UD 2. LA SALUT.

Presentación del tema: "UD 2. LA SALUT."— Transcripción de la presentación:

1 UD 2. LA SALUT

2 Objectius Concepte de salut i malaltia. Determinants de salut.
Canviar l’ambient. Canviar el comportament. La revolució epidemiològica Indicadors. Indicadors de salut.

3 DEFINICIÓ DE SALUT L’OMS (1945)
«Un estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’ausència de malaltia o incapacitat».

4 CONCEPTE ECOLÓGIC DE SALUT
«Salut i malaltia com expresions de l’èxit o fracàs experimentats per l’organisme en els seus esforços per adaptar-se als canvis de l’ambient». Dubos (1965)

5 SALUT COM A CAPACITAT DE FUNCIONAMENT
«Estat de benestar físic, mental i social, amb capacitat de funcionament i no unicament l’absència d’afeccions o malalties». Milton Terris (1975)

6 1. Concepte de salut

7 2. El continu salut-malaltia

8 3. Determinants de salut Factors que Afecten a la Salut.

9 1. Biologia humana /Factors Genétics
     1. Concepte:           a. Traspas de les característiques biologiques de pares a fills.           b. Pot donar una predisposició genètica a patir determinades malalties.        2. Característiques  No és controlable        3. Malalties lligades a l’herència:            a. Determinades malalties mentals (ex. esquizofrenia).            b. Cardiopatíes coronaries (malaltia a les artèries coronàries del cor).            c. Diabetes mellitus (producció o utilizació inadeqüada de insulina  hiperglucemia).            d. Hemofília (ausència de coagulació sanguíneahemorràgies)       4. Accions Control de la malaltia genètica a través de:              1) Ingeniería genética.              2) Consell genétic.              3) Educació per la salut.        5. Magnitut d’influència sobre la salut  Suposa el 16% del que determina el grau de salut d’un individu. 

10 2. Medi Ambient       1. Concepte  elements externs que envolten i interrelacionen amb el cos humà.             a. Físics  clima, contaminació de l’aigua, aire, terra, aliments, condicions sanitàries.          b. Socials qualitat de la vivenda, condicions de treball, nivell econòmic, atur/feina, exclusió social.           c. Culturals  coneixement, creencies, costums, estatus social, comportament.         2. Característiques  És controlable                         3. Magnitut d’influencia sobre la salut  suposen el 21% de la capacitat de l’individu per controlar la malaltia. 

11 3. Assistència sanitària
     1. Composició  medicina preventiva, sistema sanitari de qualitat, accessible, gratuït…  2. Característiques  És controlable       3. Magnitut d’influència sobre la salut Suposa el 10% del que determina el grau de salut d’un individu. 

12 4. Estil de Vida      1.Concepte decisions personals sobre les que l’individu té cert grau de control. Poden afectar a la salut de forma positiva o negativa.  a. responsabilitat individual b. comportament benestar/risc c. hàbits dietètics, exercici físic/sedentarisme d. abus de l’alcohol, tabac, drogues e. violència f. conductes sexuals irresponsables     2. Característiques  És controlable      3. Magnitut d’influencia sobre la salut  suposen el 53% de la capacitat de l’individu per controlar la malaltia. 

13 Concurrència dels determinants en el desencadenament de la malaltia
Malalties carencials i infeccioses  predominen els factors ambientals. Malalties cròniques  depenen més de factors d’estil de vida.

14 Conclusions      1. El factor principal que determina la nostra salut és l’estil de vida  és resposabilitat individual el modificar les conductes de risc per aquelles que són més saludables o correctes.               2. 84% de tots els factors que poden fer que perdem la salut, poden ser controlats per l’individu.      3. L’únic determinant de la nostra salut que no podem modificar és el genétic.

15 Valor dels determinants sobre la salut

16 Exercici: interpretació del gràfic

17 4. Nivells de Prevenció Accions amb l’objectiu d’eliminar, minimitzar o retardar la malaltia, el seu progrès o la incapacitació.

18 Prevenció Primària Són el conjunt de mesures dirigides a la població abans de l’inici de la malaltia  fase prepatogènica. L’objectiu és impedir l’aparició de la malaltia i fomentar la salut de l’individu. S’enfatitza la promoció i educació per la salut  concienciació personal davant de les diferents condicions patològiques per tal que l’individu opti per pràctiques comportamentals o estils de vida més saludables. L’individu adquireix un bon coneixement sobre les malalties per poder prevenir-les. S’utilitzen procediments: Específics destinants a augmentar la resistència natural de l’organisme davant de determinants patògens. ex. vacuna. Inespecífics  destinats a controlar els agents causals (provoquen la malaltia) i el factors de risc (augmenten la probabilitat de desenvolupar la malaltia) implicats en diferents patologies. Ex. dieta equilibrada/adeqüada, hàbits higiènics, exercici físic, etc..

19 2. Prevenció Secundaria Qualsevol intervenció o procediment que tingui com objectiu aturar/reduir la progressió dels procesos patològics i limitar la incapacitat, mitjançant un diagnòstic prematur i el tractament adeqüat. Objectius: Diagnòstic prematur de la malaltia test i examens físics. ex. mamografia (detecció càncer de mama), citologia (detecció de càncer de coll d’úter), mesura de la tensió arterial (detecció hipertensió) Evitar la difusió de les malalties Tractament immediat i adequat  menys invasiu, més efectiu i menys costòs. Prevenir complicacions i seqüeles Reduir el periode d’incapacitat.

20 Accions de Prevenció /Protecció:
Comportaments de salut responsables Higiene individual Evaluació médica temprana Inmunizacions Sanejament ambiental Protecció contra els accidents Sanitat de qualitat Vivenda confortable Estils de Vida correctes: Exercici físic regular  Nutrició adequada  Evitar l’estrès  No fumar  No ingerir alcohol (consum responsable)  Dormir de 7 a 8 hores  Aplicar mesures de seguretat

21 3. Prevenció Terciaria Es tracta d’accions de recuperació i rehabilitació  accions mèdiques dirigides a tractar el malalt per tal que aquest recuperi l’activitat normal de la part afectada del cos (recuperació), i tornar-li la seva condició física, psíquica i social, la capacitat per treballar/produir que tenia abans de la malaltia o accident (rehabilitació) Si no és posible restaurar l’estat de salut, llavors la finalitat és retardar el progrès de la malaltia. Ex. control de diabètics, hipertensos Objectius: Reparar danys causats per la malaltia o accident Recuperació eficàs de la malaltia Reincorporar ràpidament al malalt a les seves activitats cotidianes Evitar o minimitzar els danys i complicacions Limitar la incapacitat residual Adaptació del malalt a la nova situació de incapacitat (adaptació a la nova vida) Exercicis pasius i actius per prevenir la incapacitat Moure i posicionar per prevenir complicacions de immobilitat Medicació que optimitzi els efectes terapèutics.

22 5. Salut pública i salut comunitària
Vigilància epidemiològica Protecció de la salut Prevenció de la malaltia Restauració de la salut

23 Medicina preventiva àrea d’intersecció entre la medicina clínica i la salut pública.
Salut pública ciència i art d’organitzar i dirigir esforços colectius per protegir, promoure i restaurar la salut de la població. Definició de l’OMS (1999) Salut comunitaria  salut individual i de grups en una comunitat definida, determinada per l’interacció de factors personals, familiars, per l’ambient socioeconòmic-cultural i físic.

24 Àrea de Medicina Preventiva i Salut Pública

25 Diferències entre salut pública i medicina
Enfocada fonamentalment en la població Ètica de servei públic, ajustada per la preocupació per l’individu Ènfasi en la prevenció i promoció de la salut per a tota la comunitat El paradigma de la salut pública utilitza un ampli ventall d’intervencions dirigides cap a l’ambient, conductes i estils de vida, i atenció médica. Identitats professionals múltiples amb una difosa imatge pública Certificació variable dels professionals i especialistes MEDICINA: Enfocada fonamentalment en l’individu Ética de servei personal, condicionada per la preocupació per la resposabilitat social Ènfasi en el diagnòstic i tractament integral del pacient El paradigma mèdic posa un especial ènfasi en l’atenció mèdica Professió ben establerta, amb una clara imatge pública Sistema uniforme de certificar professionals i especialistes

26 Continuació… SALUT PÚBLICA: MEDICINA:
Línies d’especialització organitzades per: epidemiologia, salut ocupacional, nutrició, habilitats en avaluació, gestió de programes, garantia de qualitat Les ciències biològiques són una part fonamental, degut a la importància dels riscos per la salut de la població, movent-se del laboratori al camp Les ciències quantitatives són una part fonamental de l’anàlisi Les ciències socials són una part integral Les ciències clíniques constitueixen un element perifèric MEDICINA: Linies d’especialització organitzades per: sistema orgànic, grup de població, etiologia, fisiopatologia, habilitats tècniques Les ciències biològiques són una part fonamental, degut a les necessitats dels pacients, movent-se del laboratori al llit del pacient Les ciències quantitatives tenen cada vegada major importància Les ciències socials són una part optativa Les ciències clíniques constitueixen un element essencial.

27 Interacció de la salut pública amb la medicina

28 http://www.sempsph.com/ 
Doscientos años de un hito de la medicina preventiva: La Real Expedición Filantrópica de la Vacuna ( )

29 La salut pública És responsabilitat dels governs, i són aquests els encarregats de la seva planificació i organització  concepte social i polític. Definida per l’OMS. Activitats: Avaluar i monitoritzar la salut estadístiques poblacionals per: Coneixer estat de salut Poblacions en risc Identificar problemes Prioritats de salut Formular programes i polítiques per resoldre problemes identificats. Garantir l’accès als serveis: seguretat a la feina, promoció a la salut, etc

30 Protegir, promoure i restaurar la salut mitjançant accions colectives.
SALUT PÚBLICA Misió: Protegir, promoure i restaurar la salut mitjançant accions colectives. Funcions: Valorar la situació de la salut de la comunitat. Formular polítiques públiques amb la comunitat i els seus liders. Assegurar els serveis sanitaris i no sanitaris a tota la població. Anvantprojecte Llei de Salut Pública (2011)

31 La salut comunitària S’entèn com una avenç en el concepte de salut pública, on destaca la participació de la pròpia comunitat. Les directrius provenen dels professionals de salut de la zona, que valoren les necessitats sanitàries de la seva comunitat.

32 Característiques de la salut comunitària:
Focalitzada en la comunitat: és colectiva. Parteix de la realitat del context polític, econòmic, social i cultural. Models: de promoció, prevenció de malalties i assistència. Participació comunitària: la comunitat ha de participar activament en el procès de decisió i ejecució. Producte de l’esforç i col·laboració del sector públic, privat i la comunitat.  Objetius de la salut comunitària:  1 . Preparació anticipada a las persones i grups comunitàris amb la finalitat de prevenir problemes i desenvolupar la seva adaptació al medi ambient. 2 . Detectar de forma prematura els problemes, les persones i situacions de risc. 3 . Intervenir amb accions propositives a curt termini.

33 Participació de la comunitat en la salut:
Procès pel qual els individus o families es responsabilitzen de la seva salut. Es tracta d’implicar-se en una qüestió que no només és un tema dels professionals, sino que cada un ha de ser responsable de la seva salut i de la dels demès.

34 Exercicis: 1. Quina és la funció de l’OMS en la salut pública?
2. Entra dins el document “Trabajar en pro de la salut” de l’OMS: Fes un resum del prefaci Fixat en la distribució mundial de l’OMS. On està la seu? Llegeix els antecedents Anomena les fites aconseguides Llegeix la salut pública desde la prespectiva del personal humà Quin és la feina que es desenvolupa en lineas generals? 3. OMSProgrames i projectes Estratègia mundial sobre régim alimentari, activitat física i salut - elabora un ppt amb la informació d’aquesta pàgina i els seus enllaços (dieta i activitat física) 4. OMSProgrames i projectes Salut Pública i Medi Ambient : Quins són els efectes de la contaminació sobre la salut?

35 6. Indicadors de salut

36 En salut pública i planificació sanitària els indicadors són usats amb diferents finalitats:
Posar de manifest la magnitut d’un problema de salut. Reflexar el canvi en el nivell de salut d’una població al llarg del temps. Evidenciar les diferencies de salut entre diferents poblacions Avaluar si s’han assolit objectius de determinats programes.

37 Definició de l’OMS Els indicadors de salut són instruments d’avaluació que intenten mesurar i objectivitzar, de forma quantitativa o qualitativa, succesos colectius (especialment biodemogràfics) per tal de, poder coneixer situacions, recolçar accions i avaluar metas

38 projecte ECHI: European Community Health Indicators / Indicadors de Salut de la Comunitat Europea

39 Indicador ideal Han de tenir varies atribucions científiques:
Validesa ha de mesurar realment el que es suposa que ha de mesurar Confiabilitat les mesures repetides per diferents observadors, han de donar resultats similars Sensibilitat ha de ser capaç de captar els canvis Especificitat ha de reflectir només els canvis donats en una determinada situació

40 D’on provenen les dades pel càlcul d’indicadors
Registre civil (demografia) Cens de població i vivenda Registres ordinaris dels serveis de salut Dades de vigilància epidemiològica Enquestes poblacionals Altres (economics, politics, benestar social)

41 Indicadors: mesures més utilitzades
Mortalitat Natalitat Morbilitat Qualitat de vida

42 Mortalitat A Espanya les dades sobre les defuncions estàn incloses dins les estadístiques del Moviment Natural de la Població, produides per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Taxa de mortalitat general (TMG) o taxa bruta de mortalitat (TBM) Taxa de mortalitat per edat Taxa de mortalitat proporcional per edats (index de Swaroop) Taxa de mortalitat materna (TMM) Taxa de mortalitat infantil (TMI) Mortalitat proporcional

43 Taxa de mortalitat general (TMG) o taxa bruta de mortalitat (TBM)
nºdefuncions d’una població per cada 1000habitants, durant 1 any: TMG= (defuncions / població total) x 1000 Inconvenients: Molt influenciada per l’estructura sociosanitaria i economicaA mesura que millora un pais en recursos econòmics, sanitaris, socials, aquesta taxa disminueix. No permet fer comparatives entre païsospais desenvolupat amb una població envellida amb una TMB elevada. Taxa alta  >30%o Taxa moderada 15-30%o Taxa baixa <15%o

44 Exercici Calcula i valora la taxa de mortalitat general d’una població de habitants, que en l’últim any va registrà defuncions. TMG= (23869 / ) x 1000 = 7,49 %o per tant, Aquesta població té una taxa baixa de mortalitat (<15%0)

45 Taxa de mortalitat per edat
És la relació entre le nºdefuncions d’un determinada edat i la població media en aquesta mateixa edat. S’agrupen de 5 en 5 anys

46 Taxa de mortalitat proporcional per edats Índex de Swaroop (IS)
Expressa el predomini relatiu de defuncions en edat avançada i el nivell de vida i sanitari-assistencial d’un país. Permet la comparació del nivell de desenvolupament entre diferents països. IS=(nºdefuncions >50anys / nºdefuncions de totes les edats) x 100 Al països desenvolupats està al voltant del 90%

47 Taxa de mortalitat materna (TMM)
Defuncions durant l’embaràs, part i puerperi. Bon indicador de les condicions socioeconòmiques i de l’atenció sanitària. TMM= (defuncions maternes/nascuts vius per any) x

48 Taxa de mortalitat infantil (TMI)
Mortalitat de nens menors de 1any Una ↓TMI indica ↑ condicions sanitaries i socioeconòmiques. TMI=(defuncions menors 1any/nascuts vius per any) x 1000

49 exercici Calcula la taxa de mortalitat infantil d’una població en la que van neixer nens vius i van morir 763 menors d’un any. TMI=(763 / 53933) x 1000= 14,14%0

50 Taxa de natalitat Mesura el nº de naixements.
Taxa natalitat= (nºnascuts / nºhabitants) x 1000

51 Morbilitat Estimació del risc de malaltia, quantifica la magnitut i l’impacte. Prevalència=(nºcasos amb la malaltia / pobla. total) Proporció de persones que en un moment determinat estàn afectades per una malaltia Incidència=(nºpersones sanes que cauen malaltes / any) Estima el risc de que un indiv.sà, desenvolupi una malaltia (nous casos). Per interpretar-la s’ha d’informar del periode i lloc d’observació. Útil per malalties breus.

52 exercici Es va fer un estudi d’un mostra de 270 habitants d’una població de ≥65a.. Es va veure que 111 presentaven obesitat (IMC³30). Quina és la prevalència d’obesitat d’aquest grup d’edat i en aquest població: P=111/270= 0,41

53 exercici Durant un període de 10 anys es va fer un seguiment de 431 homes entre 40 i 59 anys sans, amb colesterol i tensió arterial normal, per detectar la presència de cardiopatía isquémica, al final del període es van registrar 8 casos de cardiopatía isquémica. La incidencia en aquest cas sería: I= 8/10=0,8

54 Esperança de vida Intenten objetivitzar la capacitat funcional de les persones, l’expectativa de vida i el nivell d’adaptació de l’indiv. al medi. Mesura hipotètica no mesura les probabilitats reals de supervivència. Permet fer comparacions entre països i veure l'evolució en el temps. Als països desenvolupats → esperança d e vida →conseqüències sanitàries: +persones d'edats avançades, patologies cròniques.

55 Exercicis: 6. Esperança de vida amb bona salut. Per que s’utilitza?
1. Quin organisme és l’encarregat d’aprovar els indicadors a nivell nacional? 2. Qué és la INCLA-SNS? 3. De qui és la responsabilitat del manteniment i explotació del conjunt d’indicadors clau? I amb quina periocitat es revisen? 4. Fes un llistat amb la relació d’indicadors clau del SNS. 5. Indicadors de salut de la UE, s’organitzen en 3 grans agrupacions? 6. Esperança de vida amb bona salut. Per que s’utilitza?

56 Activitats 1. Compara els health profile (perfil de salut) de EUA, Gran Bretanya, Espanya i India. Tenir present que quan comparem el BMI la manera de fer-ho pot ser diferent en cada país, per tant les comparacions s'han de fer amb pinces, a més a molts països no hi ha dades per poder- ho saber. 2. Fés una taula on es pugui observar el % de persones classificades segons IBM, index de masssa corporal, persones que són obeses, amb sobrebrepès, que estan normals, que estan per sota del pes o que tenen una severe thinness. Desglossa-ho per generes. Un mínim de 20 països 3. Fés una llista dels 20 països amb més sobrepès del món. (està a grafics) Llavors fés el mateix amb homes i dones, coincideixen més o menys, has trobat algun cas en el qual la diferència entre homes i dones sigui significativa? 4. Fés el mateix però amb països que tinguin un BMI per sota de 17, és a dir sever thinness.

57 Activitats 5. Quins són els països que obtenen gran part de les seves calories diàries de les fruites i els vegetals? 6. Quins són els països que obtenen gran part de les seves caloreis diaries dels cereals? 7. Busca el % de població més gran de 65 anys a Espanya, Itàlia, Colòmbia, Xina, USA i Etiòpia 8. Busca l'Esperança de vida al néixer que tenen els habitants dels següents països: Espanya, Bèlgica i Korea del Sud. A què atribueixes la seva millora? 9. Busca l'Esperança de vida al néixer que tenen els habitants dels següents països: Zimbawe, República Democràtica del Congo i Afganistan. Podries comentar algunes de les raons per les quals no ha millorat o si ho ha fet ha estat molt poc? Podries donar alguna de les raons que expliquin per què són tan baixes?

58 Objetius de Desenvolupament del Mileni de les Nacions Unides
Són 8 objetius: pobresa, fam, malaltia, analfabetisme, degradació del medi ambient i discriminació de la dona Es van acordar de provar d’assolir entre 2000 i 2015 Tenen fites i indicadors específics. 3 dels 8 objetius, i 8 de les 18 fites, guarden relació directa amb la salut.

59 ANNEX

60 Objectius pel Desenvolupament de les societats (ONU)
Erradicar pobresa extrema i fam Aconseguir educació universal Promoure l’igualtat de gènere Reduir la mortalitat nens < 5a Millorar la salut materna Combatre VIH, paludisme, i altres Garantir la sostenibilitat mediambiental Fomentar aliança mundial pel desenvolupament

61

62

63 OBJETIVO 1: ERRADICAR LA POBREZA EXTREMA Y EL HAMBRE Meta 1.A: Reducir a la mitad, entre 1990 y 2015, la proporción de personas con ingresos inferiores a 1 dólar por día Indicadores La crisis económica mundial ha ralentizado el progreso, pero el mundo sigue en camino de satisfacer la meta de reducción de la pobreza Antes de la crisis, la intensidad de la pobreza había disminuido en casi todas las regiones Meta1.B: Lograr el empleo pleno y productivo y el trabajo decente para todos, incluidos las mujeres y los jóvenes El deterioro del mercado laboral, causado por la crisis económica, provocó un fuerte descenso del empleo Con la pérdida de puestos de trabajo, más gente se ha visto forzada a aceptar empleos vulnerables Desde la crisis económica, más trabajadores y sus familias están viviendo en pobreza extrema Meta 1.C: Reducir a la mitad, entre 1990 y 2015, el porcentaje de personas que padecen hambre Es probable que el hambre haya alcanzado un máximo en 2009, una de las muchas consecuencias de la crisis alimentaria y fi nanciera mundial En la mayoría de las regiones el progreso para erradicar el hambre se ha estancado A pesar de algunos avances, uno de cada cuatro niños de los países en vías de desarrollo pesa menos de lo que debería Los niños rurales tienen casi el doble de probabilidad de tener un peso inferior al normal, que los niños de las áreas urbanas En algunas regiones, la preponderancia de niños que pesan menos de lo normal es mucho mayor entre los pobres Más de 42 millones de personas han tenido que abandonar sus hogares por confl ictos o por persecución

64 OBJETIVO 4: REDUCIR LA MORTALIDAD DE LOS NIÑOS MENORES DE 5 AÑOS
Adición Hoja de datos Mecanismo de supervisión de los Objetivos de Desarrollo del Milenio para el objetivo 4 Meta 4.A: Reducir en dos terceras partes, entre 1990 y 2015, la mortalidad de niños menores de cinco años Indicadores La mortalidad infantil está disminuyendo, pero no lo suficientemente rápido como para alcanzar la meta La reactivación de la lucha contra la neumonía y la diarrea, junto con un refuerzo de la nutrición, podría salvar a millones de niños El reciente éxito en el control del sarampión podría ser efímero si no se cubren las interrupciones en el suministro de fondos

65 OBJETIVO 5: MEJORAR LA SALUD MATERNA
Meta 5.A: Reducir un 75% la tasa de mortalidad materna entre 1990 y 2015 Indicadores Muchas muertes maternas podrían evitarse El alumbramiento es especialmente arriesgado en el sur de Asia y en África subsahariana, donde la mayoría de las mujeres paren sin atención sanitaria apropiada La brecha entre las áreas rurales y urbanas en cuanto a atención adecuada durante el parto se ha reducido Meta 5.B: Lograr, para 2015, el acceso universal a la salud reproductiva Más mujeres están recibiendo cuidado prenatal Las desigualdades en la atención durante el embarazo son tremendas Sólo una de cada tres mujeres en áreas rurales de regiones en vías de desarrollo recibe la atención recomendada durante el embarazo El progreso para reducir la cantidad de embarazos de adolescentes se ha estancado, lo cual deja a más madres jóvenes en situación de riesgo La pobreza y la falta de educación perpetúan las altas tasas de alumbramientos entre adolescentes El progreso en la ampliación del uso de métodos anticonceptivos por parte de las mujeres se ha ralentizado El uso de métodos anticonceptivos es menor entre las mujeres más pobres y las que no tienen educación La escasez de fondos para la planifi cación familiar es una enorme falla en el cumplimiento del compromiso de mejorar la salud reproductiva de las mujeres

66 OBJETIVO 6: COMBATIR EL VIH/SIDA, LA MALARIA Y OTRAS ENFERMEDADES
Meta 6.A: Haber detenido y comenzado a reducir la propagación del VIH/SIDA en 2015 Indicadores La propagación del VIH parece haberse estabilizado en la mayoría de las regiones, y más personas sobreviven más tiempo Mucha gente joven sigue sin saber cómo protegerse contra el VIH Empoderar a las mujeres a través de la educación sobre el SIDA sí es posible, tal como varios países lo han demostrado En África subsahariana, el conocimiento sobre VIH es mayor en los sectores más prósperos y entre quienes viven en áreas urbanas Disparidades en uso de preservativo por género y por ingresos del núcleo familiar El uso de preservativo durante las relaciones sexuales de alto riesgo está siendo cada vez más aceptado en algunos países, siendo uno de los pilares de la prevención efi caz del VIH Los vínculos entre violencia de género e infección por VIH son cada vez mas evidentes Los niños huérfanos por SIDA sufren más que la pérdida de sus padres

67 Meta 6.B: Lograr, para 2010, el acceso universal al tratamiento del VIH/SIDA de todas las personas que lo necesiten Indicadores La tasa de nuevas infecciones por VIH sigue superando a la expansión del tratamiento La expansión de los tratamientos para mujeres seropositivas también protege a los recién nacidos Meta 6.C: Haber detenido y comenzado a reducir, en 2015, la incidencia de la malaria y otras enfermedades graves Aumenta la producción de redes para mosquitos tratadas con insecticida En todo África, el uso de mosquiteras tratadas con insecticida protege a la población contra la malaria La pobreza sigue limitando el uso de mosquiteras La adquisición de medicamentos antipalúdicos más efectivos sigue aumentando rápidamente en todo el mundo Los niños de los hogares más pobres tienen menor probabilidad de recibir tratamiento para malaria Los fondos externos están ayudando a reducir la incidencia de malaria y las muertes, pero se necesita apoyo adicional Continúan los avances en tuberculosis La prevalencia de tuberculosis está disminuyendo en la mayoría de las regiones La tuberculosis sigue siendo la segunda causa de muertes en el mundo, después del VIH

68 OBJETIVO 7: GARANTIZAR LA SOSTENIBILIDAD DEL MEDIO AMBIENTE
Meta 7.A: Incorporar los principios del desarrollo sostenible en las políticas y los programas nacionales y reducir la pérdida de recursos del medio ambiente Indicadores La tasa de deforestación muestra signos de remisión, pero sigue siendo alarmantemente alta Se necesita urgentemente dar una respuesta decisiva al problema del cambio climático El éxito sin precedentes del Protocolo de Montreal demuestra que una acción concluyente sobre cambio climático está a nuestro alcance Meta 7.B: Haber reducido y haber ralentizado considerablemente la pérdida de diversidad biológica en 2010 El mundo no ha alcanzado la meta de 2010 de conservación de la biodiversidad, con posibles consecuencias muy graves Los hábitats de las especies en peligro no están siendo adecuadamente protegidos La cantidad de especies en peligro de extinción sigue creciendo a diario, especialmente en países en vías de desarrollo La sobreexplotación de la pesca global se ha estabilizado, pero quedan enormes desafíos para asegurar su sostenibilidad

69 Meta 7.C: Reducir a la mitad, para 2015, la proporción de personas sin acceso sostenible al agua potable y a servicios básicos de saneamiento Indicadores El mundo está en camino de cumplir con la meta sobre agua potable, aunque en algunas regiones queda mucho por hacer Se necesitan esfuerzos acelerados y específi cos para llevar agua potable a todos los hogares rurales El suministro de agua potable sigue siendo un desafío en muchas partes del mundo Dado que la mitad de la población de las regiones en vías de desarrollo carece de servicios sanitarios, la meta de 2015 parece estar fuera de alcance Las diferencias en lo que respecta a cobertura de instalaciones sanitarias entre zonas urbanas y rurales siguen siendo abismales Las mejoras en los servicios sanitarios no están llegando a los más pobres Meta 7.D: Haber mejorado considerablemente, en 2020, la vida de al menos 100 millones de habitantes de barrios marginales Las mejoras de barrios marginales, si bien han sido considerables, son insufi cientes para compensar el aumento de personas pobres en zonas urbanas Se necesita una meta revisada sobre la mejora de barrios marginales para fomentar las iniciativas a nivel país