar Reconstrucció compartida del coneixement El que dona sentit al nou currículum per competències és fer veure que actualment el coneixement és global i relatiu (canvia) per això “acumular coneixements” potser ha deixat de ser una tasca humana. Cal ensenyar també a aprendre a aprendre, les eines que possibiliten l’autonomia, la iniciativa personal i el pensament crític. discutir Treball cooperatiu parlar

20 La comunicació a l´aula
Transformació informació en coneixement DISCURS COMPARTIT = classes comunicadores reconstrueix el discurs PROFESSORAT ALUMNAT orienta el discurs Explica Pregunta Respon Proposa Opina Explica Pregunta Respon Proposa Opina

21 La presa de decisions en relació amb el currículum
Didàctiques i pedagògiques Selecció i seqüènciació dels continguts Metodologies i estratègies d’E/A Activitats Organitzatives Horaris Agrupaments Espais

22 La programació és... Conjunt de decisions planificades pel professorat dels elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, d’acord amb les finalitats expressades en el Projecte Educatiu del Centre i en funció de les necessitats educatives de l’alumnat. Per desplegar el currículum el professorat ha de prendre decisions i acords compartits que garanteixin la coherència del projecte educatiu. Aquestes decisions es concreten en els diferents nivells de programació

23 Diferents nivells de programació
Programació d’un projecte o pla de centre b) Programació d’una àrea o matèria per a un curs o un cicle c) Programació de la unitat didàctica d) Programació d’aula (seqüència didàctica)

24 PROGRAMACIONS MATÈRIES/TREBALLS SÍNTESI
CONSELL ESCOLAR PROJECTE EDUCATIU COMISSIÓ PEDAGÒGICA > Caps departament > Coordinadors nivell/cicle PROJECTE CURRICULAR PROGRAMACIÓ ANUAL CENTRE DEPARTAMENTS EQUIPS DOCENTS PROGRAMACIONS MATÈRIES/TREBALLS SÍNTESI ACORDS PER NIVELLS PROGRAMACIÓ D’AULA

25 La programació de la unitat didàctica és ...
La planificació del professorat en relació amb cinc preguntes clau: Un instrument flexible, obert, en construcció... perquè: S’ha de contextualitzar en funció de les necessitats educatives de l’alumnat a qui va adreçada A mesura que es va construint es va autoregulant pequè tingui coherència interna MODEL DIDÀCTIC

26 Model didàctic crític fonamentat en les teories socioconstructivistes
QUÈ SABEM? AVALUACIO INICIAL QUÈ VOLEM SABER? OBJECTIUS CONTINGUTS PER A QUÈ? COM APRENEM? METODOLOGIA D’ENSENYAMENT ACTIVITATS D’E/A Desenvolupament de les CB QUÈ HEM APRÈS? QUÈ SABEM? AVALUACIO FORMATIVA I SUMATIVA

27 ACTIVITATS ENSENY/APRE
Exemple de graella de programació dinàmica COMPETÈNCIES BÀSIQUES OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS ACTIVITATS ENSENY/APRE CRITERIS AVALUACIÓ SABER CONCEPTUALS SABER FER PROCEDIMENTALS SABER SER I ESTAR ACTITUDINALS

28 El referents normatiu és el Decret 143/2007 (ESO)
La programació d’un projecte, pla de centre, àrea/matèria per a un cicle o curs El referents normatiu és el Decret 143/2007 (ESO) CONTEXT: Característiques de la matèria/de l'alumnat OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS D’APRENENTATGE ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE I D´AVALUACIÓ ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIO CONTRIBUCIÓ DEL PROJECTE/ÀREA/MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE L´ESPAI I EL TEMPS Justificació teòrica o referent didàctic i pedagògic que explicita les intencions educatives i les seves finalitats

29 Iniciar el treball per competències a partir del que el centre està fent...
Quins plantejaments té el centre en relació a les competències seleccionades? LA TRANSVERSALITAT DELS CONTINGUTS Prendre decisions en relació als continguts comuns de les àrees Cercar les connexions existents entre les àrees LA FUNCIONALITAT DELS APRENENTATGES Fomentar l’aplicació dels aprenentatges en situacions pràctiques Contextualitzar l’aplicació en relació amb els interessos de l’alumnat i la seva realitat L’AUTONOMIA DELS ALUMNES Potenciar el treball cooperatiu, l’aprenentatge basat en problemes, el treball per projectes Treballar procediments relacionats amb l’organització i síntesi de la informació com ara: elaboració de textos, esquemes, mapes conceptuals... Treballar la gestió dels encerts i els errors com una eina per aprendre

30 PROJECTE EDUCATIU CENTRE (Departament, Equip Docent...)
COMPETEN- CIES BÀSIQUES PROJECTE EDUCATIU CENTRE PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ D’AULA COMISSIÓ PEDAGOGICA MATÈRIA/PROJECTE/C.S (Departament, Equip Docent...) PROFESSORAT E.V.P. C. naturals C. Socials ... Unitat didàc…L’aigua 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual Interactuar i dialogar amb els altres Produir diferents tipus de text adequats a la situació comunicativa 2. Competèn. artística i cultur Expresar-se a través dels mitjans artístics 3. Tractament informació i comp. digital Cercar informació mitjançant l'ús de les TIC Comunicar informació mitjançant l'ús de les TIC 4. Competència matemàtica Representar informació a través d’eines matemàtiques: gràfics, estadístiques… Utilitzar la mesura, la proporcionalitat i el càlcul en situacions pràctiques 5. Competència d’aprendre a aprendre Saber autoevaluar-se per a aprendre dels encerts i dels errors 6. Competència d’autonomia i iniciativa perso Elegir amb criteri propi i prendre decisions Adquirir consciència del què se sap, què cal aprendre i com s’aprèn 7. Competència coneixement i interacció món físic Emprar els procediments d’indagació científica: plantejar problemes, fer hipòtesis, cercar dades… 8. Competència social i ciutadana Cooperar, participar i dialogar en la resolució de problemes expresar reflexions o judicis propis a través d’una comprensió crítica del propi entorn social 1r curs n curs r curs

31 Exposa oralment el treball Domina el contingut del discurs
Competències de la comunicació oral Definició Desenvolupament de la capacitat d’expressar fets, conceptes, idees, opinions, sentiments i emocions, de forma clara i entenedora, adequant-se a la intenció comunicativa, segons l´objectiu que es perseguexi (narrar, convèncer, entretenir, descriure, interessar, justificar…) i interactuant de manera adequada amb els altre. Implica també saber utilitzar diferents llenguatges i registres. Indicadors No ho sap fer Ho sap fer Ho fa molt bé Exposa oralment el treball 1. Manté una postura adequada i mira al públic 2. Manté un to de veu adequat i ho acompanya amb el gest Estruc tura del discurs Introducció 3. Introdueix o presenta el tema Desenvolu- pament 4. Exposa ordenadament les idees (frases curtes i estructurades) 5. Justifica les idees (usa paraules pròpies i posa exemples) Desenllaç 6. Acaba amb una conclusió o síntesi 7. Manifesta la seva opinió Domina el contingut del discurs 8. Usa adequadament el vocabulari específic 9. Exposa un nombre suficient d’idees treballades Defensa les idees 10. Comprèn les preguntes i respon adequadament amb les seves paraules

32 Decisions organitzatives i estratègies d´aula
L’organització horària flexible permet el desenvolupament de projectes interdisciplinaris tot i que cal respectar uns mínims d’hores per àrea/matèria El treball per projectes és un marc molt adequat per a l’adquisició de les C.B. Atès que permet treballar: la construcció compartida del coneixement a través del treball cooperatiu l´ús de la llengua en la reconstrucció i comunicació del coneixement la recerca, selecció, organització i interpretació de la informació un plantejament del coneixement aplicat a la resolució de problemes la iniciativa personal i la capacitat per prendre decisions

33 Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents
1r. Curs: Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències socials, per exemple, EL PAISATGE Interdisciplinarietat amb: llengua, ciències naturals, EVP, i tecnologia. 2n. Curs: Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències naturals, per exemple, L’ALIMENTACIÓ Interdisciplinarietat amb llengua, matemàtiques, i tecnologia. 3r Curs: Projecte que tingui com a centre d´interès la tecnologia, per exemple, L’HABITATGE Interdisciplinarietat amb llengua, anglès, matemàtiques i EVP.

34 Un exemple d’organització horària per a treballar per projectes:

35 El treball per projectes
Suposa prendre decisions Didàctiques i pedagògiques Proposta de temes al voltant de problemes socials rellevants des d´un punt de vista científic i que connectin amb els interessos i motivacions de l´alumnat. Dissenyar situacions didàctiques interactives que facin protagonista l´alumne en la recerca, interpretació i comunicació de la informació i el coneixement Organitzatives Distribució d’espais diferenciats dins de l’aula que facilitin el treball en grup i l’ús de fonts d’informació diverses. Dotació de recursos didàctics diversos i accés a les fonts d’informació (bibliografia, premsa, revistes, atles, internet...). Organització flexible del mobiliari que permeti el treball individual, en petit grup, debats, representacions... Una gestió més flexible del temps (per exemple disposar de dos mòduls horaris seguits).

36 ELS REFUGIATS CLIMÀTICS
Diumenge, 01 de Juny del :00 Déu estreny i d'altres ofeguen Nazanín Amirian L'increment de la vulnerabilitat de la població causat per tot això ha tingut com a resultat que l'any passat morissin milió i mig de persones per aquests desastres i 25 milions més es convertissin en refugiats ambientals, xifra que supera, per primera vegada, el nombre dels desplaçats per conflictes armats.

37 El desplegament del currículum:
UN PROJECTE EN CONSTRUCCIÓ

38 Algunes lectures… Colecció dirigia per Álvaro Marchesi “Competencias básicas en educación”(2007). Alianza Editorial. (Hi ha un volum monogràfic per a cada competència). Zabala,A. i Arnau,L. (2007). “Como aprender y enseñar competencias”. Ed. Graó. Casas, M. (coor.) (2005) “Competencies bàsiques per parlar i escriure ciència a l’educació primària”. Editat per Rosa Sensat. Canals, R. “Un currículum per a l’adquisició de competències. De l’aula al món i del món a l’aula”. Perspectiva Escolar, 321. Gener, Pàg Cuadernos de pedagogia. Monogràfic n. 370. Orientacions pel desplegament del currículum a l´educació primària. Dep. Educació.