La descarga está en progreso. Por favor, espere

La descarga está en progreso. Por favor, espere

El mini-estudi com a forma de reconèixer el docent com a responsable dels canvis educatius... Però quins canvis? Notes per inici del ministudy al Projecte.

Presentaciones similares


Presentación del tema: "El mini-estudi com a forma de reconèixer el docent com a responsable dels canvis educatius... Però quins canvis? Notes per inici del ministudy al Projecte."— Transcripción de la presentación:

1 El mini-estudi com a forma de reconèixer el docent com a responsable dels canvis educatius... Però quins canvis? Notes per inici del ministudy al Projecte de Teaching Research Barcelona 2006

2 Per què és dificil el canvi de pràctiques personals? Un canvi és un procés daprenentatge (Fullan i Hargreaves, 1991) Inclou alteració de valors, emocions i percepcions que modelen la pràctica. Si no succeeix, és pura cosmética (Day, 1999).

3 Um dos paradigmas mais prometedores que surgiram na idade pósmoderna é o da colaboração, enquanto princípio articulador e integrador da acção, da planificação, da cultura, do desenvolvimento, da organização e da investigação. (Hargreaves, 1998:p. 277 citado por Santos 2001)

4 Per alguns, el docent és resolutor de problemes professionals. La necessitat/intencionalitat és essencial en un problema ( Saviani 1985) Un problema és una situació desconeguda que un subjecte senfronta a una situació Kantowski (1980) i Schoenfeld (1985)

5 Per altres, la situació és el que fa que sigui problema, i no lindividu Hi ha tasques que demanen tipus dimplicació cognitiva dels individus diferents ( Smith 1991, Shulman e Tamir 1973) i Borasi 1986),

6 La naturalesa duna pràctica lectiva vé marcada per la complexitat i la singularitat. Les situacions de la pràctica no son problemes que hem de resolder, sinò mñes aviat situacions caracteritzades per la incertesa, desordre i indeterminació (Schön, 1991, p. 16).

7 O professor não se limita a resolver problemas num sentido estrito, mas tem igualmente que desenvolver um processo de questionamento e de formulação de problemas muitas vezes envolvendo um plano de acção. D Ambrósio (1997)

8 Consideraria els grups disciplinars [en lloc de les escoles] como la unitat de planificació colaborativa i executiva de les escoles secundàries (Huberman 1993, p. 149).

9 La situació reclama un treball de recerca educativa que sigui fonamentalment interpretatiu Les propostes de design són moltes possibles, però el més normal serà lestudi de cas, que necessita definir ben bé els subjectes participants i el context de la pràctica

10 Referències Day, C. (1999). Developing teachers. The challenges of lifelong learning. London: TheFalmer Press. Fullan, M. e Hargreaves, A. (Ed.), (1991). Teacher development and educational change.London: The Falmer Press. Hargreaves, A. (1998). Os professores em tempos de mudança. O trabalho e a cultura dos professores na idade pós-moderna. Alfragide: Editora McGraw-Hill de Portugal.(Trabalho original em inglês, publicado em 1994). Huberman, M. (1993). The Model of the independent artisan in teacher s professional relations. In Judith Warren Little e Milbrey W. McLaughlin (Eds.), Teachers work.Individuals, colleagues and contexts. New York: Teachers College, Columbia University. Kantowski, M. G. (1980). Some thoughts on teaching for problem solving. In Robert E.Reys (Ed.), Problem Solving in School Mathematics. Open University: England. Merrian, S. B. (1988). Case Study Research in Education. San Francisco: Jossey-Bass. Patton, M. (1990). Qualitative evaluation methods. London: Sage Publications. Saviani, D. (1985). Educação: Do senso comum à consciência filosófica. São Paulo:Cortez Editora. Schoenfeld, A. (1985). Mathematical problem solving. London: Academic Press. Schön, D. (1992). Formar professores como profissionais reflexivos. In A. Nóvoa (Ed.), Os professores e a sua formação. Lisboa: Dom Quixote. Shulman, L. & Tamir, P. (1973). Research on teaching in the natural sciences. In R. M.W. Travers (Ed.), Second Handbook of Research on Teaching. Chicago: Rand-McNally. Smith, M. U. (1991). A view from biology. In Mike U. Smith (Ed.), Toward a unified theory of problem solving. Views from the content domains. Hillsdale, N J: Erlbaum.

11 Per què interpretació? Volem conèixer com i per quês de um fenómen o identitat ben definida (Yin, 1989) L investigador no té control sobre els esdeveniments. (Merrian,1988) No és possible ni oportú manipular les causes potencials de comportament dels participants (Yin, 1989). Es vol comprendre dividus, problemes o situacions particulars en profunditat ( Patton 1990: p. 54).

12 Elements del ministudy Un àmbit de problemàtica ben definit Unes preguntes associades al problema Un pla de treball definit i adient al problema Un mètode dobservació per descriure Mètodes de recollida de dades adients Un mètode de focalització de lanàlisi Un quadre teòric per a la interpretació

13 Necessitat dun bon lligam entre... Unitats danàlisi. (Què es mira) Camps d anàlisi (elements tèorics) Categories d anàlisi (constructes)

14 Proposta organitzativa de ministudy. Definir un problema. Presentar-ho i discutir-ho al grup TR Ajustar el treball de classe Fer el treball dobservació. Anar construint un quadre teòric. Atrevir-se a presentar-ho al curs de Nrosich Fer lescrit. Traduir-lo a anglès.


Descargar ppt "El mini-estudi com a forma de reconèixer el docent com a responsable dels canvis educatius... Però quins canvis? Notes per inici del ministudy al Projecte."

Presentaciones similares


Anuncios Google